Ponsatí: La sentència Marra: el precedent que redueix el marge d’actuació de Llarena contra Ponsatí

 Ahir Ponsatí no va comparèixer devant el jutge Llarena

 

La sentència Marra: el precedent que redueix el marge d’actuació de Llarena contra Ponsatí      Oriol Bäbler -  24.04.2023 - Vilaweb El jutge instructor de la causa contra el procés independentista català, Pablo Llarena, va amb peus de plom en relació amb la situació de l’eurodiputada Clara Ponsatí, que ahir no es va presentar al Tribunal Suprem espanyol, on havia estat citada a declarar, acusada d’un delicte de desobediència per l’organització de l’1-O. “L’única cosa que hauria de fer és respectar el dret de la Unió Europea i tancar aquest procediment”, l’advertia l’advocat Gonzalo Boye, després de presentar un escrit al tribunal. Mentrestant, a Brussel·les Ponsatí entrava a les dependències del Parlament Europeu: “Sóc aquí perquè és la meva obligació representar els qui m’han votat i per a defensar la dignitat del Parlament Europeu […]. El jutge Llarena ha de fer un curset de dret europeu.”   Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.  Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.   “Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió. “Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu l“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió. ....  (article interessant i llarg, per acabar-lo cliqueu:)   https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-luigi-marra-precedent-retalla-marge-pablo-llarena-ponsati/   ...............   >> Boye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabentat    La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicial   Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de PonsatíNou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Nou torcebraç entre el jutge instructor del procés, Pablo Llarena, i l'advocat Gonzalo Boye sobre funcionament de la justícia europea. L'advocat ha advertit al jutge que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí arran la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Malgrat que la comunicació de la presidenta va ser pública i fins i tot va donar peu a un agre debat, el jutge no es va donar per assabentat i ara ha respost a la defensa demanant a Ponsatí que aporti la justificació documental del seu recurs, així com la traducció del mateix.   El 28 de març, després de ser detinguda a Barcelona i conduïda davant del jutge de guàrdia, se li va comunicar a l'eurodiputada que aquest dilluns s'havia de presentar davant de Llarena. Això no obstant, Ponsatí no ha comparegut. La seva defensa ha argumentat a través d'un escrit presentat al Suprem que el 4 d'abril, una setmana després de la detenció de la consellera, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va remetre comunicació oficial confirmant que havia obert el procediment d'empara i havia enviat la seva petició al Comitè d'Afers Jurídics, tal i com havia anunciat davant del ple una setmana abans. De fet, aquell ple va donar peu a un cara a cara entre Ponsatí i Metsola i una picabaralla a l'hemicicle amb eurodiputats espanyols. Aquesta decisió consta a la web de l'Eurocambra. Procediment suspès La defensa de Ponsatí ha recorregut a una sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE del 2008 en què s'apel·la a la "cooperació lleial entre les institucions comunitàries  i les autoritats nacionals", especialment quan es tractat de les autoritats judicials. Aquella sentència adverteix que "quan s'ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant d'un jutge nacional i aquest ha estat informat que s'ha iniciat un procediment d'empara dels privilegis i immunitats d'aquest mateix diputat, el referit jutge ha de suspedre el procediment judicial i sol·licitar al Parlament que emeti la seva opinió amb la major brevetat". Boye adverteix que aquesta jurisprudència obliga Llarena a "suspendre el procediment judicial", la qual cosa representa "deixar sense efecte la citació" d'aquest dilluns, així com la resta de mesures restrictives dels drets de l'eurodiputada. Cinc dies La defensa de Ponsatí, que assenyala a més que l'eurodiputada tenia compromisos aquest dilluns al Parlament Europeu que impedien la seva presència a Madrid, recorda també els diferents procediments oberts davant de la justícia europea sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts, així com per vulneració de de diferents drets fonamentals dels exiliats i sobre la competència del Suprem. Com a resposta, el jutge ha donat cinc dies a la defensa de Ponsatí per aportar la documentació que demostri que ha presentat