Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Impostos/impuestos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Impostos/impuestos. Mostrar tots els missatges

21 de juny del 2024

Régimen fiscal singular para Catalunya: ¿Por qué es imprescindible si es que España quiere que Catalunya se quede

 En el resto de España que no es Catalunya, ya se encarga la censura de que NO se publique nada sobre lo que REALMENTE   RECIBE como financiación. Incluso el gobierno ha prohibido que se publiquen los datos para calcular la balanza fiscal de Catalunya, por algo será, no?
 
Es la 2a comunidad autónoma en aportar impuestos y la 10a en recibir. El Estatuto, como pasó con los anteriores NO SE CUMPLE!!!   El dinero NO  llega!!  ESPAÑA NO CUMPLE, SEA PP O PSOE quien esté el el gobierno, son MENTIROSOS.  Sanidad en mínimos. Trenes viejos, averías desde hace 15 años en todas las cercanías, escuelas sin clases de soporte a extranjeros ni  alumnos algo retasados ....  ESO ES LO QUE PASA !!!!   
 
LA NECESIDAD de financiación singular es para BLINDAR  LO QUE NOS TOCA EN JUSTICIA.
 
A que no sabía ud que las inversiones de los Presupuestos Generales del Estado NUNCA se cumplen con la inversiones que se han incluido para Cataluña???
  
 Si ud aprecia que estoy exasperada, pues si, ha acertado.






__

8 de desembre del 2022

La guerra fiscal de la Comunidad de Madrid que dinamita la unitat d'Espanya. Un annexe al dèficit fiscal d'algunes autonomies.




https://t.me/Elnacionalcat/11867

  
Un resum en forma de taula, molta informació condensada per demostrar les avantatges que la Comunidad de Madrid s'atorga en excés a si mateixa respecte a d'altres regions, En efecte, aquestes males pràctiques s'apliquen a tot l'Estat, vegeu el cas de Galícia, un cas que fereig els sentiments: i això des de fa molts anys.  En el nostre cas, ara en farà uns 25 anys que Catalunya ja no és la capital econòmica d'Espanya.


 

Un cas d'injusticia  monumental. Després parlen de  "la sacrosanta unidad de Espanya"...  

 

Un segon article sobre el mateix tema, conclusions similars:

https://cadenaser.com/programa/2020/12/04/hoy_por_hoy/1607060193_35083.html

 

 Artícles per a saber-ne més:
 
 
 
 
__

29 de novembre del 2020

Sala i Martín: “L’harmonització fiscal que ha pactat ERC és un error catastròfic: és tornar enrere

Cada vegada se senten més  veus crítiques amb la Comunitat de Madrid per la política impositiva que els permet rebaixar impostos i atreure cada cop més em-preses i treballadors. El president valencià, Ximo Puig, els ha acusat avui de ser “una aspiradora de recursos i de població” i ha dit que són una  “excepció fiscal”.

 Per posar fi a aquests bene-ficis, Esquerra Republicana de Catalunya ha pactat amb el govern de Pedro Sánchez impul-sar l’harmonització fiscal. Però aquesta jugada política serà un pas enrere, segons Xavier Sala i Martín. Tot i que el catedràtic d’Economia de la Universitat Colúmbia creu que Madrid fa trampes i es beneficia de la seva situació com a capital de l’estat, l’economista creu que la solució no passa per igualar impostos a tot arreu.

Sé que és sexi atacar la Comunitat de Madrid i que pot donar vots, però no és el moment de tornar-nos bojos

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia


 

Els catalans no podem perdre la poca i ridícula autonomia fiscal que tenim

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

 

 

Madrid, com a capital de l’estat, té un seguit de beneficis com tenir les seus dels ministeris i els funcionaris. Els salaris els paguen tots els contribuents, però la despesa la fan a Madrid. Això li permet fer trampes

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

Ells aprofiten la capitalitat per buidar la resta d’Espanya. El percentatge del PIB que té Madrid ha pujat. En canvi, a Catalunya s’ha mantingut constant. Això vol dir que el percentatge del PIB a la resta d’Espanya ha baixat

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

 

 

Cada comunitat autònoma hauria de tenir llibertat per triar els seus tipus impositius excepte Madrid. Ells ja tenen els beneficis de tenir la capitalitat

Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia

https://www.rac1.cat/programes/versio/20201201/49840157667/sala-i-martin-harmonitzacio-fiscal-erc-dumping-madrid-versio-rac1.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=elmon_programes

17 de desembre del 2016

La gran incògnita dels pressupostos: per què s’apugen i es creen nous impostos i el del joc continua sense tocar-se?




