Nueva financiación para Cataluña: ¿atraco o ejemplo a seguir? por Juan Ramon Rallo

 

(Ja voldríem un cupo com el basc!  El Prof. Niño Becerra diu que aquesta ES la solució. Cuca de Llum)

 

Entrevista a Santiago Calvo, profesor de Economía de la Universidad de las Hespérides, sobre el nuevo modelo de financiación para Cataluña pactado por el PSOE y ERC.

 

>>> https://www.youtube.com/live/gF0MIGvCsFo?si=mEfgVwVeMVId3aqN

Resum del què va passant del 11 Nov al 1 Dec 2015, ara que no tenim govern: FLA, Agència Tributària Catalana. Amb la CUP seguim sense acord despres de la reunió nacional de Manresa, que no era vinculant. v.5

Mas-Colell: ‘Ens volen col·lapsar administrativament’


Divendres 20.11.2015
El conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, ha contestat el govern espanyol, que avui ha anunciat que imposarà controls específics i addicionals perquè Catalunya pugui accedir al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). ‘Catalunya està intervinguda i no sé què més volen, ja ho veurem. Potser volen que col·lapsem administrativament perquè tenim un exèrcit dedicat a enviar informació a Madrid’. Ha avisat que no es pot condicionar el funcionament del FLA per consideracions polítiques. ‘Ho portarem on ho haguem de portar’, ha respòs en ser preguntat si emprendria mesures contra aquest atac al finançament català.

Ha assegurat que la barrera posada pel govern espanyol per accedir a més finançament és una decisió que ja tenien acordada des de fa mesos: ‘Surt ara perquè estem a un mes de les eleccions i ho fan per transmetre el missatge electoralista fora de Catalunya’. Colell insisteix que Catalunya no té autonomia financera perquè l’han anat desconstruint a partir de les mesures que s’han pres arran de la crisi.

Resposta a Montoro 

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha valorat que la situació de ‘risc’ que viu Catalunya pot posar en perill la situació general. ‘És un argument sarcàstic perquè el problema no és de ràting. És com si t’escanyen i després et demanen si tens un certificat de bona salut’, ha respòs Mas-Colell. ‘Les experiències -ha continuat- ens demostren que la manera de tractar els riscs no és precisament escanyant més’.

http://www.vilaweb.cat/noticies/mas-colell-potser-ens-volen-collapsar-administrativament/

 

_________

_________

_______________

___________________

Manifestació diumenge 22.11.2015, per demanar un acord entre Junts Pel Sí, i la CUP d'una vegada per totes:

Martes, 24 de noviembre del 2015

El jefe del grupo municipal de la CUP de Mataró Juli Cuellar, apuesta por investir a Mas

Es el primer representante municipal del partido que apuesta explícitamente por ceder en el planteamiento inicial en aras de no paralizar el proceso político independentista

“Artur Mas es un indeseable, pero, atendiendo a la coyuntura política y a la actual correlación de fuerzas, valoro mucho más la posibilidad de desplegar de forma inmediata un programa de ruptura y medidas sociales concretas que no el hecho de poner un presidente de paja o, peor aún, de esperar estoicamente a qué vengan tiempos mejores”, se puede leer en su bloc desde esta mañana.

Se trata del primer posicionamiento público favorable a investir al actual presidente en funciones que efectúa un representante municipal de la CUP en uno de los grandes municipios catalanes. Y que por lo tanto apostaría por desdecirse del compromiso inicial de los independentistas de no apoyar la investidura de Artur Mas, como la formación había mantenido durante toda la campaña electoral. 

Mataró fue en 2007 la primera gran población catalana de más de 100.000 habitantes donde la formación de la izquierda independentista obtuvo representación. En 2011 renovó su representación en el consistorio de Mataró, que dobló el pasado 24 de mayo obteniendo 2 concejales.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/mataro/jefe-grupo-municipal-cup-mataro-apuesta-por-investir-mas-4699364



25 nov 2015 - Empar Moliner respon a Montoro, que s'ha inventat una excusa per NO pagar el FLA a Catalunya com és de dret:

Captura de pantalla del vídeo d'Empar Moliner "La Pasta es mía" (http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/missatge-dempar-moliner-a-montoro-la-pasta-es-mia/video/5567119/)

2a captura de pantalla del vídeo d'Empar Moliner "La Pasta es mía" 

3a captura de pantalla del vídeo d'Empar Moliner "La Pasta es mía" 

Los farmacéuticos  ya no saben qué hacer para cobrar las facturas atrasadas. Les deben 4 meses!

-La temperatura va pujant. Ahir (24.11.2015) hi ha haver una comparecència del President en funcions, A. Mas devant la premsa per parlar d'això. 



