Perquè ara és el bon moment per ser lliures i independents i no abans. v.2

Com les circumstàncies històriques influieixen en el que pot fer Catalunya com a nació:

Si t'ho mires encara des de més amunt més amunt, podriem dir que quan els nostres veins no eren forts, els catalans vam poder desenvolupar tantes coses bones i boníssimes com portem a dins. Penseu que a l'Edat Mitja França amb les fronteres que ara coneixem, no existia; ni existia Espanya, sols Hispania subdividida en petits regnes. Del 988  al 1333 Catalunya va lograr desenvolupar-se, enriquir-se i progresar.

Des del 1333 vingueren uns anys de males collites. Al 1348 arribà la primera de les onades de Pesta Negra que assolaren tot Europa i també Catalunya: es perdé entre la meitat i un terç de la població. Entre el 1333 i el 1410 aprox en que morí Martí l'Humà, el darrer rei del casal de Barcelona - en circunstàncies no clares.  Haviem quedat sense l'única força que hi havia aleshores que era la dels braços. Acte seguit comencen notícies desfavorables: els nostres veïns s'anaven fent poderosos i naltros no vam recuperar població fins la centúria del 1700.

Des que vàrem quedar en la feblesa, ves.hi posant noms, "males sorts" i etc, però és que nosaltres erem febles i els dos grans veïns actuals, Espanya i França, eren cada dia més forts.

I ara en aquest moment, com ho tenim?: França està bloquejada per les seves contradiccions, crec que en té per rato fins que s'en surti. Espanya està en crisi total, no cal no raonar-ho, és evident. ARA ÉS LA NOSTRA!!!  Deixeu.vos de pessimismes fatalistes!!  Ara ens en sortirem si ens ho fiquem al cap i creiem en nosaltres mateixos!

Al meu entendre, la millor arma contra nosaltres que ha fet servir Madrid ha sigut menjar.nos la moral des de molts fronts. Que som un poble feble i no batallador (sic) perquè som comerciants que cedim... Que la nostra llengua és lletja ("au au" si parleu com gossos), si nomes serveix per dir tacos, si és un dialecte de pagesos. Aquells lletreret de les guixetes de l'administració franquista: "Hable ud. en cristiano" o "Hable ud. el idioma del imperio"... això el 1939, tots arruïnats i pobres com ratas.

Digueu.me com pot ser que la llengua amb que et parlava la teva mare sigui lletja!!!!   És ferir els sentiments... 

ALERTA en caure en les trampes desmoralitzadores de tota la vida: un poble sense moral de combat no lluita!!!  I això és el que persegueix la lluita spicològica, que estiguem submisos i desmoralitzats.

ARA TENIM LES CIRCUNSTÀNCIES HISTÒRIQUES A FAVOR NOSTRE !!!!  PODEM SER INDEPENDENTS I LLIURES UN ALTRE VEGADA !!!     VINGA VA !!!    ARA  ÉS  EL  MOMENT !!!

Cuca de Llum

El TSJC admet a tràmit la querella contra Borràs per la compra d'urnes

Aquest migdia la Consellera Meritxell Borràs i en Francesc Esteve han rebut la querella del TSJC per la compra d'urnes. La pressió judicial no aturarà mai el desig de democràcia de la societat catalana. L' #1Oct hi haurà urnes . Tot el suport! Entrada del President Puigdemont al Facebook.

Gemma Liñán
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017

El TSJC acaba d'admetre a tràmit la querella que va presentar la Fiscalia per la compra de les urnes. 

En el seu text el ministeri públic demana la investigació de la consellera de Governació, Meritxell Borràs i Francesc Esteve Balagué, secretari general de la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics.

La interlocutòria d'admissió a tràmit diu que del relat dels fets que consten a la querella "es desprèn l'existència d'indicis suficients de la concurrència, en principi, dels elements objectius que informarien cadascun dels tipus delictius que la Fiscalia querellant considera comesos".

I remarca que "s'estima que es compleixen els requisits de tipicitat i versemblança que fonamenten l'admissió a tràmit de la querella i de l'escrit d'ampliació". 

La magistrada Mercedes Armas, ponent de la resolució, es fa seus els fets relatats pel ministeri públic i diu que són de fàcil comprovació: "Del relat de fets contingut en la querella, tots ells de fàcil constatació, en tractar-se d'actes i fets que han tingut l'oportuna publicitat en els respectius diaris oficials, a més d'haver estat recollits pels mitjans de comunicació, es desprèn l'existència d'indicis suficients de la concurrència, en principi, dels elements objectius que informarien cadascun dels tipus delictius que la Fiscalia querellant considera comesos".

Armas creu que hi ha indicis per creure que la compra de les urnes és per la celebració del referèndum, tal com relata aquest punt de la querella que va presentar la Fiscalia el 16 de maig, fa més d'un mes: "En la seva voluntat de celebració d'un referèndum d'autodeterminació, a fi de mantenir el propòsit contingut en la Resolució 1 / XI, de crear un Estat català independent, els querellats, la Honorable senyora Borràs, com a Consellera de Governació i Administracions Públiques, i el senyor Esteve, com a secretari general d'aquest Departament, van adoptar mesures encaminades a obtenir els mitjans amb els quals poder celebrar el meritat referèndum".

L'amenaça de la presó de nou

La querella que va presentar la Fiscalia detalla cada una de les resolucions aprovades pel Parlament i cada una de les providències i resolucions del TC o els organismes judicials competents. En la seva admissió a tràmit el TSJC valora cada un d'aquests passos i els pren com a justificants per imputar els delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics. Aquest darrer és el precisament el que comporta penes de presó i que en el procés del 9-N, finalment, la Fiscalia va decidir no imputar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Ara l'amenaça de la presó torna i ho fa sobre la consellera de Governació, Meritxell Borràs, que és qui per competències hauria d'haver seguir signant i donant tràmit a tot el dispositiu electoral del referèndum, però que ara ja queda invalidada davant la investigació que ha engegat de nou el TSJC per aturar el referèndum de l'1-O.

Borràs i Francesc Esteve Balagué, secretari general de la Conselleria de Governació, hauran d'anar a declarar com a investigats, però encara no hi ha data.

Entrada relacionada:

La fiscalia porta al tribunal l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre

El TC suprimirà la conselleria d'Afers d'Exteriors

Marta Escobar Martí - Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017

El Tribunal Constitucional serà contundent amb la Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència dirigida pel conseller Raül Romeva i declararà inconstitucional tot el Departament, des del seu nom fins a la seva creació i competències. Així ho publica avui El Español, que assegura que ho suprimirà tot perquè considera que aquestes competències corresponen a l'Estat.

El Consell de Ministres ja va acordar el 5 de febrer de l'any passat qüestionar la creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de la Generalitat, així com l'estructuració precisament de la Conselleria d'Exteriors i ho van portar al TC perquè decidís "si el que ha fet la Generalitat està dins l'àmbit de competències".

I és que el govern de Mariano Rajoy considerava que això vulnera la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'exteriors perquè, a parer seu, la denominació del Departament de Romeva hauria de versar sobre l'acció exterior de la Generalitat i no relativa als Afers Exteriors.

Després de les diferents peticions de l'executiu estatal al Constitucional, el desembre del 2016 l'Alt Tribunal va estimar part del recurs del govern espanyol contra la llei catalana d'acció exterior i les relacions amb la Unió Europea i va explicar llavors que les comunitats autònomes podien portar a terme acció exterior sempre que respectin l'article 149.1.3 de la Constitució, que fa referència a la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'acció exterior.

Els camins de Romeva

El 17 de febrer del 2015, l'Alt Tribunal suspenia la Conselleria, motiu pel qual el Govern va decidir respondre l'1 de març amb un canvi de nom: va passar d'anomenar-se Conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència a Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència​. 

Quinze dies més tard, els de Rajoy tornaven a demanar la nul·litat del Departament sota l'argument que "amb independència de la denominació que utilitzi aquesta Conselleria, es mantenen invariables les funcions que li va atribuir el Govern" i que incloïa la política exterior, una competència exclusiva de l'Estat. A l'abril de l'any passat, el conseller d'Exteriors anunciava que cada Conselleria estava creant les estructures d'Estat necessàries per preparar la independència de Catalunya". 

Des de llavors, Romeva no ha parat de trepitjar terreny internacional per explicar el procés i la judicialització de la política a Espanya. Fins i tot el 12 d'octubre de l'any passat va permetre obrir totes les delegacions del Govern a l'exterior i el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va anunciar l'obertura de sis oficines més a l'estranger de comerç i inversions.

A més, diferents països com Suïssa, Estònia i Irlanda han creat, al llarg d'aquests mesos, grups als parlaments per seguir el procés català i els mitjans i polítics internacionals segueixen amb molt d'interès els passos del Govern i les diferents respostes de l'Estat.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/tribunal-constitucional-afers-exteriors_167556_102.html

Romeva, a 'Le Figaro' i 'The National': “Catalunya està preparada per assumir el seu lloc com a estat europeu”

El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals ha apel·lat a la “racionalitat” i al “pragmatisme” europeu en dues entrevistes a la premsa internacional 

El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, ha afirmat en una entrevista al diari escocès ‘The National’ i en una altra al francès ‘Le Figaro’ que Catalunya vol continuar formant part de la Unió Europea i que “el 80% dels catalans estan a favor que la qüestió de la independència sigui resolta per la via democràtica”. Romeva ha reiterat que “el referèndum no està dirigit contra Espanya” i que la relació entre els dos territoris “no es pot basar en la coerció”. “La Constitució espanyola permet fer aquest referèndum” i aquest no suposa “un problema legal”, ha subratllat. El conseller ha afirmat que cap territori europeu té cap interès en tallar les relacions amb Catalunya i ha emfatitzat que “el problema no és Catalunya, el problema és l’Estat de dret a Espanya”.

Romeva ha recordat que Catalunya representa el 2% del PIB europeu i que té fortes relacions comercials amb Espanya i França. “Europa ha sigut capaç de negociar en situacions d’urgència i complicades, i al llarg de la seva història sempre ha actuat amb pragmatisme”, ha assegurat. Davant les evasives de Brussel·les, el conseller s’ha mostrat comprensiu amb aquesta posició. “Per ara, la resposta de les instàncies europees és lògica: ‘És un afer intern d’Espanya’. Això vol dir que cal posar-se d’acord amb l’Estat espanyol per gestionar-ho”, ha indicat en l’entrevista al diari escocès ‘The National’.

Preguntat per l’endemà del referèndum de l’1 d’octubre, Romeva ha dit que si guanya el ‘no’ el govern convocarà eleccions anticipades, però si guanya el ‘sí’, “Catalunya es convertirà democràticament en un nou estat d’Europa”. El conseller també ha lamentat que “l’Estat respongui amb amenaces, persecucions i condemnes judicials” perquè “aquesta actitud del Partit Popular debilita la democràcia”. “Un expresident (Artur Mas) i tres membres del seu govern han estat condemnats per haver organitzat una consulta popular que no tenia cap efecte vinculant”, ha recordat. I ha sentenciat: “Catalunya és només un símptoma d’un problema estructural propi de l’Estat espanyol”. "La independència ens dona la possibilitat de tenir un Estat de dret que respecta la separació de poders”, ha conclòs.

http://elmon.cat/noticia/205957/romeva-a-le-figaro-i-the-national-romeva-catalunya-esta-preparada-per-assumir-el-seu-lloc-com-a-estat-europeu#.WUlqtm6iklp.facebook

 

El Banco de España da por perdidos 60.613 millones del rescate y no asume errores

El Banco de España publica el informe que resume todo el proceso de saneamiento entre 2008 y 2014 de cara a las comisiones de investigación que van a estudiar cómo se hizo el proceso

El montante que no se recupera es casi el 80% de las ayudas directas invertidas

Cree que si España acometiera "reformas estructurales" estaría mejor protegida de estas crisis bancarias

16.06.2017

Al menos 60.613 millones de euros. Este es el último cálculo que hace el Banco de España sobre la parte del rescate financiero que no logrará recuperar. La cifra no dista mucho de la ofrecida por el Tribunal de Cuentas que en un reciente informe de fiscalización calculaba que se perderían 60.718 millones de euros, apenas cien millones de diferencia. Esto supone que se perderá casi el 80% del dinero invertido en sanear básicamente a las Cajas de Ahorros, que recibieron ayudas públicas por valor de más de 76.410 millones de euros.

El Banco de España presenta un extenso informe de 257 páginas en el que repasa no solo el rescate sino también los prolegómenos, lo que llevo a la quiebra del sistema, y detalla la fotografía actual. Este pormenorizado informe tiene como objeto aclarar el papel del regulador en todo este proceso, debido al cuestionamiento al que se la ha sometido y a la inminente apertura de la Comisión  de Investigación sobre el rescate que se iniciará en el Congreso.

En general el informe es muy pormenorizado en el tipo de intervenciones que llevó a cabo el banco, en el que se ve un intenso trabajo regulatorio y en el que se pone el foco sobre la carencia de instrumentos para actuar de otra forma. El recorrido histórico es abrumador, por la introducción de contínuos cambios regulatorios que se fueron desarrollando según se iba recrudeciendo la crisis.

También hay varios capítulos al contexto económico, a la imprevisible dureza de la coyuntura y a que la situación empeoró por encima de la previsión de los organismos internacionales. "Puede plantearse la pregunta de si se podría haber actuado de forma más enérgica", dice la entidad en un momento determinado para concluir que no había regulación suficiente para haber actuado de otra forma.

En el balance, el Banco saca pecho al asegurar que cuando se inició la crisis en 2007, el sistema español funcionó mejor que el resto gracias al tipo de supervisión que ejercía la entidad. Achaca el deterioro de la solvencia de los bancos a cómo se recrudeció la crisis y a los desequilibrios macroeconómicos. Y cuando entra a valorar el papel de la entidad en materia supervisora dice que, "los instrumentos supervisores que se habían desarrollado hasta entonces [...]  resultaron insuficientes, evidenciándose, las vulnerabilidades acumuladas. Todo ello, además, en un contexto en el que la arquitectura institucional de la zona del euro era incompleta. En este sentido, la crisis ha revelado importantes enseñanzas en relación con la regulación y la supervisión financieras, que afectan tanto al ámbito internacional, como al nacional".

En el lado internacional, el informe concluye que la regulación estaba incompleta y que era necesario hacer una aproximación más transfronteriza.

En cuanto a la evaluación de lo sucedido en España, asegura que "la crisis ha puesto de manifiesto la importancia de impulsar un patrón de crecimiento más equilibrado y sostenible a largo plazo", tras lo que vuelve a pedir reformas estructurales para proteger a la economía española.

Cuando aterriza ya en concreto al tratamiento que se hizo en fusionar a las cajas, cree que se hizo lo mejor posible con la normativa vigente.

Las cifras del banco hablan por sí solas de cómo ha menguado el sistema financiero, y eso que el informe se cerró antes de la intervención y venta por un euro de Banco Popular.

