Felip V i la repressió, els Decrets de Nova Planta continúan vigents?

Los Decretos de Nueva Planta son un conjunto de decretos con los cuales cambió la organización territorial de los reinos de la Corona de Aragón, que habían luchado contra Felipe V de España en la Guerra de Sucesión Española.

Por decreto del 9 de Octubre próximo fuí servido decir

que habiendo con la asistencia divina i justicia de mi causa pacificado enteramente mis armas el Principado de Cataluña... (... per llegir sencer el Decret de Nova Planta seguir el link al final de d'aquest article)

Normas de actuación que el gobierno de Felipe V envia en 1714 a los corregidores de Catalunya

"Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los Corregidores del principado de Cataluña por el ejercicio de sus empleos".

Primero. Ha de tener gran cuidado el Corregidor en observar los Bandos de Prohibición de Armas, sin dispensar en esto cosa alguna.


Segundo. Ha de observar lo mismo respecto a las conversaciones de novedades y cosas contra el servicio de su Magestad y cualquier novedad que de esto hubiese (por ligera que sea) de cuenta al Gobernador Capitán General.

Tercero. Ha de observar con el mismo cuidado, si hacen juntas o salen a los montes a tenerlas algunos vecinos de los lugares.

Quarto. Ha de hacer guardar puntualmente que no se junten gremios ni consejos sin su asistencia o la de persona que diputare.

Quinto. Ha de hacer practicable lo mas que pudiere los caminos, y si pareciera que pudieran abrirse algunos nuevos, dará cuenta de ello al Governador Capitán General y Audiencia, para que se de la Providencia que convenga.

Sexto. Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado.


Mallorca resistió hasta 1715. Menorca continuó en mano de los ingleses hasta 1802.

Los comandantes del ejercito de ocupación, sistematicamente, fueron desmantelando las instituciones de Catalunya. Las Corts catalanes (1000-1714), la Generalitat de Catalunya y el Consell de Cent, fueron sustituidas con una Real Junta Superior de Justicia y Gobierno Provisional, que presidía José Patiño. Los inmuebles y las actividades economicas, fueron grabados con un nuevo impuesto, el Real Cadastro.

Se cerró la Casa de la Moneda, la Universidad de Barcelona y los Estudios Generales del Principado. Las casas de los Cabecillas de la resistencia, fuerron expoliadas, demolidas o convertidas en cuarteles.

La represion se cebó sobre el pais de una manera brutal, hasta el extremo que a la población solo se le permitía tener un solo cuchillo para cortar el pan, pero firmemente enganchado a la mesa de comer. (de ahi que los platos tradicionales catalanes, no se necesitan cuchillos para comer, carn d'olla, butifarra, etc). Los castillos ancestrales, patrimonio de Catalunya, derruidos.

Barcelona antes de 1714

Plano de Barcelona después de 1714 con el fortín de la Ciutadella

El barrio de la Ribera, de Barcelona, fue demolido y arrasado para contruir la ciudadela, que era una fortificación militar.

El castillo de Montjuic, se convirtió en un castillo de represión el único castillo de una ciudad que sus cañones apuntan a la propia ciudad.

Actualmente tanto en la ubicación de la Ciudadela, como en el Castillo de Montjuic, sigue habiendo presencia militar.

per saber mes i llegir sencer el decret de Nova Planta aneu a: http://barcelona1714.spaces.live.com/blog/cns!29E3AFB0436807FA!243.entry

(Post publicat a la Cuca de Llum per primer cop el 10.12.2009)

España, un error en su concepción: se concibe como un derecho de conquista, en lugar de un pacto entre naciones

(observin article amb una etiqueta o tag, important: "Catalunya articles de síntesis amb visió de conjunt")

 (Portada del Decreto de Nueva Planta de Felipe V (1716). Abolía las Corts Catalanes (vigentes desde 1291), la Generalitat, el Consell de Cent, suprimía el catalán etc. Todo ello en virtud del derecho de conquista. Esta es una verdad incómoda, y sustraída de los medios de comunicación en la medida de lo posible por la prensa nacionalista de lo español publicada en Madrid. Clicar sobre las imágenes para verlas a pantalla completa.Imágenes y Nota de Cuca de Llum)

(La tributación de Cataluña en 1896 ya era considerada excesiva, como refleja esta "Geografía de Catalunya" de F. Flos i Calcat. Clicar sobre las imágenes del libro para leer el texto a pantalla completa. Imágenes y Nota de Cuca de Llum)



