Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les llibertats de la democracia - llibertat en les comunicacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les llibertats de la democracia - llibertat en les comunicacions. Mostrar tots els missatges
12 de juny del 2025
10 de setembre del 2024
Las amenazas de la Unión Europea a Elon Musk con X -antes Twitter-. Alerta, manipulación de los medios!!
TRANSCRIPCIÓ:
"Tenemos una Comisión Europea que le està diciendo al dueño de X te podemos meter una multa muy grande como al resto, pero si pasas por el aro y ahora vas a manejar las conversaciones dentro de Twitter que nosotros te digamos, -censuras a los que nos molesten y tal-, entonces eso ...
"Esto es mafia, y esto es muy serio porque Elon Musk seguramente tiene pruebas de esto.
"Esto es para echarlos a todos porque están quitando la libertad a los ciudadanos europeos. Y estan cogiendo las grandes plataformas para ponerlas al servicio de esta élite de sinvergüenzas que en estos momentos nos gobiernan Europa."
>> https://youtube.com/shorts/8M4u7FQru4A?si=fwMBM0m70fdIZfjB
__
30 d’agost del 2024
Telegram.3 - ¿Por qué Francia ha detenido a Pavel Durov. propietario de Telegram?
30.agost.2024
El 24 de agosto, Pavel Durov, fundador de Telegram, fue detenido en Francia en un arresto sorpresa. Aunque no había una orden de detención previa, las autoridades francesas lo han arrestado como parte de una investigación por fraude, crimen organizado y otros cargos graves. En este vídeo, analizamos las posibles razones detrás de esta detención, el historial de Telegram con Rusia y la Unión Europea, y las tensiones actuales entre la plataforma de mensajería y varios gobiernos. También exploramos las teorías sobre el posible interés de Francia en obtener acceso a los datos de Telegram y cómo esta situación podría afectar la privacidad y la libertad de expresión en todo el mundo
NOTÍCIES RELACIONADES:
>> 24.08.2024 - Molt greu: França dona un cop a la privacitat i llibertat d'expressió: detenen al propietari de Telegram a França. Per Marc Vidal.
>> 28.08.2024 - Qué significa la detención del CEO de Telegram?
__
28 d’agost del 2024
Telegram.2 - ¿Qué significa la detención del CEO de Telegram?
28.08.2024
Ens volen fer venir por: què sàpiguen la nostra IP, què pensem,... Aceptar les seves excuses per intervenir Telegram sense la nostra protesta, es acceptar que és pitjor el remei que la malaltia: cal poguer expressar quan les coses es fan malament o molt malament, sense que hi hagi represàlia, ens beneficien a tots les correccions de rumb.
Cal recordar que la democràcia s'ha de vigilar [contra abusos com aquest], i s'ha de defensar.
>> https://youtube.com/shorts/2868hONTl2M?si=k_4llGRj3QrcAPEs
NOTÍCIES RELACIONADES:
__
19 d’agost del 2024
28 de maig del 2024
La justicia británica le concede a Julián Assange una nueva apelación contra su extradición a Estados Unidos
Amb data 20 de maig'24, s'obre aquesta nova possibilitat que ens omple de satisfacció. Veieu el vídeo (2 min) amb el rebombori dels británics, manifestant-se en contra de la seva extradició:
20 de gener del 2024
Nou avís en contra de la democràcia europea a Davos 2024. Vegin la conferència completa. La hipocresía europea: “Milei, president d'Argentina: Sois un peligro, os vais a cargar la democracia, os vais a cargar Europa"
Atenció! NO és el primer avís que publiquem, tots ells de persones fora de l'entorn dels poders polítics:
" la democràcia s'ha de vigilar "
>>>>> Aquesta és la conferència complerta de Milei, president de l'Argentina, a Davos 2024, la que comenta el periodista José Víznar del canal Negocios TV en el vídeo precedent:
(LN+, el canal de televisión de LA NACION, Argentina) - 19.01.2024
NOTÍCIES RELACIONADES:
>>> 03.2023 - Hervé Falciani: "Los bancos son los nuevos señores feudales" v.2
_
30 de juliol del 2023
Cartes en sobre obert, per Gonzalo Boye. Sobre el dret al xifratge de les comunicacions d'extrem a extrem.
