29 d’octubre del 2024

Preguntan Juan Ramón Rallo su opinión sobre Miguel Anxo Bastos (vídeo 1 min)

  

 Aquí la respuesta:
 
"Miguel Anxo Bastos, aparte de ser una biblioteca andante, una persona con una capacidad de lectura extraordinaria, y de retención de lo que lee igualmente extraordinaria. 
 
"Miguel Anxo Bastos creo que es la persona que más me ha influido a la hora de entender la auténtica naturaleza perversa, irremediablemente perversa del estado y de la política.
 
"Es profesor y es doctor en ciencias políticas y entiende la política en su auténtica naturaleza de organización del saqueo, de la extracción, del parasitismo, de una mafia dominante que controla al resto de la población y que se organiza internamente para coordinarse a la hora de explotar y de parasitar a la población.

"Creo que es un autor extremadamente recomendable y que hay que seguir a través de las distintas conferencias que hay en YouTube.

 
__

Guerra bruta contra l'independentisme: ara amb la causa oberta contra Gonzalo Boye, quin judici es celebrarà d'aquí un mes




Gonzalo Boye va responent amb serenitat i llucidesa a les preguntes del presentador i del públic respecte a la seva situació davant el proper judici en primer terme, que se celebrarà d'aquí un mes. També sobre el President Puigdemont, sobre com es guanya la independència,... ho trobo molt informatiu. És llarg, caldrà reservar-ho per trajectes en cotxe... perquè val la pena.

 


 Anotaré algunes de les idees que exposa, sense ser exhaustiva, ni literal:

1- ...el estado español se está peleando con el gobierno central. Esto es un reflejo de un problema sistémico. La estructura de ese estado está en una crisis.

...Me cuesta imaginar que un  fiscal general haya cometido un delito.

(seguirém més tard)


 TVBagué Serveis Audiovisuals - 21.oct.2024

>> https://youtu.be/DiiXLpjfWzc?si=n_u_mcFigoyRiaTi

 

INFORMACIÓ RELACIONADA:


 

 

"Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial(assaig)

Autor: Damià del Clot

Pròleg: Carles Puigdemont

A cura de: Proemi: Jaume Alonso-Cuevillas

Pàgines: 292

Data de publicació: 26.08.2024

Quan els poderosos perden o temen perdre el poder, reaccionen amb violència. Ha estat així en el passat i és així en el present.


L’exèrcit espanyol s’ha revelat com una institució que no ha tolerat el pluralisme, ni la democràcia, ni el respecte als drets fonamentals, ni la descentralització política. Quan Catalunya ha guanyat poder polític, els militars no han dubtat en utilitzar la força per imposar la seva llei; la del més fort, per arrabassar-lo. La violència, el terror i la mort travessa tots els cop d’Estat fins que arriba la Constitució de 1978 i el poder militar perd la força que tenia.


Amb la creació de l’Estat de les Autonomies, el centralisme polític madrileny ha d’aprendre a conviure amb nacions com Catalunya que reclamen més poder de gestió. És aleshores que l’alta judicatura espanyola agafa el relleu dels militars en la defensa de la unitat de la Pàtria; una defensa que, sovint, queda extramurs de l’ordenament jurídic que diuen defensar. El cop passa de ser violent a ser de vellut. El poder dur es torna tou, però no deixa de ser un poder capaç d’exercir una violència institucional que el permet empresonar innocents, embargar bens o tergiversar el dret transformant una manifestació pacífica en una rebel·lió violenta o un moviment social com l’independentista en una organització terrorista.
 

Colpisme és un assaig que posa el descobert les estratègies colpistes dels poderosos en un Estat espanyol que malgrat autoproclamar-se democràtic tolera estratègies subversives d’alta i baixa intensitat.

Per a veure la presentació del llibre:  

>>  Nou llibre de Damià del Clot: "Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial", presentat  per Jaume Alonso-Cuevillas 19.09.2024

 

.....................................



"Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català" Publicat el 2021

Autor: Damià del Clot Trias
Pròleg: Carles Mundó i Jordi Matas  /  Pàgines: 306
Data de publicació: 01.09.2021
Voliana Edicions.


 El procés sobiranista ha estat una crisi constitucional que ha posat al descobert les febleses de la democràcia espanyola. I més concretament del seu sistema judicial. Aquest s’ha sumat a una estratègia de persecució i destrucció d’un moviment, l’independentista, que va emergir amb força a Catalunya d’ençà que el juny de 2010 el Tribunal Constitucional va fer pública la sentència de l’Estatut.

Aquest llibre analitza l’estratègia del lawfare -guerra legal o batalla jurídica-, que no és desconeguda per l’Estat espanyol. El franquisme ja es va servir de la llei i dels tribunals d’excepció per aniquilar la dissidència política. Però no va ser fins als primers anys del segle XXI que els EEUU van perfeccionar aquesta tècnica de guerra no convencional arrel dels atemptats de l’11-S. Avui el lawfare esdevé una estratègia que requereix de les complicitats del govern, dels mitjans de comunicació, dels operadors judicials i, sobretot, d’un deep state que té com a objectiu protegir la raó d’Estat. I això només és possible fent un ús del dret penal i processal de l’enemic.

En aquest llibre que teniu a les mans, Damià del Clot fa una fotografia panoràmica precisa dels mecanismes de repressió que ha anat construint i perfeccionant l’Estat durant el darrer segle, però que beuen d’una llarga tradició a bastament provada en múltiples episodis de colonització i assimilació.”

Carles Mundó. Advocat. Conseller de Justícia, 2016-2017.



 "Lawfare. La estrategia de represión contra el independentismo catalán" Damià del Clot. Ed. Los Libros de la Catarata. Madrid. 2022. 222 pág.  Libro SIN copyright, con permiso expreso para ser distribuido. Prólogo de Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol.

Damià del Clot es Doctor en Derecho, abogado y politólogo. Actualmente es profesor asociado en la Universidad Autónoma de Barcelona y alcalde Vilassar de Mar (Maresme).

 










 

>>  "Els catalans són un poble mobilitzat, i quan s'han de posar ferms, es posen ferms" Gonzalo Boye  (vídeo 30 segons)

 

_

Nou llibre de Damià del Clot: "Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial", presentat per Jaume Alonso-Cuevillas 19.09.2024



  Si voleu veure la presentació del llibre, cliqueu:

 >>  https://youtu.be/6lceE_s8vO8?si=UCOONlWtsNmSDK9r

 

"Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial (assaig)


Autor: Damià del Clot

Pròleg: Carles Puigdemont

A cura de: Proemi: Jaume Alonso-Cuevillas

Pàgines: 292

Data de publicació: 26.08.2024


Quan els poderosos perden o temen perdre el poder, reaccionen amb violència. Ha estat així en el passat i és així en el present.
 

L’exèrcit espanyol s’ha revelat com una institució que no ha tolerat el pluralisme, ni la democràcia, ni el respecte als drets fonamentals, ni la descentralització política. Quan Catalunya ha guanyat poder polític, els militars no han dubtat en utilitzar la força per imposar la seva llei; la del més fort, per arrabassar-lo. La violència, el terror i la mort travessa tots els cop d’Estat fins que arriba la Constitució de 1978 i el poder militar perd la força que tenia.


Amb la creació de l’Estat de les Autonomies, el centralisme polític madrileny ha d’aprendre a conviure amb nacions com Catalunya que reclamen més poder de gestió. És aleshores que l’alta judicatura espanyola agafa el relleu dels militars en la defensa de la unitat de la Pàtria; una defensa que, sovint, queda extramurs de l’ordenament jurídic que diuen defensar. El cop passa de ser violent a ser de vellut. El poder dur es torna tou, però no deixa de ser un poder capaç d’exercir una violència institucional que el permet empresonar innocents, embargar bens o tergiversar el dret transformant una manifestació pacífica en una rebel·lió violenta o un moviment social com l’independentista en una organització terrorista.
 

