>>> https://www.facebook.com/share/v/1AYYNXCfmn/
28 de juny del 2025
26 de juny del 2025
Els quatre motors de l’economia catalana
Creixem més de pressa que Espanya i la zona euro per l'impuls de l'ocupació estrangera, l'activitat que origina el turisme estranger, la resiliència industrial i exportadora i la recuperació dels salaris reals, segons la "Memòria Econòmica de Catalunya 2024"
Creixem més de pressa que Espanya i la zona euro per l'impuls de l'ocupació estrangera, l'activitat que origina el turisme estranger, la resiliència industrial i exportadora i la recuperació dels salaris reals, segons la "Memòria Econòmica de Catalunya 2024"
Des que començà la recuperació, el 2021, l’economia catalana acumula més dinamisme econòmic que Espanya i la zona euro. El primer trimestre del 2025, el PIB de Catalunya és d’un 9,7% superior al del quart trimestre del 2019, i supera el 8% d’Espanya i el 5,8% de la zona euro. Amb aquesta bona notícia s’obria la presentació de la “Memòria Econòmica de Catalunya 2024” aquest matí a la Llotja de Mar, publicada per les cambres de comerç de Catalunya.
D’una banda, l’estat espanyol ha encapçalat la creació d’ocupació a la zona euro (el 25% del total), tot i que té un pes econòmic tan sols de l’11% (Catalunya hi ha contribuït en un 5%, essent només el 2% del PIB). D’una altra banda,....
Llei d'Amnistia: Conde-Pumpido ensenya la carta política amagada en la sentència de l’amnistia
- El TC valida la constitucionalitat de la llei, que beneficiarà centenars de persones, tot exhibint el preu polític de justificar la repressió contra l’independentisme
- Vilaweb - Josep Nualart Casulleres - 26.06.2025
- La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) que valida la llei d’amnistia vinculada al procés d’independència de Catalunya que ara fa un any va entrar en vigor és històrica, és bona per a força gent i té una intencionalitat política enorme. És històrica perquè per primera vegada, aquest tribunal aclareix que les amnisties són constitucionals per més que la constitució espanyola no en parli, sempre que hi hagi una raó d’excepcionalitat que les justifiqui. I aquesta és la gran qüestió que resol el TC de Cándido Conde-Pumpido, el de la majoria afí al PSOE; perquè és el preu a pagar per amnistiar centenars de persones que van ser víctimes de la repressió contra el procés d’independència durant més d’una dècada. El TC afí al PSOE ha fet possible una amnistia que sempre ha tutelat, perquè era la seva amnistia, no pas la dels dirigents independentistes. I la prova més crua, més dura, és que, malgrat aquesta sentència històrica, els principals dirigents polítics del Primer d’Octubre difícilment seran amnistiats.
- El fet que el TC hagi avalat la constitucionalitat de la llei d’amnistia és un fet objectiva-ment bo, perquè se’n beneficien moltes persones represaliades que han patit durant anys una angoixa i un neguit per l’amenaça de conseqüències penals que ara poden enterrar definitivament. Si la llei és constitucional, les amnisties concedides fins ara també ho són; i els jutges que fins ara han fet el ronso i han adormit els arxivaments de les causes, tot esperant el vist-i-plau del TC, ara ja tindran una excusa menys, i de molt pes, per no fer-ho. Segons les dades recollides tant per Òmnium com per Alerta Solidària, encara hi ha desenes de casos pendents de resolució, ja sigui perquè els tribunals que els van arxivar els han deixats en suspensió per diferents motius, o simplement perquè hi ha hagut silenci judicial (en setanta-cinc casos), o perquè no es té constància que hi hagi hagut tramitació de l’amnistia (més de tres-cents casos).
- És una llei que ja beneficia molta gent, tot i que no prou, sobretot per un problema greu de desobediència judicial. Però aquests beneficis innegables per a una part dels represaliats han tingut un cost polític. Quan l’independentisme va començar a reivindicar l’amnistia (entre el 2018 i el 2021), la vinculava a l’exercici del dret d’autodeter-minació, i la plantejava com un reconeixement per part de l’estat espanyol d’uns excessos i uns abusos de l’estat de dret per a esclafar el moviment independentista.La llei d’amnistia que va entrar en vigor el juny del 2024 no era això.
- Era un assoliment polític important per part de l’independentisme, inimaginable uns mesos abans; però no era una amnistia en què l’estat reconegués uns excessos més que evidents, constatats i documents per organitzacions internacionals de defensa dels drets humans, d’Amnistia Internacional al Comitè de Drets Humans de l’ONU. Era l’amnistia que el PSOE va decidir que era possible, establint-hi uns límits, unes línies vermelles que venien definides per allò que venien definides per allò que el Tribunal Constitucional de Conde-Pumpido podria acceptar. I ara, avui, ho hem vist. I d’una manera molt descarada en el text definitiu de la sentència, que encara no ha estat difós oficialment però que VilaWeb ha pogut llegir.