Els pressupostos 2017 contemplen l’augment i la creació de molts impostos. Però el del joc, que fa uns anys va reduir-se del 55 al 10%, continua intacte, beneficiant així els casinos.
 
El conseller d’Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, va presentar dimarts els pressupostos del 2017 de 28.310 milions d’euros, un 3,6% més que el 2015, comptes que es van prorrogar el 2016. Els comptes tenen 1.170 milions més de despesa social, un 74,7% del total, “el percentatge més alt de la història” i que suposa un 77% de l’increment total de despesa, segons les dades del Govern que ha explicat el conseller en roda de premsa.

Junqueras va dir que aquest augment era possible per una previsió de pujada d’ingressos del 7,8% (amb 1.645,4 milions addicionals), per la millora de la recaptació gràcies a la recuperació econòmica, els canvis fiscals (109,8 milions) i els avanços estimats del model de finançament autonòmic, a més de la reducció dels interessos del deute. La recaptació d’impostos propis i cedits creixerà un 28% fins als 3.575,2 milions, de manera que aporta 784,5 milions d’euros més que en el pressupost del 2015; l’augment en comparació amb la liquidació del 2015 és de 482,2 milions(+15,6%).

L’impost del joc, totalment oblidat

Però amb tot aquest creixement dels impostos, dels quals alguns augmenten i d’altres es creen de nous per recaptar més diners, n’hi ha un que passa desapercebut i que no s’ha modificat gens ni mica. Es tracta de l’impost sobre el joc. En el seu dia va viure una disminució exageradament escandalosa, ja que va passar de pagar un impost del 55% a només el 10%.

La Generalitat es va ‘veure obligada’ a reduir aquest impost d’una manera tan brutal per aconseguir trobar inversors pel BCNWorld, una tasca que durant molt de temps va ser molt complicada. Amb aquesta decisió, no només el complex entre Salou i Vila-Seca es beneficiava de la situació (ja que seria una decisió il·legal), sinó que ho feien tots els casinos de Catalunya, que de fet ja s’aprofiten d’aquest avantatge des que la Generalitat negociava el projecte de l’Eurovegas.

El 10% de l’IVA és pràcticament igual que el 9% de l’IVA reduït, que és aquell que tributen els béns més essencials, com el pa. És el joc un bé tan essencial com l’aigua o els productes sanitaris?
Aquesta decisió va ser polèmica, ja que dóna peu a què qualsevol inversor pugui entrar en el negoci (on s’haurà de posar especial atenció que no hi entrin les màfies del joc). Els alts impostos en el negoci del joc estan pensats per no fomentar una activitat intrínsecament negativa, més que no pas un afany recaptador. La polèmica ja es va generar al aplicar aquesta reducció, ja que es va produir just després que la Generalitat augmentés la pressió fiscal sobre persones i famílies fins a situar-la en el màxim nivell d’Europa.

Quins impostos s’apujaran amb l’aprovació dels nous pressupostos?
El principal punt de fricció entre el Govern i la CUP és l’IRPF, perquè els anticapitalistes exigeixen augmentar el tipus a les rendes altes, mentre que l’Executiu català és partidari de no tocar aquest tribut: “La gran fortuna que cal gravar és Espanya“, va al·legar Puigdemont.

La Generalitat ja ha presentat les principals novetats en fiscalitat, on preveu introduir canvis en impostos propis i cedits per ingressar 180 milions d’euros més a l’any -120 el 2017 per aplicacions parcials- a través de la llei d’acompanyament. Una de les de més impacte és la creació d’un impost a les begudes ensucrades envasades des de l’1 d’abril, amb una recaptació el 2017 de 30,98 milions, i uns ingressos anuals ordinaris -per any complet- de 41,3 milions.
 
Un nou impost ambiental a les nuclears, després que l’anterior fos anul·lat pel Tribunal Constitucional, preveu una recaptació de 28,29 milions el 2017 i una recaptació anual ordinària de 60 milions; i l’impost reformulat per als grans establiments comercials -per disconformitat de la UE- passarà d’una recaptació actual de 15,1 milions a 17,3 el 2018.


