21 de gener del 2016

El precio del petróleo cae un 41% en un año pero la gasolina solo baja unos céntimos

(Alguien sabe dónde van las ganancias? La diferencia es enorme!!  El Estado con los impuestos?  Las petroleras??  Un profundo misterio. Cuca de Llum)



El desplome del crudo apenas repercute en el bolsillo de los españoles, que ven cómo más de la mitad del precio que pagan para repostar su vehículo está vinculado a los impuestos. Sólo el IVA subió del 18% al 21% en 2012.


 MADRID.- El precio del barril de petróleo ha caído un 41% en un año, mientras que la gasolina sigue costando 1,13 euros por litro, solo dos céntimos menos que hace un año, y el precio medio de un litro de gasóleo sólo ha bajado un 12%. Así ha evolucionado el precio del Brent desde inicios de 2015 hasta este mes de enero, fecha en la que el barril de crudo ha llegado hasta los 30 dólares, su nivel más bajo desde abril de 2004 (este jueves, su cotización ha cerrado en los 31,02 dólares por barril).

Pero, ¿por qué cuando se hunde el precio del petróleo no notamos que salga más barato llenar el depósito?. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) define este fenómeno de nuestro país como "efecto cohete-pluma", es decir, el precio del carburante sube como un cohete cuando lo hace el petróleo pero baja despacio como una pluma cuando cae. Un hecho que influye a los consumidores, pues un 10% del presupuesto de las familias en España se destina a combustible y en la inmensa mayoría de ellas (77%) hay como mínimo un coche, según datos del INE.

Para Enrique García, portavoz de la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU), esta descompensación de precios está provocada por un mercado de carburantes en España formado por un oligopolio, en manos de muy pocas empresas y con capacidad para influir en el precio. En países europeos como Francia los precios se moderan porque la competencia es mucho mayor, de hecho, más de la mitad del carburante se vende en supermercados e hipermercados.

20 de gener del 2016

"Aturem BCN World" exigeix la paralització immediata del pla urbanístic del projecte acordat entre JxSí i la CUP

Recreació virtual de Barcelona World


La plataforma opositora també demana la suspensió de la tramitació de les llicències de casinos


L’assemblea ‘Aturem BCN World’ reclama, després de la constitució del nou executiu, fruit de l’acord d’investidura i de programa de govern entre Junts pel Sí i la CUP, “el compliment immediat de l’acord que suposava la suspensió de la tramitació del Pla Director Urbanístic” del projecte. En aquest sentit, l’entitat demana al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, “que dicti una ordre expressa on quedi reflectida aquesta suspensió immediata”, i al conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, “que suspengui oficialment la tramitació de les llicències de casinos que l’anterior Govern havia iniciat”. Segons ha apuntat aquest dilluns la plataforma en un comunitat, “no tindria sentit mantenir aquest concurs de llicències si el Pla Director no tira endavant”.

A més, els opositors al projecte han recordat que “cap d’aquestes operacions suposarien un cost econòmic per indemnització, ja que no hi havia cap dret adquirit i les tramitacions de llicències de casinos eren de caire provisional”.

Des de l’assemblea ‘Aturem BCN World’ encoratgen al nou Govern, a Junts pel Sí, a la CUP, al conjunt de forces parlamentàries i als municipis del Camp de Tarragona, “que treballin per aconseguir projectes consensuats plenament al territori, que no alterin greument el model turístic, que aportin valor afegit a l’economia local i que facin del Camp de Tarragona un referent en el turisme de qualitat, tot potenciant allò que ens identifica”. La plataforma conclou que “BCN World no ha estat ni serà mai un model a assolir”.

El Parlament Europeu reclama que la Comissió Europea investigui la presència d'ex-ministres als consells d'administració de les grans empreses energètiques

Pantalla amb els vots a favor de la proposta de resolució de R. Tremosa a l'Eurocambra


Aprovada avui una esmena meva al Competition Report 2015: el Parlament Europeu reclama que la Comissió Europea investigui la presència d'ex-ministres als consells d'administració de les grans empreses energètiques

(Aquesta notícia penjada al facebook pel propi Ramon Tremosa ha tingut 380 positius i ha estat compartida 124  cops. Efectivament a tots ens afecten molt aquests abusos de poder, i en concret les pujades de la llum a ESP son escandaloses. Cuca de Llum)

11 de gener del 2016

El rei Felip VI no rebrà la presidenta del Parlament, demana comunicació per mail.




Investidura de Carles Puigdemont. Editorial d'Antoni Bassas, de l'ARA

Captura de pantalla del vídeo. Cliqueu al link per veure'l.

L'editorial d'Antoni Bassas: "Sorpresa, emoció i la dura realitat"    (11/01/2016)


Cliqueu per veure el vídeo:

http://www.ara.cat/arabassas/editorial/editorial-Antoni_Bassas-sorpresa-emocio-realitat_3_1502279766.html



Antoni Bassas acaba citant un article de Suso de Toro. El link per llegir·lo és:
La lliçó catalana, per Suso de Toro

 

"Malas noticias, hay que ponerse a trabajar" por Iñaqui Gabilondo. Video 5 min, y artículo corto. El dia siguiente de la consulta no oficial sobre la independencia de Catalunya del 9N -2014



(Gabilondo ya decía que hay que trabajar de modo nuevo la redefinición de España y la relación con Catalunya..., desde hace un año y dos meses. No le han hecho ni caso. Cuelgo el vídeo en la blog el 11.01.2016, el dia siguiente a la investidura del Pres. Carles Puigdemont. Cuca de Llum)

Clicad para ver el vídeo:
http://blogs.elpais.com/la-voz-de-inaki/2014/11/malas-noticias-hay-que-ponerse-a-trabajar.html



(Hay otro artículo con el mismo título;  encontrado en un foro donde, por cierto,  ponían a caldo a Gabilondo. Cuando encuentre la publicación original lo anotaré.  El artículo debe ser también del 10. nov.2014,  el dia siguiente al referèndum informal sobre la independencia de Catalunya. El artículo dice así: )




Malas noticias, hay que ponerse a trabajar
Por: Iñaki Gabilondo


La primera vez en 300 años que España no puede utilizar la violencia física, y los catalanes ponen la directa...