Colpisme és un assaig que posa el descobert les estratègies colpistes dels poderosos en un Estat espanyol que malgrat autoproclamar-se democràtic tolera estratègies subversives d’alta i baixa intensitat.

(Resum de la pròpia editorial)

 

LLIBRE ANTERIOR DEL MATEIX AUTOR:


"Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català"

Autor: Damià del Clot Trias

Pròleg: Carles Mundó i Jordi Matas 

Data de publicació: 01.09.2021

Voliana Edicions.   Pàgines: 306

 

 

 El procés sobiranista ha estat una crisi constitucional que ha posat al descobert les febleses de la democràcia espanyola. I més concretament del seu sistema judicial. Aquest s’ha sumat a una estratègia de persecució i destrucció d’un moviment, l’independentista, que va emergir amb força a Catalunya d’ençà que el juny de 2010 el Tribunal Constitucional va fer pública la sentència de l’Estatut.

Aquest llibre analitza l’estratègia del lawfare -guerra legal o batalla jurídica-, que no és desconeguda per l’Estat espanyol. El franquisme ja es va servir de la llei i dels tribunals d’excepció per aniquilar la dissidència política. Però no va ser fins als primers anys del segle XXI que els EEUU van perfeccionar aquesta tècnica de guerra no convencional arrel dels atemptats de l’11-S. Avui el lawfare esdevé una estratègia que requereix de les complicitats del govern, dels mitjans de comunicació, dels operadors judicials i, sobretot, d’un deep state que té com a objectiu protegir la raó d’Estat. I això només és possible fent un ús del dret penal i processal de l’enemic.

En aquest llibre que teniu a les mans, Damià del Clot fa una fotografia panoràmica precisa dels mecanismes de repressió que ha anat construint i perfeccionant l’Estat durant el darrer segle, però que beuen d’una llarga tradició a bastament provada en múltiples episodis de colonització i assimilació.”

Carles Mundó. Advocat. Conseller de Justícia, 2016-2017.

 

__

28 d’octubre del 2024

Cristina Fallaras: la reacció a xarxes i societat amb la denunciant d'Errejón, és imperdonable, és imperdonable!!

 Vídeo de l'entrevista que li fa tv3 a Cristina Fallaras, publicat avui 27 octubre 2024 a YouTube:

 

>> li fan la vida impossible a la sra que ha denunciat a Errejón, publicant aspectes personals de la seva vida a les xarxes socials.

 

>>> Meta (Facebook) li treu el compte a Cristina Fallaras, perquè si, sense avis previPERÒ DAVANT L'ALLAU DE GENT PROTESTANT D'AQUEST FET, TRUQUEN A CRISTINA FALLARAS, ES DISCULPEN I LI REACTIVEN EL COMPTE !!!

 

>>  S'acaba de publicar aquest llibre de Cristina Fallaras, fruit del seu activisme desinteressat del punt de vista econòmic: donarà tots el beneficis a una entitat que ha creat amb altres persones, per defensar les dones abusades sexualment.

Veieu l'entrevista a TV3:

>> https://youtu.be/nFkKxsv76-M?si=uPtbl1PJHTQWP8ia

 

_

27 d’octubre del 2024

"El pueblo catalán y el pueblo valenciano tenemos derecho a rebajar nuestra presión fiscal porqué nuestra presión fiscal está muy por encima de la media de los españoles" Carlos Mazón, president de la Comunidad Valenciana

 

 


 

"El pueblo catalán y el pueblo valenciano tenemos derecho a rebajar nuestra presión fiscal porqué nuestra presión fiscal está muy por encima de la media de los españoles"

 

El presidente de la Comunitat Valenciana Carlos Mazón (Alicante, 1974) apuesta por incentivar las relaciones “de igual a igual” con Catalunya para avanzar en los intereses comunes que afectan a las dos comunidades y poder abordar cuestiones como las infraestructuras, la movilidad, la energía o la sanidad e incluso “la financiación autonómica”. La entrevista se realizó en la sede de La Vanguardia el pasado miércoles. 

