30 de novembre del 2017

Votacions del 21-Desembre 2017. A QUI CORRESPONGUI: Alerta amb el vot a l'estranger! Avis des del Canadà: els vots de l'estranger es compten ara a Madrid.




dijous, 30 de novembre de 2017 

Fa una setmana el president del Casal dels Països Catalans de Toronto (Ontàrio, Canadà) ens féu arribar als membres del grup “Català Sempre” una enraonada reflexió sobre el sobtat i extraordinari interès de la diplomàcia espanyola –si més no al Canadà– en el vot dels catalans de fora. Atesa la corrua d’il·legalitats i salvatjades comeses els darrers dos mesos per l’estat espanyol contra les institucions catalanes i, sobretot, contra la voluntat sobirana del poble català, em semblà adient reenviar l’escrit a amics i coneguts. “Tot el meu escrit parla única i exclusivament dels residents catalans a l'estranger”.

Sou pregats de difondre la reflexió d’en Josep Lluís Pérez de Arce, president del Casal dels Països Catalans de Toronto, per les xarxes, i arreu on us sembli profitós. Agraït a la bestreta. Salut.

Hola a tothom,



Fa més de 40 anys que visc a Toronto, ON. Canadà. Durant aquest anys el procés electoral per votar, sigui aquest a nivell estatal o regional, ha anant canviant d'acord a les necessitats del moment.  Recordo que les primeres vegades ens enviaven les paperetes  per votar per correu sense cap necessitat de demanar "Voto rogado". Posàvem una papereta dintre d'un sobre blanc i, sobre blanc amb papereta, el posaven dintre d'un altre sobre on li afegíem copia del passaport o carnet d'identitat i el cost d'enviar el vot per correu certificat i tot junt anava al districte electoral del votant, Lleida en el meu cas, i mesos desprès m'enviaven el diners en un cheque.  Com que semblava que era molt costos varen canviar el sistema.



Ara el que fan es enviar una carta on diu que si vols votar ho has de demanar enviant un fax a un número ja indicat dient si vols votar "Voto rogado". En altres casos en la carta, aquest ha sigut el meu cas, t'envien un codi on entrant a una adreça electrònica indicada entres les teves dades i et registren per votar.  Quan arriben les paperetes i el sobres ens trobem que en un dels sobres ja t'indiquen el lloc on has d'enviar el teu vot. Si abans ho enviaves directament al teu districte a Catalunya aquesta vegada l'adreça es el Consolat que et correspon. En el meu cas el sobre va al Consolat de Toronto. El consolat agafa tots els sobres i els posa dintre d'una valisa diplomàtica i van a Madrid.



Aquest es el meu dilema: Una vegada a Madrid, qui obra els sobres?; van aquests vots al districte electoral on un està registrat? La pregunta que jo em faig es, com es possible que en aquestes eleccions del 21-D per Catalunya l'estat espanyol te un interès extraordinari de que els 224,000 catalans residents a l'exterior votin?  Dic això perquè ja m'han trucat des de el Consolat dues vegades preguntant si votaré en aquestes eleccions. Puc passar pel consolat a buscar el document per demanar el vot "voto rogado" i enviar-lo per fax al meu districte electoral. Com que soc el president de la comunitat catalana de Toronto m'han demanant que ho faci saber al socis.  Naturalment la carta sol·licitant el vot amb el codi per entrar al INE on estic registrat també arribat. 



Tots nosaltres sabem que les eleccions son il·legals. Els vots dels catalans residents a l'estranger van, definitivament, a Madrid. La pregunta del milió: Què farà Madrid amb aquest vots? Segons la Generalitat en el Referèndum de l'1d'octubre solament varen votar una mica més de 4,000 i el 98% varen votar SI. La trampa es pot fer. Naturalment jo votaré per un dels partits o llista que sigui fidel als resultats del Referèndum de l'1 d'Octubre i a la resolució del Parlament del 27 d'octubre. Ara bé, arribarà el meu vot a Lleida que es el meu districte electoral?  Pot Madrid canviar el meu vot per un dels seus?  El govern espanyol solament ara està interessat en el vot dels catalans residents fora. Molt estrany. Costa de creure.



Josep Lluís Pérez de Arce

President del Casal Català de Toronto

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficia

ERC hará un recuento paralelo para "evitar un pucherazo" el 21-D










VÍCTOR MONDELO - Barcelona



Colocará un apoderado en cada una de las 8.000 mesas electorales

ERC realizará un recuento paralelo de los votos depositados en las urnas en la jornada electoral del 21 de diciembre ante el temor de que la autoridad electoral adultere los resultados.

El portavoz de los republicanos, Sergi Sabrià, ha asegurado que actúan para evitar un "pucherazo" en unas elecciones "ilegítimas e ilegales".

Habitualmente, ERC realiza una comprobación aleatoria en algunos colegios electorales, pero en estos comicios desplegará un apoderado por cada una de las 8.000 mesas repartidas por el territorio catalán. 

Para ello, ha hecho un llamamiento a voluntarios dispuestos a participar de este recuento propio: 6.000 personas ya se han ofrecido a colaborar. Estos nuevos apoderados se suman a los 8.000 de los que ya dispone la formación independentista, que de este modo contará con una red de 14.000 voluntarios dispuestos a fiscalizar los comicios.

Los republicanos dicen tener la sensación de "jugar fuera de casa y tener el árbitro en contra", después de que fuera el Gobierno quien convocara las elecciones en aplicación del artículo 155 de la Constitución después de que el Parlament aprobara la declaración unilateral de independencia.

Inici de càntic al temple, per Salvador Espriu

Inici de càntic al temple.

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

Salvador Espriu i Castelló
Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 1985

La petició de Lluís Llach als presos polítics per la declaració de demà




El cantautor i fins ara diputat Lluís Llach ha demanat als presos polítics que demà declarin davant del Tribunal Suprem el que més els convingui per poder sortir en llibertat. "No necessitem cap prova del vostre coratge o coherència", ha indicat, en al·lusió al relat que difonen els partits unionistes en el sentit que estarien "acatant" el 155 a canvi de la llibertat. Per Llach s'ha de preservar la defensa judicial. 

