30 d’abril del 2025

Al 2021 un investigador del CSIC ja deia que una gran apagada era possible (vídeo 30 segons)


>>> https://www.facebook.com/share/r/1NyBv2PXJz/

 

PER A SABER-NE MÉS:

>>>  El monopoli de les elèctriques espanyoles. Primer el PP les privatitza, acepten un preu per kwat incontrolable (subhasta), preus sense control, (notícia del 09.agost.2021) Amb la foto de 32 ex-polítics que el 2021 tenien càrrecs al sector elèctric i energètic. Per què no s'apliquen les lleis anti-monopoli?

 _

S’ha mort Josep Maria Salrach. Tota una vida dedicada al coneixement de la societat medieval i la formació de la identitat nacional.v.3

 

S’ha mort Josep Maria Salrach, un referent de la història medieval de Catalunya i la Corona d’Aragó. Tota una vida dedicada al coneixement de la societat de l'edat mitjana i la formació de la identitat nacional. 

L’historiador Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945 – Barcelona, 2025) ha mort el dilluns 28 d’abril als 80 anys, deixant un llegat fonamental, imprescindible i durador en l’estudi de la Catalunya de la plena edat mitjana i, per extensió, en el coneixement de la Corona d’Aragó i l’Europa de l’època. Considerat el principal coneixedor de la història catalana entre els segles IX i XII, Salrach ha renovat la historiografia del país amb una mirada rigorosa, social i profundament humanista.

Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona el 1969, va impartir docència a la mateixa universitat i a la Universitat de París VII i va ser catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993 fins a la seua jubilació el 2015, fent-hi classes com a emèrit durant molts cursos més, atés que ha continuat treballant com a docent i investigador pràcticament fins a la fi dels seus dies.

Salrach va ser un dels impulsors de la col·lecció Catalunya Carolíngia, una obra monumental iniciada per Ramon d’Abadal el 1920, que recopila i analitza milers de documents catalans anteriors a l’any 1000; juntament amb Gaspar Feliu, va dirigir els darrers volums, aportant una visió profunda sobre la formació de la societat feudal i la cultura documental catalana.

A més, entre les seues obres més destacades, hi ha 


Josep Maria
Salrach.
"El procés de formació nacional de Catalunya (s. VIII-IX)". Edicions 62. Col·lecció Llibres a l'abast. 1978. (177 pàgs)

 

 

 

 


Sinopsis d' HISTÒRIA DE CATALUNYA. Vol.II. El procés de feudalització (segles III-XII) per Josep Maria Salrach. (1987-1992), Col·lecció dirigida, i pròleg de Pierre Vilar. 

 

 Història medieval de Catalunya (1998), escrita amb la seua companya de vida i també medievalista Mercè Aventín, o  

 

Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col·lecció diplomàtica (segles XI-XII) (2018 i 2024).


Salrach també va coordinar nombroses obres col·lectives com la Història de Catalunya (6 vols., 1978-79), Història dels Països Catalans (1981), i la Història Universal (10 vols., 1980-83) de l’Editorial Salvat, 

L' Història agrària dels Països Catalans (Universitat de Barcelona, 2004) o el Naixement de la nació catalana: orígens i expansió, segles XI-XIV (Enciclopèdia Catalana, 2017).

 

Imbuït per una visió marxista i alhora humanista cristiana de la història, Salrach es va centrar en l’estudi de les estructures socials, el poder -especialment en el seu vessant jurídic i judicial, com va fer en el transcendental col·loqui "El feudalisme, comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català", les identitats nacionals i la vida quotidiana de la societat medieval.

Editors: M.Barceló, G.Feliu, A.Furió, M.Miquel i J. Sobrequés. Edicions Universitat de València. 2003.

La seua claredat expositiva, capacitat de síntesi i de relacionar-se amb altres historiadors de manera proactiva el van fer un divulgador excepcional, reconegut tant per la comunitat acadèmica com pel gran públic. 

 INDEX del llibre que recull les ponències del col·loqui:

 

Previsualització del llibre a >> https://books.google.es/books?id=qvk7HJeIziMC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false

 El passat mes de gener, l’Institut d’Estudis Catalans li va retre un sentit homenatge, en el qual destacats historiadors com Roser Salicrú, Joaquim Albareda o Borja de Riquer van elogiar la seua trajectòria i qualitat humana: Mai ningú malparla d’ell: això, en aquest país, és excepcional“, en va destacar Riquer. ​En el mateix acte, Josep Maria Salrach va afirmar que: “No he fet en la vida més que complir, fer els deures. Els nascuts als anys 40 som els que vam lluitar contra la dictadura agonitzant“.

Amb la seua mort, la nostra societat i la historiografia medieval de Catalunya i la Corona d’Aragó perd un savi discret, un mestre generós i una figura clau per a entendre els orígens de les identitats nacionals actuals. La seua obra continuarà sent una referència imprescindible per a futures generacions d’historiadors.


https://lletraferit.com/jorn-a-jorn/sha-mort-josep-maria-salrach-un-referent-de-la-historia-medieval-de-catalunya-i-la-corona-darago/?fbclid=IwY2xjawJ_B1VleHRuA2FlbQIxMQABHh7hVCcKPqQWQ9VHiGWX58CLjzeozSEWL93LwPj53bKU7oBQsKUTxKAeLyF0_aem_GQXTwOZZgc0iRkhSaB-ATQ

 

 

PER A SABER MÉS SOBRE JOSEP MARIA SALRACH: 

 

>>> Josep M. Salrach, historiador, el savi de la Catalunya de l’any 1.000. Els historiadors reten homenatge al medievalista més respectat i estimat. v.2 (amb presentació d'alguns dels seus llibres)

 

>>> On situem els inicis de la nació catalana? Presentació d'un llibre resumit en vídeos curts d'1 a 3 minuts, una visió general.  Del naixement de la nació catalana fins al final de l'Edat Mitjana. Pel catedràtic Josep Maria Salrach. 