El procés de retallada de llibertats va començar, sempre amb l'excusa de la necessitat de garantir la nostra seguretat, amb una cosa que ja ha passat a formar part de les nostres vides, com és l'exhaustiu control als aeroports i estacions de ferrocarril. Després va arribar l'accés, en temps real, als nostres moviments, tant aeris com en tren, a través de la cessió obligatòria, i amb caràcter previ, dels llistats de passatgers. En paral·lel, es van començar a establir una sèrie de regulacions, aparentment menors, que van anar donant carta de naturalesa als controls i a l'acumulació, per part dels estats, de moltes dades de milions de ciutadans que no tenen a veure res amb un suposat problema de seguretat.
Una vegada que s'ha aconseguit establir tota aquesta dinàmica de control, que permet als estats conèixer-ho pràcticament tot de les nostres vides, gairebé en temps real, s'ha passat a una nova etapa: la del control de les nostres comunicacions i la nostra intimitat, és a dir, l'accés fàcil, directe i generalitzat a l'últim reducte que ens va quedant com a ciutadans. Els mètodes d'accés a les nostres comunicacions i a la nostra intimitat són de sobres coneguts, uns d'alegals i altres d'obertament il·legals, sent prova d'això últim l'espionatge polític denunciat en el "CatalanGate" i del qual tan poc agrada parlar a molts mitjans de comunicació, sense assumir que ells també han estat víctimes d'aquesta dinàmica intrusiva. Però no és l'única dinàmica delictiva que s'ha comès en nom de la nostra seguretat, de l'ordre públic o de la repressió de la criminalitat; un bon exemple d'això són els casos dels assalts massius a totes les dades de les missatgeries encriptades Encrochat i Sky del qual poc s'ha parlat. Bàsicament, i amb l'excusa de perseguir la criminalitat organitzada, es va accedir als servidors d'aquestes dues empreses i es van apropiar de totes les comunicacions que passaven pels seus servidors; del més d'un bilió de missatges desencriptats, pocs més de 2.000 tenien relació amb activitats delictives, la resta eren comunicacions encriptades sense cap mena de rellevància penal. Sí, van accedir a bilions (amb b) de missatges encriptats, però només un parell de milers tenien alguna relació amb la comissió de delictes; es va tractar d'una mesura arbitrària, abusiva, no proporcionada i centrada en les conegudes com a "investigacions prospectives" o, dit clarament, es tracta de tirar la canya per si alguna cosa pica.
Aquesta patata calenta és ara en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
que, si continua amb la seva línia jurisprudencial, establirà que les
proves així obtingudes són invàlides, però, a més, dictarà criteris
interpretatius perquè aquestes coses no tornin a passar. Mentre tot això
succeeix, ens acabem d'assabentar que el govern espanyol està promovent
l'aprovació d'una normativa europea que prohibeixi el xifratge d'extrem a extrem
de les missatgeries telefòniques. No soc cap expert en informàtica,
però puc traduir que, per dir-ho clarament, el que pretenen és deixar
desproveïdes totes les nostres comunicacions de qualsevol mena de
garantia de confidencialitat. Em refereixo a missatgeria com WhatsApp, Telegram, Signal i tantes altres d'ús comú en l'actualitat.
Privar les nostres comunicacions del xifratge és tant com obligar-nos a
enviar cartes en sobre obert i, sens dubte, és una mesura incompatible
amb les garanties que un estat democràtic i de dret ha de donar als seus
ciutadans.