"Estimats Jordis, Govern empresonat, Govern a l'exili, divendres digueu allò que us convingui dir. No necessitem cap prova del vostre coratge o coherència. Les tenim a dolls i per això sou on sou. Volem que vingueu amb nosaltres, a liderar o acompanyar-nos el 21D + futur, lliures"

ha indicat al seu perfil de Twitter.

Los amos del gran capital español son extranjeros





El autor del texto, Rubén Juste, se remonta a la etapa de los gobiernos socialistas para iniciar el relato de cómo ha cambiado el panorama del poder económico español en los últimos 30 años. El protagonismo de la “beautiful people” amparada por los gobiernos de Felipe González en los años 80 y 90 del siglo pasado y particularmente por su ministro de economía Carlos Solchaga fue el primer hito de la sustitución por nuevos actores de la oligarquía de los 7 grandes bancos que en el franquismo dominaba las grandes empresas.

A partir de 1996, José María Aznar cambió significativamente esa situación y creó un grupo de poder empresarial directamente vinculado a él mismo y cuyos principales responsables le debían sus cargos. La vía para lograrlo fue la privatización de las grandes empresas que hasta entonces eran propiedad del Estado -Telefónica, Endesa, Argentaria, Repsol, Tabacalera y otras- y el nombramiento como presidentes de las misma de fidelísimos a Aznar. El ascenso de Miguel Blesa a la presidencia de CajaMadrid, que sería el instrumento financiero principal de los planes del presidente, fue un complemento imprescindible de la operación.

En su segundo gobierno -2000-2004- Aznar dio un paso más. Con su nueva ley del suelo y sus planes de inversión estatal en infraestructuras elevó al olimpo empresarial a las grandes constructoras, que se convirtieron en algunas de las mayores del mundo. La irracional asunción de riesgos en el ladrillo por parte de las cajas de ahorro, potenciada por el gobierno, dio el sustento financiero a esas iniciativas. La gran corrupción, generalizada, nació de ese condumio entre el poder político y los nuevos mandamases, no pocos de ellos políticos hasta algo antes: la presencia de antiguos altos cargos de la administración en los consejos del IBEX no dejó de crecer, aunque ya había empezado en la etapa Solchaga.

José Luis Rodríguez Zapatero no hizo nada significativo por modificar esa situación.(...etc) Leer todo el artículo en:  http://www.eldiario.es/zonacritica/amos-gran-capital-espanol-extranjeros_6_713288702.html

L'Estat: prohibeix a setze eurodiputats visitar els presos polítics



La plataforma Diàleg UE-Catalunya sol·licita veure els consellers i els 'Jordis' empresonats

ACN | Diversos eurodiputats estrangers han denunciat les "dificultats" que estan trobant per aconseguir autorització per visitar els polítics i activistes catalans tancats a les presons d'Estremera, Alcalá de Meco i Soto del Real. "No hem trobat cap mena de cooperació del govern de Madrid", lamenten des de plataforma Diàleg UE-Catalunya, una delegació de 16 eurodiputats que va demanar visitar els consellers empresonats a la presó.
 

  
"Per ara no hem tingut cap resposta motivada, amb explicacions", assegura la francesa Marie-Pierre Vieu, que titlla "d'extremadament greu" aquest silenci. En aquest sentit, ha recalcat el dret de qualsevol eurodiputat a accedir a qualsevol centre penitenciari europeu.

Pel que fa a les eleccions, Vieu ha demanat que siguin "transparents". "Estem molt sorpresos per com han anat les coses, perquè s'hagin empresonat consellers i activistes per tenir un punt de vista que no està autoritzat pel govern central", lamenta l'eurodiputada.
 
Per la seva banda, l'eurodiputada italiana Eleonora Forenza ha explicat que els posen "més i més dificultats" per visitar els presos polítics. "Reclamem la seva llibertat, però també el nostre dret a visitar-los", ha sentenciat.
 
José Bové, una de les figures històriques de l'esquerra verda francesa, també va admetre en una roda de premsa dimecres a l'Eurocambra que l'Estat està posant traves a la seva visita. "Per què no se'ns ha permès?", va preguntar, afirmant que ara estan fent pressió a les autoritats franceses perquè "parlin amb els seus homòlegs a Espanya". "És totalment de bojos", va lamentar.
 
"Si els presoners volen ser alliberats, han d'acceptar el que diu el govern", ha lamentat Bové, que creu que a l'Estat espanyol la justícia "està sota el poder polític" i "això també és un problema per a la Unió Europea", ha conclòs.
http://www.directe.cat/noticia/688397/nova-censura-de-l-estat-prohibeix-a-setze-eurodiputats-visitar-els-presos-politics 


(Ahir dissabte 2 de decembre vaig anar al concert per recollir fondos pels presos polítics, a l'estadi Olímpic. Una música molt bona, s'ens passaven volant les tres hores que va durar. Entre cada cançó hi havia parlaments. Un d'ells era una carta de Jordi Sánchez explicant-nos que a Soto del Real, al peu de la Sierra del Guadarrama, no tenen calefacció a les cel·les, i els radiadors dels espais comuns encara no els han engegat!!!   Passen fred evidentment.  Cuca de Llum)


29 de novembre del 2017

La voz del exilio, la de Puigdemont, por Ramon Cotarelo




lunes, 27 de noviembre de 2017
En su exilio en Bruselas, Puigdemont, digno sucesor de Marx, que se pasó allí unos años hasta que lo expulsaron, tiene un enorme impacto en España. Si hubiera que buscarle un simil histórico más ajustado sería el del general De Gaulle quien, desde su exilio londinense, encabezó la recuperación de la France Libre, entendiéndose con sus seguidores a través de la radio y la resistencia. Puigdemont lo hace a través de la televisión, los vídeos, las redes, en las que es muy activo, y personalmente. 