- La llei d’amnistia ja establia, en el preàmbul, una equiparació entre repressors i represaliats, quan parlava “d’uns fets que van implicar una tensió institucional que va donar lloc a la intervenció de la Justícia [en majúscula] i una tensió social i política que va causar la desafecció d’una part substancial de la societat catalana envers les institucions estatals”. Els autors de la llei cercaven la manera de superar el filtre del TC, amb una referència clara al concepte de la “convivència” que recull la constitució espanyola.
- I han reeixit. El TC respon al recurs del Partit Popular contra la llei d’amnistia que aquesta llei no és pas arbitrària, que està justificada perquè hi ha “el pressupòsit d’excepcionalitat”. I és ben il·lustratiu aquest fragment de la sentència: “Els fets viscuts en aquell període constitueixen un cas paradigmàtic de què significa una crisi política i constitucional, en la mesura que es qüestionava la supremacia de la constitució i la unitat de l’estat, a més de la integritat del subjecte polític de la sobirania –el poble espanyol–, la forma d’estat i de govern. El Tribunal, a instàncies del president del Govern de la Nació [sic], va haver d’intervenir en defensa de la constitució per suspendre i anul·lar actes i lleis de la comunitat autònoma de Catalunya. A aquest efecte, amb la llei orgànica 15/2015, per a l’execució de les resolucions del Tribunal Constitucional com a garantia de l’estat de dret, es va atribuir al Tribunal potestats executives per garantir el compliment de les seves resolucions per part d’autoritats i institucions autonòmiques arran —deia l’exposició de motius de la llei— de ‘les noves situacions que pretenen evitar o eludir aquesta efectivitat’.”
- Continua així: “Així mateix, aquests fets van donar lloc a l’obertura de processos penals i sancionadors per exigir responsabilitats als qui van cometre actes il·lícits, alguns dels quals encara són en tràmit i pendents de decisió de les autoritats competents. A més, aquesta crisi constitucional va generar una fractura social profunda a Catalunya, que va afectar greument la convivència ciutadana, va donar lloc a antagonismes extrems, va dividir la societat i, en definitiva, va erosionar el teixit social i l’estabilitat política a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol.”
- És a dir, el TC aprofita la sentència no tan sols per a validar la llei, sinó per a delimitar-la políticament. I ho fa prenent-se aquesta llicència, en què deixa ben clar que no es critica ni se censura de cap manera l’actuació dels òrgans de l’estat contra l’independentisme com a represàlia pel procés. Per si encara hi hagués cap dubte, un altre paràgraf de la resolució que és demolidor: “Amb l’aprovació de la llei d’amnistia, la comunitat política no altera la valoració negativa que li mereix la conducta amnistiada —abstractament considerada— ni modifica el seu judici general del retret penal. Estima, més aviat, que aquesta mena de conducta ha de continuar essent castigada, però pretén d’excloure’n la sanció penal en un determinat context que es considera excepcional.”
- Ara, és ben cert que l’enfocament polític d’aquesta llei d’amnistia manté vives les demandes contra la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents de l’1-O al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Perquè no hi ha hagut cap reparació efectiva a les víctimes de les violacions de drets fonamentals, atès que no han estat reconegudes com a tals. I encara té més sentit aquesta demanda pel fet, precisament, que els demandants són una part dels afectats per la desobediència del Suprem a aplicar-los l’amnistia.
- D’un punt de vista pràctic, aquest és el principal problema d’una llei d’amnistia que ja té un aval constitucional: que hi ha un poder de l’estat espanyol, el judicial, que es nega a aplicar-la. Com pot ser que un tribunal denegui l’amnistia a l’Adri de Badalona, per a qui , per a qui demanen sis anys de presó per diversos delictes vinculats a una protesta contra un sindicat ultra de policies que volia homenatjar i glorificar els policies espanyols que van agredir els votants de l’1-O? Com pot ser que li ho denegui tot argumentant que els fets no tenen a veure amb el procés d’independència? I com pot ser que el Suprem denegui l’amnistia als dirigents del procés condemnats o perseguits per malversació, si la voluntat del legislador és ben clara en aquest sentit tant en l’exposició de motius com en l’articulat? El problema és que el Suprem sempre hi tindrà la darrera paraula, tant en el cas de l’Adri com en el de Puigdemont; els tindrà segrestats, a ells i a la llei. Per més constitucional que sigui.
