ENTRADES RECOMANADES ABRIL 2025
21 de juny del 2024
Régimen fiscal singular para Catalunya: ¿Por qué es imprescindible si es que España quiere que Catalunya se quede
8 de desembre del 2022
La guerra fiscal de la Comunidad de Madrid que dinamita la unitat d'Espanya. Un annexe al dèficit fiscal d'algunes autonomies.
https://t.me/Elnacionalcat/11867
Un cas d'injusticia monumental. Després parlen de "la sacrosanta unidad de Espanya"...
Un segon article sobre el mateix tema, conclusions similars:
https://cadenaser.com/programa/2020/12/04/hoy_por_hoy/1607060193_35083.html

29 de novembre del 2020
Sala i Martín: “L’harmonització fiscal que ha pactat ERC és un error catastròfic: és tornar enrere
Cada vegada se senten més veus crítiques amb la Comunitat de Madrid per la política impositiva que els permet rebaixar impostos i atreure cada cop més em-preses i treballadors. El president valencià, Ximo Puig, els ha acusat avui de ser “una aspiradora de recursos i de població” i ha dit que són una “excepció fiscal”.
Per posar fi a aquests bene-ficis, Esquerra Republicana de Catalunya ha pactat amb el govern de Pedro Sánchez impul-sar l’harmonització fiscal. Però aquesta jugada política serà un pas enrere, segons Xavier Sala i Martín. Tot i que el catedràtic d’Economia de la Universitat Colúmbia creu que Madrid fa trampes i es beneficia de la seva situació com a capital de l’estat, l’economista creu que la solució no passa per igualar impostos a tot arreu.
Sé que és sexi atacar la Comunitat de Madrid i que pot donar vots, però no és el moment de tornar-nos bojos
Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia
Els catalans no podem perdre la poca i ridícula autonomia fiscal que tenim
Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia
Madrid, com a capital de l’estat, té un seguit de beneficis com tenir les seus dels ministeris i els funcionaris. Els salaris els paguen tots els contribuents, però la despesa la fan a Madrid. Això li permet fer trampes
Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia
Ells aprofiten la capitalitat per buidar la resta d’Espanya. El percentatge del PIB que té Madrid ha pujat. En canvi, a Catalunya s’ha mantingut constant. Això vol dir que el percentatge del PIB a la resta d’Espanya ha baixat
Xavier Sala i Martín catedràtic d’Economia
Cada comunitat autònoma hauria de tenir llibertat per triar els seus tipus impositius excepte Madrid. Ells ja tenen els beneficis de tenir la capitalitat

17 de desembre del 2016
La gran incògnita dels pressupostos: per què s’apugen i es creen nous impostos i el del joc continua sense tocar-se?