La gran lección del 9N: España es impotente. Brama mucho pero ya no puede morder. Grita pero no controla. Y el mundo lo ha visto. El mundo ha visto que España es un estado incapaz de hacer cumplir sus leyes en Cataluña, que España ya no es el estado de Cataluña. Quien quiera rebajar la fuerza de los hechos que lo haga.

Pero ayer el mundo vio a España como un estado fallido. Los estados fallidos se distinguen porque no funcionan. Porque no son capaces de regular con eficacia la vida en sus territorios. Ayer España no pintaba nada en Cataluña: así de sencillo y así de claro. Y a la vez el mundo también vio ayer a los catalanes como una gente organizada, capaz de construir un estado, que esto era el 9N. Y capaz de hacerlo funcionar con rigor y seriedad, como un reloj. Estas dos imágenes contrapuestas tendrán mucho valor las próximas semanas y meses, cuando aparezca en escena el reconocimiento internacional. Era necesario que lo hiciéramos bien y lo hicimos de maravilla. Segundo jaque. No se vayan todavía: aún hay más.

Respecto a ti, ciclotímico españolista que pasas del exabrupto y la mentira a la fingida comprensión, decirte que estés tranquilo: lo entenderás cuando la mayoría de escaños en las próximas elecciones refrendatarias (porque por suerte los tuyos seguirán negándose a todo) recaigan en quienes harán la declaración de independencia (que no la proclamación, la cual viene tras la declaración y la negociación arbitrada internacionalmente). El jaque mate. Sólo que para entonces ya sólo podrás llorar y preguntarte cómo se llegó a ello.

http://www.burbuja.info/inmobiliaria/nacionalismos/587961-no-suspendeis-autonomia-ni-enviais-ejercito-me-parece-que-os-amariconando-11.html

Una lección de oratoria, por Ramón Cotarelo




Primero fue la comparecencia de Mas el sábado, en la que este habló sin leer durante una hora y contestó las preguntas de la prensa en catalán, español, inglés y francés, algunas complicadas. El acto cerraba un complejo y tenso episodio político cuyos matices no todo el mundo que no tenga la información necesaria puede entender fácilmente. Nivel europeo, y de los altos. 

Después, al día siguiente, sesión de investidura del nuevo presidente en el Parlamento que el PP trató de boicotear hasta el último instante con una triquiñuela legal fracasada de Albiol. Discurso del candidato, Puigdemont, intervenciones de los grupos y réplicas. De nuevo nivel europeo muy alto. Y, encima, camino de la independencia. Y tod@s tan content@s.

Esto no podía quedar así. Alguien tenía que dar un puñetazo sobre la mesa, pues estamos en España y ha de saberse quién manda aquí, que no es ningún Mas ni Menos ni Puchcomosellame. Aquí manda Rajoy. En funciones, pero manda. Así que el presidente de los sobresueldos decidió dejar alto el pabellón y ayer mismo, mientras se desarrollaba la sesión de investidura catalana, compareció en La Moncloa en carne mortal, como la Virgen del Pilar, y no en plasma, a tranquilizar a los españoles y reafirmar el principio de autoridad, el único principio que tiene.

Para lo que hizo, pudiera haber recurrido una vez más al plasma y, de ese modo, hubiera cerrado su inenarrable mandato de forma capicúa, o sea, como empezó. Leyó torpemente unas páginas, balbuceando como siempre, ante unos dummies que pasaban por periodistas a los que no se les permitió hacer preguntas, con lo que podrían haberlos sustituido por muñecos de cera. Al terminar la lectura, por llamarla de algún modo, se despidió con un insultante "gracias por estar ahí" y se fue por donde había venido, seguido de cerca por la ratita hacendosa que tiene a modo de vicepresidenta.

Esa fue su comunicación verbal: frases deshilvanadas, reiterativas, mal leídas, con errores cómicos, como siempre, y balbuceos que consumen la paciencia de cualquier auditorio. En cuanto a la comunicación no verbal, también lo de siempre, empeorado por el paso de los años y la oscura sospecha de que, en definitiva, ha metido al país en un callejón sin salida por su pura incompetencia. O sea, ceño, gesto adusto, abundancia de guiños, casi descontrolados y miradas sombrías que traducían su soberbia y su irritación por tener que comparecer en domingo a responder a una manga de insurrectos institucionales que hablan una lengua incomprensible, en lugar de estar viendo un partido de fútbol y jugando al dominó.

Desde estos dos puntos de vista, la comparación entre los dos presidentes, Mas y Rajoy, no hace falta decirlo, mueve a risa. 

En cuanto al contenido, una lamentable reiteración del no, nada, nunca, apoyado en un recurso reiterado a la ley y al Tribunal Constitucional, un discurso vacío, ayuno de toda idea o propuesta o sugerencia o indicación: no, nada, nunca. La ley y el Tribunal Constitucional como amenazas. Cabe advertir que consideró necesario decir que solo respondería a lo que los catalanes hagan con el Estado de derecho, pero con todo el Estado de derecho; solo con la ley, pero con toda la ley. Sabiendo de quién se trata, es de agradecer que no haya empezado por amenazar con enviar chulos falangistas, matones a sueldo, la policía, la guardia civil o el ejército. Pero también sabiendo de quién se trata, no lo pierdan de vista.