De 45 entidades financieras se ha pasado a diez (ahora 9 tras la desaparición de Popular). De 45.667 oficinas a 31.000. Y de 270.00 empleados a 197.000 en 2015.

http://www.eldiario.es/economia/Banco-Espana-recuperar-rescate-autoevalua_0_655134837.html 

(Donald Reagan eliminó en los 80 la regulación financiera que se había establecido después de la crisis del 1929.  Ergo el Banco de España  dice algo que los entendidos ya sabían.  Respecto a las cajas de ahorros...   Creo  que  la entonces Ministra de Hacienda  debería también ir al Congreso a dar explicaciones. Cuca de Llum) 

 

Trens que no arriben i carreteres que avancen 160 metres l'any: així incompleix l'Estat les inversions

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, assegura que hi ha obres previstes l'any 1995 que no s'han dut a terme, com ara els accessos viaris i ferroviaris al Port

Hi ha obres que estan en construcció de fa pràcticament dues dècades

Rull veu «fora d'Europa» l'Estat per oposar-se al model de vinyeta que ha de substituir els peatges

 

 

Oriol March, Palau de la Generalitat - 20.06.2017

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu per tal de presentar un informe sobre els incompliments de l'Estat en matèria d'infraestructures. Hi apareixen accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona que encara no estan en funcionament -projectats l'any 1995, per cert- i carreteres, com la variant de Vallirana, que avança a un ritme d'execució de 160 metres cada any. Aquesta via fa 2,4 quilòmetres, es va arrencar el 2004 i no es posarà en marxa fins al 2019, amb una inversió prevista de 185 milions d'euros.
"Es tracta de l'enèsim informe", ha constatat Rull, que ha confiat en què aquest sigui l'últim informe d'aquestes característiques que presenti la Generalitat. La base de l'informe són els protocols signats els anys 2005 i 2006 pel govern tripartit i l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. El ministeri ha complert amb el 31% dels compromisos en la xarxa viària i el 26% en la xarxa ferroviària. En el mateix termini, la Generalitat ha satisfet el 69% de la part que li pertocava en matèria de carreteres i el 87% de ferrocarrils.

"Això és ridícul", ha apuntat Rull, que ha considerat icònic un cas com el de la connexió A2-AP7 amb la B30, que només ha avançat 200 metres per any des de la seva adjudicació, l'any 2007. La posada en marxa serà el 2019, deu anys més tard que l'inicialment previst.
Pel que fa a l'alta velocitat, el col·lector prim de la Sagrera es preveia licitar l'any 2012, però no es va fer fins al 2015 i s'acabaran iniciant el 2017. L'estat d'execució d'aquesta estació és del 21%, tenint en compte que les obres estan aturades des del 2014. "No té sentit que hi hagi sempre les mateixes promeses. És esgotador fiscalitzar allò que no depèn de nosaltres", ha destacat Rull. Tot plegat el mateix dia que el Ministeri de Foment ha posat data a la finalització de les obres de la Sagrera: finals del 2020.

http://www.naciodigital.cat/noticia/133350/trens/no/arriben/carreteres/avancen/160/metres/any/aixi/incompleix/estat/inversions

 

La fiscalia porta al tribunal l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre

La fiscalia finalment ha decidit portar l’anunci de data i de pregunta del referèndum de l’1 d’octubre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’anunci, el van fer divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, acompanyats del govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP. Així ho assegura el diari El Mundo.

La fiscalia demana que es tingui en compte l’anunci, i que s’acumuli en la querella presentada contra la consellera Meritxell Borràs per l’anunci de la compra d’urnes, perquè considera que reforça ‘la intenció’ per a fer ‘un referèndum per a la secessió’.

En el seu escrit, la fiscalia considera que per més que l’anunci de Puigdemont i Junqueras ‘no ha vingut acompanyat de cap resolució jurídicament favorable, és indubtable’ que demostra que el propòsit de la compra d’urnes és per fer el referèndum.

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-fiscalia-porta-al-tribunal-lanunci-de-la-data-i-la-pregunta-del-referendum-de-l1-doctubre/

El Tribunal d’Estrasburg condemna Espanya per haver inhabilitat Atutxa

L'ex-president del parlament basc fou inhabilitat per haver-se negat a dissoldre el grup de l'esquerra abertzale el 2003 

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per haver inhabilitat l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa. Recordem que Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak, arran de la il·legalització de Batasuna el 2003. El Tribunal d’Estrasburg dóna la raó a Atutxa i als ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr.

Els afectats van haver de recórrer a la justícia europea perquè la via judicial espanyola havia ratificat la seva condemna: l’abril del 2008 el Tribunal Suprem va condemnar-los tots tres a inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i a multes de 12.000 a 18.000 euros per un delicte de desobediència. El Tribunal Constitucional espanyol va confirmar aquella sentència, que ara el Tribunal d’Estrasburg ha desautoritzat.

Atutxa, Bilbao i Knorr foren jutjats per desacatament, quan es van negar a dissoldre Sozialista Abertzaleak, suposat hereu de Batasuna, que havia estat declarat fora de la llei.

Quan tots tres foren jutjats, el Tribunal Superior Basc va desestimar el recurs que havia presentat l’organització ultradretana Manos Limpias perquè va considerar que els acusats no havien trobat la manera formal de dissoldre Sozialista Abertzaleak, tal com demanava el Suprem. Com que Manos Limpias va recórrer contra aquella sentència, el cas va arribar al Suprem, que va fer cas de la petició de Manos Limpias.