 

Fuente: https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20241027/10051739/carlos-mazon-catalanes-valencianos-derecho-rebajar-presion-fiscal.html

 

Per a veure el vídeo curt (30 segons):

>>>  https://youtube.com/shorts/6Th68nHlFj4?si=0lmUFH5UyBcIT8g- 

 

__

24 d’octubre del 2024

El TEDH avala prohibir símbols religiosos com el vel a l’escola, sempre que s'apliqui "sense distincions" entre creences

 


El TEDH avala prohibir símbols religiosos com el vel a l’escola, sempre que s'apliqui "sense distincions" entre creences

 

El Nacional -  Dijous, 16 de maig de 2024.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat aquest dijous prohibir l'ús de símbols religiosos, com el vel, a les escoles, sempre que la mesura s'apliqui "sense distincions" entre creences. És a dir, que s'impedeixi portar tant símbols musulmans, com cristians o jueus, per exemple. En resposta a un cas flamenc, el TEDH ha conclòs que una prohibició de tots els símbols religiosos visibles als centres educatius que busca protegir "els drets i llibertats dels altres i l'ordre públic" és legítima si és "proporcionada" i no discrimina entre el tipus de creença. El govern flamenc assegura que la prohibició pretén garantir "la igualtat entre els alumnes i protegir-los de la pressió" de companys i família.

 

La controvèrsia sobre l'ús del vel islàmic ha arribat fins a Estrasburg de la mà de tres estudiants musulmanes de secundària de Flandes. Totes tres denunciaven la prohibició d'utilitzar "signes visibles de les creences personals" excepte durant les classes de religió. Les noies al·legaven que la mesura vulnera els seus drets a la vida privada i familiar, la llibertat de pensament i llibertat religiosa, així com el seu dret a l'educació. Tot plegat, implicava també una discriminació per ser noies musulmanes, adduïen.

 

l TEDH veu la decisió de Flandes "proporcionada"

Finalment, el TEDH ha desestimat la demanda de les tres estudiants musulmanes, en considerar que la prohibició a Flandes era "proporcionada" i no discriminava entre religions. En la decisió d'aquest dijous, el tribunal de drets humans avala aquest tipus de mesura quan resulta "necessari" per "conciliar els interessos de diferents grups i garantir el respecte de les conviccions de cadascú". En aquest sentit, recalca el paper "neutral i imparcial" de l'estat per "garantir la pau religiosa i la tolerància en una societat democràtica".

De fet, Estrasburg apunta que "la prohibició de portar símbols religiosos imposada als estudiants podria respondre precisament a la voluntat d'evitar qualsevol forma d'exclusió i pressió, respectant el pluralisme i la llibertat dels altres".

Una decisió per "protegir els alumnes"

En tant que la mesura aplicada a Flandes s'aplica a totes les creences, el TEDH conclou que és proporcionada i legítima per a l'objectiu que les autoritats asseguren que busquen: "la protecció dels drets i llibertats dels altres i l'ordre públic". El govern flamenc argumenta que la prohibició és necessària per garantir "la igualtat entre els alumnes i protegir-los de la pressió que puguin exercir sobre ells els companys que porten senyals visibles o la seva pròpia família".

