per Carles Capdevila
30 de desembre del 2016
1. Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i
un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima
al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es
tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres.
2. Que l’amabilitat pot ser la idea més
revolucionària. Té el poder transformador de les persones que porten el
somriure posat, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que per
allà on passen milloren l’ambient.
3. Que en lloc de lamentar-nos quan el cos se’ns
queixa i deixar anar un “maleït genoll”, tocaria valorar els anys que fa
que ens suporta i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir-nos
els ossos caldria celebrar aquest esquelet que fa el que pot i més per
mantenir-nos drets.
4. Que la joia de viure no té mètodes però té mestres.
Convé acostar-nos, a l’espera del contagi, a gent senzilla, que té en
la bondat i l’estima i la cura dels altres el focus, que passen
desapercebuts en un món que premia més el cinisme que la ingenuïtat.
5. Que hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa
bé, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de
les persones és la tasca més important del món, i la menys valorada.
6. Que no es pot discutir mai amb un imbècil. La clau
és detectar-los i frenar-los abans, però això requereix una societat
madura i respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els
valors que no els resultats a qualsevol preu.
7. Que la persona amb qui no et sàpiga greu plorar i
que et faci la companyia adequada és per força un molt bon amic.
Sobretot si també sabeu riure plegats.
8. Que mai no és tard per aprendre a caminar, i que
amb l’amic amb qui més camino som molt més amics des que caminem
plegats: ets més sincer, més directe, més profund.
9. Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar.
10. Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que
saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem
remei aviat. I per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt
d’ingenuïtat necessària per creure que podran. Perquè sense confiança no
hi ha convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats
no hi ha motius per mantenir l’esperança.
11. Que prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el
sí entusiasta i possible al que vols hauràs de dir el no contundent i
desculpabilitzat al que no hi cap.
12. Que el pitjor de la por és quan ens pilota, quan
s’instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot
paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de
sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa
tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.
13. Que som més el que fem que el que diem, som més el
que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I
com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici
sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn.
Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a
ser-hi.
14. Que ens cal més mala llet i més esperança. Hem
d’estar més emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i
denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca,
mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar arreglant
amb les mans el dia a dia, des de l’inconformisme, amb ambició i amb la
certesa absoluta que és possible.
15. Que calen metges i mestres amb visió de capçalera,
que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços
d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.
16. Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha
privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i
l’alegria de viure. No hi ha cap inversió més segura i rendible que
envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som, que ens troben
guapíssims al marge del que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb
bons ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada