"Una història del capitalisme" conferència d'Alfons Duran-Pich a l'Ateneu de Barcelona el 2023. Història del diner.

 Molt recomanada. (Duració 1h45 min).  Inclou del que darrerament en aquesta blog en diem història del diner.

Repas de les transaccions des del Neolític al crack del 2008: Edat Mitja, naixement del capitalisme, Primera i Segona Guerres Mundials. Breton Woods i els pactes per redreçar l'economia després del crack del 1929, Nixon, ....

 Exposat de forma raonada, llúcida, coherent amb un punt d'humor que ajuda a seguir amb atenció.

>>  https://youtu.be/jmnvbwLkAJc?si=heW3sS0NPG6AOQd8

 

ALTRES POSTS RELACIONATS AMB ALGUNS DELS TEMES D'AQUESTA CONFERÈNCIA:

>> Historia del dinero: el patrón oro, desde 1860, ...

 

>>  Historia del dinero desde el crack de 1929, y los acuerdos de Breton Woods para estabilizar la economía, por Marc Vidal

 

>>  Euro digital, BCBD:  Efecto del dinero  NO  respaldado ni por  ORO  NI  POR  MERCANCÍA, en una cultura que no fomenta el ahorro, por Lorenzo Ramírez

__

Bona Diada 2024

 

 

_

Avui fa 100 anys, l'11.set.1924: Gaudí es nega a parlar castellà i és detingut per la policia a la porta de l'església de s. Just i Pastor on es dia una missa pels difunts del 1714, el porten al cuartelillo.

Diada del 1924 (prohibida), Gaudí (71 anys), és detingut, vexat i amenaçat per la policia espanyola per parlar en català.

Aquesta és una imatge de Gaudí ja gran, no seria molt diferent del dia que és detingut. Els seus amics, el Dr. Santaló, el van buscar per tota la ciutat en veure que no tornava a casa. Pagant-li la multa, van poguer treure'l de la presó

 

 El context era la repressió a la llengua catalana i tot el que fos català durant la dictadura de Primo de Ribera (1923-1930). 

En aquell moment Gaudí era un home gran, ja tenia 71 anys: això va ocórrer dos anys abans de la seva mort al juny del 1926: cap respecte a la gent gran:

Gaudí també es va negar a parlar castellà durant la visita d'Alfons XII  a la Sagrada Família, el seu amic el poeta Maragall fa fer de traductor:

>>>>  Gaudí es nega a parlar castellà, defineix la (mala) administració d'Espanya, i alaba a Prat de la Riba. Article del 1917 

>> Gaudí i l’ús del català en públic i a la visita d’Alfons XIII a la Sagrada Família.

 

>>  "Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada"
Antoni Gaudí

 

>> vídeo sobre Gaudí a TV3 (cal donar-se d'alta per accedir-hi) https://www.ccma.cat/3cat/gaudi-una-visio-singular/video/3196530/?ext=SM_WP_F4_CE24_

_ 

Saps que Felip V va confiscar biblioteques després del 1714 per fundar la Biblioteca Nacional? per Quim Torra

 

 El "reunir" les biblioteques dels nobles que van enfrontar-se a Felip V no va ser altra cosa que un "confiscar"

 

 

El Món - Quim Torra -  08.09.2015 

 

“1712: Felipe V crea la Biblioteca Real con un doble objetivo: fomentar el estudio en sus súbditos y reunir las bibliotecas de los nobles emigrados que luchaban en la guerra en apoyo de Carlos de Austria. Se le asigna como sede el pasadizo que une el Real Alcázar con el Monasterio de la Encarnación“.
 

D’aquesta manera tan inodora, explica el web de la Biblioteca Nacional de España un dels espolis més grans comesos per España. Aquests “reunir” les biblioteques dels nobles que van enfrontar-se a Felip V no va ser altra cosa que un “confiscar”. Així es formaria la primera Biblioteca Reial que després seria Nacional –naturalment de la seva nació- , i que amb successius decrets –com l’obligatorietat de depositar un exemplar de qualsevol llibre editat a Espanya- aniria creixent.
 