la demanda d'empara i perquè presenti la traducció a l'espanyol del document en anglès que ha incorporat al seu escrit amb la comunicació oficial de Metsola. https://www.elnacional.cat/ca/politica/boye-avisa-llarena-eurocambra-lliga-mans-ponsati-jutge-no-assabentat_1013610_102.html Procediment suspès La defensa de Ponsatí ha recorregut a una sentència de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la UE del 2008 en què s'apel·la a la "cooperació lleial entre les institucions comunitàries  i les autoritats nacionals", especialment quan es tractat de les autoritats judicials. Aquella sentència adverteix que "quan s'ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant d'un jutge nacional i aquest ha estat informat que s'ha iniciat un procediment d'empara dels privilegis i immunitats d'aquest mateix diputat, el referit jutge ha de suspedre el procediment judicial i sol·licitar al Parlament que emeti la seva opinió amb la major brevetat". Boye adverteix que aquesta jurisprudència obliga Llarena a "suspendre el procediment judicial", la qual cosa representa "deixar sense efecte la citació" d'aquest dilluns, així com la resta de mesures restrictives dels drets de l'eurodiputa  Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicial La defensa de Ponsatí adverteix que la petició d'empara que ha fet per la seva detenció paralitza el procés judicia .....Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició.Boye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabentatBoye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabent Boye avisa Llarena que l'Eurocambra el lliga de mans amb Ponsatí i el jutge no es dona per assabentat El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició La petició d’em El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la  El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Co Amb això damunt la taula, Llarena ha decidit de donar un termini de cinc dies a la defensa de Ponsatí perquè aporti tota la documentació que acredita la petició d’empara –traduïda a l’espanyol, perquè Boye l’ha presentada en l’anglès original– i alhora ha donat el mateix termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol i l’acusació particular –que l’exerceix el partit d’extrema dreta Vox– perquè expressin la seva posició. La petició d’empara El 29 de març proppassat, l’endemà de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar al ple de la cambra que havia tramitat la petició d’empara de la immunitat i que l’havia derivat a la Comissió d’Afers Jurídics –d’acord amb l’article 9 del reglament–, que dirigeix l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Amb això, Metsola ja va fer més que l’ex-president David Sassoli, que l’octubre de 2019 –abans de la sentència Junqueras del TJUE– s’havia negat a tramitar una petició d’uns quants eurodiputats en nom d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. “Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.Malgrat la incompareixença, Llarena no s’ha atrevit a reactivar l’ordre espanyola de detenció contra ella. El motiu? Ha topat amb jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En el seu escrit, Boye –a més de recordar que no hi ha delicte, que els fets han prescrit i que Llarena no és el jutge predeterminat per llei– diu que, segons la sentència del cas Marra (2008), l’eurodiputada és protegida contra qualsevol acció judicial perquè la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu té entre mans la seva petició d’empara.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’un jutge nacional i aquest ha estat informat que ha començat un procediment d’empara dels privilegis i immunitats d’aquest mateix diputat, com el que preveu l’article 6 del reglament intern [del Parlament Europeu], el jutge ha de suspendre el procediment judicial i sol·licitar al parlament que emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible”, diu la sentència en qüestió.“Quan s’ha exercit una acció contra un diputat europeu davant d’PER A  SABER-NE  MÉS:   >>  Clara Ponsatí publica un llibre: “Els catalans estem amb la pistola al clatell. Com vols que siguem més sota l’amenaça de la violència?” per Antoni Bassas    >> 01.04.2023 Aamer Anwar: “Clara Ponsatí és perillosa per a ells” . Les hseves interessants opinions sobre el moviment independentista català.           >> 29.03.2023 Els quatre punts clau de la sacsejada que Ponsatí ha fet en el tauler polític català.           >> 23.03.2023 - Ve a Barcelona, és detinguda per un policía de paisà. Clara Ponsatí queda en llibertat a Barcelona però ha de comparèixer davant el jutge Llarena _____

