Itziar González, presidenta de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció: “La corrupció està tan normalitzada que hi ha corruptes que ni saben que ho són” Les flaqueses de l'actual llei de partits que no té uns contrapesos per evitar o acotar la corrupció.

 

L'arquitecta i urbanista Itziar González

 

Entrevista a la presidenta de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció sobre els darrers casos que han esclatat

 

• Vilaweb - Ot Bou, text - 25.07.2025
•  L’arquitecta Itziar González Virós (Barcelona, 1967) ha esdevingut un emblema de la lluita contra la corrupció en aquest país. L’any 2009, quan era regidora del districte de Ciutat Vella a l’Ajuntament de Barcelona, ella i la tècnica municipal Lourdes Conesa van denunciar que una colla de funcionaris havien cobrat per concedir llicències a pisos turístics de manera irregular. Van rebre amenaces molt dures i van acabar dimitint. Fa tres anys, l’Audiència de Barcelona en va acabar condemnant disset responsables.
•  González ha continuat la carrera professional com a urbanista i, a més a més, dirigeix l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció. Arran dels dos darrers grans casos que afecten el PSOE i el PP –el cas Cerdán, de presumptes comissions per adjudicacions irregulars, i el cas Montoro, en què les comissions s’haurien cobrat en canvi de modificacions legals– ens hi trobem per demanar-li què fa la corrupció tan estructural i què cal fer per a revertir-la. González demana un canvi cultural profund. 
• —La corrupció és estructural en el sistema polític de l’estat espanyol?
• —Ho respondré amb una metàfora arquitectònica: hi ha un problema en el disseny. La funció social dels partits polítics és traslladar les necessitats i els desitjos ciutadans: per mitjà de les lleis, assolir els objectius. El sistema que hem dissenyat té un defecte clau perquè no evita la corrupció. No garanteix que aquesta funció social tingui un seguiment i una fiscalització dels ciutadans. Hem decidit que delegàvem en els partits polítics la redacció de lleis, la presa de decisions executives, la direcció de les administracions, el disseny de les polítiques públiques.
• —És un problema d’ací o generalitzat a tot Occident?
•  —És un problema generalitzat. El sistema de partits era clau en les nostres democràcies perquè havien de ser els qui marquessin les lleis, determinessin les polítiques públiques i governessin les administracions. Tot està pensat perquè hi hagi aquesta delegació, però el sistema no preveu un agent bàsic per a evitar que hi hagi abús de poder o corrupció per part d’aquells en qui deleguem. És com si els lliuréssim un xec en blanc. En cap moment no es va pensar que, si es malmetien les regles de joc per consolidar el poder d’uns pocs, o per desviar diners, el joc democràtic inicial es pervertia. El disseny en la nostra democràcia és defectuós i és gairebé impossible que pugui evitar la corrupció.
•  
  
  
  
• —Quins canvis estructurals hi podria haver en el sistema que ens ajudessin a resoldre això?
•  
  —El canvi del disseny passa pel codisseny. Ho faig a la meva feina. Tinc el títol d’urbanista i guanyo un concurs per a dissenyar la Rambla. La puc dissenyar jo tota sola o bé fer com vaig fer: construir una Comunitat Rambla de 500 persones durant sis mesos i codissenyar-hi la base del projecte que després com a tècniques, acabarem d’arreglar. Hem de parlar més del codisseny de les polítiques públiques. Tant de bo gràcies a aquest moment de preocupació o d’alarma social per l’acumulació de casos de corrupció s’intenti de redefinir el sistema de partits, de manera que s’encarreguin d’unes tasques però no de totes.
• —Ho podem aterrar? A què us referiu?
• —Per exemple, amb una nova llei de partits que parli més del finançament. O podríem introduir la figura de l’observatori ciutadà. Qui fiscalitza els partits? Per què ha de ser la Sindicatura de Comptes? Per què han de ser unes institucions els directors de les quals han estat elegits pels mateixos partits? La societat civil està concernida per tot això. I doncs, quin paper hi pot tenir un Observatori Ciutadà, a l’hora de l’Oficina Antifrau, de totes les institucions de control? Per què no es té en compte que la ciutadania pot tenir un rol d’independència al marge de la dependència partidària que crea el sistema?
•  ....(Article molt important!!  seguirem més tard en republicar-lo a aquesta blog. Mestrestant podeu llegir-ho tot a:)
• >>> https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-itziar-gonzalez-corrupcio/?fbclid=IwQ0xDSwL29CBleHRuA2FlbQIxMQABHtoEjPiO4IBBCf987D93UPEWFZ-6aoqHSG_YwA78EIyeeF1jPw559JjyauCQ_aem_0ipDTIpyFRYbq26GkNlBqw
•  __

Hacienda: Un bufete de abogados presenta un informe de 40 pags sobre el sistema tributario español, denunciando que los funcionarios reciben incentivos por cada expediente abierto, tanto si Hacienda lo gana, como si no.