25.11.2015

Mas: “L’autonomia, tal com l’havíem conegut, s’ha acabat, no existeix”

Els missatges més destacats del president en funcions a l’entrevista de Catalunya Ràdio d’aquest matí

Artur Mas ha reiterat aquest matí que el control financer sobre els comptes catalans que vol imposar el ministre Montoro és “una intervenció directa”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha expressat el rebuig a la mesura de l’executiu central, d'on surten els 1.300 milions en disputa, d'on es trauran els diners i també tot allò relacionat amb la negociació amb la CUP i la investidura. En aquesta peça recollim els missatges més destacats del president en funcions. 

Què representa la mesura de pressió de Montoro?

 “És una intervenció directa”

“És un procés d’ofegament i liquidació de l’autonomia catalana”

“L’autonomia, tal com l’havíem conegut, s’ha acabat, no existeix”

“Volen castigar al poble de Catalunya perquè votem el que votem”

D'on surten els 1.300 milions d'euros en discussió?
"Són despeses del govern Montilla en infraestructures i presons"
“L’ocultació [dels 1.300 milions] és una mentida flagrant”
“Espanya en té molts més de finançaments diferits que Catalunya, com l’AVE, les radials de Madrid... Això és un tret al peu, perquè Europa acabarà posant el focus en aquestes despeses”

D’on traiem els diners?
“Ara, a la Generalitat no se li dóna crèdit dels bancs per les mesures de control de l’Estat, i tampoc pot emetre bons. Només podem recórrer al FLA”
“No es pot demanar a la gent que pagui a la hisenda catalana fins el dia que fem la desconnexió”

Com van les negociacions amb la CUP?

“S’està parlant de tot”
“Junts pel Sí explicarà amb més detalls els propers dies la proposta d’estructura de govern que se li ha fet a la CUP perquè la gent sàpiga de què estem parlant”
“Des del punt de vista jurídic, s’està parlant també de com ha de ser el procés constituent”
“Jo veig difícil que hi hagi acord abans de dijous vinent a la nit quan comenci la campanya electoral”

Què encalla les converses?
“El problema no sóc jo, sinó que ningú es perdi en aquest projecte. Abans d’eixamplar-ho, hem d’assegurar no reduir-ho”
“La gent no va dir el 27S que s’ha de fer el que digui la CUP i Junts pel Sí darrere, sinó que la gent va dir: feu-ho junts”
“Jo no tindria cap inconvenient amb què la CUP entrés a govern. No és imprescindible, sí que ho és que els 72 diputats donin màxima garantia a les institucions”

Quin és el futur d’Artur Mas i de Convergència?
“Jo vaig dir que quan acabés el procés no em tornaria a presentar a les eleccions. Si l’actual parlament fa la feina en els 18 mesos, el procés haurà acabat; si això acaba el mes de març amb noves eleccions, el procés no haurà acabat”
“No liquidem Convergència, anem a fer néixer un projecte nou que eixampli l’espai d’ara de CDC des de la socialdemocràcia fins al socialcristianisme passant pel món liberal”
“Es tracta d’articular el futur dels corrents polítics centrals de Catalunya a 25-30 anys vista”

http://www.directe.cat/noticia/454595/mas-lautonomia-tal-com-lhaviem-conegut-sha-acabat-no-existeix



Artur Mas a  Catalunya Ràdio, entrevistat per Mònica Terribas:
(tall de 2min30'')

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/fla-cup-cdc-el-resum-de-lentrevista-a-artur-mas-en-dos-minuts/audio/901901/ 

____________

El Tribunal Constitucional espanyol anul·la la llei de l’Agència Tributària de Catalunya

25.11.2015 

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha dictat una sentència que anul·la la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, tal com va demanar el govern de Mariano Rajoy en un recurs que hi va presentar. El tribunal considera que la llei vulnera la competència estatal de règim estatutari dels funcionaris perquè preveu que l’agència integri els funcionaris de l’estat i de la Generalitat. A mitjan setembre, el TC ja havia suspès cautelarment la llei a petició del govern espanyol.

La sentència conclou que l’article 4 és inconstitucional perquè, segons la seva jurisprudència, només es pot adquirir la condició de funcionari mitjançant convocatòries obertes. ‘El legislador autonòmic –diu la sentència– no actua dins les seves competències si regula supòsits d’accés a la funció pública en què la participació no sigui lliure’ i en condicions d’igualtat.