Si no fóssim al segle XXI, diria que el que pretenen és tant com que se'ns prohibeixi enviar cartes en sobre tancat;
volen que la nostra correspondència, és a dir, la nostra missatgeria,
s'enviï sense cap mena de protecció, que els lliurem el sobre obert
perquè, quan els plagui, puguin llegir, sense cap dificultat, tot el que
comuniquem entre amics, familiars, clients, etc.
Si al segle passat un govern hagués pretès alguna cosa així, no tinc cap dubte que l'hauríem catalogat de dictatorial perquè una mesura d'aquestes característiques és el somni humit de qualsevol tirà.
La inviolabilitat de les nostres comunicacions, tinguin aquestes el
format que tinguin, està constitucionalment garantida, també a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea,
però, així i per la porta del darrere, es pretén que ja no puguem tenir
ni tan sols la sensació d'estar comunicant privadament.
Diran que qui res no oculta res ha de témer, això és un fals dilema, perquè aquí la qüestió no va de temors, sinó de drets i el dret al secret de les comunicacions va sent un dels últims reductes de llibertat que ens va quedant. Ningú que no pretengui vulnerar el secret de les nostres comunicacions, més aviat tenir-ho molt fàcil per fer-ho, pot estar promovent una mesura que, com dic, no és cap altra cosa que obligar-nos a enviar les nostres cartes en sobres oberts perquè qui vulgui les pugui llegir. S'imaginen què haurien dit d'una cosa com aquesta els nostres pares o avis? Doncs això...
Davant d'iniciatives com aquesta, el que tots hem de començar a preguntar-nos és quant més dels nostres drets estem disposats a sacrificar sense que això acabi sent definitiu per situar-nos en un món que ja Orwell es va imaginar i que ara estem començant a viure. Hi ha països, com Turquia, que no només han adoptat mesures similars, sinó que, a més, bloquegen l'ús d'algunes aplicacions de missatgeria que s'han negat a desbloquejar-los el xifratge d'extrem a extrem. Que cadascú tregui les seves conclusions.
Insisteixo: privar a les nostres comunicacions del xifratge, especialment del xifratge d'extrem a extrem, és tant com obligar-nos a enviar cartes en sobre obert i, sens dubte, és una mesura incompatible amb les garanties que un estat democràtic i de dret ha de donar als seus ciutadans.
PER A SABER-NE MÉS, UNA ENTRADA QUE PARLA DEL MATEIX:
__
21 de juny del 2023
Octuvre:"Sánchez vol trencar l'encriptació d'extrem a extrem a les comunicacions" Els possibles mètodes per fer-ho, les "excuses" per donar-se permís per trencar la legalitat i moralitat, ens quedariem sense privacitat.
Les empreses tecnològiques haurien de preparar un punt feble per poder trencar l'encriptació, és el que s'en diu "la porta del darrere".
Trencar la clau pública seria un mètode.
(Mireu el vídeo: aquesta notícia i la del euro digital atempten greument contra les llibertats de la democràcia. Hem d'estar alerta!! Amb l'imposició de l'euro digital no ens permetrien estalviar, fomentant la cultura del subsidi (enlloc de la iniciativa i la creativitat), per tenir-nos captius. Bé, això és el que Mitterrand va fer a França, i no ha funcionat, és un país que no tira endavant, està encallat.
NO cal dir que atemptar contra la llibertat de comunicació va també contra une altre arrel principal d'una democràcia. Això és el primer que es fa quan s'instaura un règim dictatorial. Agraïm a Octuvre aquest vídeo. Cuca de Llum)
Cliqueu aquí per a veure el vídeo: >https://youtu.be/SRRN3de2SAo
...
7 de desembre del 2022
Editorial conjunta de diaris importants del món en defensa de Julian Assange: "Publicar no és un delicte"
Assange pintat en un mural d'un edifici
“Publishing is not a crime”. Així es titula la carta oberta que aquesta setmana han publicat els diaris New York Times, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i El País per demanar al govern dels Estats Units que aturi la persecució legal contra Julian Assange. Són els cinc diaris que van publicar just ara fa 12 anys els milers de documents d’informació reservada filtrats per Wikileaks. Una filtració a gran escala sobre corrupció, escàndols diplomàtics i espionatge que ha marcat un abans i un després en el periodisme mundial perquè va demostrar com poden arribar a ser de fràgils les més poderoses institucions quan tenen secrets per amagar, perquè va demostrar de què són capaços els periodistes quan treballen en xarxa i perquè va posar en qüestió un aspecte clau del periodisme: la protecció de les fonts.
Assange ha viscut reclòs a l’ambaixada de
l’Equador a Londres i, des de fa més de tres anys, en una presó de
màxima seguretat anglesa pendent de l’ordre d’extradició als Estats
Units, on podria ser condemnat a una pena de fins a 175 anys de presó.
Més enllà de les simpaties o recels que generi el personatge, els
editors de capçaleres de referència el blinden perquè només així poden
blindar el periodisme davant del poder polític. Tant la decisió del
govern nord-americà de reclamar Assange com la del govern britànic
d’accedir a extradir-lo és un avís per a navegants: qualsevol periodista
que publiqui informació que els governs considerin que els perjudica,
serà jutjat. I això té un nom: atac a la llibertat d’expressió i, per
extensió, a la democràcia.
Un altre article sobre Assange publicat a la Cuca de Llum:
__
27 de novembre del 2022
Josep Gifreu periodista i assagista: "Ucraïna ha fet de la transparència una arma"
El periodista, assagista i catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, és
articulista habitual d'El Punt Avui, i s'ha dedicat a analitzar profundament els mitjans de comunicació. Josep Gifreu analitza el paper
dels mitjans de comunicació i xarxes socials en la guerra d'Ucraïna al seu nou llibre "Ucraïna la guerra pel relat"
Veieu una mostra del llibre en pdf seguint el link: https://www.saldonar.com/llibre/ucraina-la-guerra-pel-relat
El Nacional - Anna Solé Sans - Foto: Carlos Baglietto - Barcelona. Dissabte, 26 de novembre de 2022
Josep Gifreu (Palol de Revardit, Pla de l'Estany,
1944) necessita poques presentacions. El periodista, assagista i
catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra és
articulista habitual d'El Punt Avui, i s'ha dedicat a analitzar profundament els mitjans de comunicació. Ara, tot just ha publicat "Ucraïna la guerra pel relat" (Saldonar, 2022). Un
llibre que identifica, registra i documenta els diferents actors de la
guerra i busca entendre el paper que hi han jugat els mitjans de
comunicació. Tant els que poden fer lliurement la seva feina com els que
no, i quines conseqüències pot tenir per a un país.
Així, a través d'un anàlisi de factors, retrata el paper del
periodisme i les xarxes socials en un conflicte que ja fa més de nou
mesos que dura. El que està clar, és que el periodisme fa una tasca
imprescindible per conèixer què passa i de quina manera. Una mostra més
de com de necessària és la tasca dels mitjans de comunicació (i el poder
que amaguen).
Al llibre, tot just a les primeres pàgines, busca raons
possibles que defensen l'agressor i la reacció heroica d’Ucraïna. Amb
quines es queda?
Faig de periodista de taula, que té en compte el que han fet periodistes
de guerra i opinadors i també els experts. Jo intento situar-me des del
punt de vista del periodista que intenta aclarir les raons de uns i
altres. Lògicament em declaro cap a una opció preferent, però tenint en
compte les raons que motiven un conflicte com aquest. Qualsevol persona
que s’interessi pel conflicte ha de considerar el present i també la
història. Cal remuntar-se a la fi de l'URSS i també la crisi del Maidan,**
que és una mica l’origen d’aquesta guerra. L'origen de la guerra és,
bàsicament, una revolució nacionalista d’Ucraïna. Sense això, no es
poden entendre les reaccions russes, envaint Crimea, per exemple. La
gent habitualment desconeix tot això. La Rússia de Putin reacciona d’una
manera determinada i ho fa amb mesures militars. Envaint territoris,
ajudant separatistes del Donbass perquè facin front al govern de Kíiv, i
una sèrie de mesures que limiten la llibertat al seu propi país. Una
cosa i l’altra van fent camí fins que s’arriba a on s’ha arribat ara.
