 |
UN RESUM VISUAL DEL REPARTIMENT DE LA DITA 'SOLIDARITAT' - PER PART DELS POLÍTICS ESPANYOLS:
8 d’octubre del 2024
Ramoncín no ha tenido problemas con el catalán desde que, con 17 años, vino a hacer la mili a s. Climent de Sasebes
Desde que vine con 17 años a s.Climent de Sasebes...
>> https://www.facebook.com/share/v/MT4CeHEPW7hGcRpL/
__
7 d’octubre del 2024
Presentació del llibre "Antoni Puig Gairalt, arquitecte i humanista", per Marta Cervelló. Dijous 3 Oct 2024 al la seu del Col. d'Arquitectes a Barcelona
Dijous 3 d'octubre 2024, 18:30h
Col•legi d'Arquitectes de Catalunya
Plaça Nova 5
(plaça de la catedral) Barcelona.
El dia de la presentació del llibre, la Marta Cervelló dedicant-lo
als amics assistents a l'acte. 3 Octubre 2024.
Un catalá, en Ramon Casanova va inventar el primer motor a reacció de la història el 1917
(I això ho sap la NASA també!! En Casanova és al seu museu. Cuca de Llum)
Un dels trets fonamentals, i alhora definitoris de la història de Catalunya és el seu procés d’industrialització, conegut com a Revolució Industrial, que apareix a inicis del s.XIX. Un procés industrialitzador que introdueix el maquinisme, en el que fins aleshores havia estat la producció artesanal.
Aquest procés divideix la societat en dos grans blocs: els posseïdors dels mitjans de producció, la burgesia industrial, i els treballadors, que són els assalariats. Des d’aquest moment el conflicte d’interessos entre els dos sectors en pugna generarà un llarg procés d’enfrontaments al llarg de la història.
Tot procés industrialitzador ve determinat pel triangle: ferro, vapor, carbó. A Catalunya amb una notable migradesa de combustibles fòssils, només uns jaciments d’hulla de poca potència calorífica al Ripollès, el carbó s’havia d’importar d’Anglaterra o transportar des d’Astúries amb uns alts costos econòmics.
El problema del combustible fou resolt de manera imaginativa amb la utilització de l’hulla blanca i la força hidràulica dels nostres rius, fonamentalment el Ter i el Llobregat, al llarg de la seva trajectòria s’establiren tot un seguit de fàbriques que amb la turbina, feien moure la dinamo o l’alternador que produïa el corrent elèctric que alimentava la fàbrica.
Seguint aquest expansiu procés
industrialitzador, l’any 1924 dos fargaires de Campdevànol (Ripollès),
Ramon Casanova i Danès juntament amb el seu pare, transformen la farga
familiar -creada el 1875- en una
metal·lúrgia moderna, funden “La Farga Casanova” que a més de fabricar
eines agrícoles, eixample la seva producció, pionera a l’Estat,
elabora peces forjades d’acer i estampades en calent per als motors de
la Hispano-Suiza i a obtenir acer inoxidable.
Ramon Casanova i Danés (1892-1968) Enginyer i polític, pertany a la darrera família de fargaires, introduí les tècniques d’estampació d’acer (1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18). Fou membre fundador d’Acció Catalana, col·laborà a La Veu de Catalunya i La Publicitat, així com en revistes polítiques i culturals del Ripollès.
Ramon Casanova i Danés el 1917 assajà i patentà un reactor, aplicable als automòbils i avions, que va denominar “Motor de explosión para toda clase de vehículos”. Era un estatoreactor de pulsacions, que funcionava a base d’unes explosions intermitents que eren alimentades al començament amb acetilè i després amb benzina; la seva concepció i dimensions crítiques, són molt semblants a les de l’equip propulsor de les bombes volants alemanyes, les V-1 que 27 anys més tard, s’empraren per a bombardejar Anglaterra i sobretot Londres durant tot el 1944.
S’assabenta per la premsa anglesa, que els aliats han pogut analitzar el mecanisme de les V-1 i comprova que el sistema de propulsió és idèntic al del seu disseny, només perfeccionat per la velocitat del sistema de llançament mitjançant rampes.
Durant la invasió de França els alemanys s’havien apoderat de la documentació de la Societé Nationale Aeronautique du Midi, a Tolosa de Llenguadoc, on Casanova treballà durant el seu exili, i on havia presentat els seus plànols i dissenys.
Tanmateix, obtingué el reconeixement internacional merescut, com ho prova un espai d’exposició permanent al Museu de Hunstville a l’U.S. Space and Rocket Center de la NASA, a Alabama (EUA), que el considera un dels pioners de l’aeronàutica moderna per haver construït i patentat un estatoreactor o motor de reacció el 1917, molts anys abans que els alemanys fessin servir aquest sistema de propulsió per a les seves bombes volants V-1.
Tanmateix, obtingué el reconeixement internacional merescut, com ho prova un espai d’exposició permanent al Museu de Hunstville a l’U.S. Space and Rocket Center de la NASA, a Alabama (EUA), que el considera un dels pioners de l’aeronàutica moderna per haver construït i patentat un estatoreactor o motor de reacció el 1917, molts anys abans que els alemanys fessin servir aquest sistema de propulsió per a les seves bombes volants V-1.
