11 de juliol del 2025

Ordinadors (500 unitats) robats a Sta Coloma trobats al Marroc gràcies a un programa informàtic


INVESTIGACIÓ: Ordinadors robats d'instituts a Catalunya, localitzats a la venda a meitat de preu al Marroc


➡️ La programació d’un giny informàtic per part de l’analista en fonts obertes entrevistat per ElCaso.cat ha permès anar geoposicionant els terminals que van ser sostrets, sobretot en botigues de pobles del Marroc 

🎤 Guillem Ramos - El Nacional

Veieu el vídeo de l'entrevista: 

>>>  https://www.facebook.com/share/v/1C7rSc4KM9/

6 de juliol del 2025

Habitatge: "Los costes regulatorios en la contrucción" Juan R.Rallo, Madrid Econòmic Forum, 7-8 junio 2025

 

>>>  https://youtu.be/lkffNaElfrw?si=2wNu_nLwefxRyPW-

 

INFORMACIÓN  RELACIONADA  CON LA CONSTRUCCIÓN DE  VIVIENDA, enormes tasas a pagar por construir obra nueva, un ejemplo muy gráfico:

>>>    https://www.facebook.com/share/v/1asJYPyJPa/

 

OTRO  VÍDEO  SOBRE  LOS COSTES  DE  CONSTRUCCIÓN:

>>>  27.06.2025 - Canal  'Los Magnates del Ladrillo'  - ¿Por qué una casa de 140.000€ acaba costando casi 190.000€? -

 Sabías que una vivienda de 140.000 € puede terminar costándote casi 190.000 €? Entre impuestos, licencias, notaría, registros, IRPF del promotor, Seguridad Social y un sinfín de costes ocultos, el Estado se lleva más dinero que nadie… sin poner ni un ladrillo. En este vídeo te explico con números reales cómo funciona el timo legal del ladrillo en España y por qué comprar una casa es una de las operaciones más fiscalmente castigadas del sistema.

 https://youtu.be/3pRF7k4LZ0U?si=a9shaFFVQ0YKHMv9

L'habanera 'El meu avi' prohibida a la Cantada de Palagrugell, però aqui veieu que la van cantar - L'estelada despenjada del balcó de l'ajuntament de Reus, a la Festa Major

 PALAFRUGELL:

Davant la mocadorada, no varen tenir altre remei que cantar 'El meu avi'  tot i la prohibició de l'alcaldessa de Palafrugell :





>>> https://www.facebook.com/share/v/1HDgP3djoX/

 

REUS:

>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/ajuntament-reus-retira-estelada-balco-festa-major/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR5xJQ5AUJfKEnNIhMLp9wyit85U4KyFOjc3vAMsDzx_1SYq8X0UWPiTIKJW5A_aem_uIfLcUf2eCQenpxB9P6RYQ

2 de juliol del 2025

Corrupció: Santos Cerdan a prisión (vídeo 1 min)


 
DESCRIPCIÓN DEL VÍDEO:
 El juez del Tribunal Supremo Leopoldo Puente ha enviado a prisión provisional a Santos Cerdán, exsecretario de Organización del PSOE, al considerarlo cabecilla de una trama de cobro de comisiones ilegales en adjudicaciones públicas, en la que también estarían implicados José Luis Ábalos y su exasesor Koldo García. El magistrado sostiene que Cerdán tenía un papel central en la organización, siendo quien reclamaba y gestionaba las mordidas —como los 620.000 euros atribuidos a Acciona— y mantenía una “relación vertical” con Ábalos y García. Además, se le vincula con la empresa Servinabar y con maniobras para influir en nombramientos clave en Transportes. Según el auto judicial, los indicios son “extraordinarios” y reflejan una conexión estrecha y prolongada con los demás implicados.
  

>>> https://youtu.be/q5_6QY0GpCY?si=Y2jMvtSvsLbC6s_7

 

LA MISMA NOTICIA COMENTADA POR JUAN RAMON RALLO:

Comentario a su declaración ante el juez.  

