Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guerra oberta: contra difussió i existència de les TV en català - i també contra l'ensenyament del català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guerra oberta: contra difussió i existència de les TV en català - i també contra l'ensenyament del català. Mostrar tots els missatges

17 d’abril del 2022

L’ANC mou fitxa contra la retallada del català i anuncia una manifestació: convoca manifestació pel 26 d'abril

 

 
Convoca una manifestació el 26 d'abril contra la modificació de la llei de política lingüística
 
 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat aquest dissabte l’última reunió de l’actual secretariat nacional abans que sigui substituït en les eleccions. L’encara presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha exigit la retirada de la modificació de la llei de política lingüística que van acordar ERC, els Comuns, el PSC i Junts per Catalunya, que després se’n va desmarcar. Paluzie considera que és necessari blindar el català a les escoles i aconseguir la retirada d’aquesta proposta per tal de “reprendre l’ofensiva per la independència”.

Des de la Ràpita, on s’ha celebrat aquesta última trobada del secretariat nacional, Paluzie ha assegurat que aquesta modificació és “un gol en pròpia porta”. Per això, l’ANC ha convocat una manifestació el pròxim 26 d’abril a les portes del Parlament de Catalunya. Les entitats aplegades a Somescola comparteixen el posicionament en contra de l’ANC sobre aquest pacte que retalla el català a les escoles del país. Per això, van demanar aquest divendres “diàleg” per poder assolir un “acord de país” en el qual estiguessin implicades les entitats de defensa de la llengua catalana i la comunitat educativa. 

 

Somescola també està en contra de la modificació
 
 Aquest divendres, de fet, Somescola es va reunir amb el president del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Durant la trobada, el Govern va explicar aquesta proposta de modificació de la llei de política lingüística i va assegurar que “no fer res no és una opció”. Aragonès considera que aquesta modificació mantindrà el català com a llengua d’aprenentatge tot i que no sigui “vehicular”.

En paral·lel a convocar aquesta mobilització pel 26 d’abril, l’ANC ha fet balanç aquest dissabte de la feina feta per l’actual secretariat nacional i per la presidenta Paluzie. L’entitat ja es prepara per a les futures eleccions del Secretariat Nacional, que portaran a l’elecció d’un nou president a mitjans de març. De fet, les votacions telemàtiques es faran del 10 al 14 de maig i una setmana més tard es donarà a conèixer el nou president o presidenta de l’ANC.

 
 
 
___

3 d’abril del 2022

La protesta contra la reforma de la inmersió aplega milers de persones a Barcelona

 


 


 

Aquesta horabaixa ha començat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona la manifestació en suport de l’educació en català i en contra de la modificació de la llei de política lingüística pactada pel govern de la Generalitat de Catalunya. La mobilització, que ha començat a les 18.00, ha sortit de la plaça de Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat, i s’ha dirigit fins al Parlament de Catalunya. La intenció era d’anar fins al parlament per fer-hi sentir la veu en defensa de l’escola en català.

 


Aquestes dues manifestacions s’emmarquen dins la nova jornada de manifestacions per la defensa del català. Amb el lema Prou! Tenim dret a viure en català”, la plataforma Enllaçats per la Llengua, que agrupa entitats socials, culturals i sindicals de tot el país, ha escollit el 2 d’abril per a mobilitzar-se perquè va ser la data en què Lluís XIV va prohibir l’ús de la llengua a Catalunya Nord l’any 1700. Els manifestants han pronunciat proclames en contra del govern –com ara “Esquerra i Junts per Cat, la paciència s’ha acabat”– i el conseller González-Cambray, de qui n’han demanat la dimissió. Els manifestants també han cantat himnes a favor de la llengua, com ara “ahir, avui i demà, l’escola en català.”
 

 Es tracta de la tercera mobilització d’avui d’Enllaçats per la Llengua, que aquest matí ha convocat una protesta a la plaça del Tub de Palma i una protesta al Tribunal Superior de Justícia de València per a reivindicar l’educació en català, en una nova mobilització de país per la llengua.
 
 

 
 
 
 
 
 
 
---

14 de febrer del 2020

1867 El govern espanyol prohibeix el teatre íntegrament en català

1867 El ministre de Governació espanyol, González Bravo, prohibeix les representacions de teatre escrites íntegrament en català  

29.01.1867  - Tal dia com avui
En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del Reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para quese generalice el uso de la lengua nacional, la reina (q.D.g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España.

