El govern de Suècia, basant-se en informes mèdics, ha decidit reduir el temps que els estudiants passen davant les pantalles. Aposten des de les institucions per introduir de nou els llibres a les aules, davant els resultats nocius que estan veient en els últims anys. El passat 15 de maig la ministra d'Escoles, Lotta Edholm, va anunciar la fi de l'estratègia de l'agència nacional per a l'educació escolar (Skolverket) que tenia per objectiu endinsar-se en l'ús de les noves tecnologies i integrar-les a les aules. Aquest full de ruta s'havia presentat el desembre de 2022 i ja llavors la ministra va manifestar els seus dubtes sobre això, de manera pública, mitjançant un escrit que va publicar el diari Expressen. Denunciava llavors la ministra que l'aplicació de les noves tecnologies a les aules s'havia fet de manera experimental i sense actitud crítica.

 

El govern suec ha anunciat que invertirà aquest any 60 milions d'euros i durant 2024 i 2025 ingressarà 44 milions d'euros anuals per accelerar la tornada dels llibres de text a les aules. Un fet que ens hauria de fer reflexionar i prendre bona nota, ara que sembla posar-se de moda a moltes escoles la pantalla. Es podria recordar que la comprensió lectora és millor quan es fa sobre el paper, segons diferents estudis publicats. La capacitat de concentració, la memòria, i la possibilitat de subratllar, anotar per a un retorn al text, permeten desenvolupar tècniques d'estudi que amb els suports informàtics no s'aconsegueix, o almenys no de la mateixa manera.
 

Estudis realitzats a Alemanya, els EUA i els Països Baixos apunten que les persones que llegeixen sobre una pantalla solen llegir durant menys temps que els qui llegeixen en paper. La lectura digital sol ser més ràpida i, en general, obre la porta a una menor comprensió i més errors en no comprendre el text de la mateixa manera que ens permet la lectura sobre paper, més pausada. A més, és interessant conèixer l'estudi realitzat per Braten, Salmerón i Gil, que han analitzat si el color, la forma d'un text o la sensació en sostenir un llibre poden ajudar el lector a recordar el contingut del llibre. És el que es denomina experiència hàptica, percepció hàptica, i significa que l'individu pot obtenir informació a través del tacte o dels moviments corporals. L'exemple que segurament ens serveix per entendre-ho: l'emoció que es produeix quan se sap que queden poques pàgines per arribar al final de llibre (pot ser positiu, perquè ens queda poc per acabar l'estudi, o pot ser trist perquè no volem que la història acabi). Això no passa quan llegim sobre una pantalla. Els experts van concloure en l'estudi que l'experiència hàptica va exercir un paper en el record del contingut, però també en la separació de les diferents fonts d'informació.

 

És també interessant llegir i escoltar la mare, mestra i pedagoga Anna Ramis, autora del llibre "De 0 a 3, res de pantalles?". Ramis va observar que els nens i nenes arribaven a la classe de P3 amb menys habilitats lingüístiques, menys habilitats de motricitat fina, més insegurs en els jocs de moviment lliure al pati, amb més ansietat i menor capacitat d'espera. Dades que precisament havien observat a la Universitat de Calgary, on es van seguir 2.400 nens canadencs, i es va evidenciar que, com més temps passaven davant de les pantalles als dos i tres anys, pitjor era l'acompliment d'aquests nens a les aules als tres i cinc anys. Entre els nens estudiats, el pic d'ús de pantalla es donava als tres anys, abans d'escolaritzar-se, amb 25 hores setmanals de mitjana. L'estudi de Calgary assenyala que el desenvolupament infantil es desplega ràpidament en els primers cinc anys de vida. És un període fonamental per al creixement i la maduració. En aquesta fase l'ús de pantalles per als nens suposa un llast per al seu enlairament. L'ús de les pantalles perjudica el son en una etapa crucial de desenvolupament i a més llasta el desenvolupament cognitiu.

 

Quan s'incideix en la importància que els més petits creixin adaptats a les noves tecnologies, s'ha de fer amb totes les precaucions, amb un seguiment responsable i sense oblidar que mai han de substituir els passejos, l'exercici, els jocs amb altres nens, les converses, els llibres, i per descomptat, també, avorrir-se.