El conseller d’Economia de la
Generalitat, Oriol Junqueras, va presentar dimarts els pressupostos del
2017 de 28.310 milions d’euros, un 3,6% més que el 2015, comptes que es
van prorrogar el 2016. Els comptes tenen 1.170 milions més de despesa
social, un 74,7% del total, “el percentatge més alt de la història” i
que suposa un 77% de l’increment total de despesa, segons les dades del
Govern que ha explicat el conseller en roda de premsa.
Junqueras va dir que aquest augment era possible per una previsió de
pujada d’ingressos del 7,8% (amb 1.645,4 milions addicionals), per la
millora de la recaptació gràcies a la recuperació econòmica, els canvis
fiscals (109,8 milions) i els avanços estimats del model de finançament
autonòmic, a més de la reducció dels interessos del deute. La recaptació
d’impostos propis i cedits creixerà un 28% fins als 3.575,2 milions, de
manera que aporta 784,5 milions d’euros més que en el pressupost del
2015; l’augment en comparació amb la liquidació del 2015 és de 482,2
milions(+15,6%).
L’impost del joc, totalment oblidat
Però amb tot aquest creixement dels impostos, dels quals alguns augmenten i d’altres es creen de nous per recaptar més diners, n’hi ha un que passa desapercebut i que no s’ha modificat gens ni mica. Es tracta de l’impost sobre el joc. En el seu dia va viure una disminució exageradament escandalosa, ja que va passar de pagar un impost del 55% a només el 10%.
La Generalitat es va ‘veure obligada’ a reduir aquest impost d’una manera tan brutal per aconseguir trobar inversors pel BCNWorld, una tasca que durant molt de temps va ser molt complicada. Amb aquesta decisió, no només el complex entre Salou i Vila-Seca es beneficiava de la situació (ja que seria una decisió il·legal), sinó que ho feien tots els casinos de Catalunya, que de fet ja s’aprofiten d’aquest avantatge des que la Generalitat negociava el projecte de l’Eurovegas.
Aquesta decisió va ser polèmica, ja que dóna peu a què qualsevol inversor pugui entrar en el negoci (on s’haurà de posar especial atenció que no hi entrin les màfies del joc).
Els alts impostos en el negoci del joc estan pensats per no fomentar
una activitat intrínsecament negativa, més que no pas un afany
recaptador. La polèmica ja es va generar al aplicar aquesta reducció, ja que es
va produir just després que la Generalitat augmentés la pressió fiscal
sobre persones i famílies fins a situar-la en el màxim nivell d’Europa.
El principal punt de fricció entre el Govern i la CUP és l’IRPF,
perquè els anticapitalistes exigeixen augmentar el tipus a les rendes
altes, mentre que l’Executiu català és partidari de no tocar aquest
tribut: “La gran fortuna que cal gravar és Espanya“, va al·legar Puigdemont.
La Generalitat ja ha presentat les principals novetats en fiscalitat,
on preveu introduir canvis en impostos propis i cedits per ingressar
180 milions d’euros més a l’any -120 el 2017 per aplicacions parcials- a
través de la llei d’acompanyament. Una de les de més impacte és la creació d’un impost a les begudes ensucrades envasades des de l’1 d’abril, amb una recaptació el 2017 de 30,98 milions, i uns ingressos anuals ordinaris -per any complet- de 41,3 milions.
Un nou impost ambiental a les nuclears,
després que l’anterior fos anul·lat pel Tribunal Constitucional, preveu
una recaptació de 28,29 milions el 2017 i una recaptació anual
ordinària de 60 milions; i l’impost reformulat per als grans establiments comercials -per disconformitat de la UE- passarà d’una recaptació actual de 15,1 milions a 17,3 el 2018.
En el cas de la taxa turística, des de l’1 d’abril equipara
la dels pisos turístics de la ciutat de Barcelona a la dels hotels de
luxe, afegeix una taxa per als creueristes que estan a Barcelona menys
de 12 hores i hi haurà un règim d’infraccions i sancions
específic per a aquest impost; la recaptació va ser de 43,17 milions el
2015, i es preveu un increment de 7,68 milions amb aquests canvis.
Alhora, el Govern crea un nou tram a l’impost de transmissions patrimonials
per a la compravenda d’habitatges de més d’un milió d’euros, que hauran
de pagar un 11% per l’import que superi aquesta quantitat, respecte del
10% únic aplicable fins ara.
També es gravaran amb un 5% totes les transmissions de béns mobles
-ara només eren vehicles-, com pot ser l’or i aeronaus, i hi haurà una
bonificació del 99% en arrendaments d’habitatges del parc públic de
lloguer social, amb un guany de recaptació el 2017 per totes aquestes
mesures de 4,8 milions. Altres mesures serviran per reduir despesa, com
l’eliminació d’una part de la deducció a l’IRPF per inversió en
habitatge habitual (10 milions d’estalvi) i la supressió de les
deduccions per inversions al mercat Alternatiu Borsari (1,2 milions
anuals). http://www.catdialeg.cat/pressupostos-apujar-impostos-joc/
28 d’octubre del 2016
La baixa recaptació de l’Impost de Societats revela l’enginyeria fiscal de les (grans empreses multinacionals) empreses a la UE
L’impost de Societats, un dels més importants en volum de recaptació, ha estat un 31% menor aquest agost respecte el de l’any anterior. Les Pymes són les que continúen patint més la càrrega fiscal
5 octubre, 2016 - Francesc García Mestres
L’Impost de Societats està perdent cada vegada més la seva capacitat recaptatòria. Per exemple, aquest agost la recaptació a Espanya va ser un 31% menys que el de l’any anterior. La raó no es troba en que els beneficis de les empreses siguin menors, sinó a causa de la enginyeria fiscal que les grans multinacionals porten a terme. És el cas, de Google o Facebook que fan tributar els beneficis que guanyen a Espanya amb l’impost de societats d’Irlanda, on el tipus és més baix. Encara que majoritàriament sigui legal l’elusió fiscal, la Unió Europea està prenent més mesures per una major equitat.
Però Espanya no és l’únic membre de la Unió Europea (UE) que està patint aquest problema. Els països amb un tipus impositiu més alt són: França (36,1%), Malta (35%), Bèlgica (34%), Portugal (31,5%),Itàlia (31,4%) i Espanya (30%).
Per una altra banda, els que tenen els tipus més baixos són els següents: Eslovènia amb un 17%. Letònia amb un 15%, Irlanda un 12,5% i finalment Xipre amb un tipus de 10%.
La lluita de la Unió Europea
Com ja hem vist en els darrers anys amb els casos de multinacionals com Google, la Unió Europea està tractant de posar fi aquesta situació injusta. Per portar a terme una solució a aquest problema de magnitud internacional, la UE està actuant contra les Tax rullings (condicions favorables de determinats governs a les multinacionals que elueixen). També s’està procurant la disminució dels factors que distorsionen les bases fiscals de l’Impost de Societats, és a dir, tenir clar que existeixin diferents tipus impositius però sobre unes bases harmonitzades.
Una unió que mai arriba
27 d’octubre del 2016
Pactar amb la CUP vol dir aplicar nous impostos
CatDiàleg.cat - 20 oct 2016
Falta de polítiques econòmiques
16 de març del 2016
El govern relaxa les condicions als seus propis funcionaris per accedir a l'agència tributària de Catalunya, per desenvolupar la hisenda pròpia
Aprova un decret per flexibilitzar la mobilitat interna dels funcionaris i fer més atractius els concursos oberts
3 d’octubre del 2015
Els 5 defectes que fan que la recaptació impositiva catalana sigui excessiva i poc efectiva. Article curt i concís.
1-.IRPF de gairebé el 50% que paga la classe mitjana
2-.L’impost del Patrimoni: penalització de l’estalvi de la classe mitjana
3-. Desincentivant el relleu generacional Ara mateix hi ha un impost de transmissió o donació en vida que desincentiva que els pares passin els seus fills els negocis i esperin que ho heretin una vegada morts (cosa que tributa menys). Un fet que provoca que es retardi el relleu generacional.
4-.Contra l’estoc immobiliari
5-.Mentrestant, que ha fet fins ara el govern català d’Artur Mas
Mentre es produeixen tots aquests desequilibris, el govern de la Generalitat, Artur Mas, ha dedicat recursos en preparar una hisenda pròpia per un possible futur Estat Català. Un sistema que ha estat dissenyat per professionals del món fiscal i que possiblement establiria un bon sistema recaptatori. La pregunta és, perquè esperar a un estat propi per millorar la fiscalitat? Per què no aplicar el que ja s’ha dissenyat ara mateix dintre de les competències que la Generalitat té en aquest tema?
http://www.catdialeg.cat/els-5-defectes-que-fan-que-la-recaptacio-impositiva-catalana-sigui-excessiva-i-poc-efectiva/
3 de setembre del 2015
José María Gay, el economista indignado. ¿Donde ha ido el dinero del Banco Central Europeo? La subida del IVA tiene que ser absorvida con cargo a márgenes del negocio (vídeo 5,5 min.)
Asesores Fiscales Comunidad Valenciana - Publicado el 19 oct. 2012

