|
4 d’octubre del 2023
Pedro Sánchez ja és oficialment candidat: " Sense mitjancer internacional, la negociació amenaça de ser una ensarronada", per Vicent Partal
28 de setembre del 2023
Interior compleix amb Puigdemont i demana a l'Europol que desvinculi l'independentisme del terrorisme
Barcelona. Dimecres, 27 de setembre de 2023
El govern de l'estat espanyol en funcions segueix acostant posicions amb els partits independentistes, en aquest cas, a través del Ministeri d'Interior. El dimarts passat, Interior ha sol·licitat formalment a l'Europol que desvinculi l'independentisme català del terrorisme, com es recollia a l'Informe de Situació i Tendències del Terrorisme a la Unió Europea (TE-SAT 2023) que l'Europol va publicar el 14 de juny, segons informa El Mundo. A la conferència del 5 de setembre de Carles Puigdemont, la retirada d'aquesta etiqueta va ser una de les condicions prèvies per negociar que va marcar.
"No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i demana a l'Europol que ens tracti de terroristes", va advertir Puigdemont, qui va remarcar la necessitat de reconèixer l'independentisme amb la legitimitat democràtica que mereix. Així doncs, aquesta nova demanda d'Interior pot cercar aplanar el camí per negociar amb Junts.
El document que es vol esmenar inclou l'independentisme basc i català a l'apartat de Terrorisme etno-nacionalista i separatista. A més, es defineixen aquests moviments polítics com "els més actius i violents" de l'estat espanyol. Tanmateix, l'Europol no improvisa aquestes definicions, el director adjunt de l'entitat Jean-Philippe Lecouffe, es va justificar afirmant que l'agència “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen. Ara, aquest mateix govern espanyol demana a través del director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), Manuel Navarrete, una rectificació "dels epígrafs per tal que les al·lusions a l'independentisme català s'eliminin de l'apartat de terrorisme".
La Fiscalia General de l'Estat no canvia d'opinió
Mentre que Interior demana aquest canvi a l'Europol, en altres institucions de l'estat espanyol, l'independentisme continua sota l'etiqueta de "terrorisme". És el cas de la Fiscalia General de l’Estat, que després de rectificar i treure els activistes ecologistes de la llista de terrorisme nacional, hi va deixar l'independentisme.
Per una banda, es va reconèixer que la inclusió d’algunes entitats
ecologistes a la llista no va ser “procedent”, de manera que es
compromet que no se'n torni a esmentar l'activisme en pròximes edicions
de la memòria. Tanmateix, per ara, no s'ha precisat que hi hagi d’haver
cap canvi semblant pel que fa a l’independentisme català, que també
apareix en aquest apartat i també s’ha queixat que l'hagin inclòs.
26 de setembre del 2023
L'ex Conseller Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver protegit el president Puigdemont. Tot això en plenes negociacions per un eventual suport a P. Sánchez, i on es demana l'amnistia de tots els encausats de l'1-Oct 2017
L’ex-conseller d’Interior Miquel Buch ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per haver designat un mosso d’esquadra, Lluís Escolà, com a escorta del president Carles Puigdemont a l’exili, pels delictes de malversació i prevaricació. Escolà ha estat condemnat a quatre anys de presó i nou d’inhabilitació.
El jutge dóna per bona la tesi de la fiscalia, que manifestava que el contracte a Escolà com a assessor de Buch en seguretat era una manera encoberta de dotar de protecció Puigdemont, tot desviant diners públics a una finalitat diferent de la inicial. Val a dir que tots els antics presidents de la Generalitat tenen dret de ser protegits, però a Puigdemont, després del 155 i a l’exili, l’hi van negar.
Durant el judici, els acusats van negar que fos una contractació d’escorta encoberta, i van insistir que Escolà havia cobrat aquells diners com a assessor en sistemes de seguretat, i que els viatges a Bèlgica eren de caràcter personal i totalment compatibles amb el càrrec.
“En tan sols un mes, s’ha escrit una sentència de 80 pàgines. Sorprèn aquesta agilitat i aquesta rapidesa. I, veient quin és el resultat d’aquesta sentència, que és condemnatòria, d’una manera injusta i molt bèstia, fa la sensació que hi havia molta pressa per condemnar-me“, ha dit Miquel Buch a TV3. Posteriorment, a RAC1, ha defensat que la feina d’Escolà “era perfectament legal”. “Em persegueixen a mi perquè vaig contractar un assessor que era un mosso d’esquadra amb una bona relació amb el president Puigdemont”, ha dit.