Un buen amigo madrileño y a la par hombre de gran tolerancia y mayor sentido crítico me ha pedido que le hable de lo que él llama "los errores de España". "¿Qué hemos hecho mal?", me pregunta, añadiendo que está convencido de que la desafección de Catalunya nace de una España que ha tirado de la cuerda hasta romperla. Por supuesto, no escatima en críticas también a Catalunya, muchas de ellas cargadas de razón, pero en global cree que el Estado ha forzado la paciencia catalana hasta quebrarla. Y más allá del titular, me interroga por la letra pequeña, los momentos de inflexión, las grandes decepciones, los errores de bulto. "¿La sentencia del Estatut, quizás?". Es un punto de partida, pero la partida es otra. Porque el principal error de España es su propia concepción, nacida al albur de una idea de imperio y no de un pacto entre naciones. La obsesión por la uniformidad lingüística, el centralismo exacerbado, la imposición violenta cada vez que no ha sido capaz de resolver un conflicto por la vía política, en definitiva la historia de un Estado que siempre se ha concebido como un derecho de conquista. Y en esa concepción, el encaje de Catalunya ha sido siempre tan estridente como imposible. Incluso cuando, después de 40 años de dictadura -especialmente agresiva con la identidad catalana- conseguimos dibujar conjuntamente una estructura política, el recorrido se fue torciendo a golpe de escatimar, recentralizar, negar y el largo etcétera de verbos conjugados en la España centrípeta. Por supuesto nos hemos ido conllevando, pero siempre a la manera de Ortega, conllevando que no resolviendo.

...

Pilar Rahola.  23/09/2012

Leer más: http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120923/54350724958/pilar-rahola-los-errores-de-espana.html#ixzz27o18QnPi

(Primera publicació d'aquest post al novembre 2012) 

Economía Catalunya en síntesis

Nada más ilustrativo que el tuit del Niño Becerra que triunfa en los WhatsApp: "CAT pide un rescate de 5 mil millones a alguien a quien entrega cada año 16 mil millones más de lo que recibe".

....el retrato actual es delirante: una Catalunya en crisis y una Generalitat herida tienen que llamar a la puerta del mismo Estado que las expolia con el fin de pedir dinero para sobrevivir. Es decir, primero nos roban y después debemos llorar para que nos den limosna.

... Nos tienen, pues, de rodillas, que es como han querido siempre tenernos. La cuestión es hasta cuándo será sostenible esta situación o, mejor dicho, hasta cuándo no veremos que es insostenible

Pilar Rahola   02/09/2012

Leer más: http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120902/54344293659/el-abrazo-del-oso-pilar-rahola.html#ixzz27nrzkJSL

Els catalans condemnats a pagar les autopistes de Madrid

El ministeri de foment vol que ABERTIS absorbeixi la fallida de 6 autopistes de Madrid a canvi d’allargar la concessió de les autopistes catalanes

La critica situació de les 6 autopistes de peatge a l’entorn de Madrid han obligat al ministeri de Foment a buscar sortides dràstiques per evitar la fallida d'unes infraestructures que presenten números vermells des de la seva inauguració. 

Ara fa un any el govern socialista amb el suport de Duran i Lleida –CiU- va concedir una injecció de 200 milions d’euros, i ja es parla d’una altra aportació de 150 milions per aquest primer pressupost del govern del PP. Les empreses afectades però no en tenen prou i reclamen un mínim de 600 milions d’euros per evitar, de moment, la fallida. Segons estableix la llei  si cau una concessió és l’Estat qui n’ha d’assumir el cost, i això comportaria augmentar el dèficit de l'estat, i Espanya no s’ho pot permetre.
 

Un nou escàndol de 4.000 milions d’euros

Les previsions de les concessionàries no s’han complert – alguns experts havien apuntat que les autopistes madrilenyes no aconseguirien recaptar el previst ni de bon tros, per la manca de costum de pagar per circular dels usuaris de les vies madrilenyes- i per  poder cobrir el desfasament dels comptes d’explotació , només recapten un 20% de les previsions, les empreses afectades reclamen  un mínim de 600 milions d’euros per tal d’evitar momentàniament la fallida.  La mateixa ministra Ana Pastor ha reconegut que una fallida de les concessionàries de les autopistes madrilenyes comportaria  un cost per l’Estat de 4.000 milions d’euros.

La solució: què els Països Catalans paguin

Aprofitant que la principal empresa de peatges de l’Estat és ABERTIS (La Caixa, ACS - Florentino Perez)i que té participacions accionarials en aquestes autopistes, el Ministeri li ha proposat una fusió absorció d’aquestes concessions a canvi d’una injecció de diners important però, sobretot d’un allargament de les concessions d’aquelles autopistes que no paren d’omplir les comptes d’explotació d’ABERTIS. Estem parlant principalment de les autopistes que recorren el País Valencia i Catalunya.

És a dir els catalans del sud i del nord seguirem contribuint amb el nostre espoli a salvar les aventures especulatives d’alguns empresaris que porten anys vivint de les bones arts a la llotja del Bernabeu.

 

Germà Bel va fer una piulada ahir en aquest sentit que val la pena reproduir:  Gobierno vol compensar radials peatge Madrid allargant les concessions al Mediterrani i Vall Ebre!! Són Grans!

Quines són les vies de la fallida

Estem parlant de la radial 2 (Abertis, ACS, FCC y Acciona), les radials 3 i 5 (Sacyr Vallehermoso, Abertis, ACS y FCC) i s’hi podrien afegir la radial 4 i Ocaña – La Roda (Ferrovial y Sacyr Vallehermoso) i l’eix Aeroport, la M-12(OHL de Villar Mir)

Cataluña en España: "Un mal negocio"

(Propuesta con lógica estructurada y con datos. Nota de Cuca de Llum)

David García   -  03/08/2010

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.

Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.

Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?


¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?


¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

de: La Vanguardia > Inicio > El lector opina > Blogs de lectores

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100803/53976618206.html

(Nota de Cuca de Llum: aquest és un dels articles d'aquest blog més llegits)

Catalunya deu gairebé 691 milions d'euros a l'Estat

Economia 09/08/2010


L'administració central, però, també hauria d'ingressar 463,4 milions d'euros al territori pel recaptament de l'IRPF i dels impostos especials

Catalunya haurà d'ingressar 690,7 milions d'euros a l'Estat després de la liquidació definitiva del sistema de finançament autonòmic corresponent a 2008. En aquesta liquidació s'estableix la diferència entre el rendiment definitiu dels diferents recursos i les entregues a compte efectuades.

L'Estat també hauria d'ingressar 463,4 milions d'euros al territori pel recaptament de l'IRPF i dels impostos especials Segons el Ministeri d'Economia i Hisenda el total de les comunitats autònomes de règim comú, totes menys el País Basc i Navarra, deuen a l'Estat 5.502 milions d'euros.

L'únic territori, segons aquestes xifres, que no haurà d'ingressar a l'Estat és Madrid, a qui l'executiu espanyol deu més de 15 milions d'euros, tot i que pel recaptament de l'IVA existeix un deute de 641,1 milions amb el govern espanyol.

El deute més important dels diferents territoris amb l'Estat com a resultat de la liquidació de l'exercici 1008 és Andalusia que deu 1.475,9 milions d'euros. Per darrera d'Andalusia, Catalunya haurà d'ingressar 690,7 milions d'euros, la Comunitat Valenciana, 635,6 milions i Galícia amb 573,7 milions. Les comunitats menys endeutades són La Rioja que deu 46,3 milions d'euros, Cantàbria amb 125 i Múrcia amb 160 milions.

Per una altra banda, l'Estat deu a les comunitats autònomes el recaptament de l'IRPF, que són 2460,4 milions d'euros per a tots els territoris i en concepte d'impostos especials, 12,1 milions d'euros.

Per últim, en el cas del Fons de Suficiència, que cobreix les necessitats d'ingressos territorials, les autonomies hauran de pagar 4.264,3 milions d'euros, que se sumaran a uns altres 4.211 milions d'euros pel recaptament de l'IVA. En aquest cas, Catalunya hauria de pagar a l'Estat 367,3 milions.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/08/catalunya_deu_gairebe_691_milions_d_euros_a_l_estat_55475.php  

Catalunya Espoliada, S.A.

Podem dir que qualsevol empresa té uns bons beneficis quan aquests representen aproximadament un 5% de les seves vendes. Parlem d’una empresa amb resultats excel·lents quan aquests representen aproximadament un 10% sobre les vendes, i una empresa excepcional seria aquella que tingués uns beneficis superiors al 15% de les vendes.

Les empreses amb filosofia de futur el que acostumen a fer amb els seus beneficis és reinvertir-los per fer-la crèixer, o per assegurar la competitivitat futura, o incrementar les reserves per futures inversions. Evidentment que també hi ha empreses que el que fan és repartir els beneficis entre els seus propietaris o accionistes, la qual cosa, portada a l’exrem suposa una descapitalització, que pot amenaçar el futur del negoci.

Evidentment hi ha empreses que ni tant sols tenen beneficis, però que aguanten, sempre i quan aquesta situació sigui transitòria i no perdurable en el temps, i sovint s’han de veure obligades a ampliar capital, sigui amb crèdits aliens o amb més capital social.

Vist això, fem el simil amb una gran empresa que es digués Catalunya, amb unes vendes anuals de 210.000 milions d’euros anuals, és a dir, el PIB nacional. Si aquesta empresa tingués uns bons resultats, tindria uns beneficis propers a 11.000 milions anuals, si fos excel·lent parlariem d’uns 22.000 milions, i si fos excepcional d’uns 33.000 o més.

Aquests beneficis els podria reinvertir en més infrastructures per assegurar el seu futur, o bé repartir-ne part en els seus propietaris, els ciutadans, baixant-ne els impostos.

Quina és la realitat de la Catalunya d’avui?

Doncs que cada any veu com un 10% de les seves vendes (del PIB), o sigui uns 22.000 milions, se l’emporta l’Estat espanyol (el propietari?) i que per poder complir el pressupost de despeses cal que s’endeuti en 6.000 milions.

És a dir, que fent el compte al revés, Catalunya té uns beneficis anuals de 16.000 milions, gairebé un 8% del PIB, però que enlloc de reinvertir-los en reparteix 22.000 als seus “accionistes”, és a dir que es descapitalitza, no només repartint tots els beneficis, sino fins i tot demanant cada any un crèdit per poder-ne repartir més.

Evidentment, si vosté o qualsevol individu, l’hi proposessin de participar en aquesta empresa com a propietari, probablement ho veuria molt bé a curt termini, perque cada any sap que tindrà repartiment de beneficis, però si pensa a llarg termini sabrà que més d’hora que tard, aquesta empresa, farà fallida.