"El impuesto carterista español". El informe se llama: "Hacienda vs. la gente. Un informe inicial sobre la ley Beckham española". Este informe fue publicado, entre otros, por el Financial Times.

El jefe del bufete de abogados se llama Robert Amsterdam. 

"El sistema de incentivos para inspectores de Hacienda"

 

Este despacho esta preparando un 2o informe que saldrá en septiembre con detalles de los procedimientos de la Hacienda española.

>>> https://youtube.com/shorts/_D_Wrs9Gefw?si=ooS7MSOc8aKIBIMN

 

OTRAS INFORMACIONES SOBRE IMPUESTOS:

>>  Vídeo corto que explica el proceso con Hacienda, cuando ésta te reclama:

https://youtube.com/shorts/RZs7KP8-tnw?si=elZ9cYT_Iao3TP5M 

 

>> Un bufete de abogados inglés denuncia al Ministerio de Hacienda español ante la OCDE

 

>>  Los impuestos que graban la construcción de obra nueva, no es un caso con Hacienda directamente, sino con los abusos en otro tema con impuestos:

Habitatge: "Los costes regulatorios en la contrucción" Juan R. Rallo,  Madrid Economic Forum, 7-8 junio 2025
 

..."gente que por la mañana en lugar de café toma cloroformo" Buena imagen de Marc Vidal para ilustrar la falta de sentido crítico que parecemos tener. Fomentado con desinformación y cia desde el poder... Cuidado porque el dia que ya no podamos más esto va a explotar y somos volcánicos

..."desayunan un tazón enorme de cloroformo"...

 

 Corrupción crónica igual a España insostenible.

>>>  https://youtube.com/shorts/vJ72w6plCZk?si=qlYXUBttZi1JB2qi

Cómo el gobierno nos engaña con la deuda total española, ...para seguir él endeudándose más (vídeo 1 min)

 

 

 

>> https://youtube.com/shorts/fIF77Vlm5Dw?si=O9Pbg0XNJGTl0nSt

(Catalangate, visita a Madrid d'europarlamentaris) Europarlamentaris perplexos pel maltractament espanyol a les víctimes del Catalangate

 

Foto Vilaweb

 

La missió, boicotada per les autoritats espanyoles, pot haver estat útil per a fer obrir una mica més els ulls a aquest escàndol d'espionatge

 

Vilaweb - Josep Casulleras Nualart - 21.03.2023 

 

 

 Un jutjat de Madrid va admetre a tràmit la querella que Gonzalo Boye va presentar per haver estat espiat amb Pegasus. Però la jutgessa va demanar-li que lliurés els seus mòbils a la policia espanyola perquè els pogués analitzar. És clar que l’advocat s’hi va negar, perquè veia ben clar que no podia donar els dispositius a qui segurament els havia infectat per espiar-lo. D’una manera semblant, l’Audiència de Barcelona feia un pas endavant important la setmana passada quan ordenava al jutjat d’instrucció que cités la directora del CNI a declarar arran de la querella pel Catalangate presentada per Diana Riba i Josep M. Jové. Però també deia que convindria que tots dos lliuressin els seus telèfons per poder-ne fer una anàlisi pericial judicial o policíaca. La missió Pegasus que ha visitat Madrid aquests dos darrers dies se n’ha adonat: les víctimes del Catalangate es troben en una situació de desemparament, perquè són en aquest cercle viciós en què qui els ha espiats és qui hauria d’ajudar a dur a terme la investigació per les seves denúncies. I té una proposta de desblocatge.

 

 

Tant el president de la comissió, Jeroen Lenaers (del PP europeu), com sobretot la ponent, Sophie In’t Veld (liberal), han exposat la necessitat de posar l’Europol a disposició de les víctimes. Tots els membres de la missió han comprovat que totes les denúncies fetes per les víctimes s’han encallat als jutjats, i això passa perquè les autoritats espanyoles no hi col·laboren, no faciliten la informació necessària per a poder avançar, i perquè els querellants desconfien que de l’anàlisi dels seus mòbils se’n faci un bon ús. Perquè, per més que hi hagi l’informe de Citizen Lab que constata l’espionatge i les infeccions als mòbils, els jutges generalment demanen proves forenses o pericials informàtiques de confirmació d’aquestes infeccions. Una de les víctimes, l’ex-presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, ja va encarregar pel seu compte un informe pericial independent que no tan sols va corroborar el de Citizen Lab, sinó que va trobar encara més infeccions.