És clar, per a Putin, la guerra és una operació militar.
I és significatiu com Putin no admet que hagi estat una guerra sinó recuperació de territoris. En aquest sentit, obliga a tots els mitjans de Rússia a anomenar-ho "operació especial militar" contínuament. Continua havent-hi aquesta obligació. Per arribar aquí, hi ha hagut una operació de neteja per part del Kremlin de les possibles llibertats d’expressió que existien fa uns anys. El tancament del Kremlin respecte aquestes llibertats es fa a partir d la segona guerra de Txetxènia i la invasió de Crimea. Es perfila un dispositiu de control absolut de la informació i propaganda que també es basa en desinformació constant. Al llibre, intento fer un seguiment dels principals moments en que pràcticament desapareix el periodisme independent. Molts mitjans, amb les lleis que es van aprovant per imperatiu del Kremlin, han hagut de deixar la feina que feien. Aquestes normes i lleis han fet fugir 100 o 200 periodistes, a banda de la gent que marxa per qüestions personals o pel que sigui. Els russos ho desconeixen perquè pràcticament no hi ha portals independents. Sí que hi ha xarxes socials que van informant, o mitjans com Meduza o The Moscow Times... i altres, que han traslladat a l'estranger les seves seus. També capten mitjans d’occident a través de telegram. Els periodistes internacionals han hagut de decidir si es quedaven o no i sota quines condicions podien continuar fent la seva feina. Al llibre, procuro explicar això de Rússia perquè és important saber com Putin entén les polítiques informatives de guerra.
9Putin que no admet que hagi estat una guerra sinó recuperació de territoris
I el cas d'Ucraïna?
En el cas d’Ucraïna també busco les raons. Les polítiques informatives en temps de guerra són oposades a les de Rússia, es comporten com un país occidental en guerra. Allò més característic és justament la voluntat d’aparell de transparència, convidant a tot el periodisme occidental i altres a informar sobre la situació. Són convidats a anar a Ucraïna amb més o menys restriccions a traves de les cròniques del periodisme professional. Des del punt de vista informatiu, també s'ha de tenir en compte que Zelenski sempre surt. Contràriament al que ha fet Putin. Des de la pandèmia deien que no sortia mai de casa, i no compareixia més enllà de la pantalla. La seva relació sembla que és només amb tres o quatre persones de confiança, entre les quals podria haver-hi Peskov (portaveu del Kremlin), Xoigú (Ministre de Defensa) i Lavrov (Ministre d'Exteriors).
Els mitjans també podrien ser una mica culpables de la guerra actual?
A Ucraïna és evident que hi havia a franja russòfona i que, després
del Maidan, es va establir una llei lingüística, una excusa més (per a
Rússia) per protegir els russòfons. Aquí el govern de Kíiv va imposar
una política (lingüística) que després va retirar i a més això no va
impedir que hi hagués un gran rebat sobre la desrusificació d’Ucraïna.
És una conseqüència del procés de construir la identitat pròpia
lingüísticament i, per tant, evitar la gran influència russa que hi
havia hagut fins aleshores. S'explica una mica que el govern de Kíiv
posterior al Maidan, no va saber gestionar be la diversitat lingüística
al país, on a banda de la russa, també hi havia la romanesa o l'hongarès. La
majoria russa, però, era molt important i la van aprofitar els
separatistes del Donbass i abans de Crimea van aprofitar una excusa de
la llei de repressió lingüística per atiar més el conflicte i intentar
que el Kremlin ajudés militarment a la seva guerra. Aquest debat, d’una
cultura contra una altra cultura és un debat molt interessant.