Segons els magistrats, l’article 4 establia un sistema de ‘proves restringides’ d’accés a la funció pública i, per tant, contradeia el ‘caràcter obert’ dels processos selectius que estableix la constitució espanyola. ‘Tot plegat condueix a resoldre que les disposicions impugnades vulneren la competència atribuïda a l’estat sobre el règim estatutari dels funcionaris’, conclou.

L’article 4 de la llei establia la creació deu dues disposicions addicionals de la norma que són les que fan possible la integració voluntària –amb el reconeixement de drets corresponent– de funcionaris de l’estat i més administracions als cossos superiors d’inspectors tributaris i de tècnics de gestió tributària de la Generalitat de Catalunya.

Segons aquest article de la llei, podien optar a integrar-se voluntàriament en el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de convocatòries específiques, els funcionaris que tinguessin assignades ‘funcions substancialment coincidents amb les pròpies del cos i que tinguessin destinació definitiva en l’àmbit territorial de Catalunya’.

El problema, segons que va denunciar l’advocat de l’estat, estava en el fet de requerir que la seva destinació definitiva fos Catalunya, car d’aquesta manera s’excloïa ‘el dret d’accedir en condicions d’igualtat a la resta d’interessats de la resta de l’estat’.

Un altre element objecte d’impugnació és que es permetés a funcionaris que no presten servei a la Generalitat d’accedir per integració a la funció pública d’aquesta administració, cosa que –segons el TC– ‘constitueix una manera d’accedir “ex novo” a la funció pública’.

Segons el govern espanyol, això ‘vulnerava el dret fonamental de l’article 23 pel qual els ciutadans de tota la nació [és a di, l’estat espanyol] tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics amb els requisits que assenyalin les lleis’; així mateix, vulnerava l’article 103, que estableix l’accés a la funció pública ‘d’acord amb els principis de mèrit i capacitat’.

A l’últim, segons el govern espanyol, es vulnerava l’Estatut Bàsic del Treballador Públic que assenyala que els sistemes de selecció de funcionaris de carrera seran amb caràcter general els d’oposició i concurs-oposició i només amb virtut de la llei, i amb caràcter excepcional, el sistema de concurs.

Tal com diu la normativa referent a l’Agència Tributària, també poden accedir al cos els funcionaris que en el moment de la convocatòria prestin serveis a l’administració de la Generalitat o en els ens del sector públic que en depenen, si pertanyen a cossos i escales del subgrup A2 d’unes altres administracions públiques.

Aquesta és la primera sentència ferma del TC d’ençà que el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució independentista, pactada per Junts pel Sí i la CUP, que instava el govern a no acatar les decisions que prengués aquest tribunal espanyol. La declaració –aprovada el dia 9 d’aquest mes– deia que el TC no tenia legitimitat ni competència a Catalunya.
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-tribunal-constitucional-anul%C2%B7la-la-llei-de-lagencia-tributaria-de-catalunya/?f=amat

El govern deixa clar que l'Agència Tributària catalana “tira endavant” 

La consellera de Governació subratlla que la sentència del TC només afecta un article 

Meritxell Borràs avança que ja treballen per trobar una solució perquè funcionaris d'altres administracions es puguin incorporar al nou ens 

Els magistrats de l'alt tribunal espanyol han declarat nul l'article que preveia la incorporació voluntària directa de funcionaris d'altres administracions al cos tributari de la Generalitat a través de convocatòries específiques.

... Aquest mes de novembre la Generalitat ha convocat 20 places d'inspector per al futur ens i la convocatòria s'ha tancat amb 91 aspirants.

LLegiu·ho tot a: http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/918195-el-govern-deixa-clar-que-lagencia-tributaria-catalana-ltira-endavantr.html 


27.11.2015 
 

Ximenis: "Per poder fer la revolució, a Arenys vam haver de pactar amb CDC"

L'exalcalde (d'Arenys de Munt) porta la CUP als tribunals per haver-lo expulsat "irregularment", conjuntament amb diversos militants més.

Qui va ser alcalde d'Arenys de Munt (el Maresme) entre 2011 i 2013 i organitzador de la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya, Josep Manel Ximenis, ha presentat ara una demanda civil contra el Secretariat Nacional de la CUP per l'expulsió "irregular" que assegura que ha patit, conjuntament amb desenes de militants més del nucli arenyenc de la formació. "Hem interposat una demanda civil perquè se'ns reconeguin els nostres drets, es va fer de manera irregular", assegura. Sobre els motius pels quals els van fer fora del partit sense dret a defensar-se, especula: "Per poder fer la revolució a Arenys, vam haver de pactar amb CDC, per poder municipalitzar serveis, edificis… Vam ser els primers en impulsar una consulta, amb CiU, i quan ens van expulsar potser ho van fer perquè ja tenien la voluntat de no pactar amb CDC…"

Ximenis explica a El Món: "D'un dia per l'altre ens van notificar que quedàvem fora de la CUP. Concretament, jo me n'assabento per una documentació que arriba al ple de l'ajuntament, el 9 de juliol d'enguany, i la resta de membres de la CUP-Arenys, per un burofax que els envien des del Secretariat Nacional."  (...)