La comparecencia fue un ejemplo de manual del comportamiento autoritario de la derecha española de toda la vida: lo que no le gusta, no lo ve ni lo oye ni le hace el menor caso. Sus antecesores ideológicos eran más contundentes: fusilaban sin más explicaciones a quienes pensaban, hablaban o hacían lo que no les gustaba. Estos se han hecho demócratas. Lo dijo ayer el presidente de los sobresueldos en un tono en el que se notaba que la palabra le quema la boca y con la intención de tachar de no demócratas a los independetistas catalanes que lo son mil veces más que él.

Este demócrata, miembro de un partido demócrata, fundado por un demócrata, apoyado por los socialistas y los neofalangistas de C's, contrapondrá a las aspiraciones independentistas toda la ley y (es de suponer) todo el Tribunal Constitucional. Una ley que él ha hecho y deshecho a su antojo, con absoluta arbitrariedad durante cuatro años, basado en el rodillo de su mayoría absoluta y una ley que, en muchos casos (según se ve, no en todos) la oposición que lo apoya en esto se ha comprometido a derogar. Y un Tribunal Constitucional que él mismo ha desprestigiado y prostituido, nombrando magistrados que no reunían ni reúnen las condiciones políticas y morales para serlo, empezando por su presidente.

Esta es la respuesta que el Estado español da a una reivindicación popular sostenida, masiva, de la sociedad catalana con el apoyo de sus instituciones.

Cualquiera que no sea un zote puede ver que esta cerrazón -apoyada por una parte de la oposición tan responsable del desastre como quien en buena medida lo ha organizado por su inutilidad- conduce al país a un tiempo de conflicto causado por la incapacidad de los nacionalistas españoles de aceptar algo tan sencillo como la celebración de un referéndum igual al que hicieron los quebequeses y los escoceses. Un conflicto interinstitucional (una probable desobediencia masiva de los órganos de gobierno de la sociedad catalana a todos los niveles) que nos hubiéramos podido ahorrar.

Y que es tanto más absurdo cuanto que todos sabemos que, al final, habrá que hacerlo.



La lliçó catalana, per Suso de Toro





La societat catalana ja no se sorprèn amb cada nova volta de cargol: viu en la sorpresa des de fa cinc anys, i es queda atònita quan es mira al mirall. Aquella imatge impostada de tranquil·litat, aquell temps i aquell país no tornaran. Catalunya ja no és ni tornarà a ser mai la que era fa cinc anys, ni per a ella mateixa ni per als espanyols. La imatge de sentit comú, astúcia i mansuetud ha mudat a la de rebel·lia caòtica i audaç. 

Els poders madrilenys, que van desencadenar irresponsablement fa uns anys una fúria inesperada, s’han quedat amb la boca oberta. No saben el que poden esperar-se d’aquests catalans, és obvi que són capaços de qualsevol cosa -fins i tot de coses que ni ells mateixos s’havien atrevit a somiar-. A hores d’ara, que ridículs els fingiments de la política i els mitjans espanyols: els que han demonitzat i menyspreat Mas tots aquests anys, els que abans ridiculitzaven la CUP però fa dos dies celebraven que no investís Mas, critiquen ara el seu suport a Puigdemont com si fossin votants defraudats. Un torrent de queixes i laments des de l’esquerra i des de la dreta espanyoles que revela com els cou aquest acord. Mostren la impotència i el desconcert d’una política que, davant la intrepidesa de la catalana, resulta, tota ella, “vella política”. 

La societat catalana no està presa de la por, com ho està el conjunt de l’espanyola, atrapada en l’ansietat de “la unitat d’Espanya” amb el seu correlat de monarquia obligatòria i l’exèrcit de cua d’ull. I el que acaben de pactar aquestes dues candidatures pot semblar raonable o no, i es pot compartir els seus objectius o no, però la feina dels polítics és buscar solucions i sortides per aconseguir els seus objectius. I ho han fet. ¿La política espanyola serà capaç d’aprendre la lliçó? ¿Serà capaç de formar un govern progressista sobre aliances? ¿O quedarà atrapada en els límits imposats, les pors, les pressions? L’audàcia i l’ambició de la política catalana són un desafiament a la imaginació de l’espanyola, incapaç d’una alternativa que no siguin negatives

La decisió de Junts pel Sí i la CUP retorna al sobiranisme la iniciativa política que havia perdut des que Podem va prometre que defensaria un referèndum. El moviment cívic i polític català s’aixeca sobre la reclamació del “dret a decidir”; l’acceptació d’un referèndum per part d’un partit estatal va prendre força a l’argument polític del sobiranisme, que es justifica en el fet que l’Estat i la política espanyola no reconeixen la ciutadania catalana. Impedir votar a una persona és negar-li un dret particular com a ciutadà, però negar-ho a tots els habitants d’un territori és una coacció a tot un país i crea un problema nacional. Que un partit amb direcció a Madrid prometés defensar aquest dret va debilitar el marc nacional català del problema i, de fet, el triomf electoral d’En Comú Podem va reinserir Catalunya, que semblava un espai polític independent i sobirà, dins dels paràmetres de la política espanyola. 

Es comprenen les insistents crítiques a Mas, a la política de Convergència i a la corrupció dels Pujol, i les lloances a la coherència esquerrana de la CUP, perquè aquest procés de caràcter fonamentalment nacional s’atura en passar a un eix social o de classe que accepti l’actual marc estatal. 

L’acord per investir un president és un triomf polític del sobiranisme perquè recupera el control del joc. Pot ser que la política espanyola ofereixi un referèndum o no, ja ho veurem, però no n’hi haurà prou que la ciutadania pugui acudir a les urnes un dia: l’empoderament de la societat catalana no té marxa enrere. M’és impossible imaginar una Catalunya com la de fa cinc anys, una comunitat autònoma espanyola i prou. 

