27 de juny de 2017

Perquè ara és el bon moment per ser lliures i independents i no abans. v.2



Com les circumstàncies històriques influieixen en el que pot fer Catalunya com a nació:

Si t'ho mires encara des de més amunt més amunt, podriem dir que quan els nostres veins no eren forts, els catalans vam poder desenvolupar tantes coses bones i boníssimes com portem a dins. Penseu que a l'Edat Mitja França amb les fronteres que ara coneixem, no existia; ni existia Espanya, sols Hispania subdividida en petits regnes. Del 988  al 1333 Catalunya va lograr desenvolupar-se, enriquir-se i progresar.

Des del 1333 vingueren uns anys de males collites. Al 1348 arribà la primera de les onades de Pesta Negra que assolaren tot Europa i també Catalunya: es perdé entre la meitat i un terç de la població. Entre el 1333 i el 1410 aprox en que morí Martí l'Humà, el darrer rei del casal de Barcelona - en circunstàncies no clares.  Haviem quedat sense l'única força que hi havia aleshores que era la dels braços. Acte seguit comencen notícies desfavorables: els nostres veïns s'anaven fent poderosos i naltros no vam recuperar població fins la centúria del 1700.

Des que vàrem quedar en la feblesa, ves.hi posant noms, "males sorts" i etc, però és que nosaltres erem febles i els dos grans veïns actuals, Espanya i França, eren cada dia més forts.

I ara en aquest moment, com ho tenim?: França està bloquejada per les seves contradiccions, crec que en té per rato fins que s'en surti. Espanya està en crisi total, no cal no raonar-ho, és evident. ARA ÉS LA NOSTRA!!!  Deixeu.vos de pessimismes fatalistes!!  Ara ens en sortirem si ens ho fiquem al cap i creiem en nosaltres mateixos!

Al meu entendre, la millor arma contra nosaltres que ha fet servir Madrid ha sigut menjar.nos la moral des de molts fronts. Que som un poble feble i no batallador (sic) perquè som comerciants que cedim... Que la nostra llengua és lletja ("au au" si parleu com gossos), si nomes serveix per dir tacos, si és un dialecte de pagesos. Aquells lletreret de les guixetes de l'administració franquista: "Hable ud. en cristiano" o "Hable ud. el idioma del imperio"... això el 1939, tots arruïnats i pobres com ratas.

Digueu.me com pot ser que la llengua amb que et parlava la teva mare sigui lletja!!!!   És ferir els sentiments... 

ALERTA en caure en les trampes desmoralitzadores de tota la vida: un poble sense moral de combat no lluita!!!  I això és el que persegueix la lluita spicològica, que estiguem submisos i desmoralitzats.


ARA TENIM LES CIRCUNSTÀNCIES HISTÒRIQUES A FAVOR NOSTRE !!!!  PODEM SER INDEPENDENTS I LLIURES UN ALTRE VEGADA !!!     VINGA VA !!!    ARA  ÉS  EL  MOMENT !!!

Cuca de Llum

Glifosat (Roundup) és cancerós. S'han recollit casi un milió i mig de signatures per demanar que es prohibeixi a la Unió Europea.

    foto:  Avaaz


Más de 1 millón de personas nos hemos sumado a un llamamiento oficial para prohibir el glifosato, el veneno más vendido de Monsanto, dando pie a un debate y a una respuesta por parte del Parlamento Europeo y, posiblemente, haciendo descarrilar el plan para permitir que esta sustancia envuelva nuestros alimentos -- ¡Y nuestro movimiento fue clave el crecimiento récord de esta campaña!  (Texto de la campaña de Avaaz contra este herbicida)

( "Roundup"  es el nombre comercial del principio activo glifosato. Producido por la multinacional Monsanto, recientemente vendida a la Bayer. Sólo la presión ciudadana  puede  ayudar a  la  evidencia  científica  (graves deformaciones en bebés y alta tasa de cancer en zonas de Argentina donde se usa masivamente este herbicida).  Hay  que  PROHIBIRLO:  va contra el propio hombre, contra nosotros mismos. Cuca de Llum)

20 de juny de 2017

El TSJC admet a tràmit la querella contra Borràs per la compra d'urnes

Aquest migdia la Consellera Meritxell Borràs i en Francesc Esteve han rebut la querella del TSJC per la compra d'urnes. La pressió judicial no aturarà mai el desig de democràcia de la societat catalana. L' #1Oct hi haurà urnes . Tot el suport! Entrada del President Puigdemont al Facebook.



Gemma Liñán
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017


El TSJC acaba d'admetre a tràmit la querella que va presentar la Fiscalia per la compra de les urnes. 

En el seu text el ministeri públic demana la investigació de la consellera de Governació, Meritxell Borràs i Francesc Esteve Balagué, secretari general de la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics.

La interlocutòria d'admissió a tràmit diu que del relat dels fets que consten a la querella "es desprèn l'existència d'indicis suficients de la concurrència, en principi, dels elements objectius que informarien cadascun dels tipus delictius que la Fiscalia querellant considera comesos".

I remarca que "s'estima que es compleixen els requisits de tipicitat i versemblança que fonamenten l'admissió a tràmit de la querella i de l'escrit d'ampliació". 