La guerra també s'ha seguit molt a través de Tik Tok. Està sent la guerra de les xarxes socials?
Em sembla que va ser un periodista del New Yorker que va dir
que aquesta era una guerra que es transmetia per Tik Tok. Després,
totes les xarxes socials van contribuir a enviar emetre missatges i
comentaris. Crec que el Tik Tok va tenir una primera o primer
protagonisme els primers dies de la guerra. Molta gent de Ucraïna tenia
el mòbil a punt i tenia la xarxa Tik Tok, i a través d’aquestes xarxes,
van enviar i difondre moltes imatges i destrosses als carrers i les
cases i problemes de la gent. Ara bé, el periodisme, el bon periodisme
de qualitat, ha de fer aquest servei, un servei públic. El periodisme
occidental ho va fer. Segurament ho va fer perquè toca i perquè esta
convençut que és la seva missió. Els grans conflictes, no faciliten la
transparència, més aviat volen silenciar que la investigació vagi mes
enllà dels missatges de propaganda o desinformació per poder controlar
millor els interessos. Penso que en aquesta guerra, hi ha hagut tres
factors que podrien ser determinants en aquesta gran batalla de la
informació: el periodisme professional de qualitat que ha demostrat una
capacitat d’intervenció des del terreny; un altre seria les xarxes
socials que han ajudat a la gent i finalment, els drons. Una guerra de
drons. Han tingut una funció d’informació i captació de determinats
episodis, com per exemple, el que va passar a Butxa. Els drons han
marcat una nova etapa en l’era de la informació.
Els drons han marcat una nova etapa en l’era de la informació
El paper dels mitjans occidental, quin creu que ha estat?
Aquesta ha estat una guerra totalment inesperada. Va crear una
incertesa general, un suspens i, és clar, és lògic que a tots els
mitjans occidentals se'ls demanés una cobertura immensa de la guerra,
perquè Ucraïna ho reclamava. Davant això intento argumentar que hi ha
hagut dues posicions claríssimes que d’alguna manera acompanyen als
blocs dels aliats. D'una banda, Occident i mitjans occidentals,
mainstream de la informació i periodisme occidental, a favor de les
polítiques d’Ucraïna i Zelenski i acceptant presencia telemàtica dels
seus grans fòrums, com cimeres de l’OTAN o parlaments . una
particularitat que és important. Líders de informació d'occident que han
estat molt critiques dels EUA. D'altra banda, el que plantejo també és
que en aquest conflicte militar del centre de Europa hi ha hagut una
tercera posició que ha emergit que planteja un sistema alternatiu sobre
occident i Rússia. El bloc del sud global, és una nova manera de parlar
de països no alineats, creat en temps de la guerra freda i que, d’alguna
manera, encara que no sigui un discurs coherent, hi ha països que no
s'han volgut posicionar. Alguns d'Amèrica Llatina, per exemple, l'Índia o
països àrabs. Tots aquests països, no van votar en contra de la invasió
russa a la ONU. Hi ha un gruix de països que necessiten estar bé amb
Rússia, la Xina, els Estats Units i Europa. Necessiten recursos d'arreu,
i no es volen posicionar.
La tecnologia, doncs, ha estat clau. Podria ser que hagués donat peu també a més notícies falses?
La tecnologia, en aquest sentit, no talla ni propaganda, ni interessos. A veure, hi ha hagut una batalla duríssima per intentar situar Rússia a uns determinats missatges i informacions, denunciar i investigar crims de guerra. Entenc que el més important de cara al futur són les aportacions que han fet els tres grans blocs. En aquest sentit, també m’interessava remarcar una cosa de Mariúpol, una gran ciutat castigada per durs combats. Els últims periodistes que van informar abans de sortir-ne van ser els de Associated Press que van enviar ultimes cròniques i vídeos. El que ha fet més mal a la gent de Mariúpol és que caiguessin les comunicacions i que no se sabés què hi passava. No només no sabien què passava, sinó que tampoc se sabia si el govern s'havia rendit o no.