El sobiranisme no té prou base social per concloure el seu projecte, però sí que té base legal i, en aquest moment, iniciativa política per seguir conduint-lo. En algun moment hi haurà d’haver un diàleg i una negociació amb algun govern espanyol i s’establirà algun acord que reconegui alguna forma de sobirania política a Catalunya. I això és desitjable per a una societat catalana que mereix recollir algun fruit i no ha d’acabar frustrada i vençuda, però també per a una Espanya que no tindrà més remei que afrontar que està sotmesa a poders centralistes que utilitzen la seva por, la seva falta de sentit cívic, el seu nacionalisme paralitzant i la seva falta d’amor per la llibertat. 

Algun dia els espanyols comprendran que “la unitat d’Espanya” no només és una presó de països sinó també un parany per a les aspiracions de justícia i llibertat.

10 de gener del 2016

Sessió al Parlament per investir Carles Puigdemont, vídeo 48 min. 10.01.2016

Captura de pantalla del vídeo de la sessió d'investidura de Carles Puigdemont.



Cliqueu, vídeo 48 min:




El Puigdemont que conec, per Joan-Luís Lluís, a vilaweb




Dilluns  11.01.2016
No hi ha cap dubte que mai Carles Puigdemont no tindrà tants amics autoproclamats com ara. Coses de la fama, sobretot de la fama sobtada. M’atreveixo a parlar d’ell, doncs, amb prudència, però també amb una certa fruïció, ja que és la primera vegada que puc dir que mantinc una relació amistosa amb el president de Catalunya. Una relació certament discontínua, feta de trobades a peu de carrer, d’encontres en actes oficials o manifestacions independentistes i, de tant en tant, d’una orxata compartida. El vaig conèixer fa vint-i-cinc anys, quan jo acabava d’entrar com a redactor al setmanari El Punt Catalunya Nord i que ell, com a redactor en cap del Punt, feia visites regulars a la redacció de Perpinyà. Recordo un periodista de llenguatge planer i directe, amb un indiscutible bagatge cultural. Sí, ho sé, la frase que acabo d’escriure pot sonar a llagotera, però l’escric sincerament i, a més, molt tranquil·lament, ja que és bastant improbable que el principal interessat tingui prou temps per llegir aquest article.

Més tard, em va sorprendre de saber que Puigdemont estava afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya, el veia d’un perfil social més proper a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquells anys, a més, no era corrent de trobar un convergent que fos tan límpidament independentista. I amb una capacitat tan espontània d’expressar que la seva nació incloïa el conjunt dels Països Catalans. Un independentisme que posava com a missió essencial al nou país garantir la consolidació de la llengua catalana com a llengua pròpia.

Però, de totes les converses, lleugeres o més profundes, que hem pogut anar desgranant, la que recordo més clarament és la que vam tenir en un cafè de Perpinyà, quan li faltava poc per a ser batlle de Girona, sobre ètica i moral aplicades a la política. Vam parlar bastant d’Artur Mas, que acabava de ser elegit president de la Generalitat. Recordo un Puigdemont rotund a l’hora de defensar la integritat de Mas, atribuint-li una autoexigència de tipus ‘calvinista’, i un altíssim sentit de la integritat moral. Res que els actes d’Artur Mas hagin desmentit els anys següents, i fins avui. I en sentir-lo parlar així del president incipient, notava com Puigdemont no lloava el seu líder polític per efecte mecànic del deure militant o per afany de mimetisme, sinó perquè sentia que formava amb ell una mena de germandat moral. Que volia ser com a alcalde de Girona allò que pensava que Mas seria com a president de Catalunya. Vaig pensar que quan hagués guanyat l’ajuntament ja toparia amb la realitat política i que només llavors ell i la seva consciència podrien saber de debò si era digne del model de conducta que es proposava de seguir. I tinc avui la convicció que no hauria acceptat el repte de presidir Catalunya si no hagués pensat que podia succeir Artur Mas sense envermellir.

En qualsevol cas, quan, fa un mes, vaig escriure aquí mateix una crònica d’opinió en la qual m’atrevia a recordar als setanta-dos diputats independentistes que no eren sinó servidors del poble i que havien d’obeir-lo, pensava en Carles Puigdemont com un dels diputats que ja devia tenir-ho clar. I per això m’atreveixo a creure’l quan diu que deixarà la pell per complir allò que el poble sobirà li ha dictat.

 http://www.vilaweb.cat/noticies/el-puigdemont-que-conec/

Qui és Carles Puigdemont?, a vilaweb


Carles Puigdemont, en el moment de ser proclamat batlle de Girona, el 13 de juny de 2015 (fotografia: ACN).

Carles Puigdemont, en el moment de ser proclamat batlle de Girona, el 13 de juny de 2015 (fotografia: ACN).


Batlle de Girona des del 2011 i diputat al parlament des del 2006.

Carles Puigdemont i Casamajó (Twitter) té cinquanta-quatre anys i és fill d’Amer (Selva). És periodista de professió i va cursar estudis de filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona. Va treballar al diari el Punt, fou director de l’Agència Catalana de Notícies i director general del periòdic Catalonia Today. Va entrar en política quan va afiliar-se a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Començà l’activitat política el 2006, quan esdevingué diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya. Va revalidar aquesta funció el 2010, el 2012 i el 2015. A les eleccions del 27-S va ocupar la tercera posició de la llista de Junts pel Sí de Girona, darrere de Lluís Llach i Anna Caula. Anteriorment, havia estat director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004).

Políticament, Puigdemont representa la branca socialdemòcrata de CDC i té unes fermes conviccions independentistes.