L’argument d’Estrasburg
La sentència d’Estrasburg assenyala que el Tribunal Suprem va condemnar Atutxa, Knorr i Bilbao sense que testifiquessin i assegura que va decidir sobre les ‘intencions’ dels tres polítics ‘examinant els fets provats en instàncies inferiors’ i ‘arribant a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l’oportunitat d’exposar al tribunal les seves raons’. ‘El Tribunal considera que les qüestions examinades pel Tribunal Suprem requerien el testimoni directe dels acusats’, diu la sentència, que per això considera que ‘d’acord amb el conjunt de circumstàncies del procés’ Atutxa i la resta de la mesa ‘van ser privats del seu dret a la defensa’

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-tribunal-destrasburg-condemna-espanya-per-haver-inhabilitat-atutxa/

Un tribunal estadounidense ha decidido que los 21 jóvenes que han denunciado al gobierno de EE UU tienen el derecho constitucional a un clima seguro

Hace dos años, los ciudadanos holandeses llevaron a su gobierno a juicio para exigirle que recortara la contaminación por CO2 siguiendo las recomendaciones científicas, y ganaron el caso más importante en materia climática de la historia. Lo más emocionante es que un fallo judicial conlleva un efecto mariposa -- este caso puede crear un precedente. No solo podemos enfrentarnos a Trump, sino hacer que todos nuestros gobiernos pasen de las palabras a los hechos mucho más rápido.

(...) acciones legales ya están funcionando.

Una demanda podría evitar que Trump arruine nuestro planeta. ¡Y lo mejor de todo es que se trata de un caso presentado por 21 niños y niñas!... Sí, tras años de intentar rechazar el caso, un tribunal estadounidense ha decidido que los 21 jóvenes que han denunciado al gobierno de EE UU tienen el derecho constitucional a un clima seguro. Ahora, ¡un tribunal federal escuchará sus alegaciones contra el presidente!
Si ganan, ¡obligarán a Trump a restringir la industria de combustibles fósiles! Este caso podría cambiarlo todo.

Trump acaba de declarar que se retira del Acuerdo Mundial por el Clima de París. Él y sus amigos de los combustibles fósiles están haciendo todo lo posible por impedir que se tomen medidas contra el cambio climático. Pero no pueden comprar a los jueces. Los jueces de EE UU fueron la única vía de contención de las prohibiciones migratorias de Trump. Ahora los tribunales podrían obligarle a actuar en materia climática.  

...2016 fue, de lejos, el año más cálido de la historia desde que hay constancia.

Estos jóvenes llevarán a juicio al gobierno de EE UU por provocar el cambio climático (La Vanguardia)
http://www.lavanguardia.com/natural/20160412/401054827393/jovenes-juicio-gobierno-eeuu-cambio-climatico.html

Niños estadounidenses demandan a su gobierno por cambio climático (Hispan TV)
http://www.hispantv.com/noticias/sociedad/75937/eeuu-demanda-ninos-cambio-climatico

(Redacción del equipo de Avaaz) 

LLibres sobre el canvi climàtic:

 "Això ho canvia tot"  Naomí Klein

"La pequeña Edad de Hielo. Cómo el clima afectó a la historia de Europa 1300-1850"  Brian Fagan. Ed. Gedisa.

Se lee con facilidad. Empieza contandonos  el período càlido  entre el 800 y el 1200 que precedió a la Pequeña Edad de Hielo, y cómo esta subida de las temperaturas afectó a los acontecimientos históricos: el hielo ártico se retiró 300 km, el clima era predecible, los vikingos llegan a Islandia, Groenlandia y establecen un asentamiento temporal en América del Norte. Por causas naturales esto se deteriora entre el 1200 y 1300. En el 1300 empiezan fluctuaciones climáticas severas: sequías de dos años seguidos, lluvias persistentes en verano que no permiten recoger la cosecha de cereales...  Los años 1315 y 1316 son recordados por la hambruna que asoló Europa.

( Estas fluctuaciones tuvieron causas naturales. La actual fluctuación tiene la causa en el exceso de CO2 en la atmósfera debido principalmente a la quema de combustibles fósiles por parte del hombre. Este libro nos ilustra cómo los europeos que emigraron a partir de 1800 a Sudáfrica, Australia, Sudamérica, deforestaron tantas hectáreas para convertirlas en campos, que incrementaron un 10% el CO2! 
Antes de 1800 - es decir antes de la quema de carbón al inicio de la revolución industrial-,  el CO2 estaba en una proporción  de 180 ppm (partes por millón) en la atmósfera. Actualmente esa cantidad se ha doblado:  el año pasado, el 2016, en todas las partes del globo se sobrepasaron las 400 ppm !!!   

Yo tengo la impresión de que yo misma  y a mi alrededor vivimos con pasividad nuestra trayectoria hacia el desastre. ¿Conocen uds, han oido hablar de campañas de repoblación forestal para que los árboles fijen el CO2 atmosférico y lo conviertan en materia orgánica?  ¿Saben o han oido hablar de otros sistemas de secuestro del CO2 ??? Es decir, transformar el CO2 de la atmósfera a un compuesto sea una roca como la caliza o bien inyectarlo en cavidades subterraneas para disminuir su proporción en la atmósfera.  A la escala  enorme en que seria necesario actuar para revertir la tasa de CO2, es decir DISMINUIR la tasa, la proporción de CO2 en la atmósfera ???  Yo no !!!   Sólo oigo hablar de la estupidez de "bajar la cantidad de CO2 que emitimos" !!!   Cuca de LLum. )

16 coses que he après aquest 2016, per Carles Capdevila

per Carles Capdevila

30 de desembre del 2016

1. Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres. 