En el cas de la taxa turística, des de l’1 d’abril equipara la dels pisos turístics de la ciutat de Barcelona a la dels hotels de luxe, afegeix una taxa per als creueristes que estan a Barcelona menys de 12 hores i hi haurà un règim d’infraccions i sancions específic per a aquest impost; la recaptació va ser de 43,17 milions el 2015, i es preveu un increment de 7,68 milions amb aquests canvis.

Alhora, el Govern crea un nou tram a l’impost de transmissions patrimonials per a la compravenda d’habitatges de més d’un milió d’euros, que hauran de pagar un 11% per l’import que superi aquesta quantitat, respecte del 10% únic aplicable fins ara.

També es gravaran amb un 5% totes les transmissions de béns mobles -ara només eren vehicles-, com pot ser l’or i aeronaus, i hi haurà una bonificació del 99% en arrendaments d’habitatges del parc públic de lloguer social, amb un guany de recaptació el 2017 per totes aquestes mesures de 4,8 milions. Altres mesures serviran per reduir despesa, com l’eliminació d’una part de la deducció a l’IRPF per inversió en habitatge habitual (10 milions d’estalvi) i la supressió de les deduccions per inversions al mercat Alternatiu Borsari (1,2 milions anuals).
http://www.catdialeg.cat/pressupostos-apujar-impostos-joc/

28 d’octubre del 2016

La baixa recaptació de l’Impost de Societats revela l’enginyeria fiscal de les (grans empreses multinacionals) empreses a la UE


L’impost de Societats, un dels més importants en volum de recaptació, ha estat un 31% menor aquest agost respecte el de l’any anterior. Les Pymes són les que continúen patint més la càrrega fiscal

   5 octubre, 2016 - Francesc García Mestres   
L’Impost de Societats està perdent cada vegada més la seva capacitat recaptatòria. Per exemple, aquest agost la recaptació a Espanya va ser un 31% menys que el de l’any anterior. La raó no es troba en que els beneficis de les empreses siguin menors, sinó a causa de la enginyeria fiscal que les grans multinacionals porten a terme. És el cas, de Google o Facebook que fan tributar els beneficis que guanyen a Espanya amb l’impost de societats d’Irlanda, on el tipus és més baix. Encara que majoritàriament sigui legal l’elusió fiscal, la Unió Europea està prenent més mesures per una major equitat.
Ara mateix, a Espanya, les grans empreses suposen entre un 25% i un 33% de la recaptació total de l’Impost de Societats. Això vol dir que la resta té com a origen les petites i mitjanes empreses. Aquest fet produeix un escenari on les empreses més grans tenen una major productivitat que les més petites i l’estat no rep tot el que hauria de recaptar.

Però Espanya no és l’únic membre de la Unió Europea (UE) que està patint aquest problema. Els països amb un tipus impositiu més alt són: França (36,1%), Malta (35%), Bèlgica (34%), Portugal (31,5%),Itàlia (31,4%) i Espanya (30%).

Per una altra banda, els que tenen els tipus més baixos són els següents: Eslovènia amb un 17%. Letònia amb un 15%, Irlanda un 12,5% i finalment Xipre amb un tipus de 10%.
 

La lluita de la Unió Europea

Com ja hem vist en els darrers anys amb els casos de multinacionals com Google, la Unió Europea està tractant de posar fi aquesta situació injusta. Per portar a terme una solució a aquest problema de magnitud internacional, la UE està actuant contra les Tax rullings (condicions favorables de determinats governs a les multinacionals que elueixen). També s’està procurant la disminució dels factors que distorsionen les bases fiscals de l’Impost de Societats, és a dir, tenir clar que existeixin diferents tipus impositius però sobre unes bases harmonitzades.


Una unió que mai arriba

Amb el pas dels anys s’ha avançat vers una Unió Europea més unida, fiscalment parlant, però no el suficient. Des d’abans de la creació de la UE, sempre s’havia parlat d’una unió fiscal en el que les diferències entre membres fossin petites (Plan Werner). Però la realitat actual és un altre, on ens trobem en una situació on les grans multinacionals (sobretot les que no són d’origen europeu) busquen totes les vies per tributar el mínim possible. És per aquest motiu el que fa més urgent una autèntica unió fiscal, on els tipus siguin més semblants.