La magistrada Mercedes Armas, ponent de la resolució, es fa seus els fets relatats pel ministeri públic i diu que són de fàcil comprovació: "Del relat de fets contingut en la querella, tots ells de fàcil constatació, en tractar-se d'actes i fets que han tingut l'oportuna publicitat en els respectius diaris oficials, a més d'haver estat recollits pels mitjans de comunicació, es desprèn l'existència d'indicis suficients de la concurrència, en principi, dels elements objectius que informarien cadascun dels tipus delictius que la Fiscalia querellant considera comesos".

Armas creu que hi ha indicis per creure que la compra de les urnes és per la celebració del referèndum, tal com relata aquest punt de la querella que va presentar la Fiscalia el 16 de maig, fa més d'un mes: "En la seva voluntat de celebració d'un referèndum d'autodeterminació, a fi de mantenir el propòsit contingut en la Resolució 1 / XI, de crear un Estat català independent, els querellats, la Honorable senyora Borràs, com a Consellera de Governació i Administracions Públiques, i el senyor Esteve, com a secretari general d'aquest Departament, van adoptar mesures encaminades a obtenir els mitjans amb els quals poder celebrar el meritat referèndum".

L'amenaça de la presó de nou

La querella que va presentar la Fiscalia detalla cada una de les resolucions aprovades pel Parlament i cada una de les providències i resolucions del TC o els organismes judicials competents. En la seva admissió a tràmit el TSJC valora cada un d'aquests passos i els pren com a justificants per imputar els delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics. Aquest darrer és el precisament el que comporta penes de presó i que en el procés del 9-N, finalment, la Fiscalia va decidir no imputar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Ara l'amenaça de la presó torna i ho fa sobre la consellera de Governació, Meritxell Borràs, que és qui per competències hauria d'haver seguir signant i donant tràmit a tot el dispositiu electoral del referèndum, però que ara ja queda invalidada davant la investigació que ha engegat de nou el TSJC per aturar el referèndum de l'1-O.

Borràs i Francesc Esteve Balagué, secretari general de la Conselleria de Governació, hauran d'anar a declarar com a investigats, però encara no hi ha data.

El TC suprimirà la conselleria d'Afers d'Exteriors











Marta Escobar Martí - Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017


El Tribunal Constitucional serà contundent amb la Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència dirigida pel conseller Raül Romeva i declararà inconstitucional tot el Departament, des del seu nom fins a la seva creació i competències. Així ho publica avui El Español, que assegura que ho suprimirà tot perquè considera que aquestes competències corresponen a l'Estat.

El Consell de Ministres ja va acordar el 5 de febrer de l'any passat qüestionar la creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de la Generalitat, així com l'estructuració precisament de la Conselleria d'Exteriors i ho van portar al TC perquè decidís "si el que ha fet la Generalitat està dins l'àmbit de competències".

I és que el govern de Mariano Rajoy considerava que això vulnera la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'exteriors perquè, a parer seu, la denominació del Departament de Romeva hauria de versar sobre l'acció exterior de la Generalitat i no relativa als Afers Exteriors.

Després de les diferents peticions de l'executiu estatal al Constitucional, el desembre del 2016 l'Alt Tribunal va estimar part del recurs del govern espanyol contra la llei catalana d'acció exterior i les relacions amb la Unió Europea i va explicar llavors que les comunitats autònomes podien portar a terme acció exterior sempre que respectin l'article 149.1.3 de la Constitució, que fa referència a la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'acció exterior.

Els camins de Romeva

El 17 de febrer del 2015, l'Alt Tribunal suspenia la Conselleria, motiu pel qual el Govern va decidir respondre l'1 de març amb un canvi de nom: va passar d'anomenar-se Conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència a Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència​. 

Quinze dies més tard, els de Rajoy tornaven a demanar la nul·litat del Departament sota l'argument que "amb independència de la denominació que utilitzi aquesta Conselleria, es mantenen invariables les funcions que li va atribuir el Govern" i que incloïa la política exterior, una competència exclusiva de l'Estat. A l'abril de l'any passat, el conseller d'Exteriors anunciava que cada Conselleria estava creant les estructures d'Estat necessàries per preparar la independència de Catalunya". 

Des de llavors, Romeva no ha parat de trepitjar terreny internacional per explicar el procés i la judicialització de la política a Espanya. Fins i tot el 12 d'octubre de l'any passat va permetre obrir totes les delegacions del Govern a l'exterior i el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va anunciar l'obertura de sis oficines més a l'estranger de comerç i inversions.

A més, diferents països com Suïssa, Estònia i Irlanda han creat, al llarg d'aquests mesos, grups als parlaments per seguir el procés català i els mitjans i polítics internacionals segueixen amb molt d'interès els passos del Govern i les diferents respostes de l'Estat.
http://www.elnacional.cat/ca/politica/tribunal-constitucional-afers-exteriors_167556_102.html


Romeva, a 'Le Figaro' i 'The National': “Catalunya està preparada per assumir el seu lloc com a estat europeu”



El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals ha apel·lat a la “racionalitat” i al “pragmatisme” europeu en dues entrevistes a la premsa internacional 

El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, ha afirmat en una entrevista al diari escocès ‘The National’ i en una altra al francès ‘Le Figaro’ que Catalunya vol continuar formant part de la Unió Europea i que “el 80% dels catalans estan a favor que la qüestió de la independència sigui resolta per la via democràtica”. Romeva ha reiterat que “el referèndum no està dirigit contra Espanya” i que la relació entre els dos territoris “no es pot basar en la coerció”. “La Constitució espanyola permet fer aquest referèndum” i aquest no suposa “un problema legal”, ha subratllat. El conseller ha afirmat que cap territori europeu té cap interès en tallar les relacions amb Catalunya i ha emfatitzat que “el problema no és Catalunya, el problema és l’Estat de dret a Espanya”.