En aquesta època Frederic Soler, Pitarra, havia tingut un èxit esclatant amb diverses obres: L’esquella de la Torratxa (1864), El castell dels tres dragons (1865), Els herois i lesgrandeses (1866), Les joies de la Roser (1866), etc.; i també n’estrenaven altres autors, com Eduard Vidal, Narcís Campmany, Francesc Camprodon, Josep M. Arnau, Francesc de Sales Vidal, Conrad Roure, etc. El ministre de la Governació, Luis González Bravo, dictador i radical situat a l’extrema dreta, quan va dictar aquesta Reial ordre, no pretenia sinó que els catalans assimiléssim l'espanyol. En aquells moments el teatre era una eina importantíssima per al moviment renaixentista, amb el qual s’arribava a totes les capes populars: per tant, calia eliminar-ne com fos la incidència.
https://www.llibertat.cat/2007/04/1867-el-govern-espanyol-prohibeix-el-teatre-integrament-en-catala-1099
                                                                       

27 de març del 2015

Els canals 3/24 i el Super3/C33, tapats i esborrats a les illes Balears

Des del 31 març 2015 ja no es pot veure a les Illes ni el 3:24 ni el 33.
Com diuen hi ha sol·lucions, el que no hi ha és voluntat política  del PP del Sr. Bauzà d'aplicar·les


La notícia a la TV3:  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/324-i-canal-33-deixa-demetre-avui-a-les-illes/video/5494458/#.VRq2ie_PA6k.facebook




L'arribada de la 4G obliga a reformular els canals de la TDT i els múltiplex

 
Andreu Manresa, Palma - 27 MAR 2015  

No hi ha res a fer. Les emissions dels canals 3/24, d'informació continuada, i el cultural i jove divers Super3/C33, quedaran tapades i esborrades a pantalles de les illes Balears. La reforma de les freqüències i els serveis de telefonia 4G a la xarxa dels anomenats múltiplex per a la TDT fa fora aquestes dues estacions, que tenien el seu nucli de públic i sentit de servei, no sols per emetre en català. L'apagada per la "reordenació de l'espai radioelèctric" serà el dia 1 d'abril, tot i que hi ha zones de les illes on ja han fugit les imatges perquè s'han sintonitzat de bell nou les antenes col·lectives o els aparells domèstics.

A les Balears, en el ventall de les televisions fetes en català, no es veu com abans el Canal 9 –que existia i es tancà al País Valencià– i fa tres anys el PP liquidà –per raons econòmiques, digueren– la ràdio i la televisió de Mallorca, Ona i M, que emetien únicament en català amb un format periodístic prou distint a l'oficial balear, IB3 d'ara.
 
El canal mare de la Corporació, TV3, sí que continua a l’espai balear tot i que, eixalat, sense pel·lícules, sèries i retransmissions esportives que tenen drets, com són el futbol, la fórmula 1 o el bàsquet. L’autonòmica de les Balears, IB3 –gestionada en exclusiva per la majoria del PP sense contrapès–, emet pel·lícules en castellà i part dels espais informatius en català col·loquial (salat) al temps i els esports, i la major part de la franja que és destinada a qüestions rurals, gastronòmiques i de divertiment o reportatges populars.

No hi ha alternativa ni solució tècnica per a les bandes, múltiplex i canals. No és una mesura de retallada de la pluralitat, afirma el Govern balear de José Ramón Bauzá, del PP. La portaveu, la consellera Núria Riera, ha negat contingut "polític" i ha recordat que TV3 “continuarà veient-se a les Illes”. El 3/24 i el Super3/C33, diu el Govern, es deixen de veure "perquè tecnològicament no hi ha cap altra opció". La consellera ha convidat els altres partits a "veure si tenien alguna solució per oferir" per intentar llevar ferro a la retallada a l’oferta.
http://cat.elpais.com/cat/2015/03/27/catalunya/1427481219_274853.html


Altres diaris:  Vilaweb  El govern de Bauzá anuncia la desaparició del 33 i el 3/24 a les Illes

Notícia relacionada publicada a la Cuca de Llum:
>>  El TS anula el cese de las emisiones de TV3 en la Comunitat Valenciana




Bauzá apaga el 3/24 i el 33 a les Illes,  31.03.2015

Des d'avui ja no es poden veure aquests dos canals · El govern no hi ha aportat cap solució tècnic - Dimarts  31.03.2015  

Des d'avui ja no es poden veure a les Illes Balears ni el 3/24 ni el 33-Súper 3. El govern diu que no ha pogut fer res per a mantenir les emissions d'aquests dos canals de Televisió de Catalunya, arran de la reordenació de la televisió digital terrestre a l'estat espanyol. Des d'ara, doncs, els únics canals en català que s'hi poden veure són el TV3CAT (que no és l'emissió convencional de TV3) i IB3. L'Obra Cultural Balear ha denunciat que el govern ha fet desaparèixer aquestes emissions amb voluntat política

Arran de la reordenació dels canals de la TDT, que es va anunciar ja fa mig any, les televisions deixen de tenir un espai en els múltiplexs i el cedeixen als serveis de telefonia mòbil de quarta generació. A les Illes Balears, el múltiplex afectat era el que utilitzaven IB3 i IB3 HD. El govern va decidir de moure aquests dos canals al múltiplex que ocupaven TV3CAT, el 33 i el 3/24; un múltiplex que va cedir el Ministeri d'Indústria espanyol quan era dirigit per José Montilla.