 

Santos Cerdan era la mano derecha de Pedro Sanchez

>>>  https://youtu.be/UQqfDxDFa9Y?si=1nQwByFvJX-CXN97

Un bufete de abogados inglés denuncia al Ministerio de Hacienda español ante la OCDE

  



>>> https://youtu.be/78rpyc2uMNI?si=CEuLVBzOKEHsWSMS

1 de juliol del 2025

Los jueces hacen huelga: no aceptan la reforma judicial (ley Bolaños) preparada por Pedro Sánchez

 


>>> https://youtu.be/1rKTKbbj9sw?si=9wOUtodCV9EQ8lxI

 

 

 

 

Català: Dinamarca diu que Espanya no s’hi ha posat en contacte per reactivar l’oficialitat del català a la UE

 

Vilaweb - 30.06.2025

El país nòrdic serà l'encarregat de decidir si es torna a portar la proposta a votació en el Consell de la UE

Qué reglas debo seguir si quiero tener más disciplina? Jaime Higuera

 

>>> https://www.facebook.com/share/r/1YmHNq6wHK/

26 de juny del 2025

Els quatre motors de l’economia catalana


  

  • Creixem més de pressa que Espanya i la zona euro per l'impuls de l'ocupació estrangera, l'activitat que origina el turisme estranger, la resiliència industrial i exportadora i la recuperació dels salaris reals, segons la "Memòria Econòmica de Catalunya 2024"

 Des que començà la recuperació, el 2021, l’economia catalana acumula més dinamisme econòmic que Espanya i la zona euro. El primer trimestre del 2025, el PIB de Catalunya és d’un 9,7% superior al del quart trimestre del 2019, i supera el 8% d’Espanya i el 5,8% de la zona euro. Amb aquesta bona notícia s’obria la presentació de la “Memòria Econòmica de Catalunya 2024” aquest matí a la Llotja de Mar, publicada per les cambres de comerç de Catalunya.

D’una banda, l’estat espanyol ha encapçalat la creació d’ocupació a la zona euro (el 25% del total), tot i que té un pes econòmic tan sols de l’11% (Catalunya hi ha contribuït en un 5%, essent només el 2% del PIB). D’una altra banda,....

>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/quatre-motors-economia-catalana/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR7qvCnA86C7Q1WLFQ5cmZ8rxd0L8X9tROeSqhWl-Va__Kn3IY28bZ6YX2z_8Q_aem_Scf3Hhafk9px8qEALywLSA

Llei d'Amnistia: Conde-Pumpido ensenya la carta política amagada en la sentència de l’amnistia

 