Mariano Rajoy va apartar de la presidència de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del govern català el 27 d’octubre de 2017 amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. La fiscalia va sostenir que Escolà l’havia protegit a casa els dos dies següents i que la nit del 29 d’octubre, juntament amb uns altres agents de l’àrea d’escortes i sense avisar els superiors, havien organitzat un dispositiu clandestí per a escortar-lo fins a l’estat francès, on va agafar un avió per exiliar-se a Bèlgica.
L’endemà de l’exili, la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos va expedientar Escolà i el va apartar de la unitat d’escortes. D’aleshores ençà i fins el 12 de març de 2017, Escolà va ser actiu al servei un sol dia. Del 12 de març al 20 de juliol va tenir una baixa mèdica i no es va arribar a incorporar a la comissaria de Martorell, on havia estat traslladat arran de l’expedient de la DAI. Segons la fiscalia, durant aquest temps va anar sovint a l’estranger, suposadament per escortar el president Puigdemont, que llavors ja era processat pel referèndum del Primer d’Octubre, i el va acompanyar a Brussel·les, Lovaina i Copenhaguen.
El càrrec d’Escolà
La tesi de la fiscalia era que l’ex-conseller Buch va nomenar el sergent dels Mossos per al servei de protecció a Puigdemont quan ja era a l’exili. Escolà va ser nomenat assessor en matèria de seguretat el juliol del 2018, però va deixar el càrrec a petició pròpia el març del 2019. La fiscalia veu acreditat que tant abans d’aquest període com durant i després Escolà ha estat fent d’escorta del president Puigdemont. El mateix dia que es va presentar la querella, el novembre del 2020, Buch va dir que en cap cas no havia nomenat un assessor per haver fet d’escorta del president Puigdemont. Dos anys després, Buch també va declarar que el nomenament d’Escolà no responia a la protecció al president Puigdemont, sinó a les capacitats del sergent perquè tenia un perfil tècnic, experiència i coneixement del cos dels Mossos d’Esquadra. També va declarar que no estava al cas d’activitats d’Escolà relacionades amb Puigdemont ni prèvies ni posteriors.
Però la fiscalia va acusar Buch d’haver creat el càrrec a mida per a Escolà per poder escortar el president Puigdemont a l’exili. Escolà va presentar l’alta mèdica el mateix dia que fou nomenat assessor, i la fiscalia creu que la designació va ser arbitrària i que responia únicament al propòsit d’oferir un servei d’escorta permanent. També diu que Escolà va fer divuit viatges quan era assessor amb l’objectiu de protegir el president a l’exili, entre els quals Waterloo, Zuric, Delemont, Munic, Amsterdam, Ginebra i Dublín.
__
23 de setembre del 2023
Bateria de preguntes de Junts al govern espanyol perquè es pronunciï sobre el dèficit fiscal (21.09.2023), en plenes negociacions amb Pedro Sánchez per un eventual suport a la seva candidatura com a Presidente del Gobierno
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 21 de setembre de 2023.
En concret, Junts diu que Catalunya va aportar "el 19,3% el 2020 i va rebre el 13,7%, mentre que el 2021 va aportar el 19,2% i va rebre el 13,6%".
"Per càpita, això vol dir 2.831 euros que cada català i catalana perden
anualment", es queixen. Per això, plantegen diverses preguntes al
govern espanyol, en què demanen explicacions "de les raons per
les quals consideren que els 7,5 milions de catalans i catalanes han
d'aportar a l'Estat espanyol vint-i-dos mil milions d'euros any rere
any".
A més a més, exigeixen la reforma del sistema de finançament autonòmic, després d'estar deu anys caducat, i demanen al Govern central valorar la xifra anual del dèficit, que ells xifren en uns 22.000 milions d'euros el 2021. "Com explica el govern que el 20% de persones que viuen a Catalunya es trobin en risc greu de pobresa mentre tenim un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros?", etziben a l'executiu de Pedro Sánchez.
