15 lleis catalanes al TC o amenaçades l'últim any, del lloguer a l'IRPF

 Del lloguer a l'IRPF: 15 lleis catalanes al TC o amenaçades l'últim any

11.06.2021

Cinc de les normatives en perill regulen l'habitatge i els arrendaments, però el PP també ha recorregut la legislació contra la violència masclista

 

11 de juny de 2020 per Roger Tugas Vilardell

 

La possibilitat real que aquest dimarts el govern espanyol recorri al Tribunal Constitucional (TC) la regulació dels lloguers aprovada al Parlament ha encès les alarmes en els moviments de defensa de l'habitatge i la majoria política catalana. El canvi d'inquilins a la Moncloa i la centralitat de la crisi del coronavirus havien deixat enrere els xocs constants a l'alt tribunal típics d'anteriors legislatures, però igualment aquests no han estat ni molt menys nuls. Només durant l'últim any, una quinzena de lleis catalans han estat impugnades o a expenses de la negociació entre els governs espanyol i català.

D'aquestes, cinc són normatives relatives a l'habitatge o els arrendaments, entre les quals ja hi ha hagut alguna sentència contrària a la Generalitat, però el conflicte competencial ha anat molt més enllà. El govern espanyol, per exemple, ha recorregut l'article dels pressupostos -pactats amb els comuns- que rebaixa la pressió fiscal en l'IRPF a les rendes baixes, així com el PP també ha impugnat la llei catalana per erradicar la violència masclista. Els dos executius miren de llimar ara diferències, entre d'altres, amb la norma catalana per gestionar fons europeus.

 

 

 

LEGISLACIÓ SOBRE HABITATGE I ARRENDAMENTS

1- Llei de regulació dels lloguers: El Parlament va aprovar l'any passat, a iniciativa d'ERC, Junts, CUP i comuns una innovadora llei a l'Estat per limitar el preu del lloguer, similar a la que Podem reclama al PSOE que impulsi el govern espanyol. Per ara, els resultats avalen la mesura, però el PP ja va impugnar-la a principis d'any i ara l'executiu central es planteja fer el mateix, amb l'agreujant que això suspendria l'aplicació de la norma fins que arribés la sentència, si així es demanés.

2- Obligació d'oferir alternativa: El TC ja va donar la raó el gener a un altre recurs del PP presentat el juny de l'any passat contra el decret llei de la Generalitat que obligava els grans propietaris -amb 15 habitatges o més, ja siguin empreses o particulars- a oferir lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. Aquella llei protegia també per primer cop aquelles persones que s'havien vist obligades a ocupar i ara ERC, Junts, CUP i comuns la volen tornar a aprovar amb petites esmenes.

3- Desnonaments durant la pandèmia: La Generalitat encara negocia amb l'Estat perquè aquest no li recorri el decret llei aprovat a principis de novembre pel qual suspenia els desnonaments mentre durés l'estat d'alarma. Els efectes d'un desacord definitiu, però, serien minsos, ja que els jutges van decidir aplicar la normativa de manera restrictiva, motiu pel qual encara s'aplicaven llançaments, fins i tot malgrat que el govern espanyol havia impulsat una mesura similar, a banda que l'estat d'alarma ja ha caducat.

4- Noves modalitats d'habitatge: Els dos governs encara negocien també per evitar el recurs a dos articles a la llei catalana del desembre passat per estimular la promoció d'habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d'allotjament en règim de lloguer. Els punts qüestionats per la Moncloa són els que regulen els allotjaments amb espais comuns complementaris, els que eviten que el propietari cobri al llogater determinats costos i sobretot els que obliguen les administracions a col·laborar per fer complir la limitació dels lloguers.

5- Arrendament de locals: També està a l'aire el decret llei aprovat pel Govern que alleugeria a la meitat el preu del lloguer dels locals que es veien obligats a tancar a causa de les restriccions de la pandèmia i no acordaven altres solucions amb el propietari. El govern espanyol posa en qüestió el gruix de la norma i, malgrat que cada cop hi ha menys negocis amb la persiana baixada, les conseqüències retrospectives d'un eventual recurs són imprevisibles.

 

 

 

 

I si l’independentisme fes perdre el quòrum al Tribunal Constitucional?