27 d’octubre del 2016

Pactar amb la CUP vol dir aplicar nous impostos



CatDiàleg.cat  -  20 oct 2016

Una de les principals preocupacions del govern de la Generalitat actuals és l’aprovació dels pressupostos pel 2017. Per això Oriol Junqueras està treballant amb la CUP per arribar a alguns acords que agradin als cupaires per donar el seu vistiplau als números per  l’any vinent. Concretament, a dia d’avui estan discutint la possibilitat d’implementar tres nous impostos. Un és referent a les begudes ensucrades, un altre s’aplicaria a la propietat immobiliària, i el darrer, és referent als dipòsits bancaris.
En el cas que aquests tres impostos tirin endavant, comportaran un canvi substancial en la vida dels catalans. Si la pujada d’impostos no els afecten directament, ho faran indirectament. Aquests són els punts d’objecció a la creació d’aquests nous impostos:


1. L’augment del preu en els productes es tradueix en un cost sobre l’usuari

La idea d’implementar un impost sobre les begudes ensucrades és una idea que Junqueras ja va intentar en el seu dia, però la Generalitat no es va arribar a atrevir aplicar-la perquè la marca Coca-Cola es va posar molt nerviosa. Són pocs i molt diferents els països que han aconseguit aplicar aquesta taxa, Regne Unit o Hongria, per exemple. Encara que sigui una mesura molt racional, que faria que es reduís el consum de sucres en el territori, té un aspecte molt important en contra.

A banda de què a les principals marques no els hi agradi aquest impost, la taxa també afectaria molt al consumidor, perquè l’augment d’un impost, encara que sigui indirecte, automàticament es tradueix en un cost sobre l’usuari. Si es puja l’IVA d’un producte, el fabricant d’aquell producte, per no patir directament les conseqüències, incrementarà els preus. I si és un producte tan exclusiu com són aquestes marques, de ben segur que els consumidors continuaran consumint-lo.

Sigui com sigui, davant d’un impost d’aquestes característiques i amb independència de l’encert o desencert de la proposta, tot increment d’impostos es tradueix sobre un augment del què paga l’usuari, de manera directe o indirecte.


2. Catalunya té una pressió fiscal massa alta per crear nous impostos

Un dels problemes per aplicar més impostos a Catalunya és que es tracta del territori espanyol amb més pressió fiscal. De fet, Catalunya és un dels principals llocs d’Espanya i d’Europa (juntament amb Suècia) on cada contribuent ha de treballar mesos per tal de pagar a les administracions públiques. Només falta la creació d’un nou impost per complicar encara més la vida econòmica dels catalans.


3. Impossibilitat de créixer i crear ocupació

El que Catalunya necessita en aquests moments és poder créixer i crear ocupació. Però amb una pressió fiscal alta, si a més no va acompanyada d’un gran nombre de serveis (com seria el cas en els tres exemples), dificulta molt el creixement econòmic. I amb els nous impostos, aquesta pressió encara seria més alta. Aquest tampoc no és un motiu abaixar els impostos molt baixos, ja que s’ha de trobar un equilibri.


4. Els catalans han perdut renda del poder adquisitiu

Si posem Catalunya en el context espanyol, veurem que és una de les comunitats autònomes que més a patit el diferencial de preus. Tots els territoris espanyols han patit una pèrdua de renda per culpa de la caiguda, però Catalunya és de les que ha mantingut els preus més alts. Això significa que amb un euro es poden comprar més coses en altres punts del país que no pas aquí. Aquest fet comporta que la renda del poder adquisitiu també s’hagi reduït. Per tant, l’encariment de nous productes, com seria Coca-Cola, accentuarien encara més aquesta diferència.

Falta de polítiques econòmiques

La Generalitat no té una política econòmica ben definida en l’àmbit de les seves atribucions. Només té una política de retallades que responen als interessos de pactes polítics que els permeten mantenir-se en el govern. El que li falta a la Generalitat és definir quina és la política econòmica que més li convé a Catalunya.

