__
"Des del moment en què el president del govern espanyol i el canceller alemany ho demanen, des que els amics ho demanen, examinem la demanda dels nostres amics, dels nostres socis", ha assenyalat Le Maire. I també ha insistit en la idea que "Espanya i Alemanya són socis molt pròxims de França, de manera que quan fan una proposta l'examinem". Ambdós governs han reiterat avui aquesta posició a Berlín. El ministre francès va recordar igualment que aquest projecte d'infraestructura "és una qüestió molt antiga".
De fet, els dos països van treballar en el passat en la possibilitat de construir un gasoducte entre els dos països que passés a través de Catalunya i que s'afegiria als dos que hi ha a la part occidental, però es va abandonar el 2019. De fet, el Ministeri francès de la Transició Energètica va assenyalar fa dues setmanes les seves fortes reticències a aquest nou gasoducte, malgrat les declaracions de diversos responsables europeus a favor de la infraestructura en el context de la situació de preus de l'energia històricament alts a causa de la invasió russa d'Ucraïna.
Sánchez i Scholz han fet aquest dimarts una declaració conjunta des del palau de Meseberg, a prop de Berlín, en la qual el canceller alemany ha assegurat que Espanya compta amb el suport del seu govern per construir aquest gasoducte. Berlín fins i tot aprovaria que la Unió Europea financés part important del projecte, que inicialment xifrava entorn dels 440 milions d'euros i que França ara estima en uns 3.000 milions. Sánchez s'ha mostrat decidit a portar fins al final el Midcat, amb Macron o sense. Ja que el líder francès està apostant per Itàlia perquè es converteixi en el nou distribuïdor del gas algerià.
La mateixa notícia a RTVE, vídeo d'avui 30 d'agost 2022:
__
...........
S'ha parlat que països com Espanya, Azerbaidjan, Bahrain, Kazakhstan,
Mèxic, Marroc, Ruanda, Aràbia Saudita, Hongria, l'Índia i els Emirats
Àrabs Units van comprar el programa Pegasus del grup NSO per dirigir-se a
activistes, dissidents polítics i periodistes, inclòs suposadament el
Marroc dirigit a francesos. La legalitat i honestedat del programari Pegasus està qüestionada per
part de dirigents polítics i dels ciutadans. Per la seva banda, la
companyia defensa que només es ven a governs estrangers com a eina per lluitar contra criminals i terroristes. NSO
assegura que disposen de mesures de seguretat per prevenir els
possibles abusos dels estats, però els sectors més crítics afirmen que
no és suficient. L'empresa indica que no pot controlar les persones o
organitzacions que investiguen els governs perquè no té accés a la
informació que recullen.
Pujol descriu el seu amic i company d'activisme com un home "excepcional" i "profundament enamorat de Catalunya". Tot i que va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica, Pujol destaca que Espar no ha estat ben bé ni un polític ni un empresari ni un home incorporat a plantejaments intel·lectuals, però sí una persona enèrgica que va entendre que la recuperació de Catalunya no es podia fer amb plantejaments teòrics i estrictament polítics, sinó "espirituals i d'energia interior". "Un plantejament de voluntat d’integrar la gent en un conjunt, un projecte que ha de tenir diverses variants, evidentment, un projecte que potser no tothom pensava de la mateixa manera però ha de voler recuperar el país, en tots els sentits, donar-li una nova empenta", detalla.
Espar se'l recorda, entre d'altres accions, per la seva participació el 1960 als fets del Palau, quan durant un homenatge a Joan Maragall, va ser el primer que es va aixecar a cantar 'El cant de la Senyera', després que el governador civil havia havia obligat a retirar aquesta peça del programa. Pujol va ser detingut per aquells fets.