Només si és un inversor irresponsable, acceptarà aquest tipus de negoci. Ara si, vosté és un treballador d’aquesta empresa, i es dona compte de la situació, ràpidament començarà a enviar curriculums per canviar d’empresa.

Aquesta és l’empresa dels catalans, com a treballadors no com a propietaris de Catalunya Espoliada S.A.

Des de fa pocs anys ja coneixem els resultats, que podem qualificar entre bons i excelents, tot i tenir uns accionistes irresponsables que els hi importa poc si el futur no es sosté, perque només veuen el curt termini. Els hi importa poc si cada dia som menys competitius, perdem llocs de treball, clients, fons de comerç, o tenim la plantilla més desmotivada. Mentre vegin els resultats any rere any, ja estan contents.

Per cert, la direcció de l’empresa Catalunya Espoliada S.A. (els nostres polítics) son molt conscients del que passa, i no obstant això no fan res per canviar-ho. Simplement son assalariats (amb bon sou per cert) sense escrúpuls.

Com a treballadors, ja fa uns anys que coneixem els resultats, que esperem per canviar i treballar per nosaltres i pel nostre futur? 

Quan montem la nostra propia empresa Nova Catalunya S.A.?

Servei de Comunicació i Premsa

Cercle Català de Negocis

http://www.ccn.cat/?q=content/catalunya-espoliada-sa

Qui es pensa que volem esperar 5 anys per a què ens robin 19.000 milions d'€ en lloc de 22.500?

EL NOSTRE COMENTARI: Veig que alguns lectors s'en adonen que mai es compleixen el Presupuestos Generales del Estado, un % de partides no executades inacceptable. Ni hi ha cap sessió de control ni al Parlament ni a las Cortes sobre l'estat del l'execució per exemple cap a finals de juny.

Si es modifiques aquella llei que diu que si una partida no s'executa, torna al pot comú, enlloc de reservar aquella partida per l'exercici següent s'acavaría l'engany. Tots sabriem de què parlem: si es posa en Pressupost s'executa, i sino, no es posa. Com ara està serveix perquè el govern Central tingui TOTES les cartes al seu favor i tingui llibertat de NO complir la llei....aixís ens va.

El Gobierno de España, impetèrrit, continua intoxicant-nos amb dades que barregen conceptes de quantitats pressupostades sense distingir si han estat o no executades. Es impossible entrèndre's-hi !



La notícia i els comentaris:

"Un estudi afirma que el nou finançament redueix el dèficit fiscal de Catalunya un 30%"

"La millora que suposa el nou sistema no es veurà reflectida a causa de la caiguda d'ingressos fiscals generalitzada"

El gran problema està en que aquests càlculs es fan en base als pressupostos, dels que se n'executa una part tant sols. El què haurien d'ensenyar són les dades extretes dels pressupostos ja tancats i executats dels anys anteriors, per exemple quanta obra s'ha executat de la pressupostada a raó d'aquesta disposició addicional. Amb la independència la reducció del dèficit fiscal serà del 97% com a mínim. Només s'haurà de contribuir als fons europeus.
Gayter del Llobregat 09.01.10, 16:31


1-Estudi fet pels amics del govern, mai, mai serà dolent.
2-Reducció del 30%, clar sempre i quan es mantinguessin els ingressos com això no és ja veurem si no acaba per ser un increment.
3-Inversions de l'estat % s/inversions, menys ingressos menys inversions, realitat negre.
4-Si la recessió dura ens podem trobar una època de poca inversió, i per tant, poc per CAT. Hi ha molts més supòsits a fer negatius, entre altres coses perque no hi crec amb una recuperació miraculosa de l'economia. Finalment el temps ens demostrarà de la improvisació del finançament, no tenint en compte de la més que possible recessió, i de la falta de cobertura del dèficit en el temps.

PSC=TRAÏDORS=ERC 09.01.10, 18:16

O sigui que ens diu que si la conjuntura fos un altra, es complíssin les inversions estatals previstes als pressupostos de l'estat (cosa que en 30 anys mai ha succeït i que només estan garantides a l'estatut fins el 2014) i quan el model estigui desplegat d'aquí a quatre anys; llavors igual es redueix una quarta part del dèficit fiscal, que, de fet i tret dels tècnics del Ministerio de Hacienda, ningú sap exactament quant puja. Fantàstic, vaja.

francesc 09.01.10, 17:08

S´ha de convocar un referèndum per a establir una solidaritat del 1.5% del PIB, i ja està. Nosaltres hem de decidir quan volem aportar i no acceptar el que ells ens diguin. California aporta un 1.5 % del PIB als USA. En cap pais del món cap part aporta tant en relació al PIB. Abans d´arreglar la casa dels veïns primer ens arreglarem la nostra, i si sobren diners es regalen. El que no podem fer es pagar i que aquí les coses estiguin per fer. Per tant s´ha de convocar un referèndum per a la solidaritat del 1.5 % màxim. ( Això si no arriba la sobirania abans)

Mengano 09.01.10, 18:37

Qui es pensa que volem esperar 5 anys per a què ens robin 19.000 milions d'€ en lloc de 22.500? O qui es pensa que ja ens estaria bé que ens els robessin ara? PSOE-PSC, ERC i ICV-EUiA digueren que lluita per a la independència no però bona gestió sí. Ho han complert a mitges car pel que fa a la lluita per a la independència foren sincers.
Meliq Salau 09.01.10, 23:18



DEU MEU EL HEM DE SENTIR, NO S'HO CREUE'N NI ELLS . I NOSALTRES NA PAGA'N ELS GANDULS DE LA MELENA.
Roser. 09.01.10, 23:00


O sigui, ens roben menys... fantàstic!