Així, d’una banda podria aplicar aquesta política econòmica a partir de les competències autonòmiques de què disposa, i de l’altra, podria negociar amb el govern de l’Estat allò que més interessi per Catalunya.  (Cuca de Llum no està d'acord amb el final de l'article, Cuca de Llum és partidària de marxar d'Espanya injusta espoliadora en allò econòmic i moltes coses més en les culturals: "Però actualment Junts pel Sí s’han introduït en un atzucac i no volen donar la mà al govern espanyol per sortir-ne. Un atzucac que només veu la sortida a estones en funció de la relació que hi hagi en cada moment amb la CUP.")
http://www.catdialeg.cat/pactar-cup-vol-dir-aplicar-nous-impostos/

16 de març del 2016

El govern relaxa les condicions als seus propis funcionaris per accedir a l'agència tributària de Catalunya, per desenvolupar la hisenda pròpia

                                          Neus Munté. Foto, ElPunt-Avui.
                                   

Aprova un decret per flexibilitzar la mobilitat interna dels funcionaris i fer més atractius els concursos oberts 

Després que el TC anul·lés l'intent d'agilitar la construcció de la hisenda pròpia amb funcionaris de l'Estat que volguessin fer-hi el salt, el govern ha hagut de buscar altres vies, com ara la formació de personal propi. En aquest context, el Consell Executiu va aprovar ahir el decret de règim de personal que desenvolupa la llei de l'agència tributària de Catalunya, aprovada el 2015, i que pretén propiciar l'ampliació tot facilitant la mobilitat interna dels funcionaris de la Generalitat i flexibilitzant i fent més atractives les condicions d'accés de nou personal.

En concret, d'entrada es donarà potestat a l'òrgan convocant dels processos selectius per fer-ho per la modalitat de concurs d'oposició o per oposició, per facilitar que hi concorri personal interí. A més, se'n descriuran millor les fases i s'incorporarà el concepte de reserva de nota. És a dir, si se supera amb èxit una prova, no caldrà repetir-la en una eventual convocatòria posterior, fet que vol animar nous aspirants que no siguin funcionaris. A més, es facilita la promoció interna permetent que hi concorrin treballadors que no estan en situació de servei actiu en el moment de publicar-se la convocatòria. Per últim, es deroga l'obligatorietat d'haver de sol·licitar el reingrés en els cossos d'origen per poder participar en seleccions de promoció interna, fet que ara ocasionava molts problemes als departaments.

Tal com ja va avançar El Punt Avui, i ahir refermava la consellera de la Presidència, Neus Munté, el decret és previ a la imminent convocatòria de 40 places per al cos tècnic de gestors tributaris per reforçar la hisenda pròpia, amb l'objectiu que l'any vinent pugui recaptar tots els impostos propis i cedits, inclosa la via executiva.
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/950180-el-govern-relaxa-les-condicions-per-accedir-a-la-hisenda-propia.html?cca=1

3 d’octubre del 2015

Els 5 defectes que fan que la recaptació impositiva catalana sigui excessiva i poc efectiva. Article curt i concís.



Les classes mitjanes són les que més paguen al fisc per culpa d’un sistema injust i que, a més a més, recapta poquíssim en comparació amb altres. Per què la Generalitat no ho canvia si en això té competència?



Economia  - 30 setembre, 2015   Lluís Llaquet
La fiscalitat de la Generalitat de Catalunya és “absolutament excessiva”. Així és com la defineix Daniel Torroja, cap de departament contenciós tributari de la consultora Crowe Horwth, que es queixa d’un sistema que pressiona massa en comparació a altres comunitats com Madrid, amb les mateixes competències que el català. A més a més, el sistema és inútil perquè, tal com constata Valentí Pich, president del consell general de col·legis d’Economistes, no acaba recaptant molt i, procurant gravar els rics, acaba perjudicant la classe mitjana. De fet, els rics no paguen, perquè tenen la capacitat de formar societats o fundacions que els evitin tributacions molt altes. D’altra banda, els que menys cobren, perquè no paguen IRPF i no tenir patrimoni, tampoc participen en aquest sentit de la criticada política fiscal catalana


 
1-.IRPF de gairebé el 50% que paga la classe mitjana
A Catalunya, el tipus marginal més alt de l’IRPF és un dels més confiscatoris de l’Estat. Un 48% del que s’ingressa es paga en impostos. Un impost que és un exemple d’una mala política, perquè, encara que estaria dedicat a fer pagar els rics, com ja s’ha dit, aquests tenen possibilitat d’evitar-lo. “És un impost que en realitat paga molt poca gent i se’n recapta poquíssim. I pitjor encara, un tipus que tots sabem que no el paguen els rics, sinó una classe mitjana de professionals qualificats”, destaca Pitch.