[VÍDEO] “La gent que parlem valencià continuarem existint”: el discurs contundent de la regidora de Compromís a Alacant, Sara Llobell
Vilaweb - 26.06.2025
- Sara Llobell ha defensat que continuaria parlant en català al ple de l'ajuntament
- Protesta a Alacant contra la declaració de zona castellanoparlant: “Hem de defensar-la entre tots”
Veieu el vídeo de l'intervenció de Sara Llobell:
25 de juny del 2025
Llei d'Amnistia: El Suprem espanyol deixa anar Puigdemont al TC, quan ara ja queda clara la constitucionalitat de l’amnistia
- La sala penal considera que han reiterat arguments ja resolts i els imposa les costes del procediment
- El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de nul·litat presentat per les defenses del president Carles Puigdemont i Toni Comín contra la interlocutòria que va rebutjar d’aplicar-los l’amnistia per malversació. Amb aquesta decisió, Puigdemont i Comín tenen via lliure per anar al Tribunal Constitucional (TC) espanyol.
-
En una interlocutòria dictada el 17 de juny, la sala penal del Suprem considera que les dues sol·licituds són pràcticament idèntiques i que no poden ser admeses a tràmit perquè no aporten cap argument nou. La interlocutòria del Suprem ha arribat pocs dies abans que la llei d’amnistia estigui a punt de quedar validada pel TC.
El tribunal recorda que el recurs de nul·litat només és aplicable en cas de vulneració de drets fonamentals no resolta prèviament. I afegeix que els dos incidents tornen a posar sobre la taula qüestions ja abordades i desestimades anteriorment, tant en la interlocutòria del 9 d’abril com en les diverses fases del procediment.
Entre les al·legacions de les defenses, hi havia la manca de competència del Suprem per jutjar-los, el dret a un jutge imparcial i la suposada reinterpretació del delicte de malversació per excloure’ls de l’amnistia. Segons el tribunal, aquestes qüestions ja han estat resoltes i no poden ser replantejades a través d’un incident de nul·litat.
A més, el Suprem defensa que la competència li correspon en aplicació de l’article 57.2 de l’Estatut d’Autonomia, que preveu que els diputats del parlament català siguin jutjats per aquest tribunal si els fets s’han comès fora de Catalunya. En aquest sentit, insisteix que les activitats d’internacionalització del referèndum de l’1-O justifiquen la seva intervenció.
Finalment, la sala rebutja que hi hagi hagut cap manipulació de la finalitat de la llei d’amnistia, i argumenta que el motiu del recurs es limita a reiterar una interpretació que ja ha estat desestimada. Per tot això, condemna Puigdemont i Comín a pagar les costes processals dels recursos.
Gaudí nasqué un 25 juny a Reus, breu semblança.
Sagrada Família, entrada de la llum pels finestrals
Antoni Gaudí i Cornet nasqué el 25 de juny de 1852, probablement a Reus. El seu pare era un calderer de Riudoms, on segons alguns hauria nascut el fill.
L'any 1869 Gaudí es traslladà a Barcelona, on inicià estudis a l'Escola d'Arquitectura i tingué de professors a Elies Rogent i a un jove Lluís Domènech i Montaner. Alumne irregular, hagué de recuperar algunes matèries.
Durant els darrers anys de carrera treballà per a Josep Fontserè, que realitzava el Parc de la Ciutadella; Gaudí dissenyà el reixat del recinte i l'ajudà amb el dipòsit d'aigües i la cascada (1874-1876).
L'any 1878 obtingué el títol d’arquitecte i dissenyà els fanals de la Plaça Reial i el Pla de Palau així com una vitrina per a la guanteria Comellas que li valgué l’amistat d’Eusebi Güell.
Durant els darrers anys de carrera treballà per a Josep Fontserè, que realitzava el Parc de la Ciutadella; Gaudí dissenyà el reixat del recinte i l'ajudà amb el dipòsit d'aigües i la cascada (1874-1876).
L'any 1878 obtingué el títol d’arquitecte i dissenyà els fanals de la Plaça Reial i el Pla de Palau així com una vitrina per a la guanteria Comellas que li valgué l’amistat d’Eusebi Güell.
Casa Vicens
L’any 1883, sent ja conegut, començà la Casa Vicens [2] i El Capricho de Comillas (Cantàbria) [3], edificis de trama geomètrica i gran cromatisme.
També es feu càrrec del temple expiatori de la Sagrada Família, projecte que el primer arquitecte, Francisco de Paula Villar y Lozano, havia deixat. Tot i respectar la cripta projectada pel seu predecessor, Gaudí reformulà per complet l’alçat de l’edifici.
El Palau Güell al c. Nou de la Rambla, el primer encàrrec que li va fer el seu mecenes E.Güell.