El pillatge i el saqueig foren constants, anant part del botí al “Depositario General de Bienes Confiscados” que era la via per fer arribar els llibres a la Biblioteca Real.
 

Macanaz, un dels inspiradors de la creació de la Biblioteca, afirma, en el seu Testament Polític: “…pues a mi instancia resolvió S. M. fundarla, dejando a mi cuidado el recoger en ella multitud de medianas librerías que dejaron abandonadas los que todo lo dejaron por seguir a los enemigos“. Així, consten confiscacions de 495 llibres Dr. Patrici Oller o 433 llibres del Dr. Micó.
 

Tanmateix, la principal víctima va ser la biblioteca de l’arquebisbe de València, Folch de Cardona: 6.630 llibres, “los libros más selectos y bien encuadernados que se hallaban en España“. Obres jurídiques, teològiques, científiques, històriques, clàssiques, etc.. un patrimoni avui en dia de valor incalculable. Afirma el biògraf de Felipe V, Henry Kamen: “Entre las demás obras incorporadas a la biblioteca había una magnífica colección de libros que Felipe V compró en Francia, así como miles de volúmenes confiscados en los estantes de rebeldes ausentes en campo enemigo“.
 

No només això. La Biblioteca Nacional es finançava… pels vençuts. Una Reial Cèdula de 14 de desembre de 1715 informava sobre “el recargo de dos maravedíes en cada libra de tabaco en polvo, hoja y cigarros de todos géneros que se consumieren en los reinos de Aragón, Cataluña y Valencia” que havien de servir per a cobrir les despeses de funcionament de la Biblioteca.
 

La cultura al Principat de Catalunya i València va ser devastada.

 

 

>>  https://elmon.cat/especial-1714/saps-que-felip-v-va-confiscar-biblioteques-per-fundar-la-biblioteca-nacional-97698/?fbclid=IwAR3mP9Gin1N97dsdEIAWUzZfjc8zfHkLoHvkYJRWH5kPrl3roSM6NjU1zYY

 

 

__

1 de setembre 1924, el governador civil prohibeix la sardana "La Santa Espina", en el contexte de la dictadura de Primo de Ribera (1923-1930)

Avui fa 100 anys que van prohibir “La Santa Espina” durant la dictadura de Primo de Ribera.

 

     GOBIERNO CIVIL  

 Núm. 2680

CIRCULAR 

Habiendo llegado a conocimiento de este Gobierno civil en forma que no ofrece lugar a duda que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la sardana titulada "La Santa Espina" en la via pública, salas de espectáculos y de Sociedades y en las romerías o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor.

Barcelona, 4 Septiembre 1924

El Gobernador civil,
Carlos de Lossada

 

 

 

TEXT  DE  "LA SANTA ESPINA":

 

Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.

Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

En aquest enllaç podras sentir-la:

>>  https://www.facebook.com/share/v/pdp6WSYdkbdDXKPQ/

__

Santiago Niño-Becerra: "Amb el nou finançament -si arriba-, no s'eixugarà el dèficit fiscal que arrosseguem"

 

11.set.2024

 

"...tal i com estan redactades les lleis, no es podrà redreçar"

 

>>  https://youtu.be/Q2IsdiFtIV8?si=ggJeaFwljC03h6N2

 

 

_

Els diners aportats a ESP per l' UE des del 1987, i els aportats per Catalunya a ESP en els mateixos anys: gestió pèssima. Raons per la independència. (vídeo 1 min)

 

Des de l'any 1987, any de l'entrada al Mercat Comú, Espanya ha:

> Rebut de l'UE: 131.000.000.000€

CENT TRENTA-U MIL MILIONS D'EUROS !!

> Rebut dels impostos de  Catalunya en el mateix període: 266.000.000.000 €

DOS CENTS SEIXANTA-SIS MIL MILIONS D'EUROS !!

 Sumant les dues aportacions = quasi 400.000.000€.

Alguna cosa s'ha gestionat molt molt molt malament.