L'expulsió, expliquen els per ara exmilitants de l'esquerra independentista arenyenca, es va decidir en una assemblea territorial "de la qual no hi havia ni convocatòria oficial, ni ordre del dia ni acta que nosaltres coneguem", exposen. I aquest procediment irregular és el que han impugnat a la justícia. "No hem pogut parlar mai amb ningú de la CUP a nivell nacional, estem intentant veure per què ha succeït", asseguren. Ximenis explica que va comentar-ho amb el llavors diputat David Fernàndez: "Ens va dir que ens dirien alguna cosa, però no se'ns ha respost res."

 "S'està pervertint el resultat electoral. La gent que va votar la CUP ara es troba que dos dels tres regidors ara ara n'han quedat fora", exposa l'exalcalde. Com a representant oficial de la CUP al consistori, ara, tan sols hi ha qui va ser la número dos de la llista, Maria Ballester, mentre que Ximenis i Esther Sànchez consten com a regidors del grup mixt.

"Han expulsat els membres històrics que vam fundar la CUP a Arenys, que vam impulsar la consulta i que vam governar i impulsar les municipalitzacions que ara la CUP tant reivindica", s'exclama Ximenis. Dels 43 militants que tindria l'assemblea arenyenca, ara tan sols en quedarien set, asseguren els expulsats. "Que són nouvinguts", asseguren. "A la justícia hi anem perquè tenim uns drets com a militants de la CUP, no se'ns pot fer fora sense cap mena de procediment, la territorial no pot prendre aquestes decisions i la Comissió de Garanties no s'ha pronunciat", recalquen. "No agrada que haguéssim pactat amb CDC" 

Quant al debat obert que té l'esquerra independentista sobre la investidura, Ximenis assegura: "Cal acceptar el teu resultat electoral i el dels altres. Si ho fas, has d'acceptar que una gran majoria va votar JxSí, i que tu no tens aquesta majoria. A partir d'aquí, has d'optar en conseqüència: si consideres que Mas no pot ser president, no l'investeixis, anem a noves eleccions i que el poble decideixi qui ha de tirar endavant aquest projecte. Si, per contra, prioritzes el projecte independentista, l'has d'investir. El que jo no hauria fet mai és imposar noms als altres."

Quan la CUP arenyenca va guanyar les eleccions municipals del 2011, se'ls va presentar el següent dilema: "No tiro endavant els canvis que volem, o ho fem pactant amb CDC? I vam fer això. Ho vam parlar i decidir a través d'una assemblea popular, i això no agrada, suposo, que haguéssim pactat amb CDC. Però amb aquest pacte vam poder millorar el sistema de pagament de l'aigua, evolucionant cap a unes tarifes molt més justes, vam fer tot un procés de democratització de les institucions, vam possibilitar que el poble votés els pressupostos… Vam prioritzar el pacte."  

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/ximenis_per_poder_fer_la_revolucio_a_arenys_vam_haver_de_pactar_amb_cdc_154120.php#.VlcHz1zdi4w.twitter 



Baños s'afegeix a primar la independència

Antonio Baños, diputat de la CUP   |   JORDI BORRÀS

 

per Bernat Vilaró     27 de Novembre 2015 

El diputat de la CUP i cap de llista a les eleccions del 27-S, Antonio Baños, s'ha afegit a la idea de primar la independència que a la revolució. El dirigent cupaire ha piulat aquest divendres al migdia "Totalment d'acord", recollint el tuit d'aquest dijous a la nit de Francesc Ribera 'Titot', primer tinent d'alcalde de la CUP a Berga: "Sense independència no hi ha revolució!". 

La piulada de 'Titot' ha tingut un gran ressò, amb més de 400 interaccions a la xarxa. Així, Baños dóna suport a l'opinió del cantant de Brams, que dóna un tomb a la tesi tradicional cupaire. La CUP sempre ha defensat fer la revolució per assolir la independència, i no a l'i'nrevés.

Aquest "sense independència no hi ha revolució" de 'Titot', secundat per Baños, pot demostrar el debat intern que es viu en l'entorn cupaire. 'Titot' ha repiulat el "totalment d'acord" de Baños. 