Parlem de la la idea de Putin d'anomenar "operació militar especial" a la guerra a Ucraïna. Li ha sortit bé l'estratègia?
Penso que és una estratègia comunicativa necessària. Fora de Rússia tothom entén que és una guerra. Crec que va ser una estratègia semiòtica per confondre. D’una banda als mateixos russos, ningú s'ho ha cregut a fora. Però crec que era una necessitat idioleògica de Putin que d’alguna manera concordava o era coherent amb el seu discurs de la unitat del poble ucraïnès i el rus. No és tracta de fer una guerra al propi poble, sinó una operació especial d’una determinada gent que son nazis o occidentalistes. No és una guerra sinó una ocupació com a Crimea. A Crimea no va passar res a nivell mundial, ni a Ucraïna, després de l'ocupació. Ucraïna va retirar l'exèrcit perquè no hi podia fer front. Després, sospito que les forces armades s'han modernitzat i après a la guerra del Donbass.
Podríem dir que aquesta és la guerra és transparent viscuda fins ara?
Ucraïna ha fet de la transparència una arma. Sobretot, gràcies a les noves tecnologies i que cada ciutadà és un emissor de notícies de la seva zona. La transparència no t’assegura la veritat de la guerra, no t’assegura la veritat dels fets, però tenen rellevància de cara a l’evolució o les causes o resolució del conflicte. I és aquí on el periodisme de qualitat es imprescindible. Això ho veurem amb totes les guerres.
** De la Wikipèdia: Maidan
Maidán es un término de origen persa, que designa una plaza.
Puede referirse también a:
- Plaza de la Independencia de Kiev, conocida en ucraniano como Maidán Nezalézhnosti o simplemente Maidán;
- Euromaidán, una serie de manifestaciones y disturbios ocurridos entre 2013 y 2014, centrados en la Plaza de la Independencia de Kiev.
---
9 de juny del 2022
Els residents a l’estranger no hauran de demanar més el vot pregat i podran descarregar les paperetes per internet
La reforma electoral també inclou més dies per votar i la creació de més centres de votació
Redacció - Vilaweb
09.06.2022 -
Els residents a l’estranger no hauran de demanar més el vot pregat i podran descarregar les paperetes per internet
El ple del congrés espanyol ha aprovat avui per unanimitat la reforma de la Llei del Règim Electoral General (LOREG) per eliminar del text el requisit que els ciutadans que viuen a l’exterior hagin de demanar prèviament el vot. La reforma permet que els electors que viuen a a l’estranger puguin fer directament els tràmits i rebin abans la documentació, amb la possibilitat que es descarreguin directa-ment les paperetes d’Internet. A més, per als que optin per votar presencialment als consolats –tot i que també ho poden fer per correu- s’amplia dels tres dies actuals a sis perquè dipositin la papereta a l’urna.
El nou text estableix que l’administració enviarà als inscrits al registre de residents absents, el CERA, tota la documentació necessària un mes abans de les eleccions. La reforma també estableix que es crearan més centres de votació, que les sobres comptaran amb més sistemes de seguretat per evitar manipulacions i noves garanties d’identitat de l’elector per evitar suplantacions d’identitat.
El vot pregat és una modalitat que obliga els electors residents a l’estranger a fer la sol·licitud de vot. A més, han de rebre per correu les butlletes iel certificat de votació des de l’estat espanyol i després votar en un consolat o ambaixada o per correu. Això ha causat un descens de la participació, tot passant d’un 18,6% el 2003, un 20,8% el 2006 i un 13,1% el 2010 abans de la reforma, a un 5,9% el 2015 i un 12% el 2017, malgrat que la participació al Principat era històrica, i un mínim del 4,2% en les eleccions del 14-F del 2021.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)