A la feina, el mateix: es pot prohibir si es fa sense distincions entre creences

El juliol del 2021 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també es va pronunciar sobre l'ús del vel, però només en l'àmbit laboral. En concret, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg va recriminar a Alemanya la prohibició únicament de símbols religiosos grans, com el vel, al lloc de treball. El TEDH va concloure que tal mesura podia comportar que determinats treballadors fossin tractats de manera menys favorable per "motius religiosos" i, per tant, fossin discriminats. Així, el TJUE només avalava la prohibició de símbols religiosos a la feina quan aquesta s'apliqués a "totes les formes visibles de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses". En aquest sentit, el TJUE recordava que, si l'objectiu d'aquest règim és la neutralitat empresarial, qualsevol símbol, encara que sigui petit, posa en risc l'aptitud de la norma per assolir la finalitat que es busca. D'altra banda, el 2014, el TEDH va avalar la prohibició del vel integral a l'espai públic de França, una mesura que veia justificada per protegir el principi constitucional del laïcisme i l'ordre públic.
 

 

 

 

 

>> https://www.elnacional.cat/ca/societat/tedh-avala-prohibir-escola-simbols-religiosos-vel_1217127_102.html

El ahorro, la inversión son necesarios... por Profesor Miguel Anxo Bastos (1 min)

 

 
"El capitalismo es el ahorro invertido de la forma correcta"

>>  https://youtube.com/shorts/SFCJU9EEoxU?si=Do-AchaGBNW8xvi8

 

INFORMACIÓ RELACIONADA:

>>  Miguel Anxo Bastos, discurso de recepción del Premio Juan de Mariana (vídeo 33 min) (Discurs interessant per a conèixer al Prof. Bastos, aquí parla també de la propietat privada com un dels eixos principals per a estabilitzar una societat)


__

L'última pregunta del Tribunal d'Estrasburg, una oportunitat per a una condemna inèdita d'Espanya: demana als advocats de l’estat i als condemnats per l’1-O que aclareixin si els és aplicada l’amnistia

  

 El TEDH demana als advocats de l’estat i als condemnats per l’1-O que aclareixin si els és aplicada l’amnistia, i això pot enfortir l’argument principal de la demanda més que no pas salvar l’estat espanyol

 

Josep Casulleres Nualart - Vilaweb - 23.oct.2024

L’amnistia podrà estalviar una condemna a Espanya del Tribunal d’Estrasburg per la repressió contra els dirigents independentistes per l’1-O? Aquesta amnistia, probablement, no. Sobretot perquè la llei que va entrar en vigor el mes de juny passat no reconeix cap vulneració de drets humans ni preveu cap indemnització a les víctimes de la repressió. El Regne d’Espanya encara podria fer-la valer per demostrar als magistrats del Tribunal Europeu dels Drets Humans que l’estat ha reparat els drets dels nou ex-presoners polítics que van presentar la demanda; i en certa manera ho va fer en les darreres al·legacions presentades al tribunal, però amb la boca petita i amagant una informació essencial: que el Suprem nega precisament l’aplicació de l’amnistia als condemnats i perseguits per l’1-O. I és precisament això que demana ara el TEDH.

El Tribunal d’Estrasburg ha enviat un requeriment tant al Regne d’Espanya (la part demandada) com a les defenses dels ex-presos polítics (els demandants) perquè li diguin si s’aplica la llei d’amnistia i quines “eventuals conseqüències” té sobre cadascun. Què vol dir aquesta pregunta? Pot ser que el tribunal vulgui tenir en compte l’amnistia per a decidir si les demandes dels ex-presos han deixat de tenir sentit?

D’entrada cal tenir en compte que el president del TEDH fa arribar aquesta comunicació arran dels escrits que li van trametre les defenses d’uns quants presos en relació amb les darreres al·legacions d’Espanya presentades a començament del mes passat; perquè els advocats de l’estat al Tribunal d’Estrasburg van deixar constància de l’aprovació de la llei d’amnistia, tot transcrivint el primer article de la llei (que detalla tots els qui són beneficiaris de l’amnistia) i l’article segon (les exclusions que té). Ho exposaven com un fet principal a l’hora de valorar si calia condemnar Espanya per totes les vulneracions de drets al·legades per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

 Però els advocats dels presos van recordar al tribunal que aquesta llei no els és pas aplicada, que el Suprem contravé tant l’esperit de la llei com la textualitat quan nega que la malversació que vinculen a l’1-O pugui ser objecte d’amnistia. Un detall important que els advocats de l’estat van passar per alt: hi ha una llei d’amnistia en vigor, sí, però precisament a ells no els l’apliquen (els condemnats per malversació) o es resisteixen a aplicar-los-la. I és arran d’aquests escrits de les defenses que cal entendre la darrera petició del TEDH.