Su eficacia está fuera de duda. Acaba también de presentar la lista del presidente con el nombre de Junts per Catalunya, que apunta a lista de país con un fuerte liderazgo personal. Se lo explica a Ricard Ustrell en la interesante entrevista que este le hace en Bruselas. No es una lista del PDeCat, sino una del presidente, transversal, insiste, en que entran el PDeCat e independientes. Mutatis mutandis, un toque gaullista, destinado a animar a unas clases medias que pueden querer la independencia, pero no de un determinado color.

El entrevistado es claro al sostener su condición de  presidente legítimo de la Generalitat, no de ex-presidente, como le plantea Ustrell y, de hecho, este se dirige a él siempre como "president". La entrevista está llena de aclaraciones muy necesarias en asuntos en los que reinan las brumas de las tertulias. 

El presidente no acata el 155, entre otras cosas porque se aplicó unilateralmente. La cuestión de la unilateralidad consumió un tiempo precioso siendo irrelevante. Una vez estuvo claro que el 155 no se retiraría aunque Puigdemont convocara elecciones, la unilateralidad era cosa del Gobierno.

La amenaza de los muertos. Reducirla al puro nominalismo es un modo de esquivar la cuestión. Hubo amenazas de responsabilidad por consecuencias impresivibles y una de ellas, obviamente es la posibilidad de muertes.

La presidencia de la Generalitat. Dependerá del resultado de las elecciones y el acuerdo de coalición que se establezca. Puigdemont encabeza una candidatura con ánimo de ganar, con el mismo derecho que los demás. 

La renuncia a la violencia. Expresa por parte de la Generalitat, de Puigdemont, de Junqueras, del independentismo al completo. La cuestión aquí es por qué no hay también una renuncia expresa a la violencia por parte del Estado, ya que se trata de un conflicto político que debe resolverse negociando y pactando. No reprimiendo.

La aceptación de los resultados. El verdadero caballo de batalla. Nadie tiene claro que el bloque nacional español respete los resultados del 21D si no le gustan. Para ello tiene ya preparada una justificación: sean cuales sean aquellos, el gobierno catalán tendrá que acatar la legalidad. La legalidad como la entiende el bloque nacional español. 

Y eso es justamente lo que está por ver.

Además de la entrevista a Preguntes Freqüents Puigdemont concedió otra a un canal público de la TV israelí, Canal1 Kan en la que abordaba asuntos de política exterior europea, que no abordó en la otra conversación. Lo que allí fue teoría: "soy el presidente legítimo de la Generalitat", aquí es práctica: este presidente legítimo plantea una consulta en Cataluña sobre la pertenencia a la UE. Otro toque gaullista que, curiosamente, refuerza su imagen de lider nacional catalán nada fácil de contentar. Europa no puede contar con una aceptación acrítica de su fuerza de atracción.

Igualmente es fácil imaginar cómo suena en Israel la pregunta de Puigdemont en la tele ¿quién me garantiza un trato justo en un contexto en el que hay vídeos de dirigentes políticos reclamando mi encarcelamiento y participando en manifestaciones con grupos neonazis?.
Las elecciones son parecidas a las guerras: se sabe cómo se entra en ellas, pero no cómo se sale.


Raphael Minder corresponsal del "The New York Times":«El que passa a Catalunya diu molt del que passa a Espanya»

Raphael Minder, a la dreta, al Cercle d'Economia | Isaac Meler


El corresponsal del "The New York Times" considera que l'Estat ha de "fer els deures" per repensar el significat de ser espanyol

Apunta dos extrems difícils d'explicar: l'actuació policial contra l'1-O i les votacions del Parlament de principis de setembre

Raphael Minder: «El món no mira Catalunya però li interessa què hi passa»

 

| 22.11.2017  

A Barcelona hi ha gent que no sap què passa exactament a Catalunya. En termes del corresponsal de The New York Times a la península Ibèrica, Raphael Minder, es tracta d'una "majoria silenciosa real" -no l'unionisme- conformada per persones viuen a la capital catalana "per raons molt diverses" i que inclou, entre d'altres, la comunitat internacional. I a aquest col·lectiu ha estat dirigida la presentació d'aquest dimecres al Cercle d'Economia del seu llibre The Struggle for Catalonia, dedicat al procés català.

  
Des d'un bon principi, Minder ha volgut deixar clar el seu criticisme cap a l'Estat pel que fa la gestió de la "diversitat" existent. Davant d'un públic angloparlant, el periodista ha indicat que "Espanya ha de fer els deures" per redefinir el significat de ser espanyol i tenir en compte la pluralitat, que per ell és un "plus". De fet, ha ironitzat sobre un dels motius d'Inés Arrimadas, cap de llista de C's, per oposar-se al referèndum argumentant que després ho demanarien altres territoris com País Basc o Galícia. "Potser més val preguntar qui es vol quedar", ha afirmat.   

En aquest sentit, ha defensat que "el que passa a Catalunya diu molt del que passa a Espanya" i ha recordat que ha vist "grans protestes a la Puerta del Sol dient prou amb el sistema" de forma "semblant" als independentistes. "No era tan diferent", ha subratllat.

Sobre la repressió policial de l'1-O: "Encara no sé qui ho va decidir"

El corresponal del diari més important del món també ha destacat dos extrems que per a ell no tenen explicació sobre el procés. Des del públic, una dona asseguda a primera fila, ha qüestionat l'actuació de l'Estat i la policia espanyola davant del referèndum de l'1 d'octubre. "Encara no sé qui ho va decidir ni qui ho va dissenyar", ha començat responent el periodista. I ha mostrat incomprensió davant l'actuació violenta "un cop saps que hi ha urnes, que la policia local no intervé" i que els 10.000 policies espanyols desplegats a Catalunya suposaven uns "quatre agents per cada punt de votació".