28 de juliol del 2015
Artur Mas defensa la hisenda pròpia com l'única via de garantir l'autogovern

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha inaugurat la jornada de presentació de la nova administració tributària de Catalunya. Mas-Colell ha defensat que la hisenda pròpia és un reflex de la voluntat de la Generalitat de disposar de més autogovern i que desenvolupar una nova administració tributària és una manera "d'estar preparats" per quan arribi el moment d'exercir aquest autogovern. El conseller ha celebrat que la gestió del Govern i dels seus ens associats ha generat un "sector fiscal propi" a Catalunya, que ha plasmat la seva visió en el nou model que s'ha presentat aquest dilluns.
10 d’octubre del 2014
La diputació de Lleida comença a assajar la Hisenda pròpia
Posarà en marxa un pla pilot per començar a recaptar impostos a través de la seva xarxa d'oficines
Fonts del Govern han explicat que, després d'aquesta prova pilot, se signarà el proper any un conveni entre la Diputació i la Generalitat on es concretaran els detalls sobre com des de l'administració provincial es recaptaran aquests impostos, que fins ara tramita l'Estat.
En el que va d'any la Generalitat ha signat convenis al respecte amb les diputacions de Barcelona (al febrer) i la de Tarragona (al juliol) i està pendent que ho faci properament amb la de Girona. Aquests acords són conseqüència del conveni signat el 2012 entre les diputacions catalanes i el president de la Generalitat, Artur Mas, per crear Tributs de Catalunya i avançar cap a la creació d'una hisenda pròpia.
Tributs de Catalunya es va presentar oficialment el passat mes de febrer i està basat en una xarxa de 53 oficines tributàries distribuïdes per tot el territori i la col·laboració de la Generalitat i les quatre diputacions catalanes. El conveni amb la Diptuació de Lleida permetrà que el Govern delegui en un organisme autònom de recaptació de tributs i no a Hisenda els valors de la Generalitat a la via executiva.
Avançaments als ajuntaments
L'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs de la diputació de Lleida ha avançat 37 milions d'euros als 228 ajuntaments de la província en què gestiona impostos a través de l'Organisme de Recaptació i Gestió de Tributs Locals.
Concretament, ha avançat fins a la primera meitat de 2014 un volum de més de 37 milions d'euros en concepte de bestreta ordinària als ajuntaments, independentment que hagin o no hagin recaptat els impostos d'Activitats Econòmiques (IAE) i el de Béns Immobles urbans i rústics (IBI).
L'acció de l'Organisme també ha permès concedir aquest any quatre milions de bestretes extraordinàries per a cobrir necessitats temporals i transitòries de tresoreria dels ajuntaments. També s'han incrementat el nombre de fraccionaments i pròrrogues als ciutadans: el 2009 la diputació de Lleida va atendre 138 sol·licituds de pròrroga, i ara la xifra se situa en 1.200 peticions.
L'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals és un organisme que depèn de la diputació de Lleida i que compta amb un centenar de professionals i 10 oficines desplegades per les comarques de Lleida, i 228 municipis lleidatans dels 231 existents li han delegat voluntàriament la gestió dels seus impostos municipals.