Chucho 09.01.10, 22:51


I l'altre 70% ?? Com pot ser que aportem 20.000ME a l'estat i encara ens haguem d'endeutar?? Algun il.luminat sociata ho pot explicar?

toni 09.01.10, 16:05

Els espanyols ens prenen el pèl i els euros. Dèficit Fiscal Català http://www.ccn.cat/sites/default/files/Presentacio%20CCN%20El%20Deficit%20Fiscal%20Catala%2025-11-2009_1.pdf

Miquel 09.01.10, 15:41

De 4500 a 21000 milions, encara no fem res. De la disposició addicional 3a i les inversions dels 7 anys cal veure que no han executat ni el 40% i tampoc ens han rebaixat cap peatge, que era el tracte. A qui li van perdonar deute? Qui el va perdonar? On té interessos el qui? Tant que es queixaven del peix al cove de CiU i no han sabut fer res més que el mateix, ells que van prometre tant. Tot plegat una mentida.

TSSO 09.01.10, 14:46

http://www.avui.cat/client/avui_cat/popup/PopUp_Opinions_Comitium.php

El govern aparca el conveni sobre el castell de Montjuïc

L’executiu sosté que és un tema que no està damunt la taula.

El govern ha apartat de la seva agenda el debat sobre el conveni, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, que ha de permetre la creació del consorci que gestionarà el nou centre de la pau al castell de Montjuïc. El conveni ha de rebre l’aval de la Generalitat, a més del vistiplau del gabinet de Zapatero. El text que va sortir del consistori de la capital catalana a mitjans de juny va arribar al govern, però mig any després no ha passat el filtre del consell tècnic, pas previ per intentar que el consell executiu hi doni el sí. “No és un tema que estigui damunt la taula”, va confessar a l’AVUI un destacat membre de l’executiu.

Ningú s’atreveix a donar la qüestió per ajornada fins a la propera legislatura, però tot sembla indicar que serà així. I és que, en plena crisi econòmica, amb l’amenaça d’una sentència negativa del Tribunal Constitucional enterbolint el debat polític i l’executiu català centrat a acabar de perfilar mesures contra la corrupció i a favor de la transparència, aquest tema segueix a la carpeta d’assumptes pendents.

.....La conselleria d’Interior va demanar que es delimités que el centre de Montjuïc no entraria en competència amb l’Institut Català Internacional per la Pau, que depèn de l’executiu català, i criticava que el ministeri de Defensa seguís a Montjuïc, així com.....

Els socialistes volen evitar més esquerdes en el tripartit, especialment amb ICV, de les ja palesades amb la llei d’educació al juliol i ara amb la reforma de l’impost de successions. Hi ha qui segueix deixant la pilota a la teulada de l’Ajuntament.

llegir-ho tot a:http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/el_govern_aparca_el_conveni_sobre_el_castell_de_montjuic_80754.php

El "Gobierno de España", la psicologia dels pobles d'estepes, i el traçat de l'AVE pel centre de Barcelona

_________________________________

61 metres de distància entre la Façana del Naixement i el túnel, aquest va ser l´informe del "Ministerio de Cultura del Gobierno de España" a la Unesco. Juliol 2009, a Sevilla.

Els pobles que venen de llocs esteparis com Rusia (Genghis Kan), com la messeta central espanyola, tenen una psicologia de dominadors que després re-qualifiquen com "conquistadors". Com el seu país és tan pobre en recursos naturals... van així de prepotents per tot arreu.

Nosaltres pobrets de províncies no sabem el que ens convé, sort en tenim d´ells que ens obliguen a fer el que ells diuen. Pensen així i després ho disfressen de tota mena de filosofies "la unidad de España", "la generación del 98 y los campos de Castilla", "la solidaridad" entesa com a ells els hi convé....

No tenen cap escrúpol en callar la boca dels diaris ( en el tema de l´AVE que segueixo, desde març 2008), o en tergiversar la història es a dir l´identitat d´Espanya, o en no publicar les balances fiscals amb CAP autonomía, en adjudicar-se la Comunidad de Madrid molts mes recursos, que son de tots els espanyols al seu favor, mes diners, mes beques, mes autopìstes, mes kilómetres de metro (90 km) amb els quartos de la UE que teníen que servir por tot Espanya.

Fan lleis com la LOFCA (crec que es aquesta) per limitar les Comunitats Autónomes que ja no sabem com dir que n´estem fins a dalt de tans abusos, la que regulava que l´IVA es quedaría en la Comunitat Autónoma a on l´empresa tingués la seu central, i que ha reportat tans beneficis a la Madrid.