Segons Minder, l'única raó que podria explicar els fets de l'1-O es la confluència entre dues "promeses impossibles": "Puigdemont va prometre 'votar com sempre' i Rajoy que 'no hi hauria referèndum'". Tanmateix, el periodista ha subratllat que el referèndum va ser una realitat malgrat les dificultats i manca de garanties amb "més de dos milions de persones" que van anar a votar. I ha recordat la seva incredulitat davant dels ministres que la mateixa nit des de Madrid deien "no hi ha hagut referèndum".

D'altra banda, davant d'una pregunta més crítica amb l'independentisme, Minder també ha assegurat que no veu "justificació" a les votacions en les quals el Parlament va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat. "Quin és el problema? Que no tenen la majoria", ha declarat rememorant que l'independentisme no va superar el 50% dels vots en les eleccions "plebiscitàries" del 27-S de 2015. El corresponsal de The New York Times, això sí, espera amb intriga les eleccions del 21-D: "Ja veurem si ho aconsegueixen".

Milan Kucan, primer president d'Eslovènia: "La UE hauria d'aixecar la veu en defensa dels drets polítics fonamentals"



http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/preguntes-frequents/milan-kucan-la-ue-hauria-daixecar-la-veu-en-defensa-dels-drets-politics-fonamenals/video/5704620/

24 de novembre del 2017

John Carlin: "Para Mandela Catalunya hubiera sido pan comido". Comentarios a J. Carlin por Josep March Xalabardé

John Carlin. Imatge d'El Periódico



El escritor y periodista John Carlin estuvo este viernes en foro empresarial Cornellà Creació. Allí habló de los temas que mejor conoce y de los que más ha escrito últimamente



Marta López. Viernes, 17.11.2017 - El Periódico
Corresponsal de prensa en varios países, reside actualmente en Londres. Ha vivido varios años en Catalunya.

-En la era de las redes sociales, un periodista como John Carlin no tiene Twitter. ¿Por qué?
-Yo tuve Twitter hasta hace un año. Pero decidí que la vida es demasiado corta para invertir tiempo en lo que para mí no tiene ningún valor particular. Me dijeron que era bueno para promocionar mis artículos. Yo la verdad es que no lo vi. Consumía tiempo y te metes en peleas absurdas con gente desconocida. Me pareció una pérdida de tiempo total.


-Vive ahora usted en Londres. ¿Cómo ven desde Londres la prensa y la ciudadanía británica lo que está pasando entre Catalunya y España?
-Hasta hace dos meses España era uno de los países con menos interés para el resto del mundo a nivel de su política interna. Y de repente está en las portadas casi todos los días y a veces es el titular principal. Yo hablo mucho de esto, porque la gente me pregunta. La gente está muy perpleja. Tenía otra imagen de España,  la de un país muy agradable, con sol y buena comida y gente muy simpática. Y además, la imagen de un país políticamente estable, moderno y con actitudes muy modernas y progresistas. Esto ha sido una colosal sorpresa para los británicos. Se quedan muy perplejos y la percepción general, guste o o no a los de Madrid, es que han demostrado una torpeza extraordinaria en la forma de llevar el tema. No es una cosa que yo diga, aunque también lo he escrito. Pero hablas con gente en la calle y no entiende que un día se convocan elecciones y luego se meta a la mitad de la oposición en la cárcel. Es verdad que una cosa fue el Gobierno y otra el aparato judicial. Pero la gente normal no hace esa distinción. 


-En esa percepción, ¿pesan mucho las imágenes de la represión policial del 1-O?
-El 1 de octubre fue el autogol más grande que se ha marcado el Gobierno de España desde los tiempos de Franco. Claramente. Fue de una torpeza tan enorme...demostraron una gran ignoracia de cómo funciona el mundo a nivel de imagen hoy en día.


El 1-O fue el autogol más grande que se ha marcado el Gobierno español desde los tiempos de Franco. Lo obvio, lo sensato era ignorarlo 



-Pero pese a esto, Europa ha dado la espalda a Catalunya
-Bueno, ha dado la espalda a la Catalunya independentista. A nivel institucional, Europa y los gobiernos  tienen que apoyar a España. España, pese a todas las torpezas sigue siendo un país democrático y el Gobierno español un gobierno legítimamente elegido. Pero puede tener la total seguridad de que la misma gente que públicamente da apoyo total al Gobierno español, en privado dice lo que dice la gente de la calle: que están actuando con tremenda torpeza. Y quizá si esa torpeza no se ha repetido es porque los gobiernos, los embajadores han dicho: miren chicos, esto no es muy bueno para vosotros.


-Y si el Gobierno español ha actuado con torpeza, ¿Cómo han actuado los líderes independentistas catalanes?
-No sé si es romanticismo, irresponsabilidad, infantilismo, torpeza o cinismo o quizá una mezcla de todo. El 1-O no fue un referéndum. Me irrita es que todo el mundo lo llame referéndum.  Lo más curioso es que Rajoy caiga en eso. Eso no fue un referéndum. Eso fue una movilización de una de las partes en este tema catalán. Jamás fue un referéndum de verdad. Fue una manifestación, grande , callejera, con teatro político, movilización para presionar, como cualquier movilización. El hecho de que Madrid, el 'establishment' político y medático lo aceptara como tal, para mí demuestra más que nada las ganas que tenían de pelear. Querían cualquier pretexto para venir aquí a dar caña a los catalanes o a los independentistas. Lo obvio, lo sensato era obviamente ignorarlo absolutamente. Ignorarlo e incluso tratarlo con cierto desdén, dejarlo pasar y no mandar a la tropa. Por otro lado, que Puigdemont y compañía, en base a ese referéndum que no fue un referéndum, digan que tienen mandato y legitimidad para declarar la independencia es absolutamente grotesco, absurdo. Demencial. Estamos en un mundo surreal. Esto es un poco de Monthy Python, Salvador Dalí con un puntito de 'fake news' de Donald Trump.