És cert que el tribunal haurà de valorar si una amnistia pot significar la pèrdua d’objecte d’una demanda perquè els demandants ja no tinguin la condició de víctimes; però això tan sols pot passar si l’estat espanyol fa un reconeixement explícit i material de reparació dels drets vulnerats de les persones demandants. És ben discutible que una amnistia no aplicada repari cap vulneració de drets, i és possible que quan el TEDH dicti sentència sobre la demanda contra Espanya per la sentència contra l’1-O l’amnistia encara estigui pendent d’aplicar-se a tots els presos polítics: el Suprem els l’ha negada, i tot just ara comencen el camí perquè el Tribunal Constitucional els la concedeixi en empara, cosa que pot trigar ben bé un any; i encara el Suprem va advertir que si el TC els donava la raó, es reservava la possibilitat de presentar una pre-judicial al TJUE exposant els dubtes sobre la compatibilitat d’aquesta amnistia amb el dret de la Unió.

Però, ni que fossin amnistiats abans de la sentència del TEDH, el Tribunal d’Estrasburg té regulat que “una decisió o mesura favorable al demandant [com seria l’amnistia], en principi, no és suficient per a privar-lo de la condició de víctima, si no és que les autoritats nacionals l’hagin reconeguda, expressament o material, i hagin ofert posteriorment una reparació per la vulneració del Conveni [Europeu dels Drets Humans]”.

 

Per això, aquesta última pregunta del TEDH pot ser una oportunitat per als demandants, perquè la no-aplicació de l’amnistia és la darrera demostració de l’aplicació d’un dret penal de l’enemic contra els dirigents independentistes; que hi ha hagut durant tots aquests anys, i encara ara amb l’amnistia, una agenda repressiva oculta (no reconeguda) per a silenciar l’independentisme apartant-ne els dirigents de la vida pública i de l’activitat política. La darrera pregunta del TEDH permet als ex-presoners polítics d’enfortir l’argument perquè Espanya sigui condemnada per la vulneració de l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans, pel qual encara cap estat de l’Europa occidental no ha estat condemnat.
 
Una condemna per aquest delicte voldria dir que el tribunal considera que el Regne d’Espanya ha fet servir la justícia per silenciar la dissidència, que ha restringit als ex-presoners polítics tot de drets fonamentals, no pas amb la voluntat d’adequar-se als supòsits que preveu la llei sinó amb la intenció de liquidar-los políticament, d’apartar-los de la vida pública. De silenciar-los.


>> https://vilaweb.us8.list-manage.com/track/click?u=b3c3c84eccc60cc3b3d83a934&id=b69b024274&e=9bc8118848


NOTÍCIES RELACIONADES:

>> "Una Espanya exòtica on han de redactar una llei pensant en les trampes que faran els jutges". La lletra petita: L'amnistia no torna els diners de les multes ni dels embargaments

>> (18.11.2023) Martín Pallín: “Vivim una rebel·lió del món jurídic, impròpia d’una democràcia” pel jutge Martín Pallin

_

23 d’octubre del 2024

Nova línia d'AVE entre Barcelona i Toulouse a la 2a meitat del 2025

 


Duració del viatge finsToulouse: 3hores, 30 min

Serà de moment estacional, de juliol fins mitjans de setembre

>>  https://youtu.be/Sde2YHwu8SY?si=hSioZ4b4bHuE81gH

Professor Niño-Becerra: "El mercat de l'habitatge a Espanya"

 


A Espanya, -columna taronja de l'esquerra-, el 45% de la població viu de lloguer, i han de dedicar el 40% del seu sou per pagar-lo. [En principi, sempre s'ha considerat que l'import del lloguer ha de ser com a màxim un terç, el 30% del sou, per tant aquesta proporció ha augmentat molt].