El 2007 va encapçalar la llista de CiU a l’Ajuntament de Girona, però no va guanyar les eleccions i va romandre a l’oposició. A les del 2011 va trencar l’hegemonia del PSC a Girona –que hi havia governat trenta-dos anys, des de la transició– i va esdevenir batlle de la ciutat. El 2015 va revalidar la victòria i continuà a la batllia. El juliol de l’any passat va substituir Josep Maria Vila d’Abadal com a president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

És autor del llibre Cata… què? Catalunya vista per la premsa internacional (La Campana, 1994) i de diversos assaigs sobre comunicació i noves tecnologies. També és col·laborador habitual de mitjans de comunicació. És membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
L’última entrevista de VilaWeb a Carles Puigdemont va ser el juliol de l’any passat: ‘Si Barcelona se suma a l’AMI, serà definitiu per al procés’. I uns mesos abans, durant la campanya electoral de les municipals, va concedir aquesta: ‘La gran majoria d’ajuntaments seran en mans del “partit del procés”‘. A principi del 2015, Puigdemont va respondre les preguntes de la sèrie ‘Faces of independence’: ‘Tinc el convenciment que la nostra generació pot aconseguir la independència’



Us oferim alguns vídeos de Puigdemont.

En primer lloc, podeu veure un capítol del programa ‘Implicats’ de VilaWeb, en què Puigdemont conversava amb lectors del diari (8 de febrer de 2013):
Cliqueu al link de vilaweb; per veure els dos vídeos, rodeu al final de la pàgina i els trobareu  després del texte
>>> Aquest vídeo és del dia que va defensar el dret de decidir de Catalunya davant el príncep espanyol (ara rei) Felipe de Borbó (3 de juny de 2013).
> En primer lloc, podeu veure un capítol del programa ‘Implicats’ de VilaWeb, en què Puigdemont conversava amb lectors del diari (8 de febrer de 2013):

9 de gener del 2016

Compareixença íntegra d'Artur Mas per explicar l'acord Junts pel Sí - CUP per desencallar el procés, vídeo de tv3



Cliqueu sisplau per veure el vídeo de la roda de premsa, d'avui  dissabte  9.1.2016  a les 18h. al  Palau  de  la Generalitat:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/actualitat/compareixenca-integra-dartur-mas-per-explicar-lacord/video/5576480/#



Acord entre Junts pel Sí i la CUP amb Carles Puigdemont de president i sense Mas


 Moment  en que el President en funcions, Artur Mas, dona la notícia a  la premsa.

Artur Mas presenta l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont com a candidat a president

"In extremis". Junts pel Sí i la CUP han arribat a un acord en temps de descompte per evitar la convocatòria automàtica d'eleccions al març.


Redacció  
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha comparegut per explicar el pacte i ha anunciat que el candidat a president de la Generalitat en el ple que es farà demà serà l'actual alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Mas ha explicat que l'acord inclou que Junts pel Sí i la CUP donaran suport al candidat que ell proposés i que aquest és Carles Puigdemont. Mas ha recollit la frase d'alguns tuits pròxims a Junts pel Sí i ha anunciat que no formarà part del govern.


"Faig un pas al costat"

Mas també ha explicat que per garantir l'estabilitat parlamentària, dos diputats de la CUP, "s'incorporaran a la dinàmica de Junts pel Sí". A més, l'acord diu per escrit que els diputats de la CUP no votaran junt amb els grups contraris al procés, quan l'estabilitat del govern estigui en risc. Mas també diu que la CUP assumirà públicament "els seus errors" i que aquest "reconeixement d'errors per part de la CUP vindrà acompanyat de conseqüències en el grup parlamentari. Alguns diputats hauran de renovar-se i hi haurà d'haver de nous, i de noves".

Mas ha especificat que el compromís de la CUP de garantir l'estabilitat del govern és per a tota la legislatura.

Amb aquest acord, s'evita que dilluns es convoquin automàticament les eleccions, just en el límit de temps perquè el ple d'investidura s'ha de fer demà diumenge i el nou president de la Generalitat ha d'estar investit abans de les 12 de la nit. Per tant, ha de sortir elegit en primera volta perquè no hi ha temps material de convocar un nou ple i fer una segona votació.

 

 Captura de pantalla del texte del pacte Junts Pel Si i la CUP


La CUP confirma l'acord
La CUP també ha confirmat aquest acord i l'ha explicat en un comunicat. En aquest text, no hi ha el nom de Carles Puigdemont, sinó que el que està escrit és que votaran en primera volta el candidat que proposi Artur Mas.



(Mentrestant no surti el vídeo amb la compareixença del President en funcions Artur Mas, deixo el texte. Cuca de Llum)

Mas farà un pas al costat, però no deixarà la política i es dedicarà a renovar CDC

Artur Mas durant la compareixença d'aquest dissabte


"No renuncio a tornar-me a presentar, la porta queda oberta, en funció de com vagin les coses", ha dit Artur Mas
 
 
 
Redacció
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha comparegut en roda de premsa aquest dissabte a la tarda per explicar l'acord a què s'ha arribat després de setmanes de negociacions. 

"El que us comentaré no estava previst en les ultimes 24 hores. Els esdeveniments s'han precipitat en les últimes hores", ha dit al començar.

"La decisió a què s'ha arribat permetrà tirar endavant el país. A presidència de la Generalitat ho teníem tot a punt per convocar les eleccions, però era el pitjor dels escenaris." 

Mas ha reconegut que aquests últims mesos les coses s'havien deteriorat. "Havíem de trobar una manera d'anar per feina i tirar endavant el país. I crec que l'hem trobada. És una decisió que té costos però també beneficis, però els beneficis superen en molt els costos."

La decisió ha vingut a conseqüència de moviments d'última hora. Promoguts per persones a títol individual i per entitats sobiranistes, per líders polítics i pel mateix Mas. Així s'ha anat configurant una sortida a la situació actual, ha explicat el president en funcions.


Mas decideix fer un pas al costat
"La primera decisió, que prenc jo, és de fer un pas al costat, de no presentar-me com a candidat de JxS. És una decisió que té un component dolorós però estic molt tranquil i molt convençut del que estic fent."