 

>>  https://www.facebook.com/share/p/KydpQSKF2qvAURQV/

__

Dèficit fiscal a Catalunya: 2.930 €/any cada persona, sigui o no independentista

 

 

PER A SABER-NE MÉS:

 

>> Bateria de preguntes de Junts al govern espanyol perquè es pronunciï sobre el dèficit fiscal (21.09.2023), en plenes negociacions amb Pedro Sánchez per un eventual suport a la seva candidatura com a Presidente del Gobierno

 

 

 

 

 

 

 

 

(Post amb 18 visites) 

_

Cuánto costará realmente el concierto catalán?, ¿de dónde vamos a sacar 23.000 millones para pagar al resto de las comunidades? Per fi n'hi ha un que reconeix l'import real de l'espoli.

¿De dónde vamos a sacar 23.000 millones del concierto catalán ?!!!

>>>>  https://youtube.com/shorts/CTddMDh_Z98?si=dtkVmtMj1iF6oD9s

 

 

ALTRES NOTÍCIES RELACIONADES:

>>   El finançament de Catalunya al centre del debat polític: Niño-Becerra: "Catalunya està rebent una quantitat més baixa que les comunitats autònomes que no aporten" 21.06.2024.

>> 

El poema "El Pi de Formentor" és el símbol de la lluita de la nació Catalana contra les adversitats

 

 Aquí, a la Roqueta, és considerat el poema de Mossèn Costa i Llobera que "El Pi de Formentor" és el símbol de la lluita de la nació Catalana contra les adversitats, malgrat vent, pluges o tormentes segueix arrelat al seu lloc sense tombar.

 

El pi ha existit, era d'unes dimensions enormes, estava ubicat dins una possessió de la família del mossèn a la península de Formentor i va morir a principis del segle XX.

 

Hi ha, o hi havia, un tall de la seva soca a l'entrada de l'escola de ball, jo la vaig veure ja fa uns 50 anys i amidava més d'un metre i mig de diàmetre. 

 

(Text enviat per un amic mallorquí)

(Post visitat 231 cops)

Voltaire si que valorava Catalunya. Mireu el que va escriure:

 

Voltaire

 

 

RES MES A DIR...

Voltaire, El siglo de Luis XIV (1751) Cap.XXIII

"Catalunya es uno de los países más fértiles de la tierra y de los mejor situados. Regada por hermosos ríos, arroyos y fuentes, tanto como la vieja y la nueva Castilla están privadas de ellos, produce todo lo indispensable para las necesidades del hombre y todo lo que puede halagar sus deseos: árboles, granos, frutos y legumbres de todas clases.

Barcelona es uno de los más hermosos puertos de Europa, y el país proporciona todo lo necesario para la construcción de los navíos. Sus montañas están llenas de canteras de mármol, de jaspe, de cristal de roca, y hasta se encuentran también muchas piedras preciosas. Las minas de hierro, de estaño, de plomo, de alumbre, de sulfatos son abundantes; la costa oriental produce coral. Catalunya, en fin, puede prescindir del universo entero, y sus vecinos no pueden prescindir de ella. Lejos de que la abundancia y las delicias los hayan reblandecido, los habitantes han sido siempre guerreros, y los montañeses, sobre todo, feroces.