Unes 4.000 famílies viuen del "cuento" de la unidad d´Espanya, son una oligarquía. Maneguen la prensa, son ejecutius-funcionaris de la Repsol, Endesa, Campsa, ..... dels bancs amb seu a Madrid, dels llocs clau de "los Ministerios"....: en resum el que es coneix com UN LOBBY. CAMUFLAT AMB LA RETÓRICA QUE SIGUI, ells VIUEN DEL CUENTO, i "los de provincias" "que se fastidien". Jo mai he tingut la sensació de viure a "provincias" i visc a Barcelona, nomes quan vaig a Madrid, et fan una ratlla ellos/nosotros.

Ara la tenen amb Catalunya, s´els escapa.... Donc què es pensen?. Després de passarse mes que mai en manca d´inversions de tota mena des del 92, ara "la puntilla" per liquidar Catalunya es posar una bomba de rellotgeria lenta però segura en el subsol de Barcelona, i que la deixarà malmesa per 2 generacions. Aquesta es la lectura en clave de guerra soterrada de la història de l´AVE pel centre de Barcelona. Ens tenen distrets amb el futbol, la grip A, i el que calgui, el cas Millet inclos. HEM D' ESTAR MES ATENTS QUE MAI !!!

Solidaridad catalana, todos iguales

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA
¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !

Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa...

NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %. Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,25 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R.P.F.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.

QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc....

QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS. Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente ¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!! Mientras tanto, lo soy a la fuerza. Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia.

Finançament i bilingüisme, carta enviada a La Vanguardia

Sr. Director de La Vanguardia, versió escrita en paper y versió digital.

Resposta a la carta de la Sra. Josefina Albert Galera, publicada a la Secció CARTAS DE LOS LECTORES de La Vanguardia del día 6 de juliol de 2009.

Espero que la Sra. Josefina Albert Galera entengui, com a bona filóloga, el meu incorrecte i pobre català. Soc d´una época en els que també vàrem estudiar com ella teniem prohibida la nostra llengua a les escoles, universitats, i llocs públics en general. Era famosa la frase “Hable Ud. en cristiano".

M´agradaria començar aquesta carta recordant una altre frase, aquesta vegada molt lúcida del Sr. Alfons López Tena “ …En aquests cinc anys Populars i Socialistes espanyols, que sovint revifen el bon mot d´Unamuno, el HUNS i els HALTRES s´han estimat més vendre Endesa.., a una empresa italiana que a La Caixa…i bloquejar i escarnir els interessos dels catalans, bona part dels quals reaccionen enfonsant-se en la SINDROME DE LA DONA MALTRACTADA: potser si em portés d´una altre manera, potser no m´he explicat bé, si m´atonyina és que m´estima, es culpa meva, he de lluitar perquè m´estimi, NO EM DEIXARA MARXAR, no sóc prou forta, etc. Són els resultats universals de la subordinaciò, la submissió, el maltractament i la impòtencia, que destrueixen persones i pobles perque abans els han xuclat l´ànima”

Per tant davant d´una carta que atribueix maquinacions hitlerianes a una pobre autonomia com la catalana, expoliada, ocupada i subjecte a maquinacions psicologiques de tercer grau, per part d´un estat totalitari i poderòs no hi ha diàleg. Els catalans volem dialogar i convencer o ser convençuts devant d´uns bons arguments, aquí només veig demagogia.

El problema sobre la llengua catalana es absurd, els catalans sóm bilingües, trilingües i ens agradaria parlar-ho tot, estimem la cultura.

L´aportació económica de Catalunya a Espanya ratlla l´expoli, i els catalans no podem parlar català al Congrès. Cap dirigent d´Espanya, politic o amb un càrrec de prestigi més o menys hereditari, no parla català en públic, potser a la intimitat?

Existeix un "nacionalismo" espanyol, mesetari, arrogant i ceg que no respecta res. Suposo que la vida a la meseta es molt dura, “polvo, sudor y hierro el Cid cabalga”, però aixó no justifica tanta arrogancia ni dir tantes bestieses, ni actuar avassallant.

Els catalans estem molt cansats, potser per aquest motiu ja no tenim forces per entrar en controversies com el sexe dels angels. Tot es paper mullat.

Marta Xargayó

La carta que SI han publicat a les cartes al Director es de la Sra. Josefina Albert Galera. Doctora en Filología Románica, Barcelona 06/07/2009 :

Quien mal anda...

El libro titulado La lengua del tercer Reich, que tengo delante, me ha recordado un artículo que apareció en septiembre del 2007 en Siglo XXI, reproducido en otros medios, en el que yo misma establecía el paralelismo entre el lenguaje de Hitler y el de los nacionalistas. Es sabido que la apropiación de la lengua desempeñó un papel fundamental en la configuración del pensamiento nazi y en el nacionalsocialismo.

De la manipulación de las palabras se encargó, mediante la comunicación social y política, Goebbels, designado por el propio Führer para llevar a cabo tal función. El ministro de Propaganda del Tercer Reich actuaba por delegación de Hitler, pero en el caso de los políticos, que ayer aprobaron en el Parlament de Catalunya la exclusión definitiva del castellano en la enseñanza, han actuado por su cuenta, con una prepotencia que no les corresponde, al imponer a todos los ciudadanos de Catalunya sus reglas particulares, vulnerando así derechos fundamentales.