Però ha volgut deixar molt clar que no marxa a canvi d'una altra cosa: "En Mas no vol càrrecs. O president o expresident". I ho ha lligat amb el que ha dit aquesta setmana: "La presidència de la Generalitat no és una subhasta". "Demà, passaré a ser expresident", ha conclòs.

Així i tot, ha dit que queda a disposició del Parlament, del futur president de la Generalitat i del nou govern de Catalunya. I si en els pròxims temps es considera que el que pugui aportar és important "ajudaré sense reserves, sense demanar res a canvi, sense demanar cap càrrec".

"En aquesta decisió hi ha un acord que s'ha confegit en les últimes hores que té una clàusula molt important: el Parlament de Catalunya investirà el candidat que jo proposi dins dels grup de JxS". Mas ha confirmat que proposa Carles Puigdemont, actual alcalde de Girona, de CDC i amb experiència en el món municipal.

Segons Mas, una altra de les bondats de l'acord és que garanteix l'estabilitat parlamentària. La CUP es compromet a no votar en cap cas en el mateix sentit que els grups contraris al procés quan estigui en risc aquesta 'estabilitat. Dos dels diputats de la CUP s'incorporaran a la dinàmica de Junts pel Sí.


L'acord també contempla altres aspectes que cal tenir en compte: "L'assumpció, per part de la CUP, dels seus errors". Mas ha dit que la CUP reconeixerà públicament els seus errors i n'assumirà les conseqüències. I una de les conseqüències és que els diputats actuals hauran de renovar-se.


No es retira de la política

Mas ha dit que prenia la decisió de fer un pas al costat amb una absoluta tranquil·litat, i "amb la consciència que estic fent bé perquè estic fent el bé. I qui fa el bé, sempre fa bé". És segons ha dit, la millor manera de servir el país.
 
Mas també ha anunciat que es dedicarà a renovar Convergència a partir d'ara. Però ha volgut deixar clar que no es retira de la política: "No renuncio a tornar-me a presentar, la porta queda oberta, en funció de com vagin les coses". 

Mas ha recordat que ell s'havia compromès a retirar-se de la primera línia política després d'aquesta legislatura, que estava fixada en divuit mesos, però després de la decisió que ha pres avui, es considera alliberat d'aquest compromís: "Amb la decisió que prenc, quedo lliure del compromís de no tornar-me a presentar." El president en funcions ha reconegut que encara no ha pensat què farà amb la seva acta de diputat. 

Ple d'investidura especial a les cinc de la tarda de diumenge

Demà a les 5 de la tarda començarà la sessió al Parlament per investir Carles Puigdemont com President de la Generalitat.


No hi ha temps de fer una segona volta, que acostuma a tenir lloc dos dies després de la primera


Redacció
A primera hora d'aquesta tarda, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, s'ha reunit al Palau amb membres de Convergència i el partit ha convocat una executiva a la seva seu.

Amb aquesta fórmula plantejada a última hora, Artur Mas abandona la presidència després de les intenses negociacions després de la negativa de la CUP a investir-lo.
Davant d'aquest nou escenari, només es podrà investir el president en una primera volta aquest diumenge, just abans que dilluns acabi el termini.

Forcadell ha explicat que el ple es farà a les 17h:



 
Amb els temps tan justos, no hi ha temps de fer una segona volta, que acostuma a tenir lloc dos dies després de la primera.

Per poder culminar la investidura en la primera volta, però, cal que s'arribi a la majoria absoluta, es a dir, a un mínim de 68 vots, sobre els 135 totals.

Els 68 diputats necessaris per a la investidura podrien tirar-la endavant si, per exemple, alguns membres de la CUP que no tinguessin afinitat amb l'acord fessin un pas enrera i, d'alta banda, els que tinguessin més proximitat amb l'acord ocupessin el seu lloc. També es podria tirar endavant la investidura si dels deu diputats de la CUP, sis diguessin sí i quatre s'abstinguessin.

8 de gener del 2016

Carles Castellanos, denuncia la política enganyosa de l’esquerra espanyolista contra la independència



Carles Castellanos, històric dirigent de l’esquerra independentista, carrega amb duresa i claredat contra la maniobra de “l’Aliança d’Esquerres” impulsada per Podemos/Colau des de fora de la CUP i pels sectors afins a Gabriela Serra  i Anna Gabriel dins la organització.

En un article publicat a Llibertat.cat diu “No hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir ni pitjor cec que el qui no hi vol veure. Aquests dies estic realment en estat de xoc perquè els qui s’han esforçat més per a sabotejar l’acumulació de forces independentista aconseguida al llarg dels darrers anys, i estan treballant per una aliança amb sectors no independentistes per a assolir una suposada “aliança d’esquerres” es presenten ara com grans defensors de la independència ….  Com s’entén això?
...
Ho hem exposat en diferents articles: No hauríem d’oblidar que els diferents sectors de l’esquerra espanyolista (alguns disfressats d’amics de l’independentisme) estan interessats a evitar una ruptura realitzada a partir de la base sociopolítica de l’independentisme (ERC, CDC, CUP) i advoquen per una “aliança d’esquerres” (fora de l’independentisme)  que trenqui aquesta base sociopolítica tot allunyant l’opció independentista de la majoria, oferint com a objectiu la perspectiva d’una reforma espanyola que diuen que faria possible un referèndum o que es proposaria de recomençar “un nou procés” indefinit que seria “més esquerrà”. El fet és però que l’aliança amb Podemos i derivats, o amb Podemos i ERC (en el cas dubtós que ERC volgués), o amb Podemos i el PSC-PSOE etc. no fan possible ni la modificació del marc estatal ni una acumulació de forces de caire independentista que pugui portar a una ruptura amb l’Estat espanyol.
...
En resum, sabem que en el context de l’Estat espanyol, l’única possibilitat de canvi social substancial està en funció de les oportunitats noves que s’obriran amb els processos d’independència que es podran anar articulant com l’actual lluita per la independència de Catalunya i el procés de construcció de la República Catalana.