Pero, a pesar de su valor y de su extremado amor por la libertad, han estado subyugados en todos los tiempos: los conquistaron los romanos, los godos, los vándalos, los sarracenos. Sacudieron el yugo de los sarracenos y se pusieron bajo la protección de Carlomagno. Pertenecieron a la casa de Aragón y después a la de Austria. Hemos visto que bajo el gobierno de Felipe IV, irritados por el conde duque de Olivares, primer ministro, se entregaron a Luis XIII en 1640. Se les respetaron todos sus privilegios, siendo más bien protegidos que súbditos; entraron de nuevo a ser dominio austríaco en 1652; y, en la guerra de sucesión, se pusieron de parte del archiduque Carlos contra Felipe V. Su obstinada resistencia probó que Felipe V, aunque se había librado de su competidor, no podía reducirlos solo. Luis XIV, que en los últimos tiempos de la guerra no había podido proporcionar a su nieto ni soldados ni barcos para combatir contra Carlos, su rival, se los envió entonces para combatir contra sus súbditos rebelados. Una escuadra francesa bloqueó el puerto de Barcelona, y el mariscal de Berwick la sitió por tierra. La reina de Inglaterra, más fiel a sus tratados que a los intereses de su país, no socorrió esa ciudad, lo cual indignó a los ingleses, que se hacían el reproche que se habían hecho los romanos por haber dejado destruir Sagunto. El emperador de Alemania prometió inútiles socorros. Los sitiados se defendieron con un valor doblado por el fanatismo; los sacerdotes, los monjes corrieron a las armas y a las trincheras como si se hubiese tratado de una guerra de religión. El fantasma de la libertad los hizo sordos a las proposiciones de su soberano. Más de quinientos eclesiásticos murieron en ese sitio con las armas en la mano; podemos imaginarnos hasta qué punto sus discursos y su ejemplo habrán animado a las gentes.

 

Enarbolaron sobre la brecha una bandera negra y sostuvieron más de un asalto. Por último, habiendo penetrado los sitiadores, los sitiados siguieron peleando de calle en calle; y, retirados

Voltaire, "El siglo de Luis XIV" (1751) Cap.XXIII

 

 

__

Las críticas y la autoestima, por Dr. Mario Alonso Puig

"Tener autoestima elevada, tener solidez interior, tener confianza en sus posibilidades... es resistente a las críticas"

>>  https://www.facebook.com/share/r/DpXJZWt3qNXyKNHx/

 

........................

 

APLICANT AIXÒ A LA SEMPRE CRITICADA CATALUNYA:

 

>> Flocel Sabaté: "La identitat catalana es forja sobre una llengua i un poder propis". Formació de la identitat catalana primer cultural i després política.

>>"Anàlisi històrica de la identitat catalana" llibre de Flocel Sabaté. Podeu adquirir-lo al portal de publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans: http://publicacions.iec.cat

 

>>  La autoestima no es arrogancia, no es soberbia, no es creerse más que otros, ... por Dr Mario Alonso Puig

>>  Com es forma la identitat catalana, diferències amb la cultura castellana. "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" article molt recomanat entrevista a Josep Fontana, historiador, autor de "La formació d'una identitat", un llibre recent de la història de Catalunya. Aquest és un article important.

>>  El de la Catalunya sobirana era un "Constitucionalisme independent", per Jaume Sobrequés i Callicó. Quins són els trets que configuren la identitat d'un poble

>> L'autoestima dels catalans i la seva llengua

__

Entrenar el 'muscle' de l'atenció, retornant-la al present, pel Dr Mario Alonso Puig. (vídeo 1 min) a

 Una ment que divaga, vol dir que fa servir la 'xarxa neuronal per defecte'. No està en el present, sinó en el futur o en el passat.

 

>>  https://www.facebook.com/share/r/WmMrfkeT3azSDB3j/

60 llibres recomanats, fàcils, entretinguts. Que facin lectors habituals als qui encara no ho son. v.5

50 llibres recomanats — v.3

La nostra llista alternativa de 50 llibres. Fàcils, que facin lectors a qui no ho són. Sempre s’ha de tenir un llibre bo a mà, un que t’estiri a seguir llegint. Si no t’interessa, l’abandones i n’agafes un altre. Si t’agrada, aprofites els teus raconets de temps lliure. Hi ha temes prou diversos perquè puguis escollir-ne algun.

HISTÒRIA: 

 

1.“El factor humà. Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació”. John Carlin. Ed. La Campana  (una història extraordinària de superació personal, la de Mandela que va aconseguir canviar (una mica) la Constitució de Sudàfrica) 

2.   “Esta noche la libertad”. Dominique   Lapierre & Larry Collins  (crònica de la independència de la Índia)  (castellà)  (és un document d'estil periodístic, en format de llibre; fàcil lectura)

 

 

3.  “Fouché”. Stefan Zweig  (revolució francesa, un clàssic) (castellà)

 

4. “Historia de un alemán. Memorias 1914-1939”. Sebastian Haffner. Ed. Destino  (boníssim; els 3 primers mesos des de la pujada al poder de Hitler)  (castellà)

5. 