Martín Pallín: “Vuit vocals del PP al CGPJ han comès formalment un delicte”

 

Entrevista a l'ex-fiscal i ex-jutge del Tribunal Suprem espanyol sobre la crisi i paràlisi de la cúpula del poder judicial

 

Vilaweb- Oriol Bäbler - 30.12.2022  

La crisi del poder judicial espanyol va cremant etapes, però no s’atura. Després d’haver salvat in extremis la renovació del Tribunal Constitucional (TC), l’estat s’enfronta novament al seu gran fantasma, la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa més de quatre anys que funciona amb el mandat caducat. Per entendre la magnitud del problema parlem amb José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936), ex-jutge del Tribunal Suprem espanyola. “S’ha fet filibusterisme jurídic de la pitjor espècie”, adverteix.

 

—Com valoreu el blocatge del CGPJ, després d’haver esquivat la crisi del Tribunal Constitucional a darrera hora?
—És una cosa molt més preocupant. Parlem d’una paràlisi que fa que els vocals estiguin a punt de cloure un mandat sencer –cinc anys– en pròrroga. És una autèntica anomalia. El pla dissenyat pel PP era perllongar el blocatge del CGPJ i el TC fins a final de la legislatura i, després, veure què passava a les urnes. Per sort, una part del pla s’ha fet miques. Dit això, fa temps que crec que s’ha de reformar el sistema d’elecció dels membres del CGPJ. La situació actual de paràlisi és un despropòsit. Hi ha desenes de càrrecs vacants en els diferents òrgans judicials.

 

—Com s’ha de reformar el mètode d’elecció?
—De manera similar a la proposta que PSOE i Unides Podem van fer el 2020 però que finalment no van prosperar. Seria fer una primera votació en la qual caldria una majoria de tres cinquenes parts (210 diputats i 150 senadors), però si no s’aconsegueix, procedir a una segona votació per majoria absoluta (176 diputats i 133 senadors). Amb la situació actual a les corts, PSOE i Unides Podem podrien renovar el CGPJ amb suport dels partits de la investidura, fins i tot podrien tenir el detall de reservar una part dels seients a vocals afins al PP.

 

—Aquesta reforma fa olor de recurs del PP per inconstitucional?
—Segurament, però cal modificar la llei. A més, amb el canvi de majories al Tribunal Constitucional, no crec que passi res. Amb l’anterior, en què la dreta tenia majoria, segurament el recurs amb suspensió hauria estat admès dos minuts després que s’hagués publicat la llei al BOE. Ara no crec que passi.

 

—La Comissió Europea també es podria queixar.
—Brussel·les no posarà cap inconvenient, perquè ja ha expressat la seva preocupació per l’eternització del blocatge del CGPJ. D’altra banda, el canvi del sistema d’elecció no té res a veure amb les ingerències i manipulacions que s’han fet a Polònia i Hongria. La reforma és l’única manera de sortir d’aquest carreró on ens ha portat el PP.

 

—Com valoreu el paper de la majoria afí al PP en el blocatge del CGPJ?
—És filibusterisme jurídic de la pitjor espècie. És inconcebible que persones amb aquesta formació recorrin a tàctiques antidemocràtiques. A més, vuit dels vocals de la dreta han comès formalment un delicte. El 13 de setembre, quan es van oposar a renovar dos magistrats pel TC, van incomplir una llei aprovada pel parlament amb més de 180 vots. Negar-se a complir una llei és un dels elements de la sedició, l’altre és l’alçament públic i tumultuari. Això que han fet em sembla vergonyós i deplorable. Si no hi ha una reforma legal, ens podem trobar que les pròximes eleccions les guanyin les esquerres i aquesta gent s’atrinxeri allà de manera indefinida.

 

—Però aquesta sedició que comenteu no es pot penar, oi?
—No, no. Formalment, han comès un delicte, però no se’ls pot perseguir.

 

—Mentre no prospera una reforma legal, per què no hi ha una dimissió en bloc dels vocals per a forçar la renovació del CGPJ?
—D’això hi ha un precedent el 1996, quan governava Aznar i el CGPJ el presidia Pascual Sala. Sis vocals van dimitir i van deixar l’òrgan, que feia uns mesos que tenia el mandat caducat, sense el quòrum necessari per a prendre decisions, després de baixes per defuncions i nomenaments per altres instàncies judicials. Així van forçar que el congrés i el senat aprovessin la seva renovació. No sé si ara cal una dimissió en bloc, però penso que els membres de la minoria progressista haurien de plegar i deixar el CGPJ completament blocat. Amb tan sols els deu membres de la dreta. Ara bé, arribats en aquest punt de la crisi, no crec que passi, això. Hi ha massa interessos personals pel mig.

 

—Té solució la taca de politització de la justícia espanyola?
—Cal molt de temps i molta exemplaritat.

 

—Què us va semblar la decisió del TC d’impedir el debat i la votació d’una part del codi penal?
—Un autèntic atemptat contra la constitució i la democràcia. Una ingerència d’aquesta mena és insòlita en qualsevol país democràtic. El TC té entre les seves competències la revisió de les lleis aprovades per les cambres, però en cap cas els tràmits legislatius.