Les mesures proposades per Junts
tenim recollides entrades sobre el tema, per exemple:
20 de setembre del 2023
5 de setembre del 2023
Conferència del president Carles Puigdemont, emés en directe aquest matí 5 set 2023. Sobre els pactes perquè puguin formar govern a Madrid, vist l'empat de vots de les eleccions del 23 de juliol.
17 d’agost del 2023
9 d’agost del 2023
Javier Pérez Royo: “La repetició d’eleccions és pràcticament la dissolució del sistema”
Vilaweb - Oriol Bäbler - 02.08.2023
Les eleccions espanyoles del 23 de juliol han deixat la governabilitat de l’estat i la investidura de Pedro Sánchez en mans de l’independentisme, tot i la reculada en vots i diputats d’ERC i Junts. Quinze dies abans de la constitució del congrés, parlem amb Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) sobre el panorama polític que s’obre a Madrid. El catedràtic de dret constitucional diu que l’independentisme no té prou força per a reclamar el referèndum, però considera viable i necessària l’amnistia dels represaliats del procés. “O el PSOE aconsegueix de tenir una coalició sòlida, com la legislatura anterior, o se’l mengen. I fins i tot el poden fer desaparèixer, com ha passat a França”, adverteix.
—Podeu fer una valoració ràpida del resultat de les eleccions del 23-J?
—Amb menys intensitat, però es manté la mateixa majoria social que també
s’expressa com una majoria parlamentària. Una majoria que es va fer
visible el 2018 amb la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la
Moncloa. De fet, aquesta majoria ja existia en les eleccions del
desembre del 2015, passa que en aquell moment el procés era en plena
efervescència i hi havia un cordó sanitari al voltant de tots els
representants de Catalunya. I això, amb una repetició electoral i
l’abstenció del PSOE, va permetre la reelecció de Mariano Rajoy, que el
2018 se’n va anar en orris amb la sentència del cas Gürtel. La majoria
social no era de dretes, sinó d’esquerres, amb els nacionalistes
catalans i bascs. I aquesta majoria, que és la que ha governat fins ara,
s’ha reeditat, certament amb dificultats, en aquestes eleccions.
—No té ni Coalició Canària. Està tot sol. Totes les eleccions que s’han fet darrerament han estat determinades o condicionades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució contra Catalunya. El PP el va posar en marxa perquè considerava que era una manera de controlar la situació, però la realitat és que se li va descontrolar. I, a més a més, en la memòria de Catalunya i del País Basc ha calat la idea que no et pots fiar de la dreta. Que la dreta és un perill enorme i té un concepte de la unitat d’Espanya que és el mateix que tenia Franco. És a dir, el dret d’autonomia és el títol vuitè de la constitució per al conjunt del país, però per a Catalunya i al País Basc és el 155. Aquesta aposta anticatalana i antibasca és una aposta perdedora. No es pot governar Espanya en contra de Catalunya i el País Basc.
—Ara és o tots a l’una o la coalició fracassa. És evident que el marge de maniobra que té és més reduït, gairebé nul. Això, en bona part, és per la llei electoral de 1977, que sol afavorir els dos grans partits, però en aquest cas ha donat una sobrerepresentació al PP. En el nombre de vots, hi ha molt poca diferència, uns 300.000, però el PSOE té 16 escons menys. Ara bé, en el global, hi ha un empat entre el bloc de l’esquerra i el de la dreta. I el desempat el dirimeixen els nacionalismes perifèrics. Sempre ha passat igual d’ençà de 1977. No és cap novetat.
—A banda de la ultradependència dels socis, el PSOE també ha perdut el control del senat, on el PP té majoria.
—Crec que el referèndum d’autodeterminació no és possible i ni tan sols se n’ha de parlar. A més, no crec que Junts i Esquerra estiguin ara en condicions de tractar aquest tema. Estan molt enfrontats entre ells i tenen una situació complicada a l’hora de representar l’electorat català. Sincerament, el referèndum és aparcat sine die. Ara bé, l’amnistia és una qüestió molt important i no veig cap problema o dificultat perquè prosperi. És a dir, la llei d’amnistia és una llei que serveix precisament per a resoldre situacions com l’actual, que no s’haurien d’haver esdevingut mai. El procés no hauria d’haver sortit mai de la política i fer el salt al terreny judicial, on ha creat un problema que encara fa voltes per Espanya i per Europa. Ara cal que tot torni al seu lloc. La constitució prohibeix indults generals, però els indults són actes administratius. L’amnistia és un acte legislatiu. El govern té límits per a indultar, però això no passa amb les corts generals, que són l’únic òrgan lliure, és a dir, lliure en una societat democràticament constituïda. El que s’ha de fer és tornar a la política i apartar els jutges.