5.“Orwell en España”. George Orwell. Tusquets Editores  (inclou “Homenatge a Catalunya”, així com altres articles relacionats amb la guerra civil d’Espanya que va intentar publicar a Anglaterra. Ironia suau, honestedat intel·lectual. Dóna testimoni de la revolució comunista dins la revolució d’esquerres que succeí a Barcelona)  (castellà)  (en català hi ha editat “Homenatge a Catalunya”, sense els altres articles)

      6.“Moments estel·lars de la Humanitat”. Stefan Zweig. Quaderns Crema.  (espigola diferents episodis; aquest llibre és un clàssic) (està editat en català i en castellà)

7. “La trama del pasado. Diecisiete momentos que cambiaron la historia del mundo”. José-Enrique Ruiz-Doménec. Ed. Librosdevanguardia. BCN 2014  (també va exposant diferents moments; interessant)  (castellà)

 

8."Decisiones críticas. Un análisis de factores clave en momentos cruciales de la humanidad",  Carles M. Canals. Ed. Alfabeto. 2023.

 

  

 

9.“Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrere”. Ramon d’Abadal i de Vinyals. Col·lecció Episodis de la Història. Rafael Dalmau Ed. (60 pàgs) (fulletó molt curt, però deliciós, es  llegeix  en  2 hores. Bona manera d'iniciar-se en la història de Catalunya, que començà per aquelles dates)

         10. “Jaume I”. Cingolani. Edicions 62

         11. “La memòria dels reis”. Cingolani. Editorial Base  (comenta les quatre grans Cròniques dels reis catalans, per lectors amb una primera base d'història de Catalunya)

12. “Historia de los griegos”. Indro    Montanelli  (castellà, amb humor)

13.  (Trilogía sobre Roma-Cartago). Santiago Posteguillo  (castellà)

 

14. “Edificis viatgers de Barcelona”. Jordi Peñarroja. Llibres de l’Índex (la història a traves dels edificis que s'han desmuntat i tornat  a construir en un altre indret. Una narració que repassa la història en general de Catalunya, entretingut i fàcil de llegir)

 

15. "Com érem fa 700 anys"  Montserrat  Rumbau. Tibidabo Ed. 2a edició. 2023. (300 pàgs) (Quines costums teniem, lleis, reis, conquestes van succeir a la centúria del  1.200: la de Jaume I i el seu fill Pere el Gran. Entretingut i fàcil de llegir, -excepte algún petit capítol del final-. El recomanem.)

 

 

16. "Assalt militar en un museu a Catalunya en el s.XXI. Anàlisi dels fets en el seu context" Flocel Sabaté. Ed. Sidillà, Col·lecció Busca-raons n.15. La Bisbal d'Empordà. 2023. (127 pàgs)

Trist episodi del serial vergonyós de Sixena. Flocel Sabaté és Catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de Lleida. La base d'aquest llibre són dos articles que l'autor va escriure a demanda de revistes especialitzades estrangeres sobre "el que podem anomenar 'apropiació pública de la interpretació del passat'.(...) Implicava una explicació conjunta per a un fenòmen que embolcalla l'ús de la història i del patrimoni cultural amb el foment d'identitats col·lectives sota el lideratge d'autoritats públiques,(...) és a dir, entomar aquest repte obligava a parlar de revisionisme històric i d'identitats regionals" Text de la introducció del llibre, redactat per l'autor.

Molt documentat i curt.