Romeva ha recordat que Catalunya representa el 2% del PIB europeu i que té fortes relacions comercials amb Espanya i França. Europa ha sigut capaç de negociar en situacions d’urgència i complicades, i al llarg de la seva història sempre ha actuat amb pragmatisme, ha assegurat. Davant les evasives de Brussel·les, el conseller s’ha mostrat comprensiu amb aquesta posició. “Per ara, la resposta de les instàncies europees és lògica: ‘És un afer intern d’Espanya’. Això vol dir que cal posar-se d’acord amb l’Estat espanyol per gestionar-ho”, ha indicat en l’entrevista al diari escocès ‘The National’.

Preguntat per l’endemà del referèndum de l’1 d’octubre, Romeva ha dit que si guanya el ‘no’ el govern convocarà eleccions anticipades, però si guanya el ‘sí’, “Catalunya es convertirà democràticament en un nou estat d’Europa”. El conseller també ha lamentat que “l’Estat respongui amb amenaces, persecucions i condemnes judicials” perquè “aquesta actitud del Partit Popular debilita la democràcia”. “Un expresident (Artur Mas) i tres membres del seu govern han estat condemnats per haver organitzat una consulta popular que no tenia cap efecte vinculant”, ha recordat. I ha sentenciat: “Catalunya és només un símptoma d’un problema estructural propi de l’Estat espanyol. "La independència ens dona la possibilitat de tenir un Estat de dret que respecta la separació de poders”, ha conclòs.


 

El Banco de España da por perdidos 60.613 millones del rescate y no asume errores



El Banco de España publica el informe que resume todo el proceso de saneamiento entre 2008 y 2014 de cara a las comisiones de investigación que van a estudiar cómo se hizo el proceso

El montante que no se recupera es casi el 80% de las ayudas directas invertidas

Cree que si España acometiera "reformas estructurales" estaría mejor protegida de estas crisis bancarias

16.06.2017
Al menos 60.613 millones de euros. Este es el último cálculo que hace el Banco de España sobre la parte del rescate financiero que no logrará recuperar. La cifra no dista mucho de la ofrecida por el Tribunal de Cuentas que en un reciente informe de fiscalización calculaba que se perderían 60.718 millones de euros, apenas cien millones de diferencia. Esto supone que se perderá casi el 80% del dinero invertido en sanear básicamente a las Cajas de Ahorros, que recibieron ayudas públicas por valor de más de 76.410 millones de euros.


El Banco de España presenta un extenso informe de 257 páginas en el que repasa no solo el rescate sino también los prolegómenos, lo que llevo a la quiebra del sistema, y detalla la fotografía actual. Este pormenorizado informe tiene como objeto aclarar el papel del regulador en todo este proceso, debido al cuestionamiento al que se la ha sometido y a la inminente apertura de la Comisión  de Investigación sobre el rescate que se iniciará en el Congreso.

En general el informe es muy pormenorizado en el tipo de intervenciones que llevó a cabo el banco, en el que se ve un intenso trabajo regulatorio y en el que se pone el foco sobre la carencia de instrumentos para actuar de otra forma. El recorrido histórico es abrumador, por la introducción de contínuos cambios regulatorios que se fueron desarrollando según se iba recrudeciendo la crisis.

También hay varios capítulos al contexto económico, a la imprevisible dureza de la coyuntura y a que la situación empeoró por encima de la previsión de los organismos internacionales. "Puede plantearse la pregunta de si se podría haber actuado de forma más enérgica", dice la entidad en un momento determinado para concluir que no había regulación suficiente para haber actuado de otra forma.


En el balance, el Banco saca pecho al asegurar que cuando se inició la crisis en 2007, el sistema español funcionó mejor que el resto gracias al tipo de supervisión que ejercía la entidad. Achaca el deterioro de la solvencia de los bancos a cómo se recrudeció la crisis y a los desequilibrios macroeconómicos. Y cuando entra a valorar el papel de la entidad en materia supervisora dice que, "los instrumentos supervisores que se habían desarrollado hasta entonces [...]  resultaron insuficientes, evidenciándose, las vulnerabilidades acumuladas. Todo ello, además, en un contexto en el que la arquitectura institucional de la zona del euro era incompleta. En este sentido, la crisis ha revelado importantes enseñanzas en relación con la regulación y la supervisión financieras, que afectan tanto al ámbito internacional, como al nacional".

En el lado internacional, el informe concluye que la regulación estaba incompleta y que era necesario hacer una aproximación más transfronteriza.

En cuanto a la evaluación de lo sucedido en España, asegura que "la crisis ha puesto de manifiesto la importancia de impulsar un patrón de crecimiento más equilibrado y sostenible a largo plazo", tras lo que vuelve a pedir reformas estructurales para proteger a la economía española.