 

—Tampoc no és la primera vegada que s’excedeix…
—No és cap novetat, no. Com que van tolerar la condemna d’Atutxa (inhabilitat per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak) i la invasió en les competències del Parlament de Catalunya, doncs… La gent s’anima i comet autèntiques bajanades.

 

—Com es pot parar els peus al TC?
—Amb el canvi de majories dins el tribunal crec que no caldrà, però s’hauria de fer una declaració institucional molt dura de les corts generals. Que assegurin que no es tolerarà cap més ingerència d’aquesta mena. És prou trist haver d’arribar a aquest context, on cal recordar allò més elemental de la separació de poders. No m’imagino una cosa similar a França o Anglaterra.

 

—N’hi hauria prou amb la declaració?
—S’ha de plantar cara, però s’ha de comptar que els implicats tinguin prou enteniment per a no dur la crisi més enllà. Això és un problema institucional i s’ha de resoldre d’aquesta manera. Dit això, els magistrats que van permetre que el TC paralitzés un debat i una votació al senat han de saber que van prevaricar. La seva decisió va ser arbitrària i injusta.

 

—Se’ls poden exigir responsabilitats?
—Més enllà del retret públic, no. La llei orgànica els blinda. Són tan inviolables com les corts o com el rei.

 

—Com valoreu el fet que la majoria afí al PP hagi imposat els seus candidats al TC?
—La idea era que el bloc de l’esquerra continués defensant el seu candidat, que era José Manuel Bandrés, però això és com una partida de mus. I els conservadors han caigut a la trampa. Em consta que van quedar trasmudats quan van veure que els progressistes els acceptaven l’envit.

 

—Per què s’ha blocat el nomenament de Bandrés?
—És una polèmica inventada pels vocals conservadors i per la premsa que els fa seguidisme en qualsevol cosa. Bandrés és un magistrat excel·lent, dels més bons que hi ha en la carrera judicial i ho ha demostrat de manera reiterada. Això que és afí a ERC i procatalanista són foteses per a vetar-lo.

 

—Què en penseu, de Juan Carlos Campo i Laura Díez, els magistrats proposats pel govern espanyol?
—No em semblen cap barbaritat, com ha dit la dreta, però crec que el govern hauria de nomenar persones amb menys perfil polític, és a dir, menys lligats al PSOE. De totes maneres, en el cas de Campo, no és la primera vegada que un ex-ministre acaba al TC. Dit això, em sembla que el PP enfoca la qüestió d’una manera completament temerària i contrària a la realitat. El govern, sigui quin sigui, té el dret constitucional de nomenar dos magistrats. No hi ha cap assalt al TC.

 

—El PP assegura que, amb la reforma del codi penal i del poder judicial, el govern espanyol aplana el camí per al referèndum d’independència de Catalunya, tot i que Pedro Sánchez ho ha negat de manera reiterada. Què en penseu?
—Creure que el govern permetrà ara un referèndum és una invenció. Em sembla una bola més del catàleg de la dreta. Un referèndum unilateral és impossible i un de concertat pot ser consultiu, però això ja ho veurem. Ara és molt complicat. De totes maneres, Artur Mas ja el va fer i, políticament, no va passar res.

 

—Però veieu el govern espanyol avalant un referèndum?

—Hi insisteixo: de moment no, però caldrà veure si és consultiu o quina fórmula té. I amb quines majories es decideix. Els ciutadans espanyols, siguin d’esquerres o dretes, han de pensar en el futur. Quan hi hagi una majoria del 60% independentista, cosa que ara no passa, s’haurà de donar alguna sortida. Un referèndum no és res forassenyat.

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-martin-pallin-reforma-cgpj-vocals-pp-delicte/

 

Per a saber-ne més de la crisi dels jutges espanyols:

>>  Joaquín Urías: “Els sis magistrats sediciosos del TC no faran marxa enrere”  (23.12.2022)

 

>> Constitucional rechaza apartar a los dos magistrados recusados gracias al voto de los propios implicados. Humor por Ferran Martin.  (    12.2022)

 

 

Altres entrades de Martín Pallín a la Cuca de Llum:

 

>> Per què el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans)  pot tombar la sentència del procés, segons Martín Pallín, que presenta el seu darrer llibre: "La guerra de los jueces"

 

 >> Duríssim discurs de l’exfiscal José Antonio Martín Pallín durant el debat a l’ONU sobre Catalunya i Espanya   (20 març 2018)