 

 

17. "El mecenatge cultural a Catalunya durant el s.XX" Joan Samsó. Edicions Proa. Barcelona. 2005. (251 pàgs) L'autor ha llegit molts llibres previs, i s'ha entrevistat amb qui ha pogut, per resumir, en clau de mecenatge, tota la història de Catalunya del s. XX. M'ha fet molt de bé repassar-la d'aquesta manera per obtindre una visió de conjunt. Per exemple mai havia sigut conscient que el català va ser perseguit per les autoritats entre 1923-1930 per la dictadura de Primo de Rivera, prohibició total de parlar-lo en públic amb la policia, l'Administració, tancades les escoles d'ensenyament en català...etc. La segona i encara més dura va ser la repressió franquista com a poble vençut en una guerra, del 1939 al 1975, que va morir el dictador. Fins el 1946, en veure que els aliats havien guanyat als aliats d'Alemania va començar una molt molt tímida apertura fins el 1960 en que es va ampliar una mica més. Costa imaginar que estava prohibit imprimir llibres en català, predicar a les esglésies, les sardanes, ensenyar-lo...  Són MOLTS anys en un segle que en que el català ha estat reprimit pel 'gobierno de España': 7+36 = 43 anys. L'autor explica fets sense escarafalls, -no per això menys greus-, com la crema el 1936 de tota la biblioteca de Pompeu Fabra, la del mecenes Rafael Patxot així com la seva masia al Montseny durant la retirada el 1939...

NOVEL·LA:

 

18. “Mi planta de naranja-lima”. Jose Mauro de Vasconcelos  (tendra i deliciosa) (castellà, existeix traducció al català)

 

         19. “La nena dels tres noms”. Tami Shem-Tov  (una lliçó de     tendresa)

        20. “Incerta glòria”. Joan Sales. Club Editor  (novela boníssima ambientada a la Guerra Civil espanyola)

         21. “La Plaça del Diamant”. Mercè Rodoreda (un dels 5 millors llibres de la  literatura catalana)

22.  “El barón rampante”. Italo Calvino   (castellà)

23.  “Lo importante es vivir”.  Carmen Martín Gaite  (castellà)

24.   “Nebulosidad variable”. Carmen Martín Gaite  (castellà)

23.   “El fantasma de Canterville”. Oscar Wilde  (castellà, fàcil lectura, humor anglès)

25.   “Un día en la vida de Ivan Demisovich”.  (castellà) (sobreviure un dia al Gulag)

ASSAIG: 

  26. “Notícia de Catalunya. Nosaltres els catalans”. Jaume Vicens i Vives. Ed. Vicens i Vives (un clàssic: com som, quin caràcter tenim, com ens hem anat forjant com a nació a traves de la història, fàcil lectura)

       27. “Les formes de la vida catalana”. Josep Ferrater Mora. Edicions 62  (trets principals del caràcter català,  precís, concís escrit per un filòsof boníssim que es va exiliar després de la guerra, un altre clàssic)

28. "Quina mena de gent som. Quatre assaigs sobre Catalunya i els catalans (1938-1947" Gaziel. Ed. Diëresis. Barcelona. 2024. (174 pàgs)

29.  “Nosaltres els valencians”. Joan Fuster (un clàssic)

30.   “Els altres catalans”. Francesc Candel  (un clàssic)

31.  "Narració d'una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya" Ramon Trias Fargas. Ed. Afers. Barcelona, 2a ed. 2011. (160 pàgs)       (R. Trias Fargas va ser el primer en publicar un llibre sobre l'espoli fiscal que pateix Catalunya. Prèviament havia fet una tesi de màster sobre les finances regionals a l'Universitat de Xicago)

32. "Solucions per a Catalunya. Recopilació i pròleg, Fermí Vergés"  Ramon Trias Fargas. Editorial Pòrtic. Col·lecció Nàrtex n.18. Barcelona. 1977. (325 pàgs)

32. “Diario del Crash”. Santiago Niño-Becerra. Ed.  Los Libros del Lince (castellà) (visió llùcida, honrada, documentada de l'actual crisi del 2008, comparant·la amb la del 1929)

33.  “Modesta España. Paisaje después de la austeridad”. Enric Juliana. Ed. RBA. 2012  (castellà)

34.  “Economia liberal per a no economistes i no liberals”. Xavier Sala i Martín. Dèria Ed.