Cuando aterriza ya en concreto al tratamiento que se hizo en fusionar a las cajas, cree que se hizo lo mejor posible con la normativa vigente.

Las cifras del banco hablan por sí solas de cómo ha menguado el sistema financiero, y eso que el informe se cerró antes de la intervención y venta por un euro de Banco Popular.

De 45 entidades financieras se ha pasado a diez (ahora 9 tras la desaparición de Popular). De 45.667 oficinas a 31.000. Y de 270.00 empleados a 197.000 en 2015.


(Donald Reagan eliminó en los 80 la regulación financiera que se había establecido después de la crisis del 1929.  Ergo el Banco de España  dice algo que los entendidos ya sabían.  Respecto a las cajas de ahorros...   Creo  que  la entonces Ministra de Hacienda  debería también ir al Congreso a dar explicaciones. Cuca de Llum) 

 

Trens que no arriben i carreteres que avancen 160 metres l'any: així incompleix l'Estat les inversions


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, assegura que hi ha obres previstes l'any 1995 que no s'han dut a terme, com ara els accessos viaris i ferroviaris al Port

Hi ha obres que estan en construcció de fa pràcticament dues dècades

Rull veu «fora d'Europa» l'Estat per oposar-se al model de vinyeta que ha de substituir els peatges

 

 

, Palau de la Generalitat - 20.06.2017
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu per tal de presentar un informe sobre els incompliments de l'Estat en matèria d'infraestructures. Hi apareixen accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona que encara no estan en funcionament -projectats l'any 1995, per cert- i carreteres, com la variant de Vallirana, que avança a un ritme d'execució de 160 metres cada any. Aquesta via fa 2,4 quilòmetres, es va arrencar el 2004 i no es posarà en marxa fins al 2019, amb una inversió prevista de 185 milions d'euros.
"Es tracta de l'enèsim informe", ha constatat Rull, que ha confiat en què aquest sigui l'últim informe d'aquestes característiques que presenti la Generalitat. La base de l'informe són els protocols signats els anys 2005 i 2006 pel govern tripartit i l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. El ministeri ha complert amb el 31% dels compromisos en la xarxa viària i el 26% en la xarxa ferroviària. En el mateix termini, la Generalitat ha satisfet el 69% de la part que li pertocava en matèria de carreteres i el 87% de ferrocarrils.

"Això és ridícul", ha apuntat Rull, que ha considerat icònic un cas com el de la connexió A2-AP7 amb la B30, que només ha avançat 200 metres per any des de la seva adjudicació, l'any 2007. La posada en marxa serà el 2019, deu anys més tard que l'inicialment previst.
Pel que fa a l'alta velocitat, el col·lector prim de la Sagrera es preveia licitar l'any 2012, però no es va fer fins al 2015 i s'acabaran iniciant el 2017. L'estat d'execució d'aquesta estació és del 21%, tenint en compte que les obres estan aturades des del 2014. "No té sentit que hi hagi sempre les mateixes promeses. És esgotador fiscalitzar allò que no depèn de nosaltres", ha destacat Rull. Tot plegat el mateix dia que el Ministeri de Foment ha posat data a la finalització de les obres de la Sagrera: finals del 2020.

http://www.naciodigital.cat/noticia/133350/trens/no/arriben/carreteres/avancen/160/metres/any/aixi/incompleix/estat/inversions

 

13 de juny de 2017

La fiscalia porta al tribunal l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre



La fiscalia finalment ha decidit portar l’anunci de data i de pregunta del referèndum de l’1 d’octubre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’anunci, el van fer divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, acompanyats del govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP. Així ho assegura el diari El Mundo.

La fiscalia demana que es tingui en compte l’anunci, i que s’acumuli en la querella presentada contra la consellera Meritxell Borràs per l’anunci de la compra d’urnes, perquè considera que reforça ‘la intenció’ per a fer ‘un referèndum per a la secessió’.

En el seu escrit, la fiscalia considera que per més que l’anunci de Puigdemont i Junqueras ‘no ha vingut acompanyat de cap resolució jurídicament favorable, és indubtable’ que demostra que el propòsit de la compra d’urnes és per fer el referèndum.

El Tribunal d’Estrasburg condemna Espanya per haver inhabilitat Atutxa



L'ex-president del parlament basc fou inhabilitat per haver-se negat a dissoldre el grup de l'esquerra abertzale el 2003 

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per haver inhabilitat l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa. Recordem que Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak, arran de la il·legalització de Batasuna el 2003. El Tribunal d’Estrasburg dóna la raó a Atutxa i als ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr.

Els afectats van haver de recórrer a la justícia europea perquè la via judicial espanyola havia ratificat la seva condemna: l’abril del 2008 el Tribunal Suprem va condemnar-los tots tres a inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i a multes de 12.000 a 18.000 euros per un delicte de desobediència. El Tribunal Constitucional espanyol va confirmar aquella sentència, que ara el Tribunal d’Estrasburg ha desautoritzat.