  • El TC valida la constitucionalitat de la llei, que beneficiarà centenars de persones, tot exhibint el preu polític de justificar la repressió contra l’independentisme
  •  
  • Vilaweb - Josep Nualart Casulleres - 26.06.2025
  • La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) que valida la llei d’amnistia vinculada al procés d’independència de Catalunya que ara fa un any va entrar en vigor és històrica, és bona per a força gent i té una intencionalitat política enorme. És històrica perquè per primera vegada, aquest tribunal aclareix que les amnisties són constitucionals per més que la constitució espanyola no en parli, sempre que hi hagi una raó d’excepcionalitat que les justifiqui. I aquesta és la gran qüestió que resol el TC de Cándido Conde-Pumpido, el de la majoria afí al PSOE; perquè és el preu a pagar per amnistiar centenars de persones que van ser víctimes de la repressió contra el procés d’independència durant més d’una dècada. El TC afí al PSOE ha fet possible una amnistia que sempre ha tutelat, perquè era la seva amnistia, no pas la dels dirigents independentistes. I la prova més crua, més dura, és que, malgrat aquesta sentència històrica, els principals dirigents polítics del Primer d’Octubre difícilment seran amnistiats. 
  • El fet que el TC hagi avalat la constitucionalitat de la llei d’amnistia és un fet objectiva-ment bo, perquè se’n beneficien moltes persones represaliades que han patit durant anys una angoixa i un neguit per l’amenaça de conseqüències penals que ara poden enterrar definitivament. Si la llei és constitucional, les amnisties concedides fins ara també ho són; i els jutges que fins ara han fet el ronso i han adormit els arxivaments de les causes, tot esperant el vist-i-plau del TC, ara ja tindran una excusa menys, i de molt pes, per no fer-ho. Segons les dades recollides tant per Òmnium com per Alerta Solidària, encara hi ha desenes de casos pendents de resolució, ja sigui perquè els tribunals que els van arxivar els han deixats en suspensió per diferents motius, o simplement perquè hi ha hagut silenci judicial (en setanta-cinc casos), o perquè no es té constància que hi hagi hagut tramitació de l’amnistia (més de tres-cents casos). 
  •  És una llei que ja beneficia molta gent, tot i que no prou, sobretot per un problema greu de desobediència judicial. Però aquests beneficis innegables per a una part dels represaliats han tingut un cost polític. Quan l’independentisme va començar a reivindicar l’amnistia (entre el 2018 i el 2021), la vinculava a l’exercici del dret d’autodeter-minació, i la plantejava com un reconeixement per part de l’estat espanyol d’uns excessos i uns abusos de l’estat de dret per a esclafar el moviment independentista.La llei d’amnistia que va entrar en vigor el juny del 2024 no era això. 
  •  Era un assoliment polític important per part de l’independentisme, inimaginable uns mesos abans; però no era una amnistia en què l’estat reconegués uns excessos més que evidents, constatats i documents per organitzacions internacionals de defensa dels drets humans, d’Amnistia Internacional al Comitè de Drets Humans de l’ONU. Era l’amnistia que el PSOE va decidir que era possible, establint-hi uns límits, unes línies vermelles que venien definides per allò que venien definides per allò que el Tribunal Constitucional de Conde-Pumpido podria acceptar. I ara, avui, ho hem vist. I d’una manera molt descarada en el text definitiu de la sentència, que encara no ha estat difós oficialment però que VilaWeb ha pogut llegir.  
  • La llei d’amnistia ja establia, en el preàmbul, una equiparació entre repressors i represaliats, quan parlava “d’uns fets que van implicar una tensió institucional que va donar lloc a la intervenció de la Justícia [en majúscula] i una tensió social i política que va causar la desafecció d’una part substancial de la societat catalana envers les institucions estatals”. Els autors de la llei cercaven la manera de superar el filtre del TC, amb una referència clara al concepte de la “convivència” que recull la constitució espanyola. 
  •  I han reeixit. El TC respon al recurs del Partit Popular contra la llei d’amnistia que aquesta llei no és pas arbitrària, que està justificada perquè hi ha “el pressupòsit d’excepcionalitat”. I és ben il·lustratiu aquest fragment de la sentència: “Els fets viscuts en aquell període constitueixen un cas paradigmàtic de què significa una crisi política i constitucional, en la mesura que es qüestionava la supremacia de la constitució i la unitat de l’estat, a més de la integritat del subjecte polític de la sobirania –el poble espanyol–, la forma d’estat i de govern. El Tribunal, a instàncies del president del Govern de la Nació [sic], va haver d’intervenir en defensa de la constitució per suspendre i anul·lar actes i lleis de la comunitat autònoma de Catalunya. A aquest efecte, amb la llei orgànica 15/2015, per a l’execució de les resolucions del Tribunal Constitucional com a garantia de l’estat de dret, es va atribuir al Tribunal potestats executives per garantir el compliment de les seves resolucions per part d’autoritats i institucions autonòmiques arran —deia l’exposició de motius de la llei— de ‘les noves situacions que pretenen evitar o eludir aquesta efectivitat’.
  •  Continua així: Així mateix, aquests fets van donar lloc a l’obertura de processos penals i sancionadors per exigir responsabilitats als qui van cometre actes il·lícits, alguns dels quals encara són en tràmit i pendents de decisió de les autoritats competents. A més, aquesta crisi constitucional va generar una fractura social profunda a Catalunya, que va afectar greument la convivència ciutadana, va donar lloc a antagonismes extrems, va dividir la societat i, en definitiva, va erosionar el teixit social i l’estabilitat política a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol.
  •  És a dir, el TC aprofita la sentència no tan sols per a validar la llei, sinó per a delimitar-la políticament. I ho fa prenent-se aquesta llicència, en què deixa ben clar que no es critica ni se censura de cap manera l’actuació dels òrgans de l’estat contra l’independentisme com a represàlia pel procés. Per si encara hi hagués cap dubte, un altre paràgraf de la resolució que és demolidor: Amb l’aprovació de la llei d’amnistia, la comunitat política no altera la valoració negativa que li mereix la conducta amnistiada —abstractament considerada— ni modifica el seu judici general del retret penal. Estima, més aviat, que aquesta mena de conducta ha de continuar essent castigada, però pretén d’excloure’n la sanció penal en un determinat context que es considera excepcional.”
  •  Ara, és ben cert que l’enfocament polític d’aquesta llei d’amnistia manté vives les demandes contra la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents de l’1-O al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Perquè no hi ha hagut cap reparació efectiva a les víctimes de les violacions de drets fonamentals, atès que no han estat reconegudes com a tals. I encara té més sentit aquesta demanda pel fet, precisament, que els demandants són una part dels afectats per la desobediència del Suprem a aplicar-los l’amnistia. 
  •  D’un punt de vista pràctic, aquest és el principal problema d’una llei d’amnistia que ja té un aval constitucional: que hi ha un poder de l’estat espanyol, el judicial, que es nega a aplicar-la. Com pot ser que un tribunal denegui l’amnistia a l’Adri de Badalona, per a qui , per a qui demanen sis anys de presó per diversos delictes vinculats a una protesta contra un sindicat ultra de policies que volia homenatjar i glorificar els policies espanyols que van agredir els votants de l’1-O? Com pot ser que li ho denegui tot argumentant que els fets no tenen a veure amb el procés d’independència? I com pot ser que el Suprem denegui l’amnistia als dirigents del procés condemnats o perseguits per malversació, si la voluntat del legislador és ben clara en aquest sentit tant en l’exposició de motius com en l’articulat? El problema és que el Suprem sempre hi tindrà la darrera paraula, tant en el cas de l’Adri com en el de Puigdemont; els tindrà segrestats, a ells i a la llei. Per més constitucional que sigui. 