Pero lo asombroso del caso es que el presidente del Gobierno de España, nación a la que pertenece Catalunya, apruebe, y hasta justifique en cierta manera, el resultado de la votación en el Parlamento catalán. Resulta inaudito y hasta escandaloso que el señor Rodríguez, al referirse a ello, hable de "amplio respaldo" y de dos "grandes partidos", que a mi juicio han perpetrado, es decir, han cometido un delito, al aprobar esa ley de educación. Habrá que recordarle al señor presidente que también Hitler contó con un amplio respaldo en el plebiscito en 1933, lo que le permitió acceder al poder como líder supremo y pasar a la historia como un monstruo. La palabra Sprachregelung (uso del idioma para fines del régimen), inventada por los nazis, cumplía la misma función que el nacionalismo catalán pretende al prohibir el castellano. Cada vez más estos se parecen a aquellos. Acabarán fundiéndose en una sola cosa, porque, como se dice, "quien mal anda mal acaba".

http://buscador.lavanguardia.es/buscador/index.xhtml?type=&q=JOSEFINA+ALBERT+GALERA+&title=&author=&section=&startDate=&endDate=&order=&x=25&y=8

La Vanguardia va publicar la següent carta com resposta a la de la Sra Josefina Albert Galera:

Prou!!!

Les campanyes espanyolistes contra Catalunya i els catalans, carregades de falsedats delirants han estat -i són- obertament xenòfobes i racistes.

No cal reproduir l’habitual repertori d'insults i mentides que els espanyols ens han dedicat, com és el cas de la carta enviada a la Vanguardia titulada “Quien mal anda...” escrita per la “doctora” Josefina Albert. L'interessant és comprovar clars símptomes d'esgotament del discurs de l'odi contra els catalans, que necessita un nou imaginari.

Tres són les matrius d'aquest discurs: la tradicional, que aplica als catalans els insults antisemites (els catalans com a primitius egoistes, insolidaris i conxorxats que s'ho queden tot); la dels anys 70, que va afegir-hi el component violent (els catalans com a terroristes), i la troballa dels 90, els catalans com a nazis, com ens deleix la “doctora” Josefina, en aprovar-se una llei per un parlament democràtic.

Fa vint anys que combinen aquests imaginaris en el seu discurs d'odi, amb una creixent intensitat i repetició, i no acaba de quallar l'intent recent dels catalans com a violadors dels indefensos nens i nenes. ¿Què se n'ha fet de la creativitat de la Jihad Hispànica? Digna representant la “doctora” Josefina. Renovin els insults, sisplau, avorreixen.

Aquests insults revelen una mentalitat de perdedor que només poden sustentar en una violència verbal repetitiva que amaga la seva impotència. S'ensumen que l'únic fonament real del seu domini és el nostre consentiment, i embogeixen quan albiren la possibilitat de no tenir-lo.

Enguany complim setanta anys del darrer bombardeig de Barcelona per l'Estat espanyol, el període més llarg en tres segles, contra la llei inexorable que indicava Azaña: per mantenir Espanya unida, s'ha de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Els espanyols això ja no ho volen, i sobretot no ho poden fer perquè els costos per a ells són exorbitants, ja no es poden permetre la ruïna sèrbia i tornar a ser la Birmània d'Europa, una dictadura violenta, pobra i aïllada.

Va ser la seva opció el 1923, i liquidaren la Mancomunitat; ho tornà a ser el 1936, i liquidaren la Generalitat, però el preu per a ells fou la dictadura i la pobresa. Suposo que la “doctora” Josefina ho deu saber degut al seu càrrec en la universitat, i recordar-li que van ser els nacionalistes espanyols qui va aplicar la política dels nazis.

Francesc Amaro i Sánchez

Manifestació CENSURADA independentista de dissabte pasat al Parlament de Catalunya: vídeo /- Finançament i Estatut 13

"Enterren" de manera simbólica l´Estatut (de fet no ha nascut perquè no s´aplica), escridassan a Montilla i el tripartit....el vídeo a vegades es talla:

http://www.avui.cat/cat/avui-tv.php?video=74


notícia silenciada a altres medis informatius escrits, només ha surtit un moment a TV3 que nosaltres sabem. Estem amb censura severa com a l´época d´en Franco. Sense comentaris perquè no hi han paraules!



article molt recomanat: Dependencia o Independencia de Catalunya - Alfons López Tena - article de síntesi i reflexió - Finançament i Estatut 1

Catalunya tendría que devolver dinero al Estado en el 2010, si se siguiera con el sistema de financiacion vigente /- Finançament i Estatut 12

Será la primera vez que los anticipos del Estado superan la recaudación real
La fórmula aportó en el 2008 un 2% menos de ingresos a las arcas catalanas













Antoni Castells en el Parlament, el jueves pasado.