 

>>>  Conferència sobre la razzia d'Al-mansur a Barcelona. J.M. Salrach hi participa com un dels 3 ponents (Vídeo, 1h15min):

https://m.youtube.com/watch?v=ItiKJZIobWI

 

 

 __

On situem els inicis de la nació catalana? Presentació d'un llibre resumit en vídeos curts d'1 a 3 minuts, una visió general. Del naixement de la nació catalana fins al final de l'Edat Mitjana. Breu presentació en 15 vídeos pel catedràtic Josep Maria Salrach. Llibre i sèrie de vídeos de 2-3 min. sobre etapes de la nostra història.





Resums
presentant cada capítol de la història pel catedràtic d'Història medieval de la UPF, Josep Maria Salrach. Presenta el llibre 'El naixement de la nació catalana', que ha dirigit.
 
 
"Naixement de la Nació Catalana. Orígens i expansió, segles IX-XIV".  (Josep M. Salrach editor). Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2017.
 


 
 


>>  Les relacions entre Catalunya i Occitània (Naixement de la nació catalana 5/15)  (De fet no hi havia frontera; relacions acabades al 1213) (vídeo 2min.20'') 

>> Quin tipus de relació van tenir Catalunya i Aragó? (Naixement de la nació catalana 6/15) (vídeo 2min.40'') (Ramon Berenguer IV estableix la unió el 1137, va ser una unió dinàstica, cada país va ser independent conservant les seves corts i lleis pròpies, avui en diriem una confederació. Catalunya intentarà en el futur exportar a la història d'Espanya aquest model i no s'en sortirà.)

(vídeo 2min 12'') 
(Del s.IX al XII troben els orígens de la nació catalana, es configuren internament quan incorporen la Catalunya Nova. En aquesta nova etapa del s. XIII surten a l'exterior i s'expansionen; s'incorpora el Pais Valencià i les Illes i neix el domini lingüístic que en diem el Països Catalans. Aquesta és una etapa molt important.) 

 (vídeo 1min 47'')



>>  El parlament més antic del món? (Naixement de la nació catalana 11/15)  (vídeo 2min 41'')  
(Diferència entre Parlaments i Corts. Les Corts neixen a partir de les Assemblees de Pau i Treva al s.XI, inicialment convocades per l'Església per posar pau en un país molt violent. Però al s.XII l'Església va anar traspassant  la iniciativa de  reunir-les  als comtes.)

>>  El cronista Enric de Pisa (Naixement de la nació catalana 12/15) (vídeo 2min 41'')  
(Des de fora ens identifiquen com un poble que té nom propi. El primer escrit es trova a la crònica d' Enric de Pisa el 1115, que narra l'operació de càstic dels pisans associats al comte Ramon Berenguer III, als pirates alarbs de Mallorca.)

(vídeo 2min 41'')  
(Pierre Vilar parla de la Catalunya medieval com un estat-nació. I això perquè està configurada de manera que totes les capes socials tenen una expressió política pròpia. Al s.XVI tenien molt clar que hi ha una gran nació catalana que són els que parlen català, una gran nació de nacions, perque cada part conservava les seves Corts i lleis pròpies)

(Breu resum des de Guifre el Pilós al s.IX fins Ramon Berenguer IV al s.XII). 
s.IX Guifre el Pelós, independència comtal el 897. L'afirmació d'independència del comte Borrell a finals del s.X  que entre altres, vol la independència de la jerarquia de l'Església, vol un arquebisbe propi i no dependre de l'arquebisbe de Narbona que és un franc. Vol la independència política, però pateix l'assalt a Barcelona el 885 els musulmans.
El seu fill Ramon Borrell fa una expedició a Còrdova el 1010 amb el seu germà el comte d'Urgell, tornen plens d'or; Ramon Borrell simbolitza el pas de l'inici de la feblesa devant els musulmans peninsulars, al canvi de la balança a l'inici a la presa de la iniciativa militar vers els musulmans peninsulars) 
Ramon Berenguer I  el seu net, cobrant impostos dels musulmans de Tortosa, de Lleida i de Saragossa es fa tan ric que compra dos comtats ultrapirinencs, els de Carcassona i Rasés. 
En Ramon Berenguer III, -net de Ramon Berenguer I-, es casa amb la comtesa hereva de Provença i incorpora la Provença a Barcelona.
El seu fill Ramon Berenguer IV,  es casa amb Peronella i fa la Corona d'Aragó, conquereix la Catalunya Nova junt amb el seu cosí el Comte d'Urgell.

(vídeo 2min 32'')     


Posts relacionats:




>>  Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2


Articles relacionats:

En aquesta blog, Cuca de Llum, tenim dos articles de l'historiador Josep Fontana que donen llum sobre la situació actual de Catalunya, el caràcter català, i les referències que podem aprendre del passat. Les dues tenen moltes visites, no és estrany, a mí m'agraden molt:

>> Entrevista al Professor Josep Fontana en ocasió de la  publicació del seu llibre sobre la història de Catalunya "La formació d'una identitat" el 2014: 
Josep Fontana: 'Aquest país, si s'ha de salvar, el salvarà la gent


>>  Entrevista al Prof. Fontana en sortir la 2a edició, en castellà. Molt interessant i complementària a la 1a entrevista. Són síntesi de mà de mestre:
2014. "La formació d'una identitat. Una història de Catalunya", nuevo libro de Josep Fontana. Ha sortit la 2a edició, 2017

 
 
(Post amb 243 visites)
_