2-.L’impost del Patrimoni: penalització de l’estalvi de la classe mitjana
De nou, un impost que va dirigit als rics i que, tal com diu Pitch, “no grava als grans patrimonis, sinó a les classes mitjanes que tenen uns estalvis i una segona residència” és l’impost de patrimoni, que també és més alt que el de comunitats com Madrid.



3-. Desincentivant el relleu generacional Ara mateix hi ha un impost de transmissió o donació en vida que desincentiva que els pares passin els seus fills els negocis i esperin que ho heretin una vegada morts (cosa que tributa menys). Un fet que provoca que es retardi el relleu generacional. 



4-.Contra l’estoc immobiliari
L’impost de transmissions patrimonials que grava la compra d’un habitatge també és molt alt a Catalunya. Cosa que es contradiu amb el que seria més recomanable “si tots estem d’acord que per establir les bases de la recuperació econòmica hem d’aconseguir que s’absorbeixi l’estoc d’habitatge que va deixar el crac immobiliari”, recorda Pitch. 



5-.Mentrestant, que ha fet fins ara el govern català d’Artur Mas
Mentre es produeixen tots aquests desequilibris, el govern de la Generalitat, Artur Mas, ha dedicat recursos en preparar una hisenda pròpia per un possible futur Estat Català. Un sistema que ha estat dissenyat per professionals del món fiscal i que possiblement establiria un bon sistema recaptatori. La pregunta és, perquè esperar a un estat propi per millorar la fiscalitat? Per què no aplicar el que ja s’ha dissenyat ara mateix dintre de les competències que la Generalitat té en aquest tema?

http://www.catdialeg.cat/els-5-defectes-que-fan-que-la-recaptacio-impositiva-catalana-sigui-excessiva-i-poc-efectiva/ 


28 de juliol del 2015

Artur Mas defensa la hisenda pròpia com l'única via de garantir l'autogovern


Foto: ACN


Dimarts 28 de juliol de 2015 - ACN

El president de la Generalitat afirma que ara només calen les "condicions polítiques" per posar en marxa el sistema fiscal català

 El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat que disposar d'una hisenda pròpia és l'única garantia perquè Catalunya gaudeixi d'un autogovern efectiu. "Aquest és l'intent més seriós de construir una hisenda pròpia en els darrers 300 anys. Estem apunt i estem preparats després d'aquests dos anys de feina. Tenim les idees i tenim les persones i ara calen les condicions polítiques per portar aquest projecte a la pràctica", ha declarat Mas durant la clausura aquest dilluns de la jornada de presentació de la nova administració tributària de Catalunya.

"Crec que tenim una gran oportunitat al davant de construir una cosa diferent i millor. La hisenda espanyola és moderna, però no ha evolucionat prou com altres models que es troben a Europa i la resta del món", ha sentenciat Mas. El president ha celebrat que l'informe sobre la hisenda pròpia sintetitza el millor d'altres models fiscals, davant la "necessitat" de tenir un sistema fiscal que és una garantia d'un autogovern efectiu. "Sense hisenda no hi ha autogovern i sense autogovern no hi ha projecte de país", ha conclòs.

Mas ha considerat un "error" de la Transició no haver apostat per tenir una hisenda pròpia a Catalunya. "En aquell moment es va considerar un tema menor i aquell error ha tingut conseqüències greus", ha afegit el president, que ha reconegut que Catalunya pateix un infrafinançament i que està per sota de la mitjana en recursos per càpita, tot i l'aprovació d'un nou Estatut d'Autonomia que incloïa la possibilitat d'una hisenda pròpia per Catalunya. Mas també ha recordat que la proposta de pacte fiscal "va acabar com va acabar" i que "no hi ha hagut ni la mínima comprensió" per part de l'Estat pel que fa a les reclamacions catalanes de bastir una hisenda pròpia. 