SALVADOR SABRIÀ - BARCELONA - 22/6/2009

El déficit de la Generalitat aumenta a marchas forzadas por la caída de los ingresos básicamente, como se encargó de recalcar esta semana desde la tribuna del Parlament el titular de Economia i Finances, Antoni Castells. El conseller se refirió a los ingresos procedentes de los tributos que gestiona la Generalitat, pero añadió un elemento nuevo desde que se aplica el actual sistema de financiación. Por primera vez, en el 2010, la liquidación definitiva de los ingresos procedentes del Estado vinculados a los tributos pagados en Catalunya será inferior a la que se había previsto y, en lugar de recibir una aportación extra al cuadrar las cifras entre la previsión y la recaudación real, la Generalitat se encontrará en el brete de tener que devolver el dinero que ingresó de más.


AJUSTE DE CUENTAS Con el sistema de financiación actual, en los presupuestos estatales se actualiza la previsión de ingresos que recibirá cada autonomía y el Estado va adelantando las cantidades de acuerdo con estos cálculos a lo largo del ejercicio. Posteriormente, cuando se liquidan estos impuestos definitivamente, dos años más tarde, se ajustan las cuentas, igual que les sucede a los particulares con la declaración de la renta. Los impuestos afectados por esta liquidación son el de la renta de las personas físicas (IRPF), sobre el valor añadido (IVA) y los especiales (carburantes, tabaco y alcohol).


En el 2010, la Conselleria d'Economia ya da por hecho que su declaración por estos impuestos le saldrá positiva y tendrá que pagar. En realidad, lo que haría, si se mantuviera el actual sistema, sería ingresar menos en el 2010 por la vía de las transferencias del Estado, descontando lo que cobró de más en el 2008. De hecho, el actual modelo de financiación ya aportó un 2% menos de dinero a la Generalitat en el 2008 que en los años precedentes. El bajón se debió a la caída de los ingresos por los tributos que gestiona la Generalitat, y que va cobrando a lo largo del ejercicio, mientras que todavía incrementó los ingresos de los anticipos por los tributos del Estado participados, estos que en la liquidación definitiva saldrán a devolver en el 2010.

Este es otro de los problemas que debería solucionar el nuevo modelo de financiación autonómica. Los negociadores de la parte estatal confiaban en que el Govern cedería con rapidez, o aceptaría una cifra inferior a la que se baraja actualmente, a causa de sus estrecheces económicas. Pero el Ejecutivo catalán ha hecho sus cuentas y calcula que, a pesar de haber alcanzado los 4.800 millones de euros de déficit en el 2008 y esperar una cifra similar para este ejercicio, tiene margen para actuar.


Con los planes de recorte de gasto previstos se llegará perfectamente a fin de año, aseguran fuentes del Govern. Esto amplía el plazo de negociación de la nueva financiación a todo el periodo de tramitación de la ley, si Catalunya decidiese a última hora descolgarse de un posible acuerdo entre las otras autonomías y el Gobierno en el Consejo de Política Fiscal y Financiera. "Otras autonomías de distintos colores políticos se han plantado en ese punto en anteriores ocasiones sin problemas y se han sumado al acuerdo cuando ya estaba vigente. Sería la primera vez que lo haría Catalunya, pero no es descartable", admitía, en privado, un miembro del Govern.


TODO O NADA En esta línea, ayer el vicesecretario primero del PSC, Miquel Iceta, afirmó que el PSC no aceptará una nueva prórroga en la financiación autonómica y que, si el próximo 15 de julio no se ha cerrado el acuerdo, habrá que replantear las cosas "de forma diferente". En unas declaraciones a Catalunya Informació, el dirigente socialista señaló que las negociaciones "no se pueden eternizar" y que ahora es el momento de "caixa o faixa" (todo o nada). De todos modos, con su optimismo habitual, dio por hecho que se llegará a un buen acuerdo que respetará el Estatut.

de:http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=623317&idseccio_PK=1008&h=



Altres articles publicats a la Cuca de Llum sobre Finançament i Estatut. Segueixen un ordre per una millor comprensió:


Dependencia o Independencia de Catalunya - Alfons López Tena - article de síntesi i reflexió - Finançament i Estatut 1


Dades per a situar la necessitat d´un nou finançament - Finançament i Estatut 2


El parany de la inversió pública - Ramon Tremosa - / l´Estatut no està blindat, vegin els forats/ - Finançament i Estatut 3

Inversión pública: se presupuesta pero no se ejecuta la obra /- Finançament i Estatut 4

2on blindatge: Queda escrit per llei l´obligació de publicar el 30 de juny de cada any la balança fiscal amb Cat al BOE? / - Finançament i Estatut 5

Debat Josep Oliver UAB, Ramón Tremosa UB, Luis Ángel Hierro Univ Sevilla, Enrique Villarreal Univ Valencia, programa de TV3- Finançament i Estatut 6

La obra licitada por el Gobierno central se desploma un 64,58% en enero 2009 /- Finançament i Estatut 7

Financiación Catalunya abril 2009: Zapatero eleva su oferta a Catalunya /- Finançament i Estatut 8

Junqueras diu que l'espoliació fiscal de l'Estat afegeix una altra crisi a Catalunya maig 2009 - Finançament i Estatut 9

Camps y Montilla harán frente común por la financiación y el eje mediterráneo /- Financiació i Estatut 10

La obra pública en España, en caída libre junio 2009 /- Finançament i Estatut 11