>>  https://youtu.be/fF3MOcaf-Lg?si=EZtg05Hs-tM5dlpy

19 d’octubre del 2024

La pissarreta d'en Partal: La geopolítica madrilenya dels corredors ferroviaris (vídeo 2023, 10 min)

A la imatge veiem les zones amb més activitat económica de la UE. No hi és Madrid. Això no obstant tots els corredors tan l'atlàntic com el mediterrani passen per Madrid, en aquest esforç titànic per revifar la ciutat, situada dins un desert poblacional, a 700m sobre el nivell del mar.
 

Miguel Anxo Bastos, discurso de recepción del Premio Juan de Mariana (vídeo 33 min)

 


Aquest discurs és brutal: el Professor Bastos és coherent, capaç de qüestionar les corrents intel.lectuals dominants a l'ambient amb arguments i que té el sentiment de no mereixer el premi. En aquest discurs defensa la propietat privada, el treball i l'estalvi.  Escolteu-lo ni que sigui fent la vaixella o anant en cotxe, el seu humor ajuda mantenir la atenció i diverteix.

>> https://youtu.be/G_-8YA5mZk8?si=UhVieqLl76-2R4yy

16 d’octubre del 2024

El alquiler en España, desprotección de propietarios, okupas y riesgos. Entrevista al director del Instituto Juan de Mariana. Oct 2024.


 Aclareix informacions que es publiquen sense matisar:

--  1/3 del parc de vivendes a Espanya ha desaparegut del mercat des de la darrera Llei d'Habitatge, per la desprotecció del propietari davant els impagaments del lloguer pel llogater.

-- L'impost de Patrimoni que es va  anunciar com provisional, efectivament s'ha fet permanent.

-- Els habitatges que la Sareb sense vendre des de la crisi del 2008, són de fet invendibles: o bé estan en pobles perduts o bé són edificis a mig construir que mai s'acabaran, o bé estan tan degradats que no s'hi pot viure. Però les estadístiques els inclouen!!

(Seguirà el resum del vídeo)

 

>>  https://youtu.be/hnfqAvmfl6Y?si=TDRb3lnFd98FgErt


_

13 d’octubre del 2024

La autoestima no es arrogancia, no es soberbia, no es creerse más que otros, ... por Dr Mario Alonso Puig


 
La autoestima refleja dos virtudes o dos capacidades, 

 
 
 La autoestima no es arrogancia, no es soberbia, no es creerse más que otros, és saber pedir ayuda.. 
 
 
 
__

7 d’octubre del 2024

Presentació del llibre "Antoni Puig Gairalt, arquitecte i humanista", per Marta Cervelló. Dijous 3 Oct 2024 al la seu del Col. d'Arquitectes a Barcelona

Dijous 3 d'octubre 2024, 18:30h

Col•legi d'Arquitectes de Catalunya 

Plaça Nova 5

(plaça de la catedral) Barcelona.



El dia de la presentació del llibre, la Marta Cervelló dedicant-lo

als amics assistents a l'acte. 3 Octubre 2024.

Un catalá, en Ramon Casanova va inventar el primer motor a reacció de la història el 1917

 

 


  

(I això ho sap la NASA també!! En Casanova és al seu museu.  Cuca de Llum)

 

Un dels trets fonamentals, i alhora definitoris de la història de Catalunya és el seu procés d’industrialització, conegut com a Revolució Industrial, que apareix a inicis del s.XIX. Un procés industrialitzador que introdueix el maquinisme, en el que fins aleshores havia estat la producció artesanal.

