(Molt greu, molt poc polític i per tant un agravant contra el ja dificilíssim diàleg. Des del punt de vista del Gobierno de España, es que no tenen més idees? Aquesta actuació és la única que s'els hi acudeix? Així va España des de fa segles. Cuca de Llum)
Acusa la Generalitat d'«imposar» la seva voluntat sobre les suspensions dictades pel Constitucional
La demanda considera que el president, Ortega i Rigau es «van desviar» de les funcions públiques
La fiscalia va presentar ahir la versió
més dura de la seva anunciada querella contra el president, Artur Mas,
la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene
Rigau, per quatre delictes per «haver planificat, auspiciat i finançat»
la votació del 9-N. La querella es va presentar al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest organisme haurà d'admetre-la a
tràmit, designar un instructor i citar com a imputats els querellats.
La
demanda es va redactar a la secretaria tècnica de la Fiscalia General
de l'Estat, que dirigeix Eduardo Torres-Dulce, i coincideix amb la
proposta remesa des de Madrid als seus col·legues de Barcelona la
setmana passada. Els fiscals del TSJC van rebutjar aquell esborrany en
els dictàmens que van remetre dilluns passat a Madrid al sol·licitar la
convocatòria de la junta de fiscals de sala.
En la querella
s'acusa el Govern de la Generalitat de desplegar «una conducta
incompatible» amb l'ordre de suspensió que va ser dictada pel Tribunal
Constitucional (TC) el dia 4 de novembre. I manté que els querellats
«han participat de manera personal i directa» en la celebració del 9-N.
La
votació alternativa es va articular a través d'una pàgina web i per als
fiscals va suposar «la realització, per altres mitjans, del designi
original» de celebrar una consulta que ja havia estat suspesa pel TC.
Així mateix, el ministeri públic va considerar que les decisions
adoptades per la Generalitat després de la suspensió del TC «confirmen
la persistència d'una voluntat de sobreposar la pròpia visió partidista
de la realitat sobre el deure d'exercir les seves atribucions (...)
segons Dret». I que les seves decisions, «escrites o no, els han situat
extramurs de l'ordenament jurídic» perquè només buscaven «fer prevaler
la seva voluntat «sobre els mandats del TC».
ORDRE CONTUNDENT
/ La querella imputa a Mas, Ortega i Rigau una desobediència greu,
usurpació de funcions públiques, malversació de cabals públics i
prevaricació administrativa. Per a la fiscalia, la suspensió del TC va
ser «una ordre absoluta, contundent i inequívoca». Per això, assegura
que les resolucions del TC «són vinculants» per a la Generaliat. A més,
els fiscals acusen la Generalitat de portar a terme «una camuflada
retòrica al servei de l'incompliment» del mandat del TC.
ELS TRÀMITS
/ EL TSJC ara ha d'admetre o no aquesta querella i designar un
magistrat instructor. La fiscalia vol, a més de sentir els querellats,
obtenir tota la documentació possible per apuntalar els delictes.
El
culebró d'aquesta querella es va iniciar el dia 10 de novembre, quan
una informació en què s'anunciava la seva presentació, filtrada a un
mitjà de comunicació, va ser repetida un dia després en una televisió
per la dirigent del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, donant-ho per
fet. Mentrestant, el fiscal Torres-Dulce ja havia mogut fitxa a
l'ordenar que s'incoessin unes diligències el dia 8 passat. I el fiscal
general va remetre el dilluns 10 als seus subordinats a Barcelona «unes
reflexions» sobre els delictes comesos.
Fins dijous de la setmana
passada, la fiscalia general estava convençuda que els fiscals del TSJC
presentarien la querella, tot i que només pel delicte de desobediència.
No obstant, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de
Tejada, va canviar d'opinió després d'escoltar durant dues sessions els
seus companys. Torres-Dulce li va oferir una última sortida abans de
convocar la junta de fiscals de sala dilluns passat, però Romero de
Tejada també es va negar a presentar la querella en nom del fiscal de
l'Estat.
La junta de fiscals de sala, reunida dimecres passat, va
avalar la posició de la fiscalia general. En el debat va prevaler el
criteri que el 9-N es va celebrar «per l'exercici desviat de les
funcions públiques» que ostenten els querellats, com diu la querella
presentada ahir.
La demanda serà defensada al TSJC pels
fiscals d'aquest tribunal, tot i que Torres-Dulce es reserva la seva
facultat d'elegir el seu subordinat a Barcelona per actuar en el procés o
fins i tot enviar un dels seus fiscals des de Madrid.