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/banos_s_afegeix_a_154203.php#.VlhsdZWUgHc.twitter 



30.11.2015 

En l’entrevista a Anna Gabriel a Catalunya Ràdio,  Mònica Terribas ha posat en evidència les contradiccions de la CUP quan ha assenyalat a Gabriel que el “qui” apareix en tres de les quatre propostes sotmeses a votació ahir a Manresa, i li ha preguntat si això és coherent amb el que han dit fins ara que el més important és el “què”. Sobre les negociacions, Gabriel ha indicat que no avancen en l’acord a causa de les línies vermelles insalvables de Junts Pel Sí. (...)

823 vots contra 1.600.000 vots obtinguts a les urnes

Terribas ha explicat a Gabriel que la gent del carrer es pregunta com és que 823 vots de la CUP que no volen Artur Mas de president han de prevaldre davant els 1.600.000 vots obtinguts a les urnes que avalen la candidatura de Mas ...

Baños rebaixa la importància de la reunió d’ahir (diumenge la CUP va tenir una reunió a Manresa)
Per altra banda, el president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, ha afirmat que “la votació d’ahir no era una votació, era un sondeig” i ha deixat clar que no era vinculant perquè “no era l’assemblea, sinó una reunió nacional”. Així, en una entrevista a RAC1, ha dit que totes les opcions són possibles, fins i tot fer president Artur Mas. Preguntat per la possibilitat de cedir dos vots per habilitar la investidura de l’actual cap de l’executiu en funcions, no ho ha descartat i s’ha limitat a reiterar per enèsima vegada que: “Entre Mas sí i Mas no hi ha una quantitat de coses i les estem explorant amb Junts pel Sí”.
http://www.directe.cat/noticia/455902/terribas-desmunta-anna-gabriel



Dimarts, 1 de desembre de 2015
 
La CUP torna a la càrrega: "JxSí no ha donat recorregut a la resolució independentista"

La CUP fixa per al 27 de desembre la data definitiva de l'assemblea que ha de votar de manera vinculant el pacte de govern amb JxSí

Sergi Saladié ha comparegut per fer una valoració política de les negociacions amb JxSí

El diputat de la CUP Sergi Saladié ha comparegut avui al Parlament en roda de premsa amb un to més calmat per demanar a JxSí que "es posin les piles". Pel cupaire, el seu partit ha fet tot el possible per arribar a uns acords mínims, però JxSí no ha mogut peça. L'esquerra alternativa també ha volgut deixar palès el seu desacord amb què el Parlament recorregués la suspensió de la resolució independentista al TC, un òrgan que teòricament ja no es reconeix.
http://www.directe.cat/noticia/456388/la-cup-torna-a-la-carrega-jxsi-no-ha-donat-recorregut-a-resolucio-independentista

 

El PPC afirma que Rajoy incluirá mecanismos para pagar las deudas a Catalunya

 

El PP catalán precisa los 759 millones no se abonarán íntegramente este año, pero sí que se establecerán las fórmulas y los plazos de devolución 

 

Barcelona. (EUROPA PRESS).- 19-1-2012 -El portavoz del PP en el Parlament, Enric Millo, ha asegurado este jueves que el Estado pagará a Catalunya lo que le debe "por ley", con lo que los primeros presupuestos del Gobierno de Mariano Rajoy podrían incluir mecanismos para acabar devolviendo los 759 millones de euros de la disposición adicional tercera del Estatut que adeuda a la Generalitat.

"Las primeras cuentas del Gobierno Rajoy incluirán los pagos de las deudas pendientes, obligados por ley", ha afirmado en declaraciones a Catalunya Informació, quien enmarca la decisión en el compromiso del Ejecutivo central de cumplir las obligaciones con Catalunya.

Esta decisión, ha precisado, no significa que el pago de los 759 millones se haga íntegramente este año, pero sí que se establecerán las fórmulas y, eventualmente, los plazos de devolución.                                                    http://www.lavanguardia.com/politica/20120119/54244626190/ppc-afirma-rajoy-incluira-mecanismos-pagar-deudas-catalunya.html 

Amb l'aigua al coll

L'endeutament català puja a 39.268 milions al tercer trimestre, el 19,7% del PIB
El passiu seria més alt sense les dificultats dels mercats per trobar finançament

Resum del diari ElPunt-AVUI

17/12/11 02:00 - Barcelona - Xavier Alegret - El deute de l'administració de l'Estat suposa el 75% del passiu total

La caixa de la Generalitat és buida, com va explicar dijous el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Però la situació va empitjorant perquè l'endeutament continua a l'alça, i si al tercer trimestre s'ha moderat el creixement del passiu no és pas per una manca de necessitat sinó per les dificultats d'aconseguir diners en els mercats financers a preus competitius.