 

El cas és que la missió de l’eurocambra sobre l’espionatge amb Pegasus a l’estat espanyol ha estat útil malgrat el boicot que hi han fet les institucions espanyoles: el govern espanyol hi ha enviat un representant de segona fila, el secretari d’estat de relacions amb la UE, i el congrés ha deixat plantats els membres de la missió, que fins i tot van haver d’esperar dues hores a ser atesos fins que van acabar anant-se’n. Ha estat útil perquè la constatació de la indefensió de les víctimes catalanes de l’espionatge amb Pegasus dins l’estat espanyol fa necessari que es prenguin mesures, com ara la de la implicació de l’Europol en la investigació.

 

I alhora ha servit als parlamentaris europeus que hi han participat per veure el menyspreu espanyol envers un afer de primera magnitud i tan escandalós com és l’espionatge il·legal a desenes de polítics, activistes i professionals de tota mena que l’única cosa que tenen en comú és que són independentistes o tenen alguna vinculació amb el moviment independentista. Ho han vist no tan sols arran de la impossibilitat de parlar amb ningú de pes del govern o del congrés espanyols, quan en esborranys previs de l’agenda de treball hi havia la previsió de reunir-se amb Pedro Sánchez i amb ministres presumptament espiats com ara Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles; ho han vist quan els grans partits espanyols, PP i PSOE (sobretot el PSOE) qüestionaven la imparcialitat de Citizen Lab, cosa que no havien vist en cap altre dels estats de la UE amb casos d’espionatge denunciats que havien visitat prèviament.

 

I ho han vist amb l’actitud dels eurodiputats espanyols que formaven part de la missió, com ara Jorge Buxadé, de Vox, que no ha assistit gairebé a cap reunió, deixant a la pràctica una vacant que hauria pogut ocupar algun altre eurodiputat de la comissió. O com l’eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido, que ha justificat l’espionatge contra els independentistes tot qualificant de delictius els seus comportaments, o amb la seva actitud molesta en tot moment amb la feina de la missió, tal com ha retratat Oriol Bäbler en les seves cròniques de Madrid estant.

 

Ho han vist en el menyspreu a les víctimes de l’espionatge, perquè precisament n’han pogut comprovar el desemparament. Perquè l’afirmació repetida que hi va haver divuit casos d’espionatge legals perquè els va encarregar el CNI sota empara del Tribunal Suprem porta implícit l’abandonament de tots els altres quaranta-set casos recollits per Citizen Lab. I mena a un altre interrogant que la ponent posava damunt la taula: per què, si només hi va haver divuit casos i van ser legals, va haver de plegar la directora del CNI i el govern espanyol va dir que reformaria la llei de secrets oficials i que les coses es farien bé?

 In’t Veld s’ha mostrat indignada amb l’actitud de les autoritats espanyoles i ha assenyalat que, més enllà de la missió, els governs de la Unió Europea han tingut més d’un any per a posar-se en contacte amb la comissió d’investigació i facilitar-los informació. “Tots han estat molt educats i correctes, però tots els governs han fallat a l’hora de donar-nos informació.” I ha denunciat el silenci de tots, inclòs el govern espanyol, a l’hora de donar resposta a l’escàndol.

 

“Aquesta missió ha estat molt difícil. Ha estat molt difícil venir i aconseguir de tancar un pla de treball”, deia la francesa Anne-Sophie Pelletier (de l’esquerra europea) durant la reunió amb el president Pere Aragonès, la consellera Meritxell Serret i el regidor Ernest Maragall. “Em sap molt de greu això que han hagut de viure”, afegia, impressionada per allò que sentia no sols de part de les víctimes sinó dels diputats espanyols.