 

>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/conde-pumpido-ensenya-la-carta-politica-amagada-en-la-sentencia-de-lamnistia/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR7B2ykYnENll5O7tOBFV8CX5eaJCnN62uyEcA5n8aPwHzP3PKyReHW4uevlmw_aem_EBRnSmCMGI5Blm8bhXWSEw

[VÍDEO] “La gent que parlem valencià continuarem existint”: el discurs contundent de la regidora de Compromís a Alacant, Sara Llobell


Vilaweb - 26.06.2025

 Veieu el vídeo de l'intervenció de Sara Llobell:

>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/discurs-contundent-regidora-compromis-alacant/?fbclid=IwY2xjawLKZVVleHRuA2FlbQIxMQABHqyaoExZJ1Z4sv1VmOocypVbmaQaFEz-GE_deqaFmeYn0GxlwejoKBwxUArp_aem_1URWkKeBiPpEaL8Xp2ucrw

25 de juny del 2025

Llei d'Amnistia: El Suprem espanyol deixa anar Puigdemont al TC, quan ara ja queda clara la constitucionalitat de l’amnistia

  


  • La sala penal considera que han reiterat arguments ja resolts i els imposa les costes del procediment
  •  
  •  El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de nul·litat presentat per les defenses del president Carles Puigdemont i Toni Comín contra la interlocutòria que va rebutjar d’aplicar-los l’amnistia per malversació. Amb aquesta decisió, Puigdemont i Comín tenen via lliure per anar al Tribunal Constitucional (TC) espanyol.
  •  

    En una interlocutòria dictada el 17 de juny, la sala penal del Suprem considera que les dues sol·licituds són pràcticament idèntiques i que no poden ser admeses a tràmit perquè no aporten cap argument nou. La interlocutòria del Suprem ha arribat pocs dies abans que la llei d’amnistia estigui a punt de quedar validada pel TC.

     El tribunal recorda que el recurs de nul·litat només és aplicable en cas de vulneració de drets fonamentals no resolta prèviament. I afegeix que els dos incidents tornen a posar sobre la taula qüestions ja abordades i desestimades anteriorment, tant en la interlocutòria del 9 d’abril com en les diverses fases del procediment.

     Entre les al·legacions de les defenses, hi havia la manca de competència del Suprem per jutjar-los, el dret a un jutge imparcial i la suposada reinterpretació del delicte de malversació per excloure’ls de l’amnistia. Segons el tribunal, aquestes qüestions ja han estat resoltes i no poden ser replantejades a través d’un incident de nul·litat.

     A més, el Suprem defensa que la competència li correspon en aplicació de l’article 57.2 de l’Estatut d’Autonomia, que preveu que els diputats del parlament català siguin jutjats per aquest tribunal si els fets s’han comès fora de Catalunya. En aquest sentit, insisteix que les activitats d’internacionalització del referèndum de l’1-O justifiquen la seva intervenció.

     Finalment, la sala rebutja que hi hagi hagut cap manipulació de la finalitat de la llei d’amnistia, i argumenta que el motiu del recurs es limita a reiterar una interpretació que ja ha estat desestimada. Per tot això, condemna Puigdemont i Comín a pagar les costes processals dels recursos.

    >>> https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-comin-suprem-nul-litat-amnistia/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR5WKXXBpOAFppAWIxb7gkhaG3gPE9reD4HEW8X61lFtUAyjzw7z61ah4MNBJw_aem_kW0CseLtK5b3gTVzPi9k1g