 

 

Aquest procés divideix  la societat en dos grans blocs: els posseïdors dels mitjans de producció, la burgesia industrial, i els treballadors, que són els assalariats. Des d’aquest moment el conflicte d’interessos entre els dos sectors en pugna generarà un llarg procés d’enfrontaments al llarg de la història.

Tot procés industrialitzador ve determinat pel triangle: ferro, vapor, carbó. A Catalunya amb una notable migradesa de combustibles fòssils, només uns jaciments d’hulla de poca potència calorífica al Ripollès, el carbó s’havia d’importar d’Anglaterra o transportar des d’Astúries amb uns alts costos econòmics.

El problema del combustible fou resolt de manera imaginativa amb la utilització de l’hulla blanca i la força hidràulica dels nostres rius, fonamentalment el Ter i el Llobregat, al llarg de la seva trajectòria s’establiren tot un seguit de fàbriques que amb la turbina, feien moure la dinamo o l’alternador que produïa el corrent elèctric que alimentava la fàbrica.


Seguint aquest expansiu procés industrialitzador, l’any 1924 dos fargaires de Campdevànol (Ripollès), Ramon Casanova i Danès juntament amb el seu pare, transformen la farga familiar -creada el 1875- en una metal·lúrgia moderna, funden “La Farga Casanova” que a més de fabricar eines agrícoles, eixample la seva producció, pionera a l’Estat, elabora peces forjades d’acer i estampades en calent per als motors de la Hispano-Suiza i a obtenir acer inoxidable
 

Ramon Casanova i Danés (1892-1968) Enginyer i polític, pertany a la darrera família de fargaires, introduí les tècniques d’estampació d’acer (1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18). Fou membre fundador d’Acció Catalana, col·laborà a La Veu de Catalunya i La Publicitat, així com en revistes polítiques i culturals del Ripollès.

 


Ramon Casanova i Danés el 1917 assajà i patentà un reactor, aplicable als automòbils i avions, que va denominar Motor de explosión para toda clase de vehículos”. Era un estatoreactor de pulsacions, que funcionava a base d’unes explosions intermitents que eren alimentades al començament amb acetilè i després amb benzina; la seva concepció i dimensions crítiques, són molt semblants a les de l’equip propulsor de les bombes volants alemanyes, les V-1 que 27 anys més tard, s’empraren per a bombardejar Anglaterra i sobretot Londres durant tot el 1944.


S’assabenta per la premsa anglesa, que els aliats han pogut analitzar el mecanisme de les V-1 i comprova que el sistema de propulsió és idèntic al del seu disseny, només perfeccionat per la velocitat del sistema de llançament mitjançant rampes.

 
 
Durant la invasió de França els alemanys s’havien apoderat de la documentació de la Societé Nationale Aeronautique du Midi, a Tolosa de Llenguadoc, on Casanova treballà durant el seu exili, i on havia presentat els seus plànols i dissenys.

Tanmateix, obtingué el reconeixement internacional merescut, com ho prova un espai d’exposició permanent al Museu de Hunstville a l’U.S. Space and Rocket Center de la NASA, a Alabama (EUA), que el considera un dels pioners de l’aeronàutica moderna per haver construït i patentat un estatoreactor o motor de reacció el 1917, molts anys abans que els alemanys fessin servir aquest sistema de propulsió per a les seves bombes volants V-1. 
 

Si a la Catalunya del 1917 es pogué construir aquest estatoreactor fou degut a la capacitat industrial i investigadora de la societat catalana d’aleshores. Podem pensar que si aquesta iniciativa individual hagués tingut el necessari suport institucional, potser s’haurien pogut superar els problemes tècnics inicials que presentà l’estatoreactor, insuficient velocitat inicial, i el projecte hagués arribat a bon port i a casa nostra.

Agustí Barrera i Puigví

 

__