CatDiàleg.cat - 20 oct 2016
Una de les principals preocupacions
del govern de la Generalitat actuals és l’aprovació dels pressupostos
pel 2017. Per això Oriol Junqueras està treballant amb la CUP per
arribar a alguns acords que agradin als cupaires per donar el seu
vistiplau als números per l’any vinent. Concretament, a dia
d’avui estan discutint la possibilitat d’implementar tres nous impostos.
Un és referent a les begudes ensucrades, un altre s’aplicaria a la
propietat immobiliària, i el darrer, és referent als dipòsits bancaris.
En el cas que aquests tres impostos tirin endavant, comportaran un canvi substancial en la vida dels catalans.
Si la pujada d’impostos no els afecten directament, ho faran
indirectament. Aquests són els punts d’objecció a la creació d’aquests
nous impostos:
1. L’augment del preu en els productes es tradueix en un cost sobre l’usuari
La idea d’implementar un impost sobre les begudes ensucrades és una
idea que Junqueras ja va intentar en el seu dia, però la Generalitat no
es va arribar a atrevir aplicar-la perquè la marca Coca-Cola es va posar
molt nerviosa. Són pocs i molt diferents els països que han aconseguit
aplicar aquesta taxa, Regne Unit o Hongria, per exemple. Encara que
sigui una mesura molt racional, que faria que es reduís el consum de
sucres en el territori, té un aspecte molt important en contra.
A banda de què a les principals marques no els hi agradi aquest impost, la
taxa també afectaria molt al consumidor, perquè l’augment d’un impost,
encara que sigui indirecte, automàticament es tradueix en un cost sobre
l’usuari. Si es puja l’IVA d’un producte, el fabricant d’aquell
producte, per no patir directament les conseqüències, incrementarà els
preus. I si és un producte tan exclusiu com són aquestes marques, de ben
segur que els consumidors continuaran consumint-lo.
Sigui com sigui, davant d’un impost
d’aquestes característiques i amb independència de l’encert o desencert
de la proposta, tot increment d’impostos es tradueix sobre un augment
del què paga l’usuari, de manera directe o indirecte.
2. Catalunya té una pressió fiscal massa alta per crear nous impostos
Un dels problemes per aplicar més impostos a Catalunya és que es tracta del territori espanyol amb més pressió fiscal.
De fet, Catalunya és un dels principals llocs d’Espanya i d’Europa
(juntament amb Suècia) on cada contribuent ha de treballar mesos per tal
de pagar a les administracions públiques. Només falta la creació d’un nou impost per complicar encara més la vida econòmica dels catalans.
3. Impossibilitat de créixer i crear ocupació
El que Catalunya necessita en aquests moments és poder créixer i
crear ocupació. Però amb una pressió fiscal alta, si a més no va
acompanyada d’un gran nombre de serveis (com seria el cas en els tres
exemples), dificulta molt el creixement econòmic. I amb els nous impostos, aquesta pressió encara seria més alta. Aquest tampoc no és un motiu abaixar els impostos molt baixos, ja que s’ha de trobar un equilibri.
4. Els catalans han perdut renda del poder adquisitiu
Si posem Catalunya en el context espanyol, veurem que és una de les
comunitats autònomes que més a patit el diferencial de preus. Tots
els territoris espanyols han patit una pèrdua de renda per culpa de la
caiguda, però Catalunya és de les que ha mantingut els preus més alts.
Això significa que amb un euro es poden comprar més coses en altres
punts del país que no pas aquí. Aquest fet comporta que la renda del
poder adquisitiu també s’hagi reduït. Per tant, l’encariment de nous productes, com seria Coca-Cola, accentuarien encara més aquesta diferència.
Falta de polítiques econòmiques
La Generalitat no té una política econòmica ben definida en l’àmbit de les seves atribucions. Només té una política de retallades que responen als interessos de pactes polítics que els permeten mantenir-se en el govern. El que li falta a la Generalitat és definir quina és la política econòmica que més li convé a Catalunya.
Així, d’una banda podria aplicar aquesta política econòmica a partir
de les competències autonòmiques de què disposa, i de l’altra, podria
negociar amb el govern de l’Estat allò que més interessi per Catalunya.
(Cuca de Llum no està d'acord amb el final de l'article, Cuca de Llum és partidària de marxar d'Espanya injusta espoliadora en allò econòmic i moltes coses més en les culturals: "Però actualment Junts pel Sí s’han introduït en un atzucac i no volen
donar la mà al govern espanyol per sortir-ne. Un atzucac que només veu
la sortida a estones en funció de la relació que hi hagi en cada moment
amb la CUP.")
http://www.catdialeg.cat/pactar-cup-vol-dir-aplicar-nous-impostos/