-En cuanto al 'Brexit', ¿percibe usted que los briánicos se hayan arrepentido ?
-No. Habrá gente que sí, pero en general no he visto a muchos penitentes flagelándose por las calles. Pero lo que llevo pensando cada día desde hace meses es que ¡por favor, que lío mas espectacularmente innecesario en el que se han metido los británicos!. Una economía que iba mejor que cualquier otra economía de Europa, un paro ridículamente bajo, con todo a favor… dejémoslo como está. No está roto. No hay que arreglarlo. Pero no… metieron la mano en la maquinaria. Y ahora… el lío en el que se ha metido, la confusión total.


-¿Piensa usted que el 'brexit' no se consumará porque es muy complicado?
-Mantengo una pequeña luz de que un día se van a despertar de esta imbecilidad y van a hacer lo obviamente es mejor para el país. Porque aparte de la cuestión económica, el Reino Unido se vuelve más irrelevante como potencia con  influencia internacional cada día que pasa. Mantengo una pequeña fe de que 'brexit' no va ocurrir, que lo van air alargando, en periodos de transición y que al final busquen una fórmula por la que realmente el Reino Unido no sale pero a la vez da un huesito a los más fanáticos para que piensen que algo han logrado.


- ¿Le sorprendió más el 'brexit' o la victoria de Donald Trump?
-Viví muy de cerca tres votos: el del 'brexit', el referéndum sobre  acuerdos de paz de Colombia y la elección de Donald Trump. En los tres casos me implique periodísticamente y emocionalmente. Y los tres casos son demenciales, desde mi punto de vista. Pero lo de Trump creo que lo más loco de todo.  Yo he sido muy crítico con Ronald Reagan y George W. Bush. Pero ahora, por favor. ..vuelvan. Lo de Trump supera todo. Podemos todos ser todos muy críticos con Rajoy, con lo que yo considero su torpeza  política contra Catalunya. Pero Rajoy es Nelson Mandela, John Kennedy y Abraham Lincoln comparado con Trump.


-Usted conoció a Nelson Mandela. ¿ Hay en la actualidad algún dirigente que le acerque un poco?
-Que yo sepa no. Pero quiero pensar que hay alguien por ahí en algún lugar que yo no conozca. Lo que yo vi cuando estuve en Suráfrica es que había muchísimos 'minimandelas', negros y blancos, que compartían esa generosidad, ese pragmatismo e inteligencia política de Mandela. Osea que igual hay 'minimandelas' por ahí. Pero en el liderazgo mundial al que se refiere no.


-En el liderazgo mundial, ¿ve inteligencia política?
-Yo creo que quizá Angela Merkel es lo mejor que yo he visto en cuanto a estadista. Una persona que está por encima de los vulgares intereses personales o partidistas


El carisma que tenía Mandela no se le puede pedir a nadie. Es injusto. Es como pedir a gente que juega al fútbol que lo haga como Messi. Eso es otra cosa.    


y que piensa a nivel nacional y a nivel europeo. No creo que Merkel tenga ni remotamente ese espectacular carisma que tenía Mandela pero eso no se lo podemos pedir a nadie. Es injusto. Es como pedir a gente que juega al fútbol que lo haga como Leo Messi. Eso es otra cosa. Uno de los grandes méritos de Merkel es que no intenta aplastar a sus rivales, sino coparlos. ¡Qué diferente a lo que ha hecho Rajoy!. Lo siento pero no puedo evitar volver al tema este de aquí.  Si Mandela hubiera estado en el lugar de Rajoy, con el mismo objetivo, mantener la unidad  de España, en el 2012, después de la gran manifestación que hubo aquí, lo hubiera resuelto en una semana. Pan comido. Fácil


-¿Cómo?
-Mandela hubiera venido a Barcelona la semana siguiente, hubiera convocado a todas las fuerzas políticas, económicas, sindicales a una reunión en un lugar emblemático, como el Palau de la Música, en una muestra de respeto. Empiezas diciendo 'bona nit a tothom'. Pides perdón por no hablar catalán mejor, reconoces que el pueblo catalán tiene motivos para sentir que ha sido maltratado…lo reconoces pero dices que consideras que somos más fuertes juntos, que tenemos mucho en común, bromeas con el jamón, levantas aplausos. Propones un diálogo estructurado entre Gobierno y Catalunya, acabas citando a Josep Pla, unas palabritas en catalán y casi se acaba el tema….La esencia de todo esto es el respeto. Si Mandela luchó toda su vida, fue a la cárcel por conseguir  que lo respetaran, luego fue consecuente y respetó a los demás. Mi experiencia aquí  con mis amigos catalanes que con gran sorpesa para mi se han convertido al independentismo es que cuando les preguntas por qué siempre responden los mismo: falta de respeto.


-Usted habla del deporte como factor aglutinador, de acercamiento. En Catalunya hubo cuando muchos banderas españolas cuando España ganó el Mundial pero a Piqué se le silba fuera de Catalunya por lo que dice...



Para mi, los abucheos a Piqué son una pequeña metáfora de lo contraproducente y vengativa de la política de Madrid. Demencial 


Mandela fue un político brillante, no solo buena gente, que también. El mundial de rugby del 95 para un político normal era una pesadilla… los negros odiaban el rugby. 

Él intentaba unir un país todavía muy frágil, con potencial de guerra civil y viene esto.. otro se hubiera metido bajo la cama un mes esperando que no pasara nada. Pero él se metió ahí de lleno y convirtió lo que era una posibilidad terrible en instrumento de unión. Yo lo pensé en el 2010. El tema de Cataluya no estaba tan caliente pero estaba ahí y  era una oportunidad que tuvo Zapatero para unir,  para sacar un poco de jugo a todo esto. En la final jugaron 7 jugadores del Barça y pudo haber hecho algo, pero nada… ni se les pasa por la cabeza. Para mi el tema de Piqué es una pequeña metáfora de la total falta de racionalidad, de pragmatismo, de lo contraproducente que siempre ha sido durante años la política de Madrid y lo emocional y vengativa que es. Piqué ha ganado dos eurocopas para España, una copa del mundo, es uno de los dos o tres mejores centrales del mundo. Pese a todo se compromete con la selección y cada vez que juega en territorio español le pitan. Para mi es una metáfora de todo. Me parece absolutamente demencial.