El dilema es presenta, donc, com una sola opció possible. O ruptura política independentista amb la possibilitat de canvi social que comportarà. O diferents expressions del reformisme espanyolitzant, sense perspectives de canvi.

directe!cat té accés a un testimoni que explica que no hi va haver empat a l'assemblea de la CUP a Sabadell

Publicat  el 7 Gener 2016
Un observador de l'assemblea de Sabadell, simpatitzant de la CUP, fa de testimoni de com el resultat de la votació a Sabadell no va ser empat sinó que la opció a sí a l'acord va guanyar per 8 vots.







(Un canvi del recompte inicial que sortia a favor d'investir Mas per 8 vots..., i es  publica el resultat d'un empat a 3.115,... això és molt MOLT GREU.

És una llàstima que no sapiguem l'identitat d'aquest observador, no podem donar·ho per cert fins que algú altre ho confirmi.

A més a més, hi van votar en contra uns de la CUP del País Valencià, que em sembla molt impropi que votin. Això ho va denunciar aviat en López Tena.  I avui he sapigut que els vots dels cupaires de le Illes, aquestos vots van quedara a una caixa i no es van tenir en compte: i aquestos acceptaven a Mas, precisament.  Tot plegat  fa pensar en maniobres per canviar  el resultat cap el NO a Mas d'una manera il·legítima. 

 No hi pot haver ni una ombra de dubte!!!
 Estaré molt contenta de rectificar  si s'arribés a aclarir...  Tot això és massa important com per deixar·ho sense esbrinar.  Cuca de Llum)


Firma sisplau: 
"Volem que publiquin el video que demostra que va guanyar el Si a l'Assamblea de la CUP"   (Ha recollit 720 signatures fins les 19:20 del divendres 8 gener 2016; crec que la petició és molt recent, d'avui o ahir. En tot cas  avui han signat unes 500 persones)



 

7 de gener del 2016

Recull de premsa: 14 assembleas locals de les CUP refusen el NO a Mas (4-8 gener 2016). Alguns socis de la CUP com la Crida, desconeguts pel gran públic mostren el seu desacord en el no a Mas. Crec que a l'ANC hi ha d'haver dimissions. v.3



>> Anuncia la seva dimissió Antonio Baños, portanveu al Parlament de la CUP.  05.01.2016


>>  Poble Lliure emet un comunicat criticant amb duresa el vet de la CUP a Mas - 06.01.2015 - 
L'organització independentista Poble Lliure, integrada a la CUP, ha emès aquest matí un comunicat on considera un "greu error" la decisió del Grup d'Acció d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP-Crida Constituent de no facilitar la investidura d'Artur Mas, i per tant, impedir la formació d'un nou govern. "Incompleix la promesa electoral de ser l'accelerador i la garantia del procés independentista’, diu l’organització independentista
L'organització independentista avisa que "no acceptarà cap proposta que suposi rebaixar el contingut independentista de la CUPi, d'altra banda, la decisió "posa en perill l'acumulació de forces obtinguda pel moviment independentista fins al 27S". (...)
També es responsabilitzen a si mateixos, "especialment per haver reaccionat massa tard quan es veia que les negociacions s'estaven centrant obsessivament en el nom d'una persona, una perspectiva reduccionista". Pels integrants de l'organització independentista correspon "a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l'empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se'n derivin". 
(http://www.vilaweb.cat/noticies/poble-lliure-emet-un-comunicat-criticant-amb-duresa-el-vet-de-la-cup-a-mas/)
(http://www.mon.cat/cat/notices/2016/01/poble_lliure_cup_el_no_a_mas_incompleix_la_promesa_
de_ser_l_accelerador_i_la_garantia_del_proces_156252.php)



(El públic en general NO saviem res de la Crida Constituent i encara menys que la CUP tinguesi socis al Parlament: Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP-Crida Constituent.  Per aquest motiu, per no haver avisat de tot això, crec que a l'ANC, han d'haver·hi dimissions, començant per Jordi Sánchez, que ha demanat perdó per no haver·ho fet;  d'acord i gràcies, però és molt greu, crec que ha de dimitir. Cuca de Llum)



1.>>  Robert Sabater, batlle de la CUP a Viladamat, ha penjat un escrit a les xarxes socials on afirma que la decisió de la CUP no el representa. Sabater acusa els sectors interns de la CUP que han afavorit el No definitiu a l'acord amb JxSí: "El més greu de tot és que la decisió de cometre aquest nefast error estratègic no ha estat presa per la CUP, sinó que han estat el conjunt d'organitzacions parasitàries i prepolitiques que tenen l'organització segrestada des de la creació de la coalició Crida Constituent", ha etzibat al text. "En aquest sentit posa nom a les organitzacions parasitàries: EnLluita, Lluita Internacionalista i Corrent Roig, i les acusa d'actuar com a “autèntics paràsits de la CUP”, i de haver trencat l'equilibri intern de al CUP amb la complicitat d’alguns i de “carregar-se la imatge pública i desestructurar l'organització política més democràtica, més neta, més justa, més transparent i més esperançadora de tot el sud d'Europa”.

Tot i la discrepància, Sabater no estriparà pas el carnet de la CUP. "De moment no abandono ni la militància, ni el compromís amb el poble, ni la lluita per una vida més lliure i més digne"

L'article  afegeix més avall:  "Les paraules de Sabater sumades a les de l’històric independentista i membre de Llibertat.cat, Carles Benítez, fan sospitar del joc brut, Benítz definia de perplex, rocambolesc i matemàticament surrealista, el resultat de L’Assemblea del 27-D amb un empat a 1515 vots, i alertava de mancances com el canvi d’última hora de l’emplaçament del lloc de reunió de l’Assemblea i sobre les conseqüències nefastes de les estranyes aliances amb sectors de tradició espanyolista que havia propiciat la creació de la candidatura CUP-CC que percebien i expressaven en veu alta molta militància de la CUP.