El deute ja s'acosta al 20% del PIB català i es va situar en 39.268 milions d'euros en el tercer trimestre. Entre juliol i setembre, l'endeutament va pujar en 787 milions, una xifra sensiblement inferior a la de trimestres anteriors. En el darrer any, el passiu ha crescut en més de 8.000 milions, un 26%, quatre punts més que la mitjana de les comunitats autònomes. Dels 39.268 milions de deute, 7.824 corresponen a les empreses públiques, que han reduït el passiu en 140 milions entre els mesos de juliol i setembre.

El Departament d'Economia destaca que l'increment del deute en el tercer trimestre va ser inferior al dels trimestres anteriors perquè la intenció del govern és anar reduint un passiu que és el segon més alt de tot l'Estat, només per sota del del País Valencià, en relació amb el PIB. No obstant això, admeten que si l'endeutament no ha augmentat és perquè els mercats de capitals estan pràcticament tancats i el finançament és difícil i car. Si no fos així, hi acudirien, perquè encara és necessari recórrer al finançament, admeten, i el govern té permís per endeutar-se encara en gairebé 1.000 milions. I de diners en fan falta, com demostren les darreres decisions d'endarrerir pagaments a proveïdors i empleats públics.

Els impagaments de l'Estat amb la Generalitat, especialment els 759 milions de la disposició addicional tercera que s'haurien d'haver pagat enguany però no s'han rebut, a més dels 1.450 milions del fons de competitivitat, han contribuït a la necessitat d'endeutament de Catalunya, però l'impacte ha estat petit perquè, davant la manca d'aquests ingressos, el govern ha preferit fer més ajustaments, com els anunciats dijous, que no pas endeutar-se més. Això malgrat que qui ha de fer més esforços per reduir l'endeutament és el govern espanyol, que deu 534.500 milions, equivalent a la meitat del PIB espanyol. És el 75% del passiu de totes les administracions de l'Estat, que és de 706.000 milions.

Darrera actualització ( Dissabte, 17 de desembre del 2011 02:00 )http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/486786-amb-laigua-al-coll.html

Xavier Sala i Martin: "No pagaré mis impuestos a España"

Xavier Sala i Martín

El colaborador de 'La Vanguardia' y 'RAC1' anuncia que dejará de pagar tributos al Estado español después de que el Gobierno central se haya negado a pagar los 759 millones del Estatut argumentado que no hay dinero 

 

13/12/2011-Barcelona (Redacción).- "He decidido que no pagaré mis impuestos a España". Así de contundente se ha mostrado el economista y colaborador de La Vanguardia y RAC1, Xavier Sala i Martin, este martes en el marco de la tertulia radiofónica que protagoniza regularmente en el programa 'El Món a RAC1', dirigido por el periodista Jordi Basté. 

El anuncio de Sala i Martin se produce después de la negativa del Gobierno en funciones, presidido por José Luís Rodríguez Zapatero, de entregar al Govern los 759 millones de euros de la disposición adicional tercera del Estatut relativos al 2008, un pago que figura en los presupuestos generales del Estado de este año pero que, según la ministra Salgado, no se va a producir porque no hay dinero y el Ejecutivo está en funciones. 

"Quería anunciar -ha dicho Sala i Martin en la tertulia de RAC1-, a raiz de lo que anunció Salgado, que dice que como hay crisis ella no tiene que cumplir las leyes, pues este año, como también tengo crisis y tengo déficit, he decidido que no pagaré mis impuestos a España tampoco".

El economista de Cabrera de Mar y residente en Nueva York ha continuado: "Y espero que mucha gente haga lo mismo, porque si esto tiene que crear un precedente de que cuando hay crisis económica y déficit el gobierno se puede saltar las leyes a la torera, incluyendo una ley orgánica como es el Estatut de Catalunya, pues creo que los ciudadanos deben tener el mismo derecho a que cuando tenemos crisis o déficits dejemos de pagar el contrato que tenemos con el gobierno de pagar impuestos".

http://www.lavanguardia.com/politica/20111213/54241047857/xavier-sala-martin-no-pagare-mis-impuestos-espana.html

 

L'opinió de Jordi Pujol

Querido amigo, poco o mucho todos estamos asustados. O habríamos de estarlo.

También lo tendría que estar España que ha pasado en cinco años de creerse quién sabe quién y de la mentalidad de nuevo rico a tener que reconocer sus errores. Y a bajar unos cuantos peldaños. Bastantes. De golpe. Y que, por tanto, habría de intentar sumar y no restar, de fortalecer activos y valores aunque sean catalanes. Pero todo indica que no lo hará.