 

 

CANVI  CLIMÀTIC:

 

35. "La Pequeña Edad de Hielo. Cómo el clima afectó a la història de Europa" Brian Fagan. Gedisa Editorial. Barcelona. 2014. (340 pags)

36. "El motín de la naturaleza. Historia, sucesos ocurridos durante la Pequeña Edad de Hielo (1570-1700); el surgimiento del mundo moderno, junto con algunas reflexiones sobre el clima de nuestros dias". Philipp Blom. Ed. Anagrama Argumentos. Barcelona. 2019. (343 pags)

37. "El fin de las estaciones" Antonio Turiel. 2024.

MEMÒRIES:

37.  “De tots colors”. Fabián Estapé. Edicions 62  (els records de la seva època com a catedràtic, rector de la Universitat de Barcelona, i com a conseller econòmic durant els anys anteriors a la Transició; aquests darrers són els que més m’han agradat, llibre entretingut, interesant) (342 pàgs)

38.  “Homenots”. Josep Pla (n’hi ha diverses edicions; m’han recomanat la dels pintors Mir i Santiago Rusiñol i de l’escultor Manolo Hugué…; més exemples: “Uns Homenots: Prat de la Riba. Pompeu Fabra. Joaquim Ruyra. Ramon Turró”. Josep Pla. Ed. Llibres a  Mà) 

39.   “Quan érem feliços”. Joaquim Nadal  (records de la infantesa) 

 

40. "Del passat quan era present"  Maurici Serrahima. (un gran llibre)

41.  “El hombre en busca de sentido”. Viktor Frankl  (castellà) (Testimoni del sentit de la vida en una situació límit, com la que l'autor va viure en un camp de concentració nazi. Què és el que a ell li va donar forces per a seguir vivint? No és per a res  que aquest llibre és famós)

42.  “Autobiografía”. Gilbert K. Chesterton. Ed. Acantilado  (castellà)

BIOGRAFIES:

43. “Honorables. Cartes a la pàtria perduda”. Quim Torra. Editorial A Contra Vent  (semblances de grans catalans, molt interessant, és la nostra història contemporània)

44. “Deu grans catalans. Un homenatge personal a deu figures històriques”. Fabián Estapé. RBA La Magrana  (em va agradar molt, molt bon llibre)

45.  "Vida y obra de Ildefonso Cerdá"  Fabián Estapé. Ediciones Península. 2a ed. Barcelona. 2009. (340 pags) (castellà) (primera biografia d'un gran català, molt ben documentat, molt recomanable)

46.  “Nuestros antepasados”. Italo Calvino. (castellà)

 

47.  "Nunca te pares. Autobiografía del fundador de  NIKE". Phil Knight. Ed.Conecta.

        15a edición. Barcelona. 2016. [Título original  "Shoe dog" Ed.Scribner. 2016] Lectura

         muy fàcil, ritmo trepidante, engancha.  (castellà)

 

48. "Gaudí. Biografia de l'artista" Josep Maria Tarragona.  Editorial Proa biografia.

         Barcelona. 1999. (la millor biografia de Gaudí que he llegit) (255 pàgs)

CRÒNIQUES:

49. “El Quadern Gris”. Josep Pla  (un dels                        textos bàsics de l’autor)

        50. “Les Hores”. Josep Pla

        51.  “El pagès i el seu món”. Josep Pla.

       

 

 

ASSAIG SOBRE ART: 

52. “El silencio creador”. Federico Delclaux. Ed. Rialp  (castellà) (boníssim, recull de     textos sobre l’art  i  la creativitat) (castellà)

       

 

 

 

 

 

HUMOR:

53. “La Ley de Parkinson y otros ensayos sobre administración” C. Northcote

        Parkinson. Ed. Seix Barral. 1998  (humor molt assenyat i agut) (castellà)

54. “Al patrimonio por el matrimonio. Tercera ley de Parkinson” C. Northcote

        Parkinson. Ed. Deusto

55. “Todas las cosas grandes y pequeñas”. James Herriot. Ed. Grijalbo. (les aventures

        d'un veterinari rural anglés, se n'ha fet una sèrie de tv a l'UK) (castellà)

56. “Diario de un fiscal rural”. Tawfiq Al-Hakim. Ed. del Viento. La Coruña. 2003.