Benítez també destacava en l’escrit un nombre massa gruixut d’incidències que no haurien de passar desapercebudes per a la militància independentista de la CUP que avui encara és majoritària i esperava que no es volgués ‘resoldre’ l’empat per mitjà d’una relliscada encara més grossa-fet que va pasar-, i reclamava una reflexió profunda perquè tot plegat és excessiu.



(Robert Sabater, batlle de Viladamat a ser dels primers o el primer en desvincular·se del NO a MAS. Va escriure una carta:)

"És el cas de l’alcalde de Viladamat, Robert Sabater, que ostenta l’alcaldia amb el  78% dels vots, i que en un escrit a les xarxes se suma de forma més contundent al comunicat de Poble lliure que va en el mateix sentit."

(http://www.llibertat.cat/2016/01/una-carta-de-robert-sabater-alcalde-de-viladamat-es-difon-ampliament-per-les-xarxes-socials-33576)




2.>>  El 100%  de la CUP de Lloret de Mar és favorable al procés  (www.llibertat.cat)


3.>>  La CUP de Sant Celoni i La Batllòria mostra el desacord amb la decisió del consell polític. En un manifest reiteren que la seva posició era donar dos vots favorables a la investidura i dues abstencions. (http://www.naciodigital.cat/noticia/101060/cup/sant/celoni/mostra/desacord/amb/decisio/consell/politic)



4.-5.>>  Verges i Celrà, dos municipis on la CUP governa amb majoria absoluta i on les assemblees debatran si abandonen l'organització. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, on la CUP governa amb majoria absoluta. Cornellà reconeix que no se sent representat per la CUP i que valora, a nivell personal, donar-se de baixa. A Verges on la CUP també governa amb majoria absoluta, l'alcalde, Ignasi Sabater, ha manifestat que se senten "tristos i enfadats" per la decisió que la CUP va prendre el diumenge a Barcelona...   (http://www.llibertat.cat/2016/01/la-cup-pot-perdre-dos-municipis-on-governa-amb-majoria-absoluta-33570 )


4.>> La CUP de Verges denuncia que el programa electoral del 27-S no incloïa el veto a Mas. Sabater ha denunciat que el programa electoral de la CUP no feia cap referència ni a Mas com a presidenciable ni al veto a la seva investidura. Aquesta qüestió, segons Sabater, la van introduir "alguns" durant la campanya. Si bé no poden parlar en nom d'altres assemblees locals, recorden que a l'Assemblea Territorial més d'un 90% creia que s'havia d'arribar a un consens per facilitar la investidura, però no per a un acord programàtic.
(http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/la-cup-de-verges-denuncia-que-el-programa-electoral-del-27-s-no-incloia-el-veto-a-mas/audio/906116/#.Vou2YNhomK8.facebook )
  


6.>>  La CUP de Ripoll: «La decisió de no investir Mas no ens representa  -  (http://www.naciodigital.cat/noticia/101001/cup/ripoll/decisio/no/investir/artur/mas/no/representa)




7.>>  La CUP de Sant Celoni mostra el desacord amb la decisió del consell polític. En un manifest reiteren que la seva posició era donar dos vots favorables a la investidura i dues abstencions.  ( http://www.naciodigital.cat/noticia/101060/cup/sant/celoni/mostra/desacord/amb/decisio/consell/politic)



8.-9.>>  La CUP d'Alfés (Segrià) i Borges Blanques (les Garrigues) es plantegen dimitir si hi ha eleccions anticipades. 



10.>>   El líder de la CUP de Balaguer, Carles Mateu: «Em plantejo dimitir com a regidor de la CUP si hi ha eleccions»




11.>> CUP  Tàrrega:  La postura majoritària de la nostra AL va ser la de donar dos vots estratègics a favor del procés i vuit abstencions a la política de CDC, i facilitar la investidura per executar el mandat del 27-S. (http://tarrega.cup.cat/noticia/comunicat-de-lassemblea-local-de-la-cup-de-tarrega-sobre-la-decisio-de-no-investir-el)



12.>>  La CUP de Sant Cebrià de Vallalta reitera el seu compromís amb el procés d'independència. (http://linkis.com/www.llibertat.cat/20/6ZrD6)




13.>>  La CUP de Montesquieu  critica la decisió de no investir a Mas. (http://www.naciodigital.cat/noticia/101089/cup/torello/tamb/assumeix/decisio/no/investir/mas)



14.>>  La CUP Mollet tampoc està d'acord amb el «no» a investir Artur Mas  (http://www.naciodigital.cat/noticia/101137/cup/mollet/tampoc/esta/acord/amb/no/investir/artur/mas)



CUPs què sí accepten la decisió del NO a Mas, presa pel consell polític:
La CUP Torelló, Vic i Manlleu també assumeixen la decisió de no investir Mas - (http://www.naciodigital.cat/noticia/101089/cup/torello/tamb/assumeix/decisio/no/investir/mas)



(Seguiré  ampliant aquest recull. Posat així una notícia al costat de l'altre,  es veu molt més clar l'ensarronada que ens han fet. Ells mateixos denuncien la manipulació de la decisió dins del consell polític.  Reitero que el públic  en general NO sabiem res del grup parlamentari de la CUP que s'en diu "Grup d'Acció d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP-Crida Constituent". 

I finalment  son aquestos els que han decantat  la balança  cap  el NO: han estat decisius al consell polític. Totes les persones que van votar la CUP per la diferent imatge que en donava  Daniel Hernández, creient que així  asseguraven la  "possible" hipotètica infidelitat de Mas  al  projecte  independència de Catalunya...


Falta afegir una petita recensió de la biografia d'alguns membres de la CUP i ANC. Cuca de Llum)