Otros artículos de J.Carlin respecto a Catalunya:



..........

Comentaris a aquest article de J. Carlin, per un lector de la Cuca de Llum:

Penso des del meu humil pensament, que un escrit amb  títol, "Para Mandela Catalunya hubiera sido pan comido" és una frivolització total sobre un tema d'importància cabdal pel poble de Catalunya.

Farem una suposició i començarem imaginant Mandela com cap de l'Estat Espanyol.

Seria Mandela un polític d'ultradreta o de dreta, de manera que subvencionaria una vergonyosa Fundación Francisco Franco i una FAES al darrera?  Vist el seu tarannà polític penso que no, però vaig mes enllà i dono per bona aquesta suposició

Esta bé i és fins i tot graciós, quan diu que Mandela hubiera venido al dia siguiente, hubiera convocado todas las fuerzas políticas, económicas, sindicales...En el Palau de la Música, en una muestra de respeto... 

Sabia en Mandela que habia d'enfrontar-se a les oligarquies del IBEX 35 que són qui mouen les titelles de la política espanyola?  

Sabia ell que "Espanya antes pobre que rota"? Suposo, que tampoc sabia que l'oposició, PSOE i Cs tenen la mateixa ideologia de l'Unitat d'Espanya?, que el "Y Viva Espanya", "El Toro", "La sagrada Bandera", i ara el "A por ellos" formen part de la cultura del país veí.

Sabia Mandela que l'espoli monetari que ens sotmet el Gobierno crea el que es denomina el FLA i així argumenta que Catalunya es la comunitat mes endeutada? 

Afegeixo: podia imaginar-se l'odi contra el poble català en forma d'insults, menyspreu, saqueig? Precisament a un poble amb una llarga història i molta dignitat, i qualitat democràtica. Un poble que gràcies a ell Espanya s'aguanta econòmicament?... Penso que el títol, no fa honor a un escriptor com en Carlin perquè dient el que diu passa el "rodillo" per sobre del poble català com una apisonadora.

No he volgut entrar en temes històrics, en temes d'organització, disciplina, improvisació, serietat, que són els que ens distingeixen com a poble i formen part de la nostra cultura perquè per saber-ho, o ets d'aquí, o has d'haver estudiat molt l'Història de Catalunya.

Ara faré referència a la banalització quan diu: "Puigdemont y compañía, en base a ese referéndum, que no fue un referéndum, digan que tienen mandato y legitimidad para declarar la Independencia es absolutamente grotesco, absurdo." Bé, el noranta per cent de països que han aconseguit l'Independencia ha estat per una rebel·lió, o be del poble, o be dels seus mandataris, això és història,... fins i tot hi ha hagut guerres. En cada cas els esdeveniments han anat d'una manera diferent. Al nostre cas ha estat d'abaix cap a dalt, ha estat el poble qui ha arrossegat als seus mandataris i els ha anomenat com a tals al Parlament. Per tant la meva pregunta és: això no és legitimitat?  Entenc que les coses vistes des de fora, sense viure el problema com ho fem nosaltres dia a dia, en pugui resultar una visió distorsionada de la realitat. En el cas de J.Carlin, després de viure-hi uns anys té amics al país.

Ell mateix i el poble britànic descobreixen una Espanya desconeguda que tot d'una els sobta amb l'1-Oct. L'Estat espanyol es treu la careta que ha amagat durant quaranta anys i ens ensenya que encara és un estat repressor, no aquell país simpàtic, modern, democràtic, en el que les coses rutllen soles i que tothom mira des d'Europa com Carlin descriu: la realitat és molt més crua, ara l'estan descobrint.

Fins aquí, penso que puc fer comentaris al respecte, tota la resta de l'entrevista em sembla correcte. La meva conclusió és que Carlin és un desconeixedor del fons del problema català i la seva història.

Com molt bé dius, Carlin no relaciona la rebeldia de la votació del 9N de 2014 amb la de 1-Oct de 2017. "El Gobierno" es nega a la negociació i a moltes més coses, es nega a que tinguem futur. Es nega al Corredor Mediterrani, a inversions al Port de Barcelona acordades amb empreses de la Xina, ens obliga a la MAT sense que la facin soterrada com demanava la societat. No acaba obres fonamentals per la vialitat a les rodalies de Barcelona, no duplica la línia fèrria fins a Vic, ni fins a Tarragona; RENFE  ens ha enviat els trens obsolets dels anys setanta; no vol fer el Túnel de Comiols per apropar el Pallars a la costa. Foment es nega a fer obres d'Infraestructures des de 2008 a 2017: fa a Catalunya 40 km mentre a Madrid al mateix període en fa 800 kms. El 8% de les beques només van a Catalunya mentre a Madrid el 72%. A Catalunya i País Vasc  estem gravats amb peatges mentre la resta del Estat no en té.
Josep March Xalabardé

21 de novembre del 2017

El jutge demana a la Policia Nacional que identifiqui els agents que van actuar l'1-O




Les denúncies presentades al jutjat es refereixen a 130 persones ferides en 23 col·legis electorals


21.11.2017
El jutge que investiga les càrregues policials als locals de votació de l'1-O ha demanat a la Policia Nacional que identifiqui els agents que van actuar en cadascuna de les intervencions que van fer per impedir el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional.

En una providència, el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha requerit la Brigada d'Informació de la Policia Nacional perquè li detalli el nombre d'agents que va actuar a cadascun dels locals de votació on va actuar aquell cos, les funcions de cadascun d'ells i el número d'identificació de l'uniforme.