 

L'acadèmia de pediatria dels EUA recomana, com ja fan la majoria d'experts, limitar l'ús de les pantalles. Els nens han de tenir prou temps per jugar, estudiar, parlar o dormir. Així de clar. Però què passa quan l'estudi es duu a terme a l'aula i també a casa precisament utilitzant les pantalles? Doncs que està resultant no ser positiu. Per això a Suècia l'han frenat.

 

Hi ha un altre factor que és important tenir en compte: tant la ministra sueca com els diferents estudis sobre això, coincideixen. I agafo les paraules d'Anna Ramis, que subratlla un fet important: són els nens i nenes de famílies amb menys recursos econòmics els que més exposició tenen a les pantalles. Entorns en els quals els nens passen molt temps sols, sense control directe, solen tenir "la pantalla com a mainadera". Més de seixanta entitats alertaven recentment sobre l'ús de les pantalles en nens petits, i precisament és per tot això que aquí s'apunta.

 

Rammis explica que les pantalles segresten l'atenció dels nens. Una cosa que en els més petits suposa privar-los dels estímuls del món, de les sensacions, de les experiències bàsiques per al seu desenvolupament cognitiu. Per això, més de quinze minuts al dia en menors entre 2 i 3 anys pot causar problemes de sedentarisme, com obesitat, baixa tonicitat muscular, problemes oculars, limitacions del desenvolupament de la parla, problemes de concentració i dificultats emocionals. Abans dels 2 anys no haurien de veure pantalles. Des de la Clínica Mayo també apunten als problemes de conducta, exposició a la violència, entre d'altres. Ramis adverteix, a més, que mai no hauríem de deixar un dispositiu connectat a internet en mans d'un menor sol.

 

Hi ha maneres de protegir i prendre consciència per part dels adults, com el fet de veure abans allò que veuran els nostres fills (ja que de vegades pensem que són continguts innocents i no és així); juga amb els teus fills, per verificar com funciona, per veure les reaccions dels teus petits; utilitza el control parental però no et relaxis, ja que de vegades tampoc són suficients; comenta amb ells el que han vist, pregunta'ls per veure si realment estan captant missatges, si estan analitzant el contingut. I sobretot, vigila el temps d'ús.

 

És evident que les noves tecnologies, ben utilitzades, poden servir-nos d'inspiració, aportar-nos informació, donar-nos eines útils. Però desconeixem encara la quantitat de problemes que poden suposar, a causa de la seva recent arribada a les nostres vides. Quan s'incideix en la importància que els més petits creixin adaptats a les noves tecnologies, s'ha de fer amb totes les precaucions, amb un seguiment responsable i sense oblidar que mai han de substituir els passejos, l'exercici, els jocs amb altres nens, les converses, els llibres, i per descomptat, també, avorrir-se. Perquè ara sembla que l'avorriment és alguna cosa d'un altre temps, ja que sempre hi ha una pantalla disposada a bombardejar amb estímuls. I és ben sabut que l'avorriment és fonamental per a l'aprenentatge, per estimular la imaginació i per gestionar frustracions.

 

No hem parlat de la devastadora influència que estan tenint les pantalles en els adolescents, dels maleïts filtres de les imatges, dels missatges absolutament nocius que estan generant problemes de salut mental, ansietat, agressivitat i falta d'autoestima. Hi haurà temps per a això.

 

Serveixin aquestes línies com a reflexió, com anàlisi sobre el que ja és un fet a Suècia: la tornada als llibres. I una proposta: si vol donar competències als més petits perquè puguin utilitzar un ordinador que els facilitin l'estudi i la feina en el futur, apunti'ls a classe de mecanografia. Una eina realment necessària que permet estalviar temps, ser àgils en l'escriptura, prendre apunts en un moment donat i fer feina amb eficàcia. Aquesta eina tan útil, per alguna raó, no s'ensenya a les aules i sincerament em sembla d'allò més necessari abans de bombardejar-nos amb coses molt més avançades que encara no sabem quant de mal poden fer.