Jordi Pujol.  Cita de   l'article "Gente que se asusta", a La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110904/54211841715/a-gente-que-se-asusta.html

Mas-Colell demana a l'Estat que reparteixi els ingressos que obtingui privatitzant l'aeroport

El conseller d'Economia creu que El Prat és producte de la història de l'economia de Catalunya i que els rèdits han de servir per alleugir el deute de l'Estat, però també el de la Generalitat. L'Estat preveu ingressar 1.600 milions d'euros amb la privatització.

ÀLEX FONT MANTÉBarcelona | Actualitzada el 18/07/2011 

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha reclamat avui que l'Estat comparteixi amb la Generalitat els ingressos que obtindrà per la privatització de l'aeroport del Prat. "L'aeroport del Prat és producte de la història de l'economia de Catalunya", ha afirmat. És per aquest motiu que, segons el conseller, els ingressos que s'obtinguin no només han de servir per alleugir el deute de l'Estat, sinó també el de la Generalitat.

Mas-Colell ha deixat clar que no demana "el 100% dels ingressos", sinó un repartiment equitatiu que no ha volgut concretar.

L'executiu espanyol ha relegat a Catalunya una feina de "vigilància" en la privatització del Prat. El procés va arrencar divendres passat, després que ho aprovés el consell de ministres. Foment no es compromet al fet que els aeroports del Prat i Barajas no acabin en mans de la mateixa empresa. L'Estat preveu ingressar 1.600 milions d'euros amb la privatització.

El conseller d'Economia també ha demanat que el govern espanyol asseguri que l'Aeroport del Prat i el de Barajas no aniran a parar a les mans d'una mateixa empresa. Això, segons Mas-Colell, suposaria reproduir el model d'Aena en versió privada i, per tant, no serviria per solucionar els problemes de l'aeroport català. L'Estat no s'ha compromès mai a atorgar les concessions de Barcelona i Madrid a empreses diferents. És per això que Mas-Colell (que s'ha confessat "prudencialment malpensat") ha demanat que l'Estat s'hi comprometi "a ser possible per escrit".

http://www.ara.cat/economia/el_prat-privatitzacio-mas-colell_0_519548312.html

El deute de Catalunya es dispara un 33% en un any i supera els 34.000 milions d'euros

Som com el Titànic, que feien música mentre S'EN ANAVA A PIQUE?

L'endeutament de les comunitats autònomes de l'Estat arriba a l'11,4%, el màxim històric

Barcelona (ACN).17.06.2011- El deute de Catalunya s'ha disparat al seu màxim històric i s'ha situat en els 34.323 milions d'euros en el primer trimestre de l'any, xifra que suposa un increment del 33% respecte al nivell a la mateixa data de 2010 i un 8% més que al tancament de l'any, segons el Banc d'Espanya. El deute representa un 17,2% del PIB català, quatre punts percentuals més que fa un any i 1,2 punts més que fa tres mesos. 

Catalunya encapçala el llista d'autonomies més endeutades pel que fa a valors absoluts i la segona pel que fa a percentatge del PIB. 

El conjunt del deute autonòmic ha marcat també el seu nivell més alt de la història després d'haver-se situat en els 121.420 milions i un representar un 11,4% del PIB. 

http://www.acn.cat/acn/621025/Economia/text/deute-autonomic-Banc-dEspanya-endeutament-Catalunya-autonomies.html

(PUBLICAT a la Cuca de Llum al gener del 2011:

"Las autonomías debían en el tercer trimestre del 2010 un total de 107.000 millones de euros (10,7% del PIB), cifra al menos triplicada por la deuda de la Administración central del Estado. En su conjunto y sumando los ayuntamientos, las administraciones públicas españolas acumulan una deuda de 611,000 millones de euros".  
Non coment!    Llegir-ho tot a (18-01.2011) >>  "Zapatero lanza la nueva Loapa: intervención, armonización, control" article d'Enric Juliana.

RacoCatala.cat  El Col·lectiu Emma, que vetlla perquè la premsa internacional eviti transmetre una imatge esbiaixada dels catalans,...)   )

Panoràmica de 360º (amb so) de la manifestació del 10 juliol 2010

Cliqueu aqui per veure  foto de 360º de  Passeig de Gràcia travessia amb Valéncia (amb so)  de la manifestació del 10 juliol 2010.

http://www.calidos.cat/panos/somunanacio/

La premsa alemanya es fa ressò del 10-J per tercer dia consecutiu

La premsa txeca també se'n fa ressó

Els principals diaris alemanys, el "Süddeutsche Zeitung" i el "Frankfurter Allgemeine Zeitung" han publicat avui grans fotografies de la multitudinària manifestació en contra de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. Els mitjans de comunicació alemanys es van fer ressò del 10-J el mateix dissabte, el diumenge i aquest dilluns els diaris en paper encara han publicat imatges de la manifestació. El "Süddeutsche Zeitung" mostra una gran pancarta que diu, en anglès: "Catalunya, el pròxim estat d'Europa". El "Frankfurter Allgemeine Zeitung" treu una fotografia de la primera fila de la manifestació en què hi apareixen les personalitats polítiques que lideraven la marxa.