El magistrat ha dictat aquesta providència en el marc de la investigació que va obrir arran de les denúncies presentades per les càrregues de la Policia Nacional per impedir la votació en locals de Barcelona que van acollir urnes l'1 d'octubre, que es van saldar amb unes 130 persones ferides.

El jutge, que investiga si hi va haver "proporcionalitat" en l'actuació de la Policia Nacional en 23 locals de votació -no només en un, com demanava la fiscalia- va demanar a la Delegació del Govern un informe sobre les instruccions "orals i escrites" que es van donar als cossos i forces de seguretat de l'Estat per impedir l'1-O.

Querella per la pèrdua d'un ull
Aquest jutge també té a les seves mans la querella que va presentar la setmana passada el jove que va perdre la visió en un ull per una pilota de goma disparada per la Policia Nacional a les portes de l'escola Ramon Llull de Barcelona, on van quedar ferides 19 persones.



Dels 23 col·legis electorals que es reporten, el Ramon Llull és el centre de votació de l'1-O que concentra més denúncies de lesionats, seguit del col·legi Mediterrània, amb 16, i el CEIP Àgora i l'ambulatori El Guinardó, tots dos amb 10.

També hi va haver denúncies de ferits en l'IES Pau Claris (9), Estel (9), IES Joan Fuster (8), IES Pau Romeva (7), Serveis Centrals del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (6), col·legi Prosperitat (5), IES Jaume Balmes (4), Escola Oficial d'Idiomes (4), col·legi Infant Jesús (4), Centre Educatiu Projecte (4), Escoles Pies de Sant Antoni (4), CEIP Tibidabo (2), CEIP Els Horts (2), IES Joan Boscà (2).

Finalment, els jutjats de Barcelona han rebut per ara denúncies d'un ferit al centre de Formació d'Adults Freire, CEIP Aiguamarina, CEIP Víctor Català, col·legi Trinitat Vella i CEIP Mas Casanovas.

L’independentisme mantindria la majoria de cara a les eleccions del 21 de desembre, segons una enquesta d'El Periódico

L’independentisme mantindria la majoria de cara a les eleccions del 21 de desembre

Actualitzada el 20-11-2017  

L’independentisme referma la majoria absoluta de cara a les eleccions del 21 de desembre. Ho assegura una nova enquesta de El Periódico , que apunta que Esquerra guanyarà de manera còmoda: aconseguirà entre 37 i 38 escons.

Això sí, la llista de Carles Puigdemont li rebaixa les previsions i, segons el sondeig, hi podria haver un transvasament de vots d’Esquerra cap a Junts per Catalunya. Baixa entre 5 i 7 escons respecte a l’enquesta del mes passat, una xifra que, precisament, guanya el PDECat amb la nova marca. Junts per Catalunya obtindria avui entre 24 i 25 escons i podria ser la segona força en diputats al Parlament. 

Disputa pel segon lloc més que mai
De fet, el segon lloc estaria més disputat que mai: amb la mateixa forquilla se situen també Ciutadans i el PSC. Els d’Inés Arrimadas mantindrien resultat o anirien un pèl a la baixa, i Miquel Iceta milloraria les xifres de fa dos anys, quan van tocar fons. 

El sondeig també apunta que els comuns retrocedirien dos diputats -fins als 9-, la CUP mantindria entre 7 i 8 escons dels 10 que té actualment, i el PP podria quedar últim, amb entre 6 i 7 (ara en té 11). 

Majoria del bloc independentista
La majoria absoluta de l’independentisme estaria assegurada, fins i tot en el pitjor dels pronòstics. Es mou en una forquilla que va dels 68 als 71 escons.

 http://www.rac1.cat/programes/el-mon/20171120/433033774738/lindependentisme-mante-la-majoria-de-cara-a-les-eleccions-del-21-de-desembre.html

Al Parlament EU d'Estrasburg Xina demana explicacions a la UE pel seu posicionament sobre Catalunya




21.11.2017 -  Català Digital
Catalunya va ser inclosa a última hora en l’ordre del dia de la reunió inter-parlamentària entre la Unió Europea i la Xina que es va celebrar el 15 de novembre a Estrasburg a petició de Pequín, segons ha pogut saber l’ACN. El vicepresident del comitè d’Afers Exteriors de l’Assemblea Popular Nacional de la Xina, Wang Xiaochu, va preguntar als eurodiputats per la situació a Catalunya i, tot expressant el seu suport per l’actitud del govern espanyol, va demanar si l’estratègia adoptada per Madrid era també la línia oficial de la Unió Europea i si era d’esperar, per tant, que també s’apliqués en “altres” temes, en una referència implícita a l’actitud de la UE en les qüestions del Tibet, Xinjiang o les vulneracions de drets humans a la Xina, segons han confirmat a l’ACN fonts coneixedores del contingut de la reunió.

“Actualment, sí”, va assegurar el president de la delegació de l’Eurocambra per a les relacions amb la Xina, el socialista alemany Jo Leinen, sobre si la posició espanyola respecte a Catalunya era la mateixa que la de la Unió Europea. Dos eurodiputats espanyols, Francisco Millan, del PP, i Fernando López Aguilar, del PSOE, van defensar l’actitud del govern espanyol sobre Catalunya, i van rebre el suport xinès. 

Davant de la insinuació de la Xina, però, de si el paper europeu de no ingerència a Catalunya era esperable, per tant, en altres qüestions com el Tibet, la delegació de l’Eurocambra per les relacions amb la Xina va voler insistir que les situacions a l’Estat espanyol i al país asiàtic no són del tot comparables, segons ha pogut saber l’ACN. 

En concret, segons han explicat fonts coneixedores del contingut de la reunió, els representants europeus del Parlament van deixar clar que si bé la UE segueix la política ‘d’una sola Xina’ pel que fa a les disputes territorials al país asiàtic, això no vol dir que pugui callar davant de possibles violacions de drets humans de Pequín. La Unió Europea, van recordar, demana “diàleg”, en la situació catalana, i el compliment de la llei. Les mateixes fonts han negat que, ara per ara, la UE consideri que hi ha vulneracions dels drets humans a Catalunya arran dels empresonaments dels consellers o els líders de l’ANC i Òmnium. 