2. Que l’amabilitat pot ser la idea més revolucionària. Té el poder transformador de les persones que porten el somriure posat, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que per allà on passen milloren l’ambient. 

3. Que en lloc de lamentar-nos quan el cos se’ns queixa i deixar anar un “maleït genoll”, tocaria valorar els anys que fa que ens suporta i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir-nos els ossos caldria celebrar aquest esquelet que fa el que pot i més per mantenir-nos drets. 

4. Que la joia de viure no té mètodes però té mestres. Convé acostar-nos, a l’espera del contagi, a gent senzilla, que té en la bondat i l’estima i la cura dels altres el focus, que passen desapercebuts en un món que premia més el cinisme que la ingenuïtat. 

5. Que hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa bé, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de les persones és la tasca més important del món, i la menys valorada. 

6. Que no es pot discutir mai amb un imbècil. La clau és detectar-los i frenar-los abans, però això requereix una societat madura i respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els valors que no els resultats a qualsevol preu. 

7. Que la persona amb qui no et sàpiga greu plorar i que et faci la companyia adequada és per força un molt bon amic. Sobretot si també sabeu riure plegats.

8. Que mai no és tard per aprendre a caminar, i que amb l’amic amb qui més camino som molt més amics des que caminem plegats: ets més sincer, més directe, més profund. 

9. Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar. 

10. Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem remei aviat. I per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt d’ingenuïtat necessària per creure que podran. Perquè sense confiança no hi ha convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats no hi ha motius per mantenir l’esperança.

11. Que prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el sí entusiasta i possible al que vols hauràs de dir el no contundent i desculpabilitzat al que no hi cap. 

12. Que el pitjor de la por és quan ens pilota, quan s’instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure. 

13. Que som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi.

14. Que ens cal més mala llet i més esperança. Hem d’estar més emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar arreglant amb les mans el dia a dia, des de l’inconformisme, amb ambició i amb la certesa absoluta que és possible.

15. Que calen metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus. 

16. Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i l’alegria de viure. No hi ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som, que ens troben guapíssims al marge del que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb bons ulls.

http://interactius.ara.cat/llistes/16-coses-que-he-apres-aquest-2016-carles-capdevila

Diguem-nos coses boniques, per Carles Capdevila

 

QUAN PARLO en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.

En temps difícils, i els actuals ho són, l’actitud marca la diferència. I aquesta s’alimenta de l’autoestima, que no deixa de ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes. Tendim a carregar o descarregar l’autoestima en funció del que diuen o pensen de nosaltres. Aquest carregador sembla fàcil i és enganyós, perquè donem massa pes a la valoració de l’altre, que sempre serà apressada o s’expressarà en likes superficials a les xarxes. En una societat competitiva costa trobar elogis personalitzats i de veritat, tots anem prou enfeinats.

Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes

(Subratllat de Cuca de Llum.  Moltes gràcies Carles pel teu llegat de coses maques i certes, dites amablement. Pel llegat del que vas fer primer i escrit després. )

"A escola et robaven la memòria, feien mentida del present" Raimon

" A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l’estudi.
«Por el Imperio hacia Dios»
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria? "

Raimon, «Al meu país la pluja» (1983), al disc Entre la nota i el so


...qui perd els origens
perd l'identitat


"Jo vinc d'un silenci"
jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
jo vinc d'una lluita que és sorda i constant


"Diguem no"
no jo dic no, diguem no,
nosaltres no son d'eixe món

 

Raimon, lletres de les cançons: 
http://www.upv.es/contenidos/RAIMON/info/751269normalv.html 

"Las Homilías de Pentling" J.Ratzinger - "Benedicto XVI, últimas conversaciones", con Peter Seewald. Reseñas.

Pentling és el nombre de la parroquia a las afueras  de Ratisbona donde vivía con sus dos hermanos en los años setenta, hasta que fue nombrado obispo de Múnich y Frisinga. Son diez homilías predicadas entre 1986 y 1999, fáciles de entender pero que dejan  más información con una segunda lectura. A partir de las lecturas del día, habla de modo suave y cordial pero incisivo, trenzando varias ideas en cada homilía.

Nos habla del esfuerzo "¡Esforzaos!"  "...se nos olvida con demasiada frecuencia que también hemos de esforzarnos en nuestra propia humanidad, en ponernos ante el Señor y en estar con el Señor para conseguirlo"  (...)  "esforzarse en las tareas que Dios nos confía" (pag.50-51)

"Las homilías de Pentling"  J.Ratzinguer - Benedicto XVI   Ed. Cristiandad. Madrid. 2017.

" El verdadero problema de nuestro momento histórico, nos advierte, radica en que Dios está desapareciendo del horizonte de las personas". "La extinción de la luz procedente de Dios"  hace que sobre la  humanidad se abata una desorientación "cuyos destructivos efectos nos resultan cada dia más patentes".

"Benedicto XVI, últimas conversaciones", con Peter Seewald. Ed. Mensajero. Bilbao. 2016. 309 páginas. 19 €.