 

>> Puigdemont és a Ginebra: Puigdemont exigeix a la UE que intervingui en el cas català a 'Le Figaro'   (19 març 2018)

 

 

__

El Tribunal Suprem espanyol rectifica i revisa ara l’indult als presos polítics

 

El Tribunal Suprem anuncia ara que tramitarà els recursos interposats pel PP, Ciutadans i Vox en contra els indults

 

 

 

(La notícia arriba, és curiós, el mateix dia que el TJUE retorna cautelarment  la immunitat parlamentària pel seu escó a Edimburg al Pres. Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Cucadellum)

 

 

 

Redacció - Vilaweb - 24.05.2022

 

La sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem espanyol ha rectificat i ha anunciat ara que revisarà l’indult als presos polítics concedits pel govern espanyol, en tant que tramitarà els recursos interposats pel PP, Ciutadans i Vox en contra.

 

Així ho ha decidit aquest migdia la secció cinquena de la sala per tres vots a dos, el mateix marge de votació amb què el passat 20 de gener acordà d’inadmetre els recursos per falta de legitimació dels demandants. Aquest canvi de parer del tribunal ha arribat a instàncies de la magistrada Inés Huerta, que a finals de gener es convertí en ponent de la secció cinquena de la sala després que la magistrada Ángeles Huet fos transferida a la secció primera. D’ençà de la seva arribada a la secció, Huerta –que s’ha mostrat en diverses ocasions partidària que els indults siguin sotmesos a control judicial– ha assumit la ponència dels recursos de reposició interposats contra el rebuig de les demandes del passat gener.

 

 El parer de Huerta és compartit pels magistrats Fernando Román i Wenceslao Olea, que ja van redactor un vot particular discrepant en la inadmissió de gener, tot advertint del suposat risc de crear “parcel·les d’immunitat” per al poder polític.

 

 https://www.vilaweb.cat/noticies/jutges-afins-pp-amenacen-indults-presos-politics/?utm_source=onesignal&utm_medium=push&utm_campaign=notificacions

 

................

 

 

Dos  dies més tard: és interessant llegir les impressions de desconcert de l'advocat Xavier Melero, a l'entrevista següent:

 

Xavier Melero, ahir al seu despatx de Barcelona (Foto: Adiva Koenigsberg) 

https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-melero-equivocat-sempre/?utm_source=onesignal&utm_medium=push&utm_campaign=notificacions

..............

Més info respecte a aquesta  irregularitat:

 26.05.2022 - Vilaweb

Qui són els tres jutges afins al PP que poden fer tancar novament els presos polítics? 

 

Inés Huerta, Wenceslao Olea i Fernando Román, que han ascendit gràcies als tripijocs del PP, tenen el futur dels presos a les mans

Llegir tota la notícia a:

https://www.vilaweb.cat/noticies/jutges-afins-pp-amenacen-indults-presos-politics/?utm_source=onesignal&utm_medium=push&utm_campaign=notificacions

Annexe a 22 juny 2022: 

Jordi Cuixart, el president d'Omniun va ser empresonat 4 anys com com els Consellers del govern que va organitzar el referèndum de l'1-Octubre 2017, (com si fòra un polític, que mai jo ha estat). 

 

Va accedir com ells a la llibertat per un "indult revisable", figura jurídica inèdita al món mundial). L'indult va arribar, suposem, per pressions de la UE. 

 

Un cop al carrer i  després de deixar la direcció d'Omnium, ha marxat a viure a Suissa.

Molt agraïts per tot el que ha fet per nosaltres!  Desitgem que pugui tornar aviat.

 

___

Catalangate. Miremos al juez del CNI, per Elisa Beni

 

15.05.2022 - Elisa Beni - eldiario.es

Comenzaré aclarando que yo podría vivir en una nación que tuviera 32.000 kilómetros cuadrados menos pero no en una en la que los derechos y libertades fueran cercenados por los propios jueces llamados a protegerlos. Aclararé también que no creo en Dios y, por tanto, menos puedo hacer profesión de fe de algo tan humano como el CNI porque sé, como Le Carré, que los espías no son ángeles ni santos. Aclararé también que considero que el periodismo tiene un sentido fundamental de contrapeso democrático y que está llamado a vigilar y denunciar los excesos del poder, por eso me llama tanto la atención ese afán ciego de alineación con un organismo estatal que es expresión del poder opaco que practican algunos colegas. Por último les diré que creo que aunque no sea más que por “egoísmo racional”, cualquier ciudadano atento debe estar interesado en asegurarse de que los controles democráticos y la protección de los derechos constitucionales dentro de nuestro territorio está asegurada, no vaya a ser que luego vengan otros y uno acaba siendo el disidente a perseguir. 

