Quan parlem de liderar no parlem de manar, parlem d'inspirar, de crear una visió compartida que il·lusiona a tothom perquè hom veu que avançant plegats s'arribarà més lluny. Lideratge basat en el servei, no pas basat en l'estatus, en l'ego.
Està clar que hi ha persones que tenen un lloc alt dins una organització, i la seva capacitat d'influir és més gran. Però això no vol dir que les persones que tenen un lloc més baix des del punt de vista jeràrquic, tinguin que considerar que el lideratge no va amb ells o amb elles. Per què és un verb. "Avui vaig a liderar, avui vaig a inspirar, avui vaig a mobilitzar amb el meu exemple. Avui veuré com ajudo a d'altres sers humans a creure en el seu potencial. Doncs al final és això el que crea una cultura del lideratge".
..."avui vaig a liderar, avui inspiraré..."
Condicions per a ser un líder, per influir:
1- Competència: ha de ser competent en un camp, "jo reconec que aquesta persona és competent", no és senzillament que tingui una opinió, no: té una opinió sustentada en un coneixement i en una experiència en aquest camp. No cal que sigui el meu camp. Però reconec que té una competència.
2- Tenir una visió, sinó hi ha una visió, com haver-hi lideratge? Perquè com vols crear una unió de caps i cors en un propòsit comú si no hi ha cap lloc a on arribar? Si no té focus.
3- Una persona con carácter, que quan estiguis amb ella es vegi com algú fiable, com algú íntegre, com algú coherent, com algú que no cal que sigui perfecte però busca sempre fer el que diu.
4- La química. No hi ha manera de liderar si no es pot conectar amb els altres.