Atutxa, Bilbao i Knorr foren jutjats per desacatament, quan es van negar a dissoldre Sozialista Abertzaleak, suposat hereu de Batasuna, que havia estat declarat fora de la llei.
Quan tots tres foren jutjats, el Tribunal Superior Basc va desestimar el recurs que havia presentat l’organització ultradretana Manos Limpias perquè va considerar que els acusats no havien trobat la manera formal de dissoldre Sozialista Abertzaleak, tal com demanava el Suprem. Com que Manos Limpias va recórrer contra aquella sentència, el cas va arribar al Suprem, que va fer cas de la petició de Manos Limpias.


L’argument d’Estrasburg
La sentència d’Estrasburg assenyala que el Tribunal Suprem va condemnar Atutxa, Knorr i Bilbao sense que testifiquessin i assegura que va decidir sobre les ‘intencions’ dels tres polítics ‘examinant els fets provats en instàncies inferiors’ i ‘arribant a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l’oportunitat d’exposar al tribunal les seves raons’. ‘El Tribunal considera que les qüestions examinades pel Tribunal Suprem requerien el testimoni directe dels acusats’, diu la sentència, que per això considera que ‘d’acord amb el conjunt de circumstàncies del procés’ Atutxa i la resta de la mesa ‘van ser privats del seu dret a la defensa

8 de juny de 2017

Un tribunal estadounidense ha decidido que los 21 jóvenes que han denunciado al gobierno de EE UU tienen el derecho constitucional a un clima seguro

Hace dos años, los ciudadanos holandeses llevaron a su gobierno a juicio para exigirle que recortara la contaminación por CO2 siguiendo las recomendaciones científicas, y ganaron el caso más importante en materia climática de la historia. Lo más emocionante es que un fallo judicial conlleva un efecto mariposa -- este caso puede crear un precedente. No solo podemos enfrentarnos a Trump, sino hacer que todos nuestros gobiernos pasen de las palabras a los hechos mucho más rápido.

(...) acciones legales ya están funcionando.

Una demanda podría evitar que Trump arruine nuestro planeta. ¡Y lo mejor de todo es que se trata de un caso presentado por 21 niños y niñas!... Sí, tras años de intentar rechazar el caso, un tribunal estadounidense ha decidido que los 21 jóvenes que han denunciado al gobierno de EE UU tienen el derecho constitucional a un clima seguro. Ahora, ¡un tribunal federal escuchará sus alegaciones contra el presidente!
Si ganan, ¡obligarán a Trump a restringir la industria de combustibles fósiles! Este caso podría cambiarlo todo.

Trump acaba de declarar que se retira del Acuerdo Mundial por el Clima de París. Él y sus amigos de los combustibles fósiles están haciendo todo lo posible por impedir que se tomen medidas contra el cambio climático. Pero no pueden comprar a los jueces. Los jueces de EE UU fueron la única vía de contención de las prohibiciones migratorias de Trump. Ahora los tribunales podrían obligarle a actuar en materia climática.  

...2016 fue, de lejos, el año más cálido de la historia desde que hay constancia.

Estos jóvenes llevarán a juicio al gobierno de EE UU por provocar el cambio climático (La Vanguardia)
http://www.lavanguardia.com/natural/20160412/401054827393/jovenes-juicio-gobierno-eeuu-cambio-climatico.html

Niños estadounidenses demandan a su gobierno por cambio climático (Hispan TV)
http://www.hispantv.com/noticias/sociedad/75937/eeuu-demanda-ninos-cambio-climatico
(Redacción del equipo de Avaaz) 



LLibres sobre el canvi climàtic:

 "Això ho canvia tot"  Naomí Klein









"La pequeña Edad de Hielo. Cómo el clima afectó a la historia de Europa 1300-1850"  Brian Fagan. Ed. Gedisa.

Se lee con facilidad. Empieza contandonos  el período càlido  entre el 800 y el 1200 que precedió a la Pequeña Edad de Hielo, y cómo esta subida de las temperaturas afectó a los acontecimientos históricos: el hielo ártico se retiró 300 km, el clima era predecible, los vikingos llegan a Islandia, Groenlandia y establecen un asentamiento temporal en América del Norte. Por causas naturales esto se deteriora entre el 1200 y 1300. En el 1300 empiezan fluctuaciones climáticas severas: sequías de dos años seguidos, lluvias persistentes en verano que no permiten recoger la cosecha de cereales...  Los años 1315 y 1316 son recordados por la hambruna que asoló Europa.


( Estas fluctuaciones tuvieron causas naturales. La actual fluctuación tiene la causa en el exceso de CO2 en la atmósfera debido principalmente a la quema de combustibles fósiles por parte del hombre. Este libro nos ilustra cómo los europeos que emigraron a partir de 1800 a Sudáfrica, Australia, Sudamérica, deforestaron tantas hectáreas para convertirlas en campos, que incrementaron un 10% el CO2! 
Antes de 1800 - es decir antes de la quema de carbón al inicio de la revolución industrial-,  el CO2 estaba en una proporción  de 180 ppm (partes por millón) en la atmósfera. Actualmente esa cantidad se ha doblado:  el año pasado, el 2016, en todas las partes del globo se sobrepasaron las 400 ppm !!!   