 

Por todo esto vengo a decirles que ya es hora de dirigir la mirada hacia el magistrado Pablo Lucas Murillo y su suplente, Andrés Martínez-Arrieta, y hacia los autos que firmaron que permitieron la violación total y absoluta de toda la intimidad de al menos 18 personas, una de ellas un abogado que sigue procedimientos en su propio tribunal y con ella la de todos sus clientes. Me entero de que están “molestos” en el Tribunal Supremo con el hecho de que se mostraran en la Comisión de Secretos Oficiales los autos de marras. Lo dice María Peral, a quien no osaría jamás disputarle su supremacía en las fuentes más señeras del alto tribunal. Esa preocupación, que atribuye a fuentes de las Salas II y III del TS –justo las salas a las que pertenecen los dos magistrados del CNI– por “los riesgos que corre el servicio de inteligencia”, la “delicadeza” de los asuntos que trata el CNI y el rechazo total a que pueda conocerse, ni siquiera con desclasificación, “la integridad de los autos” es muy definitoria. No mencionan en ningún momento la palabra derechos fundamentales y esto en mi opinión posiciona en un lugar tremendamente incómodo al más alto tribunal español y a los magistrados llamados a ejercer como “juez de garantías” frente a los procedimientos de los espías. No nos equivoquemos, no tienen ninguna función directora de una investigación penal en ese caso. Son jueces de garantías constitucionales y esa debería ser su principal ocupación. La propia ley de Aznar que los crea lo manifiesta así: se inventa la figura porque existe el artículo 18 de la Constitución.

 

Vayamos a los hechos, no sin que antes nos agradezcan los lectores el esfuerzo de ir saltando de aquí a allá para obtener datos sobre los citados autos, ahora que ninguna fuente quiere usar el teléfono y que todo hay que solucionarlo quedando en lugares discretos para un café o un agua con gas. Verán cómo acabamos o de los nervios o sin cálculos biliares los periodistas de este país. 

 

El primer problema que presentan los autos firmados por el juez del CNI –no sabemos si todos por el mismo, los parlamentarios profanos en derecho no tuvieron tiempo de mirarlo todo, fue transparencia en diez minutos– es el hecho de que al parecer autorizaron intervenciones telefónicas y no infestación de software como Pegasus. “Las intervenciones telefónicas son la única forma de evitar la secesión en España”, reza literalmente una de estas resoluciones. La cuestión es que la regulación por la Ley de Enjuiciamiento Criminal de las escuchas telefónicas es distinta que la prevista para “la instalación de software que permita, de forma remota y telemática, el examen a distancia y sin conocimiento de su titular del contenido”. Esa posibilidad está recogida en el artículo 588 septies a) que obliga al juez autorizante a limitarse a unos delitos concretos –terrorismo, organización criminal, contra menores, delitos cometidos a través de tecnología y delitos contra la Constitución y relativos a la defensa nacional– y a la par obliga a especificar en los autos los dispositivos concernidos, el alcance de la medida, la forma de acceso, la autorización para realizar copias, las medidas de preservación de la integridad de los datos y la supresión posterior– y NADA de esto figuraba en los citados autos. Respecto al tipo de delito, solo el delito contra la Constitución podría asimilarse al espionaje del entorno independentista aunque, tampoco, porque desde la sentencia del propio Tribunal Supremo sabemos que nunca hubo un delito contra la Constitución sino contra el orden público. ¿Cómo pensar que sí iba a haber un delito de rebelión a finales de 2019 o 2020? ¿Les timaron los agentes a los magistrados o los magistrados sí sabían que iban a infiltrar Pegasus pero no ponderaron su potencia de “interceptación”? 