Aquestes darreres setmanes s'han activat les alarmes a Madrid per la possibilitat que el tribunal resti blocat per a decidir sobre l'1-O

 

20.04.2021  

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) es troba en un moment delicat. Perquè ja ha arribat l’hora en què ha d’anar dictant sentència sobre els recursos dels presoners polítics contra el veredicte del Tribunal Suprem en el judici contra el procés. I ara mateix, dels dotze magistrats que hi havia inicialment per a deliberar sobre aquests recursos (el ple sencer dels magistrats del tribunal), n’hi ha tan sols nou. L’octubre de l’any passat en va dimitir un, Fernando Valdés, quan fou processat per un cas de violència masclista, i tant Antonio Narváez, del sector anomenat “conservador”, com Cándido Conde-Pumpido, del sector “progressista”, s’han apartat de la deliberació, forçats per la difusió de declaracions seves contra l’independentisme que en palesen clarament la parcialitat. El quòrum mínim per a resoldre els recursos és de vuit magistrats, i això ha causat inquietud dins el tribunal, perquè podria haver-hi més recusacions. I, enmig de la guerra interna entre sectors enfrontats, no sembla que hi hagi cap pla B per a sortir d’una possible situació de blocatge.

 

Hi ha incertesa sobre què passaria després. Les fonts jurídiques consultades per VilaWeb no es posen del tot d’acord sobre les conseqüències. Podria passar que el tribunal restés blocat, que no pogués dictar sentències sobre els recursos de l’1-O. Fins i tot aquesta situació sense precedents podria ser utilitzada per endarrerir encara més l’arribada de la causa a Estrasburg. El problema és que Cándido Conde-Pumpido, com a coordinador dels recursos dels presos (ara apartat per manca d’imparcialitat), va decidir que fos el ple del tribunal, és a dir, tots dotze magistrats, que prenguessin les decisions. Però la llei fixa que el quòrum és de dos terços dels magistrats, és a dir, vuit. I si el quòrum es perd, no hi ha més opcions, no es poden designar nous magistrats. Si Conde-Pumpido hagués decidit que la deliberació la faria una de les dues sales del TC (sis magistrats cadascuna), en cas de recusacions encara li haurien quedat magistrats de reserva a l’altra sala. Però no fou així.

Unes altres fonts consideren que el tribunal, arribats a aquesta situació, s’empescaria fórmules d’interpretació de la llei que li permetessin de desblocar la situació, per exemple considerant que el ple disminuït per tantes recusacions o abstencions esdevindria una sala de facto, és a dir, que n’hi hauria prou amb menys magistrats. O simplement que, preveient el blocatge, farien pinya per evitar que cap més magistrat no s’apartés de la deliberació. Però tant aquesta opció com totes les altres presenten un problema seriós amb vista a Estrasburg: l’evidència que el tribunal de garanties espanyol és parcial d’origen en relació amb les causes sobre els presos polítics, els exiliats i l’independentisme en general.

Fins i tot si no hi hagués cap més recusació, si el ple del TC mantingués la composició actual per a decidir sobre el Primer d’Octubre, la imatge d’imparcialitat ja ha quedat tocada i és un llast amb vista al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

S’activa l’alarma a Madrid

El Tribunal Constitucional, especialment el sector anomenat “conservador”, ha utilitzat sovint els seus mitjans més pròxims (l’ABC, El Español, Libertad Digital) per difondre estats d’opinió o per passar comptes amb l’altre sector del tribunal. I és important que aquestes darreres setmanes a l’ABC hi hagi hagut diversos senyals d’alarma per a dir que l’independentisme ha aconseguit de debilitar “un mur de contenció que semblava fins fa poc infranquejable”. Així acabava aquest article del diari espanyol: “Una de les conseqüències d’aquestes abstencions [de Narváez i de Conde-Pumpido] és que el TC queda ara amb nou magistrats, només un més del quòrum mínim necessari per a tractar els recursos del procés, cosa que no deixa de ser arriscada en cas de qualsevol imprevist o efecte dòmino d’una nova resolució. Perquè aquí no hi ha recanvis. El temps dirà si aquesta és l’única partida que guanyen els independentistes.”

Per això el mateix diari demanava en aquest editorial que PP i PSOE pactessin amb urgència la renovació del tribunal, que ja fa temps que havia d’haver substituït quatre dels magistrats, el president inclòs. I al tribunal hi ha aquest “desassossec”, en paraules de l’ABC, just quan s’acosta el moment de la sentència més important fins ara sobre els recursos dels presos, la de Jordi Turull. Serà el primer moment que el TC es manifestarà sobre les condemnes de sedició i malversació. Una sentència que marcarà el to del tribunal amb tota la resta de recursos.

https://www.vilaweb.cat/noticies/tribunal-constitucional-quorum-recursos-proces-independentisme/