—El PSOE no sembla disposat a parlar de l’amnistia.
—Jo no ho sé, però a la força els pengen. O el PSOE aconsegueix
de tenir una coalició sòlida, com la legislatura anterior, o se’l
mengen. I fins i tot el poden fer desaparèixer, com ha passat a França
amb el Partit Socialista. Per tant, és dur, hi ha molts riscs i dins el
mateix partit s’ha d’anar amb cura, però el PSOE ha d’abordar aquest
tema. I no és això i prou, el PNB i Bildu també li reclamaran avanços en
el tema territorial. Hi ha coses que s’han de fer, però si el PSOE no
es mou, deixarà de governar.
—En un article comenteu que una investidura amb l’abstenció de Junts és una investidura falsa. Per què?
—Evidentment. Una abstenció és donar una mica d’aire, però quan arribi
el primer problema què faràs? Això no és res. És una debilitat extrema.
Aquest govern s’ha de pactar prèviament i amb molt de detall, de manera
que es tingui la confiança que, en mesura que permet la política, totes
les parts actuaran de bona fe. Si no es té això, tot se’n va en orris.
—Abans parlàveu de les tensions internes del PSOE, però també s’han expressat diferències a Sumar amb Podem, Compromís…
—Allà no hi haurà cap problema. Cap. Sentirem sorollets i veure
coses d’aquestes, però en cap cas tensions sobre el govern i el seu
futur. Jo no hi veig cap problema. En canvi, dins el PSOE sí que n’hi
haurà, perquè és un partit amb una ànima molt jacobina. Però s’han de
posar davant el mirall i dir-se: sóc això i les coses són com són. I si
no són capaços de donar respostes als problemes democràtics, doncs,
simplement, no poden governar.
—El nacionalisme català no té prou consistència per a plantejar el referèndum. És a dir, té prou pes per a condicionar la governabilitat d’Espanya, però no pas per a independitzar Catalunya d’Espanya. No és tan sols pel percentatge de la societat que representa, sinó que aquesta representació no és homogènia. Entre Junts i ERC hi ha gairebé el mateix odi que hi ha entre el PP i el PSOE. I hi has d’afegir la desconfiança dels ciutadans nacionalistes catalans vers els seus representants polítics. Això és un fenomen que es veu a Catalunya amb una intensitat que no es dóna en cap altre punt de l’estat. Per això dic que el nacionalisme català no té prou cohesió per a plantejar el referèndum, que ara mateix està aparcat. Especialment, després de l’experiència traumàtica del primer d’octubre de 2017. El trauma continua molt viu a Catalunya, i per això cal una llei d’amnistia.
—No en tinc ni idea. Què hauria passat si el Tribunal Constitucional no hagués admès el recurs contra la reforma de l’estatut? Previsiblement, aquell estatut continuaria vigent i hauríem estat 25 anys, 30 o 35 igual, tal com va passar amb l’estatut del 1980. I llavors ja es veuria què caldria fer… No sé on seré jo d’aquí a quatre mesos i no sé fer prediccions. Però som en un context molt complicat. No sabem si el procés de construcció de la Unió Europea es reforçarà o s’esfondrarà. No podem viure al marge del que passa a la resta del continent, on l’extrema dreta va en auge i governa a Itàlia, Hongria i Polònia. I aquí s’ha aturat pels pèls. A més, hi ha la guerra d’Ucraïna, que ens afecta directament. No sé què passarà, però crec que el tema de la independència de Catalunya passa a segon pla, tercer, quart o cinquè. Hi ha molts problemes més importants davant i crec que els resultats electorals ho han deixat clar.