Alhora, rebé nous encàrrecs en els quals desenvolupà el seu llenguatge. Així, si al Palau Güell (1890) [4] s’hi percep encara un deix geomètric, al Park Güell (1900) [5], la Casa Batlló (1904) [6] o la Pedrera (1905) [7-8] ja utilitza les formes orgàniques i sinuoses, inspirades en la Natura, que singularitzen la seva obra.
Escala del Park Güell
Catalanista radical, de tarannà auster i profundament religiós, Gaudí acabà desestimant nous projectes (1914) per dedicar-se en cos i ànima a la Sagrada Família, que esdevingué per a ell una obsessió.
L'arquitecte anà revisant constantment el projecte del Temple per millorar-lo [9-10], sabent que el finalitzarien els seus successors; l'any 1925 s’hi traslladà a viure [havia viscut fins aleshores al Park Güell; es va traslladà a viure al mateix taller d'arquitectura de la Sagrada Família els darrers anys de la seva vida].
Prestigiós però sovint incomprès pels seus coetanis, morí el 10 de juny de 1926 atropellat per un tramvia i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família, on avui reposa.
Tot i tenir poc a veure amb els disbauxats bohemis “modernistes” dels 4 Gats, l'obra de Gaudí acabaria representant la sublimació del modernisme.
L'arquitecte anà revisant constantment el projecte del Temple per millorar-lo [9-10], sabent que el finalitzarien els seus successors; l'any 1925 s’hi traslladà a viure [havia viscut fins aleshores al Park Güell; es va traslladà a viure al mateix taller d'arquitectura de la Sagrada Família els darrers anys de la seva vida].
Prestigiós però sovint incomprès pels seus coetanis, morí el 10 de juny de 1926 atropellat per un tramvia i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família, on avui reposa.
Tot i tenir poc a veure amb els disbauxats bohemis “modernistes” dels 4 Gats, l'obra de Gaudí acabaria representant la sublimació del modernisme.
¿Cómo recargar pilas? ¿Cómo obtener del cerebro su máximo potencial?
DOS IMPRESCINDIBLES:
1- "BDNF" = factor neurotrófico derivado del cerebro; se segrega al hacer deporte
2- dormir
Corrupció de l'estat espanyol, puntas de l'iceberg: La UCO demana al jutge que investigui 480 comptes nacionals i internacionals en el 'Caso Koldo" (vídeo 1 min)
913.06.2025
....la 'Unidad Central Operativa' (UCO) de la Guàrdia Civil
>>> https://youtube.com/shorts/xS4tcls57Fo?si=zK6eOutLaTKROeGB
NOTÍCIA RECENT RELACIONADA:
......
>>> (18.08.2024) El PP 32 juicios pendientes
"Ansiedad e intestino" por Marian Rojas Estapé
"...me empecé a dar cuenta que la mayor parte de los pacientes con estres y ansiedad..."
>>> https://www.facebook.com/reel/1083388830512154?s=yWDuG2&fs=e
Proponen el euro digital solo para la Administración del Estado: que todo sea rastreable y transparente!!! El resto de los ciudadanos en moneda o en lo que quieran
@Corlione
por supuesto! Para la población hay que usar Bitcoin y Monero, con una ley que introduzca la libertad de transacción en los derechos humanos. Deberíamos poder transaccionar en cualquier cosa, en sal, en gallinas, en oro, en Bitcoin, trueque, etc. Si no te dejan hacer trueque con cualquier cosa, no eres libre.
El plan oculto del BCE y de la Comisión Europea para su experimento del euro digital. [Ofrecer un 6-7% a los inversores privados para que inviertan en empresas de armas europeas (que NO estan actualizadas y por eso no invierten en ellas). Una vez tengan allí el dinero, lo convierten en euro digital y listo] Análisis de Lorenzo Ramírez para Negocios TV. Esos ahorros invertidos con engaño, luego se convierten en euro digital, y listos.
Hi ha 2 Espanyes: 16 milions que cobren del pressupost públic i 16 milions 900 mil autònoms i de petites empreses que treballen per pagar a la 1a Espanya
Autònoms i microempreses són els qué aporten per pagar el 95% del pressupost públic
>>> https://youtube.com/shorts/VojW3n_SiCU?si=9lrfioDat9sqTMz3
L'entrevista sencera és aquesta ( vídeo d'un hora 11 min: [del 22 maig 2025]
>>> https://youtu.be/5z-bPiSU3CI?si=HKtRjPYZk9_28JV9
LA MATEIXA NOTÍCIA EXPLICADA PER UN ALTRE AUTOR:
>> Hay una lucha de clases entre gente que vive del dinero ajeno, y gente del sector privado; los del sector público trabajan menos y pueden manipular al sector privado. (vídeo 1 min)
>> (21.04.2025) ¿De verdad son necesarios los 321.000 delegados sindicales que hay en España? Canal La Cara Oculta de la Luna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)