 

Esto nos lleva a las argumentaciones recogidas en los autos que fueron firmados por un magistrado del Tribunal Supremo que está obligado a constatar que no se trate de argumentos locos, que tiene que aplicar un principio de verosimilitud porque si no solo está cubriendo con su firma un paripé. Los argumentos recogidos en los autos son esotéricos, poco racionales y hasta infantiles. Un magistrado no puede autorizar la violación total y sistemática de toda la intimidad de un ciudadano vicepresidente de la Generalitat, incluso permitir que se le suplante enviando mensajes o activando una cámara en su vida privada, alegando que puede ser el coordinador de los CDR. Hay que no tener la más mínima idea de política ni de actualidad ni leer los periódicos para pretender que Aragonés y ERC fueran los coordinadores de los CDR –estaban distantes y hasta peleados sobre cómo afrontar la sentencia– ni pensar que fuera la cabeza de unos presuntos disturbios que él mismo se vería llamado a reprimir y controlar. 

 

Eso por no ir a la argumentación para intervenir a un abogado basándose en una condena ya extinta –con gran respeto del togado por el principio de reinserción– y alegando que “ha puesto a disposición de Puigdemont la red internacional de ETA”. ¡De ETA, señores, en 2019! ¡De ETA! Y eso lo firma un magistrado del Supremo porque como prueba le ofrecen que en la defensa de Puigdemont entró también un prestigioso letrado belga llamado Paul Bekaert, que hace décadas tuvo algún miembro de ETA como cliente en extradiciones. Poner eso en un auto es bochornoso, ya les digo que hasta los panfletos amarillos de la ultra derecha son capaces de armar fakes con mayor fortuna. Eso por no mencionar como argumento jurídico el concepto indeterminado “atentar contra la imagen exterior de España”. ¿De verdad la imagen de España, sea eso lo que sea, permite ciscarse en los derechos fundamentales y constitucionales de los ciudadanos sin que estos tengan la más mínima oportunidad de defensa? Porque miren que aquí se da el curioso caso de que magistrados llamados a proteger derechos han avalado cosas tan surrealistas como las que se comentan y ha tenido que ser un centro canadiense, The Citizen Lab, el que tenga más prurito en la defensa de los derechos constitucionales españoles. Por cierto, la propia Paz Esteban validó a este centro de Toronto en su comparecencia en la comisión de secretos como “serio” y afirmó que “no se casan con nadie”. Lo digo para todos los voceros que se han lanzado ahora a cuestionar la honorabilidad de una fuente que el propio servicio utiliza y da por buena.

 

¿La integridad territorial está por encima de la Constitución? ¿Existe un magistrado que por sí solo y fuera del procedimiento pueda decretar un estado de excepción para ciertas personas sin ningún control de legalidad? Porque es lo que hacen estos autos, aplicarles una restricción de legalidad constitucional de excepción. Puede que algunos piensen que sí, también lo hacía Carl Schmitt cuando decía que “no es el derecho sino la excepción; no es el juez sino el soberano; no la razón sino la decisión, ya que el juez y la norma han sido empujados fuera de la norma”. Así es, Schmitt consideraba que cuando se ataca la Constitución hay que salirse de ella para combatir al atacante. No les hago espoiler si les digo que Schmitt se hizo nazi y acabó en la cárcel al terminar la IIGM. 

 

No sé pues si los magistrados del Tribunal Supremo que se muestran “molestos” y que temen las nefastas consecuencia de una desclasificación íntegra de los autos, temen por el servicio o por ellos mismos y por el papel que pueden terminar haciendo en esta cuestión si algún día se llega a ponderar desde un punto de vista técnico las resoluciones que dictaron. Lo cierto es que hasta socialistas que confiaban a pies juntillas en el magistrado Lucas se quedaron bien pasmados al acceder a los autos.  

 

Claro que hay que mirar hacia el Tribunal Supremo, como ya les conté en Un juez como coartada, porque si la autorización judicial de las actividades del CNI es un mero paripé, que se aleja de cualquier triada de principios constitucionales para la intervención de la intimidad de un ciudadano (idónea, necesaria, proporcionada), entonces estamos en manos del poder oscuro, lo tenga quien lo tenga, y sin ningún parapeto constitucional ante él. Entonces el espionaje por meros motivos de ideología política es posible. Entonces esto es un simulacro de Estado de derecho.  

 

Ningún demócrata puede aceptar tal escenario y mucho menos un gobierno progresista que estaría obligado a legislar para asegurarse que una cosa así no vuelva a repetirse. Primeramente eliminando el uso de un arma como Pegasus que es incompatible con un estado democrático. Después reestructurando el servicio a imagen de los de otras democracias del entorno. 

 

http://eldiario.es/129_893d7b?utm

___