El "Süddeutsche Zeitung" acompanya la imatge de pancartes i manifestants amb un article titulat "Protestat milionària a Barcelona", que destaca l'alta participació de la manifestació. "Més d'un milió de persones s'han manifestat per demanar més autonomia", diu el text, que afegeix que la protesta també anava en contra de la sentència del TC.

La fotografia elegida pel "Frankfurter Allgemeine Zeitung" mostra els expresidents de la Generalitat, Pasqual Maragall i Jordi Pujol, el president del Govern, José Montilla, el president del Parlament, Ernest Benach, i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera, que lideraven la protesta.

La crònica que acompanya el text barreja dades de la manifestació i de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Futbol de Sud-àfrica. L'article explica que mentre a algunes localitats catalanes no es va celebrar la victòria de "la roja", en altres llocs la eufòria va ser màxima, tot i tractar-se d'un equip "espanyol".

La premsa txeca destaca la participació

La premsa de la República Txeca també s'ha fet ressò de la manifestació del 10-J. La versió digital del diari "Lidove Noviny" diu que "Barcelona reuneix un milió de persones que demanen més autonomia" i que "protesten contra la decisió del TC" que nega a Catalunya el terme de "nació".

La pàgina web acompanya la notícia amb una fotografia en la qual s'aprecia la gran multitud de persones que es van manifestar a Barcelona i també d'un vídeo que mostra, des de la terrassa de la Casa Milà, la riuada de gent amb senyeres i pancartes que baixa pel passeig de Gràcia.

 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/07/la_premsa_alemanya_es_fa_resso_del_10_j_per_tercer_dia_consecutiu_54494.php

CNN, vídeo de la manifestació del 10-07-2010

(CNN) -- More than a million people took to the streets in Spain to rally for greater regional autonomy, police said.

The march in Barcelona on Saturday came after Spain's constitutional court ruled that the northeastern region of Catalonia could not refer to itself as a nation.

Protesters waved Catalonian flags and banners saying, "We are a nation. We decide." CNN sister network CNN+ showed images of regional leaders marching with a tennis-court sized flag.

Barcelona is the capital of Catalonia, one of 17 regions in Spain.

Conservatives have said Spain needs to be unified, a condition that fascist strongman Francisco Franco tried unsuccessfully to impose on the country from the end of the Spanish Civil War in 1939 until his death in 1975.
http://edition.cnn.com/2010/WORLD/europe/07/11/spain.protests/index.html?iref=allsearch&fbid=EUmGrnYB833

Les Catalans sont "une nation". Article a La Libre Belgique.

Ils étaient un million à le proclamer à Barcelone samedi. Un défi à la sentence de la Cour constitutionnelle, d’un avis contraire.  

http://www.lalibre.be/actu/international/article/595588/les-catalans-sont-une-nation.html

La manifestació del dissabte 10 juliol 2010 assenyalarà un abans i un després

Diagonal/Passeig de Gràcia. Començàvem a avançar, feia 1h30 que esperàvem de peu dret a Diagonal devant de can Fargas.  Gran civisme, ningú va protestar, ni insultar a ningú, ni lemas que no fòsin "independència", picar de mans,  etc.  Aixó si, l'ambient era molt carregat.

El perquè de la mani: els nostres drets històrics, l’escola catalana en llengua i continguts, el finançament, la justícia, les competències, el dret civil, les caixes d’estalvi, les inversions de l’estat...

Pobre Casa Milà!  NOMES té 50 cm de fonaments. El túnel de l'AVE la deixarà tan malmesa....NO té fonaments...no està calculada perquè hi passi un túnel, ni les vibracions de 250 trens diaris...  Els tècnics de la Unesco estaven MOLT amoïnats per la Casa Milà!!!

Aquesta no era la senyera de la capsalera  de la manifestació, aquesta era més gran, i venia de Lleida!!! Eren cap a les 9 del vespre.  Només haviem avançat desde Diagonal/Pg de Gràcia fins a Pg de Gràcia/Aragó. A les 9 vàrem plegar.  Un gran dia.

L'èxit va sorprender als organitzadors: felicitats Omnium Cultural!!!