 

La missió pot haver estat útil per a fer obrir una mica més els ulls dels europarlamentaris a la realitat del Catalangate, i a l’actitud obstructiva de les autoritats espanyoles. La ponent ho veia força clar abans de la missió, tal com es pot comprovar en el seu informe provisional, molt dur amb l’estat espanyol, que els eurodiputats de PP, PSOE i Ciutadans volen rebentar amb esmenes al text en què pretenen suprimir tota referència al Catalangate. És clar que Sophie in’t Veld haurà vist reforçada la seva posició, però caldrà veure si els grans grups de l’eurocambra permeten que això que han comprovat aquests dos dies es traslladarà al paper i s’aprovarà al plenari del Parlament Europeu. Perquè han estat aquestes majories, precisament, les responsables d’haver permès que el programa de la missió acabés essent tan pobre i tan limitat, tan fet a mida dels interessos espanyols.

https://www.vilaweb.cat/noticies/europarlamentaris-perplexos-pel-maltractament-espanyol-a-les-victimes-del-catalangate/

 

 

 

 

__

 

És constitucional la constitució espanyola? Cinc preguntes incòmodes

 

 

1. Com és que la constitució espanyola no va ser redactada per un parlament constituent?

 

2. Per què la constitució respecta els límits marcats pel franquisme en la llei de la reforma política i, per tant, ja neix coartada?

 

3. Com és que el text copia parts de la llei de la reforma política franquista?

 

4. La constitució espanyola es va redactar lliurement o va ser tutelada per l’exèrcit?

 

5. Per què s’estableix un mecanisme de reforma que, en realitat, impedeix de reformar-la?

(Les negretes són de la Cuca de Llum)

 

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/es-constitucional-la-constitucio-espanyola-cinc-preguntes-incomodes/

 

 

 

>> Notes al debat sobre la reforma de la Constitució (entrada publicada al 2011)

 

Llei de Partits polítics i Llei electoral, perquè res no canvii. La corrupció admesa per llei. Explicació detallada dels paranys de dues lleis clau de la Transició.

 

EDITORIAL per Vicent Partal,  director de Vilaweb:

 

 Dijous, 1 de setembre de 2022

 

 ..."Perquè els ajuntaments, i els consells comarcals i les diputacions que se’n deriven, són la gran menjadora, els espais que serveixen per a “alliberar” més militants de partit, que, cobrant un sou que els paguem entre tots, es dediquen amb intensitat a fer créixer territorialment les seues sigles. Que és per aquesta sola raó, per exemple, que Junts pacta amb el PSC a la Diputació de Barcelona, gràcies a una de les decisions més extravagants i incoherents d’aquests darrers anys.

 

 Però no parle solament, ni de bon tros, dels regidors –que n’hi ha que cobren sou, però també n’hi ha que cobren dietes i prou. Parle sobretot del gran nombre d’assessors i càrrecs de confiança que els partits camuflen per via d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions, però també per via d’empreses o organitzacions dependents –i sobre això us recomane aquest article magnífic de Josep Sala, que ahir es va estrenar com a columnista d’aquest diari. Tan sols l’existència d’aquesta trama finançada, el sotagovern, explica que en un país on l’afiliació als partits polítics és de les més baixes d’Europa, en canvi aquests partits siguen dels que mouen més diners del continent.

 

 

"Tot plegat ens confirma que, entre la munió de paranys de la transició postfranquista, el peculiar format espanyol de partit és segurament el més reeixit. Perquè la llei electoral i la llei de partits van ser dissenyades amb molta més intel·ligència que no vam saber entendre llavors, amb el propòsit de fabricar un monstre castrador de la voluntat popular –a còpia de concentrar tot el poder en el secretari general, perquè és més fàcil de collar i espantar un sol individu que tot un poble, i de tenir plena llibertat per a cedir a la corrupció i disposar de tants sous, col·locacions i prebendes com siga possible, sempre que el partit estiga disposat a donar suport a l’estabilitat.

 

 Aquest és el monstre que molts de nosaltres, els d’una certa edat, vam haver de suportar ja durant la transició postfranquista, el que va enterrar amb el PSOE els somnis democràtics del postfranquisme. I aquest és el monstre que hem de veure ara, en el procés d’independència –encara que no se n’acaben d’eixir, perquè el nostre carrer aguanta moltíssim– i en la domesticació –aquesta, sí, ja completa i certificada– del moviment dels indignados. En definitiva, generacions distintes de mediocres amb aspiracions han acabat fent igual el 1982 que el 2017: tastar amb el mateix goig aquest particular ascensor social parat pel règim i adaptar-se ràpidament al fet que té com a condició d’ús obligatòria garantir que res de substancial no canviarà mai i que els privilegis del poder real no seran mai amenaçats per l’exercici de la democràcia.

 

 

__