Arran d'aquest moviment, el 33 i el 3/24 es van canviar de lloc, justament cap al múltiplex que ara quedarà anul·lat per a les emissions de TDT. En canvi, TV3CAT es manté on era i es podrà continuar veient.

Divendres el govern balear va confirmar que no faria cap pas per permetre tècnicament la continuïtat de les emissions dels canals de Televisió de Catalunya. De fet, l'Obra Cultural Balear fa gairebé mig any que ja va presentar una proposta de solució tècnica, i fins ara no n'ha rebut cap resposta.

La proposta de l'OCB consisteix a mantenir els canals 33 i 3/24 allà on són ara i fer passar l'emissió d'IB3 i d'IB3 HD pels múltiplexs insulars, que depenen del Consell de Mallorca, el Consell de Menorca i un tercer compartit pel Consell d'Eivissa i el Consell de Formentera. Com que en aquests múltiplexs dels consells insulars sí que hi ha lloc, l'entitat proposa que s'hi emeti IB3. Amb això no únicament es podria mantenir la qualitat de l'emissió, sinó també fer desconnexions territorials.

L'OCB ha convocat una manifestació de protesta dijous a les dotze del migdia davant el Consolat de Mar.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4238295/20150331/bauza-apaga-324-33-illes.html 

13 de novembre del 2014

El TS anula el cese de las emisiones de TV3 en la Comunitat Valenciana




La sentencia dice que el gobierno de Camps no tenía competencias para sancionar la repetición de estas emisiones | También deja sin efecto la multa de 100.000 euros impuesta a la Fundación Ramon Muntaner


Comunidad Valenciana | 11/11/2014 - 15:37h | Última actualización: 12/11/2014 

Valencia (EP).- La sección tercera de la sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo (TS) ha anulado el cese de las emisiones de TV3 en la Comunitat Valenciana, así como la multa de 100.000 euros impuesta a la Fundación Ramon Muntaner, al entender que la Generalitat Valenciana no tenía competencias para sancionar la repetición de estas emisiones.

Así consta en una sentencia del Alto Tribunal, facilitada por el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en la que se estiman dos recursos interpuestos por la fundación contra la sentencia dictada por el tribunal valenciano que respaldaba el cierre provisional de repetidores de TV3 en el territorio valenciano y la multa fijada por el Consell.

Los hechos se remontan al año 2008, cuando la Directora General de Promoción Institucional dictó una resolución en febrero, confirmada en alzada por la Secretaría Autonómica de Relaciones con el Estado y Comunicación, en la que se acordaba como medida de carácter provisional el cese de las emisiones, y le daba 10 días a la Fundación Ramon Muntaner para ello, bajo advertencia de ejecución forzosa de la medida. Seguidamente, en otra resolución, con fecha de julio, se impuso a la fundación una sanción de 100.000 euros y se ordenó el cese inmediato de las emisiones televisivas.

Frente a estas decisiones, la fundación interpuso recursos ante el TSJCV, que fueron desestimados, al entender que la demanda de la fundación era "análoga" a otra examinada por la Sala, donde la parte recurrente era Acció Cultural del País Valencià (ACPV) -otra entidad responsable de las emisiones-, y donde se había pronunciado en el mismo sentido hasta que ofreciera sus argumentos el TS.

Sentencia de 2012
Ahora, el Alto Tribunal recuerda que ya dictó sentencia -con fecha 5 de diciembre de 2012- relativa a ACPV y en la que se anulaban los actos administrativos -de la Generalitat- impugnados -cese de emisiones-. A juicio del TS, la "reemisión" de los programas de la televisión pública catalana en determinadas zonas más o menos limítrofes de la Comunitat no constituía en realidad una emisión "sin título habilitante" que fuera sancionable por ésta. "No se trataba -añade- de un supuesto de prestación del servicio público en régimen de gestión indirecta carente de la previa concesión administrativa exigible para difundir programas de televisión, sino de una posible infracción de las normas reguladoras de las condiciones y parámetros técnicos -frecuencias y ubicaciones de los emplazamientos de retransmisión- que rigen la utilización del dominio público radioeléctrico", conducta cuyo control y eventual sanción "correspondía al Estado".

En función de esta premisa el TS acogió los argumentos esgrimidos en su momento por la ACPV, y por las mismas razones estima los recursos de la fundación y declara la nulidad de las resoluciones impugnadas, al haber sido dictadas por órganos de una Administración "que no era competente para sancionar las conductas objeto de litigio".