Prèviament, el director del programa per la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, ha explicat que el seu estudi es basa en els models fiscals de països com Austràlia o Suècia. Iglesias ha apuntat que el nou model hauria de calcular els seus resultats fiscals i esbrinar quant es deixa de recaptar, donar més accés a la informació fiscal als contribuents i facilitat la "cooperació" entre l'administració i els ciutadans. Segons aquest expert en fiscalitat, la nova administració ha de ser més eficient, transparent i amb vocació de servei públic, passant d'un sistema fiscal basat en el "control" a un fonamentat en la cooperació.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha inaugurat la jornada de presentació de la
nova administració tributària de Catalunya. Mas-Colell ha defensat que la hisenda pròpia és un reflex de la voluntat de la Generalitat de disposar de més autogovern i que desenvolupar una nova administració tributària és una manera "d'estar preparats" per quan arribi el moment d'exercir aquest autogovern. El conseller ha celebrat que la gestió del Govern i dels seus ens associats ha generat un "sector fiscal propi" a Catalunya, que ha plasmat la seva visió en el nou model que s'ha presentat aquest dilluns.




L’Institut Català de Finances fa un nou pas per ser banc públic

L’endemà de presentar l’arquitectura de l’administració tributària, l’executiu català va modificar ahir el marc legislatiu que regula l’ICF per adequar-lo a la normativa europea
 

10 d’octubre del 2014

La diputació de Lleida comença a assajar la Hisenda pròpia

 (Això sí que és el futur!   Cuca de Llum)



Posarà en marxa un pla pilot per començar a recaptar impostos a través de la seva xarxa d'oficines

 
9.10.2014 - Xavier Lladó - La diputació de Lleida comença a assajar la Hisenda pròpia. Ha anunciat avui través d'un comunicat que posarà en marxa aquest mes un pla pilot per començar a recaptar impostos de la Generalitat a través de la seva xarxa d'oficines.


Fonts del Govern han explicat que, després d'aquesta prova pilot, se signarà el proper any un conveni entre la Diputació i la Generalitat on es concretaran els detalls sobre com des de l'administració provincial es recaptaran aquests impostos, que fins ara tramita l'Estat.

En el que va d'any la Generalitat ha signat convenis al respecte amb les diputacions de Barcelona (al febrer) i la de Tarragona (al juliol) i està pendent que ho faci properament amb la de Girona. Aquests acords són conseqüència del conveni signat el 2012 entre les diputacions catalanes i el president de la Generalitat, Artur Mas, per crear Tributs de Catalunya i avançar cap a la creació d'una hisenda pròpia.

Tributs de Catalunya es va presentar oficialment el passat mes de febrer i està basat en una xarxa de 53 oficines tributàries distribuïdes per tot el territori i la col·laboració de la Generalitat i les quatre diputacions catalanes. El conveni amb la Diptuació de Lleida permetrà que el Govern delegui en un organisme autònom de recaptació de tributs i no a Hisenda els valors de la Generalitat a la via executiva.


Avançaments als ajuntaments

L'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs de la diputació de Lleida ha avançat 37 milions d'euros als 228 ajuntaments de la província en què gestiona impostos a través de l'Organisme de Recaptació i Gestió de Tributs Locals.

Concretament, ha avançat fins a la primera meitat de 2014 un volum de més de 37 milions d'euros en concepte de bestreta ordinària als ajuntaments, independentment que hagin o no hagin recaptat els impostos d'Activitats Econòmiques (IAE) i el de Béns Immobles urbans i rústics (IBI).

L'acció de l'Organisme també ha permès concedir aquest any quatre milions de bestretes extraordinàries per a cobrir necessitats temporals i transitòries de tresoreria dels ajuntaments. També s'han incrementat el nombre de fraccionaments i pròrrogues als ciutadans: el 2009 la diputació de Lleida va atendre 138 sol·licituds de pròrroga, i ara la xifra se situa en 1.200 peticions.

L'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals és un organisme que depèn de la diputació de Lleida i que compta amb un centenar de professionals i 10 oficines desplegades per les comarques de Lleida, i 228 municipis lleidatans dels 231 existents li han delegat voluntàriament la gestió dels seus impostos municipals.
 http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/la_diputacio_de_lleida_comenca_a_assajar_la_hisenda_propia_103695.php