Yo tengo la impresión de que yo misma  y a mi alrededor vivimos con pasividad nuestra trayectoria hacia el desastre. ¿Conocen uds, han oido hablar de campañas de repoblación forestal para que los árboles fijen el CO2 atmosférico y lo conviertan en materia orgánica?  ¿Saben o han oido hablar de otros sistemas de secuestro del CO2 ??? Es decir, transformar el CO2 de la atmósfera a un compuesto sea una roca como la caliza o bien inyectarlo en cavidades subterraneas para disminuir su proporción en la atmósfera.  A la escala  enorme en que seria necesario actuar para revertir la tasa de CO2, es decir DISMINUIR la tasa, la proporción de CO2 en la atmósfera ???  Yo no !!!   Sólo oigo hablar de la estupidez de "bajar la cantidad de CO2 que emitimos" !!!   Cuca de LLum. )


5 de juny de 2017

16 coses que he après aquest 2016, per Carles Capdevila


per Carles Capdevila


30 de desembre del 2016

1. Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres. 


2. Que l’amabilitat pot ser la idea més revolucionària. Té el poder transformador de les persones que porten el somriure posat, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que per allà on passen milloren l’ambient. 


3. Que en lloc de lamentar-nos quan el cos se’ns queixa i deixar anar un “maleït genoll”, tocaria valorar els anys que fa que ens suporta i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir-nos els ossos caldria celebrar aquest esquelet que fa el que pot i més per mantenir-nos drets. 


4. Que la joia de viure no té mètodes però té mestres. Convé acostar-nos, a l’espera del contagi, a gent senzilla, que té en la bondat i l’estima i la cura dels altres el focus, que passen desapercebuts en un món que premia més el cinisme que la ingenuïtat. 


5. Que hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa bé, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de les persones és la tasca més important del món, i la menys valorada. 

6. Que no es pot discutir mai amb un imbècil. La clau és detectar-los i frenar-los abans, però això requereix una societat madura i respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els valors que no els resultats a qualsevol preu. 


7. Que la persona amb qui no et sàpiga greu plorar i que et faci la companyia adequada és per força un molt bon amic. Sobretot si també sabeu riure plegats.


8. Que mai no és tard per aprendre a caminar, i que amb l’amic amb qui més camino som molt més amics des que caminem plegats: ets més sincer, més directe, més profund. 


9. Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar. 


10. Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem remei aviat. I per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt d’ingenuïtat necessària per creure que podran. Perquè sense confiança no hi ha convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats no hi ha motius per mantenir l’esperança.


11. Que prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el sí entusiasta i possible al que vols hauràs de dir el no contundent i desculpabilitzat al que no hi cap. 


12. Que el pitjor de la por és quan ens pilota, quan s’instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure. 

13. Que som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi.


14. Que ens cal més mala llet i més esperança. Hem d’estar més emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar arreglant amb les mans el dia a dia, des de l’inconformisme, amb ambició i amb la certesa absoluta que és possible.


15. Que calen metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus. 


16. Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i l’alegria de viure. No hi ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som, que ens troben guapíssims al marge del que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb bons ulls.



Diguem-nos coses boniques, per Carles Capdevila

 

QUAN PARLO en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.
En temps difícils, i els actuals ho són, l’actitud marca la diferència. I aquesta s’alimenta de l’autoestima, que no deixa de ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes. Tendim a carregar o descarregar l’autoestima en funció del que diuen o pensen de nosaltres. Aquest carregador sembla fàcil i és enganyós, perquè donem massa pes a la valoració de l’altre, que sempre serà apressada o s’expressarà en likes superficials a les xarxes. En una societat competitiva costa trobar elogis personalitzats i de veritat, tots anem prou enfeinats.

Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes

(Subratllat de Cuca de Llum.  Moltes gràcies Carles pel teu llegat de coses maques i certes, dites amablement. Pel llegat del que vas fer primer i escrit després. )

7 juny de 1640: El Corpus de Sang. La revolta dels segadors de 1640 a Barcelona.


Avui fa 376 anys del Corpus de Sang, detonant de la Guerra dels Segadors. Memòria històrica. 

Últimament, acostant-nos al tricentenari de la desfeta en la guerra de Successió de 1714 cada cop sentim a parlar més d’aquest conflicte. En canvi, ara que estem en dies de Corpus, sentim a parlar molt de les processons, de l’ou com balla, però… és que el còrpus no ha estat mai conflictiu? Us sona d’alguna cosa el Còrpus de Sang de 1640? Doncs si, la revolta dels segadors, la que dóna nom a l’himne de Catalunya va ser un 7 de juny i va esclatar a Barcelona. Aquest és un episodi de la història molt desconegut que tendeix a barrejar-se amb els fets de 1714. Tot plegat resulta un embolic. Per resoldre aquest embolic hem fet especialment aquesta secció.

http://blogs.sapiens.cat/historiadebarcelonaalaxarxa/2013/06/05/corpusdesang1640/ 


Per saber·ne més:
http://www.cucadellum.org/2012/06/corpus-de-sang-7-de-juny-de-1640.html

Corpus de Sang, 7 de juny de 1640



Avui fa 376 anys del Corpus de Sang, detonant de la Guerra dels Segadors. Memòria històrica. 


Fa tres-cents setanta sis anys, tal dia com ahir, 7 de juny, s'esdevingué la revolta popular (primer a Barcelona i més tard en altres indrets del Principat) coneguda com a Corpus de Sang, avalot on morí el virrei, Dalmau de Queralt, Comte de Santa Coloma i que fou el desencadenant de la Guerra dels Segadors que portà a la lluita dels catalans contra el mal govern del Comte-Duc d'Olivares, vàlid de Felip IV i el seu intent d'acabar amb les llibertats catalanes. Mossèn Cinto Verdaguer, dibuixà amb lletres d'or aquells fets en el seu extraordinari poema Nit de sang.