—Pot passar i, si passa, serà una moneda a l’aire. És una situació imprevisible i dependrà com es decideixi la dissolució de les corts i la nova convocatòria d’eleccions. Ho anirem veient. La sessió de constitució i l’elecció de la mesa serà força significativa. Després vindrà la investidura i veurem què passa amb Feijóo. Ell s’ha de moure perquè, si no, caurà. És a dir, és en una bicicleta i ha d’anar pedalant encara que no sàpiga on va. Aquest piulet que ha fet dient que ha guanyat les eleccions i que està disposat a escoltar tots els partits… És una bogeria. Ningú no vol parlar amb tu. Què coi dius? Qui coi vol parlar amb tu? Va fabricant el relat per posar en qüestió de legitimitat de Sánchez, tal com es va fer la legislatura anterior. Feijóo cerca una coartada per no haver de presentar-se a la investidura i no legitimar Sánchez amb la seva derrota. Ell no vol anar al debat, té una por cerval de la batalla dialèctica, i tampoc no vol que tot el món constati la seva soledat. Parlem d’una persona amb poquíssima preparació i amb una cultura general molt deficient. És realment sorprenent. Si es presenta a la investidura, li passarà igual que Antonio Hernández Mancha en la moció de censura de 1987. L’atropellaran.
—La culpa serà de tots. Els ciutadans han votat, si els partits són incapaços de traduir això en un acord per a formar govern, és cosa seva. I cap a noves eleccions. El missatge que s’envia és: heu votat malament, voteu bé la pròxima vegada. Ara bé, cal tenir en compte que serà la tercera vegada consecutiva que es dissolen les corts. La repetició d’eleccions és pràcticament la dissolució del sistema. És un símptoma de crisi sistèmica que no se sap com arreglar. Si anem a noves eleccions, crec que parlem d’una cosa molt més perillosa per a la supervivència de la constitució i el sistema polític del 78.
—Es posaria de manifest que amb aquesta constitució, amb aquesta posició del parlament, amb aquest sistema electoral, la societat espanyola no és capaç de fer una síntesi política de si mateixa per poder-se dirigir. I ja està. I quan un sistema no és capaç de fer-ho… D’ençà del 2016 ha passat tres vegades… Veurem què passa.
—Si hi ha una llei d’amnistia, s’acaba el problema, oi? Però si no, Puigdemont no serà jutjat pel Tribunal Suprem. De fet, si torna a ser elegit eurodiputat, la JEC tindrà un maldecap enorme. Segurament, insistiran que ha d’anar a Madrid a jurar la constitució, però amb la sentència del TJUE sobre Junqueras això s’ha acabat. Però això no els impedirà de continuar fent el ridícul amb aquest despropòsit. A més, si Puigdemont és reelegit, el comptador es posarà a zero, i se’m fa molt difícil pensar que el Parlament Europeu li aixequi la immunitat amb aquestes circumstàncies. Puigdemont està molt protegit.
—És de les poques coses sensates que ha fet aquest home [riu]. La sentència del TGUE sobre el suplicatori és pendent de recurs al TJUE… Ell diu que s’hi pronunciarà quan hi hagi una decisió ferma de la justícia europea. De moment, les coses continuen igual i la legislatura és a un pas d’esgotar-se. L’estiu de l’any vinent Puigdemont serà reelegit i el comptador es posarà a zero. Sigui com sigui, la seva situació davant l’extradició per a ser jutjat a Espanya és molt sòlida. Molt sòlida.
—Això podria ser, però seria anticonstitucional. Puigdemont es troba en plenitud dels seus drets. A més, no ha comès cap acte antijurídic. L’única cosa que va fer va ser establir la seva residència fora d’Espanya. Ell no és pròfug, no ha fugit. Simplement, és un ciutadà que ha decidit lliurement establir la seva residència a Bèlgica. Sempre ha estat a disposició del jutge quan se l’ha requerit.
—La sentència de Marchena sobre el procés serà declarada nul·la de ple dret. La cosa és saber quan passarà això. Aquesta és la gran pregunta. Això implicarà un judici de revisió i d’anul·lació per part del Tribunal Suprem mateix. Tots els condemnats quedaran nets i quedarà clar que no hi ha un cas 1-O. No veig factible que s’obri un procés només per a Puigdemont. Amb la declaració de nul·litat s’acabarà tot. El problema és que tot plegat és molt lent. És el mateix que els va passar a Juan María Atutxa i a Arnaldo Otegi. El primer va ser inhabilitat i el segon va passar sis anys a la presó. El TEDH va anul·lar les condemnes, però ja havien complert les penes.
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-javier-perez-royo-referendum-amnistia-eleccions-23-j/
__