        (castellà)

                                                                          

57.   “La Tesis de Nancy”. Sender (divertidíssim) (castellà)

58.   “Mi familia y otros animales”. Gerald Durrell  (castellà)

CONSELLS SOCIALS — AUTOAJUDA — EDUCACIÓ — CREATIVITAT:

59.   “Som avis”. Victòria Cardona

60. “Los hombres son de Marte, las mujeres  de Venus”. John Gray. Ed. Grijalbo.

        (castellà)   

 

61. "Encuentra tu persona vitamina" i  "Como hacer que pasen cosas buenas" Marian Rojas Estapé. (castellà)   

62.  “El cerebro infantil: la gran oportunidad” José Antonio Marina. Ed. Ariel.  (castellà)

                                                                           

63.   "La fuerza del optimismo"  Luis Rojas Marcos. Se  ha  convertido  en  uno  de  los  mejores psiquiatras españoles y con mayor capacidad de comunicar de forma sencilla todo  lo referente a nuestras emociones  y pensamientos. (castellà)

64. La felicitat, un efecte secundari (Viktor Frankl) 

 

65. "Sobre el arte de leer" Gregorio Luri. Diez tesis sobre la educación y la lectura" Plataforma Editorial. Barcelona 2020. (104 pags)  Muy interesante, con decir que lo he releido lo menos 3 veces. Expone cómo es el lento aprendizaje de la lectura por parte del cerebro. Opina que "carecemos de una didáctica de la literatura". Que "es necesario hablar bien para leer bien" y expone la importancia de tener mucho vocabulario. Que la clave de todo está a los 9 años de los niños.  //

El text és una versió revisada de la conferència que G. Luri donà al IV Forum Edita 2019, que és una trobada sobre el món del llibre que es fa cada estiu a Barcelona. Exposa com s'aprén a llegir, i què és apendre a llegir, que apendre a llegir és apendre a escoltar... En fi, una joIa. (castellà)

 

 

 

  66. "Storytelling/ Cómo contar tu historia para que todo el mundo quiera escucharla"  Bobette Buster. (aquest llibre em va fascinar, dona  informació molt ben estructurada de manera escueta, concisa, una joia)

 ...............

 

 ¿Cómo serán las personas que nunca han abierto un libro? Tal y como dijo Gandhi, “si no lees no pasa nada, pero si lo haces pasa mucho”

 

 

Recomanem  molt aquesta conferència de José Ramón Ayllón: "Qué leer cuanto antes". Aquest autor ha estat professor  de literatura, i sobretot, és persona de criteri; fins i tot recomana l'edició millor traduïda de cada obra. (vídeo 1 hora 11'):

>>> https://youtu.be/7BipyrgSvmk

 

 

 

Altres entrades que també recomanen llibres a la Cuca de Llum:

>>   La identitat catalana - Llistat d'entrades sobre aquest tema. 

>>  Tota la Història de Catalunya per ordre cronològic. També sobre la història de la formació de les institucions de govern, i sobre i el caràcter català.  El que hem llegit. TOTS els articles i ressenyes dels llibres. 

>>  Llibres que hem llegit: control de l'opinió pública en el nazisme. L'ambient en que van créixer Benet XVI i Joan Pau II.  Breu cronologia dels fets entre la fi de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona, a Alemania.

 

>> Llibres sobre història i assaig dels  s.XX  i  XXI  -  Llistat d'entrades a aquesta blog.

 

 

>> llibres recomanats (18)  Sobre qualsevol tema.

 

>> Llibres recomanats/libros recomendados (84)  (Sobre qualsevol tema.)

 

(Aquesta entrada ha rebut 1.370 visites)

__