El 7 de juny de 1640 és una data que cal tenir ben present, com a viu exemple per a honorar aquells que ens precediren, que no claudicaren, i que malgrat tot el seguit de maltempsades que tingueren el seu màxim exponent un onze de setembre de l'any 1714, ens referma en aquell compromís que de fa segles, generació rere generació, ha conjurat milers i milers de catalans a treballar sense desmai per a assolir un futur plenament lliure i sobirà.


Un 7 de juny tanmateix, el de l'any 1926, ens porta a recordar  la mort en accident d'Antoni Gaudí , un dels catalans més universals. Gaudí, geni creatiu i agosarat, que ens deixà un llegat de valor incalculable, fou un exemple inestimable de compromís amb la seva terra.

 Gaudí a la processó del Corpus 


Per saber·ne més:
http://www.cucadellum.org/2013/06/7-juny-de-1640-el-corpus-de-sang-la.html

La Guerra dels Segadors (1640-1652) y la cessió del Conflent i el Rossellò a França


Dades històriques, un esquema:

7 juny 1640
Revolta popular a Barcelona - El Corpus de Sang - amb la mort del virrei Comte de Santa Coloma i l'inici de la Guerra dels Segadors (1640-1652)

17 gener 1641
República Catalana proclamada per Pau Clarís. Per fer front a l'agressió de Castella es pacta amb el rei de França, Lluís XIII.

26 gener 1641
Batalla de Montjuïc i derrota de l'exèrcit castellà de Felip IV. El 1643 és cessat i desterrat el Comte-Duc d'Olivares que havia intentat el 1626 imposar la Unió d'Armes, la qual cosa fou refusada per les Corts catalanes.




Portugal deu la seva independència als catalans: 


El comte-duc d'Olivares, ministre de Felip IV provocà insurreccions anticastellanes. 

Portugal pagava obligada impostos per costejar les despeses del "Imperio español" 

Sabies que Olivares, el 1640, requerí ajuda de tropes portugueses contra Catalunya?  


Els portuguesos en comptes d'ajudar Castella es van independitzar proclamant el duc de Bragança rei de Portugal amb el nom de Joan IV? 

Sabies que Felip IV va haver de triar entre sotmetre Catalunya o Portugal i trià de sotmetre els catalans? 


Els portuguesos enviaren emissaris a Catalunya uns mesos abans de la seva independència quan la revolta dels Segadors?  

La monarquia castellana reconegué la independència de Portugal en el Tractat de Lisboa el 1668  



______   _________   ______



El 16 de gener del 1641, Pau Claris, proclama la República catalana sota la protecció de la monarquia francesa? 


9 novembre 1659
Tractat dels Pirineus amb l'annexió al reialme de França del Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya, transgredint les Constitucions de Catalunya.



1 novembre 1700
Mort del rei Carles II, el Fetillat, últim de la casa dels Habsburg i nomenament com a successor de Felip d'Anjou (Felip IV d'Aragó i V de Castella) primer rei de la dinastia Borbó i instaurador de l'absolutisme segons el model francès.


Font del resum històric: http://www.casdelscatalans.cat

4 de juny de 2017

...fins a la mort hem d'arribar-hi vius, Miquel Martí i Pol




"El món progressa de gairell
i és aconsellable
d’evitar certes perspectives
per no fer-se malbé el do de la vista;
fins a la mort hem d’arribar-hi vius."



Miquel Martí i Pol, «Moral nova», dins El poble (1956-1958) 

"A escola et robaven la memòria, feien mentida del present" Raimon


" A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l’estudi.
«Por el Imperio hacia Dios»
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
"

Raimon, «Al meu país la pluja» (1983), al disc Entre la nota i el so


...qui perd els origens
perd l'identitat


"Jo vinc d'un silenci"
jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
jo vinc d'una lluita que és sorda i constant


"Diguem no"
no jo dic no, diguem no,
nosaltres no son d'eixe món

 

Raimon, lletres de les cançons: 
http://www.upv.es/contenidos/RAIMON/info/751269normalv.html 

3 de juny de 2017

Sant Esteve, els dos dilluns de Pasqua, unes festes que vam adoptar a l'època carolíngia, fa més de 1000 anys.

Detall del retaule de Sant Esteve fet el 1358 per Jaume Serra. Forma part de la col·lecció del MNAC. Foto MNAC.


És molt possible que Catalunya celebri el dia de Sant Esteve des de fa més de mil anys, des del moment en què, a partir del segle IX, una part del territori que ara en diem la Catalunya Vella va entrar a formar part de la Marca Hispànica de l'imperi franc.




 L'imperi Carolingi (en blau) i les diverses "marques" que defensaven l'imperi propiament dit.


 Inicis de la centúria del 800 (s. IX) 














La Marca Hispànica era un territori concebut com a "tap" a fi que els enemics de l'Imperi Carolingi no arribèsin  a atacar  els seus territoris pròpiament dits. Estaven governats per comtes nombrats des d'Aquisgràn, la capital del Sacre Imperi Romano-Germànic.  Al afeblir·se l'Imperi carolingi els territoris perifèrics ja no rebien ordres de la capital. Els  fills de Guifre el Pilós van  heredar els comtats.