El debat sobre Catalunya es va fer en uns 20 minuts al Parlament Europeu a Estrasburg, i estava inclòs en l’ordre del dia, canviat a última hora, sota el punt ‘Temes regionals a Europa’. Els parlamentaris europeus i xinesos en van parlar just després de debatre sobre les conseqüències del Brexit.

http://www.cataladigital.cat/2017/11/21/ultima-hora-xina-demana-explicacions-a-la-ue-pel-seu-posicionament-sobre-catalunya/

Publicat també a: https://www.vilaweb.cat/noticies/la-xina-va-preguntar-a-la-ue-per-la-situacio-de-catalunya/ 

 

12 de novembre del 2017

11.nov.2017 "Aposta reeixida": la manifestació de l'11-N a la premsa internacional

Imatge d'El Nacional.

Presos polítics.

El Nacional - Foto: Laura Gómez
Barcelona. Diumenge, 12 de novembre de 2017



"Aposta reeixida per a les associacions independentistes catalanes", titula en portada Patrick Bèle, enviat especial del diari francès Le Figaro a Barcelona. Bèle destaca l'actitud pacífica i la fermesa dels manifestants, i augura que el 21-D serà un important test per l'independentisme i pel govern de Madrid. Le Figaro inclou també una entrevista al vice-president de l'Assemblea, Agustí Alcoberro.

L'agència France Press obre la seva pàgina web amb un vídeo de la multitudinària manifestació de Barcelona. L'Indépendent, el major diari de la Catalunya Nord, destaca que als independentistes "no els mancaven raons per manifestar-se", posa de relleu l'èxit de convocatòria i tanca amb un vot d'esperança per a una negociació in extremis amb Madrid.

A la Gran Bretanya, la BBC, ha destacat la presència de 750.000 persones als carrers de Barcelona. Apunta que el sobiranisme confia en una victòria el 21 de desembre per avançar cap a la independència, però que l'unionisme també s'està organitzant.

El The Guardian també destaca la gran marxa de Barcelona amb centenars de milers de manifestants i entrevista a diferents assistents que mostren la seva determinació a lluitar per l'alliberament dels presos polítics.

Als Estats Units, l'agència Associated Press inclou un llarg reportatge sobre la manifestació, amb entrevistes a diversos participants en l'acte. Acaba amb la frase d'una jubilada que adverteix al govern de Madrid: "Espero que entenguin que no estem bromejant".

http://www.elnacional.cat/ca/politica/manifestacio-11n-premsa-internacional_211734_102.html

8 de novembre del 2017

8.nov.2017 - Aturada de pais. Concentracions arreu de Catalunya per demanar l'alliberament dels presos

Avui el que ha tingut més rellevància han sigut els talls a casi totes les carreteres, i les manifestacions al vespre a les viles de cada zona:

En particular, l'ocupació de l'estació de l'AVE de Girona ha sigut molt sonada:

 
 Girona, estació de l'AVE: Accés a les vies i hall, ocupats pels manifestants



Estació de l'AVE de Girona, ocupada. No han transitat els trens durant 10-11 hores.


Les vies de l'AVE, subterrànies, ocupades pels manifestants


Les vies de l'AVE, subterrànies, ocupades pels manifestants


Les vies de l'AVE, subterrànies, ocupades pels manifestants



--------

Altres talls a carreteres i autopistes: a La Jonquera, carretera d'accés a Andorra des de La Seu d'Urgell, a la carretera de Puigcerdà a Llívia, talls a l'A-7, accesos a Barcelona...




Fileres de camions aturats a les autopistes i carreteres.


Al vespre, manifestacions a totes les viles:

Reus


A Barcelona, la manifestació s'havia convocat a la pl. de la catedral.

La plaça de la Catedral de Barcelona s'ha omplert de pancartes amb el lema "Llibertat presos polítics"



08 Nov 2017

Milers de persones s'han concentrat aquesta tarda davant dels ajuntaments d'arreu de Catalunya i també a la plaça de la Catedral de Barcelona per demanar l'alliberament dels vuit consellers empresonats i dels dirigents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.





A la capital catalana, la Guàrdia Urbana ha xifrat en 25.000 les persones que s'han concentrat a la plaça de la Catedral. Des de les 5 de la tarda ha començat a arribar gent a la plaça. La munió l'ha omplert, fins a tocar de la Via Laietana, que ha quedat tallada al trànsit. S'han vist moltes pancartes amb el lema "Llibertat presos polítics" i s'han sentit crits com "Llibertat".

Durant els parlaments, el dirigent de l'Assemblea Nacional Catalana Agustí Alcoberro ha destacat que l'aturada ha enviat un missatge molt clar de determinació:



 "Hem enviat un missatge molt potent al món i al regne d'Espanya. Aquest no és un poble mesell, que es doblegui, que accepti les humiliacions. És un poble lliure, disposat a arribar fins al final per aconseguir la llibertat i la República."

En nom d'Òmnium, Marcel Mauri ha defensat la vaga i ha alertat que no dubtaran a repetir convocatòries com aquesta per aconseguir la llibertat dels presos:


"Alguns deien que no era dia de vagues i aturades, però és la ciutadania d'aquest país qui decideix quan s'atura. I davant el 155, la repressió i els empresonaments, aquest poble s'ha aturat. I seguirem aturant-nos tantes vegades com faci falta mentre la repressió no s'aturi, mentre el govern i els Jordis no siguin a casa."

Les entitats sobiranistes han fet una crida a mobilitzar-se encara més aquest dissabte, amb la concentració prevista al carrer Marina de Barcelona. I han anunciat que ja hi ha més de 500 autocars contractats per desplaçar-s'hi.