 El texto es un diálogo y se lee fácilmente. "Las entrevistas tuvieron lugar poco antes y poco después de la renuncia de Benedicto XVI" expone el autor en la introducción. El autor ha publicado otros tres ó cuatro libros con el cardenal Ratzinger, recuerdo  "La sal de la Tierra" y "Luz del mundo". Es curiosísimo para mí cómo este cardenal fue siempre un punto pionero, un punto incómodo con lo establecido... y todo ello sin salirse de los márgenes de la Iglesia. 

En la introducción Peter Seewald desea que el libro "pueda contribuir..., a corregir imágenes falsas y arrojar luz en las zonas oscuras, en especial en las circunstancias de una dimisión que tuvo al mundo en vilo. Al final no se trata sino de entender mejor al hombre Joseph Ratzinger y al pastor Benedicto XVI, de apreciar su santidad y, sobre todo, de mantener abierto el acceso a su obra, que alberga un tesoro para el futuro"

Al inicio el libro repasa el último período de su pontificado.  En otros capítulos va repasando los hechos de su infancia, la amenaza que Hitler suponía, las reacciones en la Iglesia alemana ante el nazismo;  la segunda guerra mundial que se veia venir, estancia en el seminario, años del inicio de su docencia en teología.  Cómo sucedió para que tomara parte en el Vaticano II, que Juan Pablo II lo llamara a Roma, aspectos de su paso por la Congregación para la Doctrina de la Fe, de su pontificado, de su dimisión, de la elección del Papa Francisco... 

Asoma de vez en cuando la facilidad de Benedicto para  definir, para verbalizar asuntos nebulosos para el resto de los mortales. Como por ejemplo qué estudia la teología, qué es la religión; qué sucede cuándo se hace teología sin Iglesia;  cómo define los problemas de nuestro mundo desde su perspectiva...

Los catalanes pagan a España 37.179 MILLONES de euros en impuestos. Los vascos 956 millones...

mayo 04, 2017

Los datos son los  2015 porque estamos en mayo y España todavía no le ha dicho a la Generalitat lo que recaudó en Catalunya el 2016...
Al haber crecido un 3,5% es posible que la cantidad de 2016 sea más alta (unos mil millones más...).

 Los catalanes pagamos (pagaremos) 39 veces más que los vascos teniendo una población 3,5 veces superior...

Vale, vamos a ser legales y lo que realmente hay que contar es la cantidad que sale de restar la financiación del estado a esos 37.179 millones.

En los presupuestos de la Generalitat de 2017, el gobierno central nos enviará (poco a poco, vía "brestretes"...) 17.974 millones.  

Y no hay nada más que contar ya que a los vascos, de esos 956 millones, les devolverán parte de esa cantidad (o todo) vía inversiones...

Así que, el ejecutivo central roba a los catalanes 19.205 millones...
Eso son 20 veces más que a los vascos...

Posiblemente a usted le quede la pregunta ¿quién se queda el IVA del País Vasco?
Evidentemente las provincias vascas. Je, je... a eso le llamo unidad de mercado...

Y la otra cuestión es ¿cuánto recaudan los vascos para sí mismos?   Unos 13.000 millones de euros (ver aquí).

Por lo tanto, redondeando, tenemos que España se queda de los catalanes el 52% de lo que recaudan.
Y de El País Vasco el 7%...

Es que, con el mismo tipo de expolio que sufren los catalanes (más del 50% de IRPF + IVA y el 100% del impuesto de sociedades), los vascos deberían darle a España 6.300 millones de euros.

Un dinero que los españoles ahora no tienen (pero que a nadie parece que le importe...).

Los números son así de secos y aplastantes, solo plasman la realidad, la verdad.

Y, si usted quiere que esos agravios hacia Catalunya continúen, no vote independentismo.

http://spaincrisis.blogspot.com/2017/05/los-catalanes-pagan-espana-37179.html?spref=fb

El Tribunal Supremo español avala la legitimidad de la escuela diferenciada

La disputa de la Junta de Andalucía con varios colegios de educación diferenciada de la comunidad viene de antiguo, pero la argumentación expuesta en una sentencia recién dictada podría suponer un hito importante a favor de este tipo de colegios. Siempre que el Tribunal Supremo mantenga una línea coherente a partir de ahora, algo que no ha ocurrido anteriormente.

actualizado el 29-05-2017

FERNANDO RODRÍGUEZ-BORLADO - 25.MAY.2017

Las dos sentencias se refieren a los colegios Altair y Ribamar (Sevilla), de chicos y chicas respectivamente, aunque se pueden extrapolar a los demás centros. Aún no han sido publicadas en la web oficial del Tribunal Supremo, donde hasta ahora solo ha aparecido una nota de prensa. No obstante, el periódico Magisterio permite leer la segunda, en la que la ponente transcribe tal cual todos los fundamentos jurídicos de la primera. Llama la atención la contundencia con que los jueces rebaten los principales argumentos aducidos por la Junta de Andalucía para negar el concierto a varios centros de educación diferenciada; los mismos que ya desestimó el Tribunal Superior de Justicia de Andalucía en una decisión de 2015, contra la cual la Junta había presentado el recurso que ahora el Supremo ha rechazado.

La sentencia explica que la igualdad entre chicos y chicas no queda menoscabada por la existencia de centros diferenciados, como ya señaló la Unesco en 1960.

Un año antes, la administración andaluza denegó varios conciertos a colegios de enseñanza diferenciada argumentando que no admitir alumnos de ambos sexos suponía violar el artículo 14 de la Constitución, así como la Ley Orgánica de Educación y la Convención de la Unesco relativa a la Lucha contra las Discriminaciones en la Esfera de la Enseñanza (1960).

La sentencia del Supremo contradice las tres afirmaciones, y ordena el reembolso de los conciertos deducidos a los colegios Altair y Ribamar. Los fallos explican que la actual redacción de la LOE –es decir, la LOMCE–, que permite a los centros diferenciados acceder al sistema de conciertos en igualdad de condiciones con los mixtos, es “plenamente conforme” con el principio de igualdad consagrado en el mencionado artículo 14 de la Constitución, pues el modelo mixto “es un medio, no el único, de promover la eliminación de aspectos de desigualdad por razón de sexo”. Así pues, la sentencia no solo desmiente a la Junta en cuanto a la supuesta ilegalidad, respecto de la norma educativa vigente, de subvencionar a colegios diferenciados, sino que da por sentada la constitucionalidad de la LOMCE –hay un recurso pendiente, interpuesto precisamente por la Junta de Andalucía–; y lo que es más importante: al señalar que “no se puede asociar la enseñanza separada con la discriminación por razón de sexo” desbarata la crítica de fondo que suele hacerse a este modelo de educación.

También se hace referencia a la Convención de la Unesco aludida por la Junta de Andalucía. Como explica el fallo, este texto obliga a los Estados firmantes a eliminar los obstáculos que impidan a un sexo participar en igualdad de condiciones en la educación, pero esto no exige “que sean los centros los que deban ofrecer tales condiciones de acceso equivalentes para ambos sexos”. De hecho, el artículo 2 de la Convención, en su apartado A, señala directamente a la educación diferenciada entre las situaciones que “no serán consideradas constitutivas de discriminación”.

Punto y…

Así pues, hay motivos para esperar que este fallo suponga un hito en la consideración legal de los centros diferenciados. Hasta ahora, el TS ha dado algunos bandazos. Como recientemente explicaba Alejandro González-Varas en Aceprensa, hasta 2008 la jurisprudencia había mantenido una posición coherente a favor de que estos colegios pudieran recibir conciertos. Sin embargo, a partir de entonces, y especialmente desde 2012, algunas sentencias empezaron a señalar que este modelo educativo era “legítimo”, “no discriminatorio”, y sin embargo podía ser excluido “conforme a derecho” del sistema de financiación pública; lo que, en la práctica, suponía situar a las familias que lo deseen para sus hijos en inferioridad de condiciones respecto a las demás, pues solo lo podrían elegir si tenían dinero para sufragar un centro privado.

Para evitar que el futuro de estas escuelas dependa de la ley educativa en vigor, sería importante que el TC aclarara si es legal discriminar económicamente a unos colegios por motivos pedagógicos

De ahí la importancia de la reciente sentencia. La frase de que “no se puede asociar la enseñanza separada con la discriminación por motivo de sexo” señala un límite a posibles leyes educativas futuras, y crea jurisprudencia.

No obstante, a pesar de la contundencia de algunos fragmentos sueltos, sería precipitado considerar esta sentencia como una solución definitiva a la incertidumbre legal en que la escuela diferenciada lleva años moviéndose. El hecho de que el fallo sea una contestación a un recurso hace que los jueces se limiten a valorar los motivos concretos aducidos por la Junta. Es cierto que hay en el texto frases “de peso” sobre este modelo educativo; pero podría ocurrir que, como ya ha sucedido anteriormente, un cambio en la normativa nacional al estilo de la redacción original de la LOE –es decir, que obligara a los colegios a admitir alumnado de ambos sexos para obtener subvenciones públicas– provocara que el TS volviera al argumento de que el gobierno tiene derecho a denegar conciertos a la diferenciada a pesar de que esta opción sea legítima.

La futura sentencia del TC respecto de la LOMCE podría añadir luz al tema. Parece claro que el fallo reafirmará la constitucionalidad de la ley aprobada por el PP, pero está por ver cuáles son los argumentos, y si se entra al asunto de fondo. En definitiva, se trata de juzgar dos casos de posible discriminación: una por motivo de sexo, la que experimentarían los chicos o las chicas por la existencia de centros diferenciados subvencionados; y otra por motivos pedagógicos, la que sufren estos colegios –por tanto, las familias– cuando se les impide acceder a la financiación pública. Si los jueces aclararan definitivamente qué límites tiene la Administración para denegar conciertos (es decir, para limitar la oferta educativa al alcance de la ciudadanía), probablemente evitarían que haya que estar litigando cada vez que se aprueba una nueva ley educativa. La hacienda pública y los padres se lo agradecerán.

http://www.aceprensa.com/newsletter-article/el-tribunal-supremo-espanol-avala-la-legitimidad-de-la-escuela-diferenciada/

 

Otros artículos relacionados:

>>  L’Estat paga el doble per un alumne de l’escola pública que per un de la concertada

>>  El ahorro de tener escuela concertada

>>  España: Colegios católicos ahorran al Estado unos 3.500 millones de euros

>>  Enseñanza concertada: cuando la demanda no basta