En les declaracions a ElNacional.cat, Pujol recorda que l'afiliació d'Espar, profundament cristià, més que a un partit va ser a una "idea de país", a través del moviment CC, "la idea del país, Catalunya, i la idea del cristianisme". Es tractava, segons evoca, "d'un moviment més espiritual que no pas polític, més d'exigència moral, que no pas de plantejaments econòmics".
 |
Espar va destacar per la seva implicació en els fets del Palau de la Música, a principis dels anys 60, que van acabar amb la detenció de Jordi Pujol. Coincidint amb la visita de Franco a l'auditori de Domènech i Montaner, per commemorar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall, Espar Ticó va ser el primer d'un grup de joves catalanistes en alçar-se i cantar el cant de la Senyera, tot i que ho havien prohibit.
Molts polítics i líders independentistes han volgut expressar el seu condol a la família d'Espar. Una de les primeres reaccions ha arribat des d'Òmnium. El seu president Xavier Antich ha recuperat una entrevista a Espar, a qui s'ha referit com a una persona imprescindible.
“Deixem-nos de si hi arribarem o no hi arribarem. El que cal és anar-hi. I nosaltres hi anem!”. Hi ha gent que parla i gent que fa: la que fa, és activista, i construeix per avançar. És gent imprescindible.
— xavier antich (@XavierAntich) August 20, 2022
Com Josep Espar Ticó: honor i glòria!
VÍDEO: https://t.co/MnjKci2gTw pic.twitter.com/wqc2j6ZEFT
Des de Junts, el seu secretari general, Jordi Turull ha
resumit en el seu missatge la importància de la figura d'Espar: "Molt
colpit per la mort d’en Josep Espar Ticó. L’Espar ha estat d’aquelles
persones i d’aquella generació que davant persecucions i prohibicions de
tota mena, se la van jugar i van fer possible salvar molt més que els
mots. Un patriota de cap a peus. Un gran referent. DEP", ha escrit en una piulada.
Els consellers Joaquim Forn i Josep Rull s'han acomiadat d'Espar a través de les xarxes, tot destacant el seu patriotisme. "Josep Espar Ticó era un patriota català. Amb totes les lletres. Un activista infatigable, compromès amb el país, en els moments més durs de la Dictadura Franquista (el seu paper en els Fets del Palau el 1960 és impressionant) i sempre. Un referent. Una força inspiradora. ACS", ha escrit Rull, recordant la seva implicació en els Fets del Palau.
___
Foto de Vilaweb
Aquestes darreres setmanes, Lluís Llach s’ha vist involucrat amb diverses polèmiques a Twitter. Lluny d’amagar-se o callar, Llach ens obre les portes de casa per explicar-se més enllà dels 280 caràcters que permet Twitter. Amb ell parlem de la situació actual de l’independentisme, com hem arribat fins aquí i què s’ha de fer a partir d’ara. Llach és dur amb els partits independentistes. Es mostra decebut. Especialment, amb Esquerra Republicana i amb Oriol Junqueras. “Em trobo que Junqueras ha fet un gir, i ara ells van en direcció contrària al que defensàvem tots plegats fa cinc anys.”
—Sembla que cada vegada hi ha més crispació a les xarxes. Us
preocupa que hi hagi aquest nerviosisme i aquests atacs dins
l’independentisme?
—No és cap bon senyal. És una demostració que l’independentisme està
molt tensat. Em sorprèn que una fotografia i la frase “m’ha fet pensar”
tinguin aquestes conseqüències. Pensar és una cosa que hauríem de fer
tots, contínuament. Ningú, ni de dretes ni d’esquerres, hauria de
renunciar a pensar sobre qualsevol cosa. Els atacs? Els entenc fins a un
cert punt. La gent d’Esquerra Republicana sempre m’ha vist com algú
proper, i tenen tota la raó, però no estic d’acord amb la direcció que
han agafat ara. I no sóc l’únic, i això fa que hi hagi molts de nervis.
Saben que tenen un peu fora de lloc, o tots dos, segons com. Entenc que
agafin qualsevol cosa per atacar-me. Jo tinc la consciència molt
tranquil·la.
___