Si a la Catalunya del 1917 es pogué construir aquest estatoreactor fou degut a la capacitat industrial i investigadora de la societat catalana d’aleshores. Podem pensar que si aquesta iniciativa individual hagués tingut el necessari suport institucional, potser s’haurien pogut superar els problemes tècnics inicials que presentà l’estatoreactor, insuficient velocitat inicial, i el projecte hagués arribat a bon port i a casa nostra.
Agustí Barrera i Puigví
Publicat el
16 maig 2024 a Vibrant
__
6 d’octubre del 2024
"Els catalans són un poble mobilitzat, i quan s'ha de posar ferms, es posen ferms" Gonzalo Boye
Em costa creure'm que la gent deixarà que detinguin al President Puigdemont sense més ni més. Em costa creure'm-ho. I en segon lloc els catalans són un poble mobilitzat i un poble que ha demostrat que quan s'ha de posar ferm es posa ferm.
3 d’octubre del 2024
La autoestima no es arrogancia, no es soberbia, no es creerse más que otros, ... por Dr Mario Alonso Puig
La autoestima refleja dos virtudes o dos capacidades,
La autoestima no es arrogancia, no es soberbia, no es creerse más que otros, és saber pedir ayuda..
__
1 d’octubre del 2024
“L’eufòria ens va fer valents”: parlen els presidents de mesa de l’1-O
“Quan van arribar els antidisturbis, vam amagar les urnes al forat de l’ascensor. Tothom tenia clar que les defensaríem amb dents i ungles.” Joan Cornudella tenia vint-i-vuit anys el Primer d’Octubre, quan va ser president de mesa a la seu del Departament d’Educació, a Barcelona, on era la consellera Clara Ponsatí. Aquella matinada, els joves s’havien organitzat per presidir les meses i posar-se a primera línia per fer resistència activa en cas que hi hagués càrregues policíaques, com finalment va passar. Ell explica que ja veia venir que el resultat no s’implementaria. “No vaig pensar mai que haguéssim de guanyar. Tinc molta desconfiança en les estructures de partit i tenia claríssim que ningú no ho encapçalaria. Jo confiava en la gent.”
Les mil històries de l’1-O
“Molts ens vam jugar la pell per una cosa que ha quedat en res. Per a què hi va haver gent que va anar a presó? Per a què hi ha gent encara amb judicis pendents? Tot plegat, per a què?”, es demana Sandra Matamoros, que l’1-O tenia 39 anys i era presidenta de mesa al Centre Cívic d’Alcanar. “Recordo la gent que va venir a votar ferida després de les càrregues a la Ràpita; uns que venien d’un casament de Ciudad Real, un equip de rugbi… Però sobretot recordo la il·lusió, la por i l’esperança.”
A Enrique Novials, de 51 anys, també li vénen al cap mil històries. “Vam haver d’amagar les urnes i una de les meves idees era de fer-ho a la teulada. Vam aplaudir un noi que va votar amb la samarreta de la selecció espanyola perquè érem, sobretot, demòcrates.” Ell és de Mequinensa, però aquell dia era vocal al col·legi Vora Mar de Salou. “Ho recordo com un dia per a explicar als néts, un dels moments més importants de la meva vida. Vam crear un sentiment que encara dura amb la gent que vam coincidir. Encara que no els coneguessis d’abans, te’ls trobaves pel carrer i l’emoció era increïble.”
Anna Noëlle, de 63 anys, que va ser presidenta de mesa al
col·legi Verge del Remei, a Premià de Dalt, coincideix a descriure
aquest sentiment de compromís compartit: “Va ser un moment únic
d’efervescència continguda durant molts anys. Finalment, podia expressar
allò que els nostres pares i avis haurien volgut. La pujada
d’adrenalina ens va ajudar a superar la por, l’eufòria ens va fer
valents. Tant de bo els polítics ho haguessin estat igual.”
“Em semblava que havíem començat una revolució”
A tots els col·legis electorals, el matí va estar marcat pel blocatge informàtic que va complicar les votacions en un primer moment. “La gent va tenir molta paciència”, recorda Carles Castellet,
de 55 anys, que aquell dia va ser president de mesa al col·legi Ramon
Llull de Terrassa. “Durant el recompte, en un moment que vam sentir
crits, ens vam amagar sota les taules, pels rumors que arribaven.
Encara se’m posa la pell de gallina quan recordo tota la gent esperant
els resultats.” De fet, els recomptes d’amagatotis per la possibilitat
que s’enduguessin les urnes van ser una constant aquell dia. “Tornant a
casa vaig plorar d’alegria. No sé com és possible haver perdut aquell
rèdit.”
... Llegiu l'article sencer a:
ALGUNS RECORDS DEL REFERÈNDUM DE L'1-OCT 2017:
A Sant Iscle jugaren al dominó devant la policia (la vila tenia 1000 habitants)
a Mont-Roig del Camp
>> Reportatge sobre la jornada del referèndum: "1-O" del programa de TV3 "Sense Ficció" emès avui (2018). (vídeo 38 min) (han despublicat el vídeo a tv3)
>> Podeu mirar també al tag:
- 'referèndum' al índex alfabètic de matèries. Busqueu la R.
_
Subscriure's a:
Missatges (Atom)