En formar part de la Marca Hispànica (785), en l'època en què van néixer els comtats catalans –que depenien tant administrativament com eclesiàsticament dels carolingis–, els bisbats catalans pel caient natural de les coses van passar a dependre del de Narbona, donc Toledo estaba ocupat pels àlarbs. És en aquest moment quan, segons diversos relats històrics als quals diversos historiadors donen crèdit, l'imperi carolingi va establir que l'endemà de cada pasqua seria festiu
  


St.Esteve a Sant Joan de Taüll. Foto de Vinyet Panyella


En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l’endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada posteriorment pels romans), fos dia festiu. Per aquest motiu alguns dels antics pobles que en formaven part mantenen aquesta festivitat.


Per això, a casa nostra i a molts països d'Europa –però no pas Espanya, que depenia de l'emirat de Còrdova– és festiu aquest dia, l'endemà de la pasqua de la nativitat i també el dilluns de Pasqua –el dia que fem la mona–, que és l'endemà de la pasqua de resurrecció. Dels carolingis, Catalunya també en conserva la celebració del dilluns de la Pasqua Granada.

Sant Esteve, església de Sant Joan Evangelista a Munstair, Suissa.



I per què l'endemà de Nadal? Perquè les relíquies d'aquest sant, el primer diaca i el primer màrtir de la cristiandat, van ser traslladades el 26 de desembre de l'any 415 en una església de Jerusalem, segons explica Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.

Sant Esteve era marxant de robes (no sé de quina font treu aquesta info, deu ser una llegenda) i va morir (aproximadament l'any 35) lapidat. A Catalunya és molt venerat potser perquè, segons Joan Amades, “la tradició diu que era fill de Salou i que allí va sofrir el martiri en què fou mort a cops de pedra”. “Als veïns de Salou, de malnom i com a dictat tòpic despectiu, els diuen matasants i apedregadors”, continua Amades al Costumari català. A Catalunya hi ha molts pobles que duen el nom de Sant Esteve (Sesrovires, d'en Bas, de Palautordera, de la Sarga, de Guialbes, de Llémena, d'Olius, de Cervelló, etc.) i moltes localitats hi tenen dedicada la seva església parroquial, entre les quals la de Granollers i la d'Olot.

Per raó del seu martiri, segons recorda el mateix Amades, sant Esteve és patró dels qui treballen amb pedra i hi intervenen: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires i altres oficis semblants”.

Bienve Moya, escriptor i expert en cultura popular, explica que, “ com que sant Esteve era un protomàrtir, és a dir, el primer màrtir del cristianisme, és el patró dels joves”, per això era una tradició del 26 de desembre “que els joves tinguessin llicència per fer animalades i bromes”. “És probable que aquesta llicència per a fer bromes s'acabés traslladant i transformant en el dia dels Innocents, el 28”, hi afegeix. És una possible explicació del perquè es fa broma del dia que es recorda la matança d'infants innocents d' Herodes.
 
Una festa que se celebra de moltes maneres
Canalons
Una de les tradicions és la que diu que per Sant Esteve per dinar es fan canelons. Aquest costum s'explica perquè els canalons era la manera més adequada d'aprofitar la vianda que havia sobrat del rostit de Nadal. La majoria de tradicions i plats culinaris tenen a veure amb l'estalvi i el reciclatge del menjar d'una època en que no hi havia neveres i, molt menys, congeladors i si una vianda no s'aprofitava es feia malbé. Els canelons són un plat de festa. Fàcils de fer però que es necessiten molts ingredients. Els cuiners consideren que tan important com la carn del rostit el que és important en els canelons és la beixamel.


‘Boxing day'
Els britànics tenen la tradició de dedicar el dia de Sant Esteve a la caritat. El boxing day vé de la tradició de donar diners a les capses de col·lecta de les esglésies. Mica en mica es va anar ampliant el sentit del dia i bona part dels espectacles de la Gran Bretanya ofereixen entrades a baix preu aquell dia (teatres, cinemes, futbol... és tradició a les Illes Britàniques seguir jugant la Premier durant les festes). Però també la dia ha anat prenent el nom de les múltiples caixes que s'amunteguen als contenidors, després d'haver destapat els regals que els du Sant Nicolau.


El gall
Pau Riba explica a El matí de Sant Esteve la tradició de matar el gall.  

El matí, de Sant Esteve /
els galls no cantaran/ 
i amb el fred i la vila deserta /
la tristor, serà molt gran.

Quan el gris desperti l'alba /
i s'aixequi el sol brillant/ 
sense els galls cantat-li l'arribada/ 
la gent no es despertaran.

Dormiran com soques d'arbre/
i el Nadal se n'haurà anat/ 
 però el seu somni encara farà festa/ 
de tips i morts que estaran. (...)
Darrera actualització ( Dimecres, 28 de desembre del 2016 ) 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/704033-sant-esteve-les-raons-milmlenaries-duna-festa.html?dema=1 

http://araomai.cat/sant-esteve-una-festa-independentista-un-dia-que-explica-moltes-coses/