—Quina informació nova es destapa en el reportatge?
—Sònia Calvó [S. C.]: S’explica com a partir dels primers indicis
s’estira el fil i es veuen els errors que han comès els infiltrats.
També serveix per a veure patrons comuns que hi ha hagut en tots els
casos. La manera de funcionar, errors, com entren i com surten…
—Quins errors heu detectat?
—Gemma Garcia [G. G.]: N’hi ha que tenen a veure amb casualitats. La
majoria d’aquesta gent són de les Illes i un altre és de Catalunya. La
proximitat geogràfica i els vincles que hi ha als Països Catalans és
important. Després, hi ha errors que tenen a veure amb l’operació.
Certes actituds o que una infiltrada presentés la seva família real. És
un error que té unes conseqüències, com mostrem al 30 minuts.
Després hi ha unes equivocacions que tenen a veure amb informació molt
rellevant que, per error, es facilita a través de determinats
dispositius tecnològics.
—S. C.: Vull fer valer que hi ha una feina
periodística. Pots fer una patinada, però sense una tasca periodística
darrere que estiri els fils i faci una sèrie de comprovacions, no es
destapa la infiltració. També ha estat molt important la confiança de
les fonts, que són els moviments socials. Hi ha una confiança amb un
mitjà de comunicació en concret per la tasca d’anys enrere.
—Heu trobat algun altre cas d’infiltració?
—G. G.: Aquestes investigacions comencen la primavera del 2022 i l’últim
cas que publiquem, el de Girona, és el juliol del 2023. Són
pràcticament dos anys d’investigacions, i hem continuat investigant. Ens
han arribat algunes sospites que hem verificat i descartat, però
continuem estirant fils que tenen a veure amb operacions d’espionatge.
—Destapar el cas de Marc Hernàndez Pon va permetre que
es descobrissin més infiltrats, perquè es va veure que hi havia uns
patrons que es repetien en més gent. Quins són?
—G. G.: Són quatre policies que formen part de la
mateixa promoció de l’Escola de Policia d’Àvila. Es van graduar el juny
del 2019 i es van infiltrar a començament del 2020, després de tota la
tardor de mobilitzacions multitudinàries contra la sentència del procés.
Són agents de vora la trentena, molt joves. Són dels Països Catalans i,
per tant, tots parlen català. És una característica que els facilita la
introducció en determinats ambients i moviments socials. Després, hi ha
els patrons comuns en la manera d’actuar. Tres dels quatre utilitzen la
universitat com a via d’entrada en certs espais; són gent que parla poc
del seu passat; dos tenen els mateixos cognoms; són persones que sempre
busquen elements d’identificació amb determinats activistes per generar
empatia; tenen absències intermitents, de tant en tant se’n van de
viatge i a vegades desconnecten els dispositius; tenen caràcters afables
i perfils polítics baixos; i la majoria posen l’excusa de malalties
familiars per començar una retirada.
—Un dels patrons que més sorprenen és que dos infiltrats
tinguessin els mateixos cognoms falsos i tots dos diguessin que eren
mallorquins.
—G. G.: No sabem per què es van posar aquests dos cognoms iguals, perquè
creiem que pot aixecar sospites i ser un element de risc. No sabem si
en algun moment es va plantejar vincular-los d’alguna manera o simular
alguna relació familiar, però en tot cas ens va sorprendre moltíssim. Va
ser un element clau per a destapar el segon infiltrat.
—Què té de particular la trenta-tresena promoció de l’Escola
de Policia d’Àvila perquè tots els infiltrats descoberts surtin d’allà?
—S. C.: Hi ha moltes preguntes que continuen sense
resposta, i una és quins criteris específics es tenen en compte a l’hora
de triar algú. Al reportatge parlem amb una portaveu d’un sindicat
policial, però ni és infiltrada ni forma part ni del personal de
l’escola policial ni de la Comissaria General d’Informació. Podem intuir
algunes coses, però n’hi ha que no les sabem del tot.
—Si volen infiltrar algú en espais en què la gent voreja la
vintena han de ser joves per força, però això també els fa més
inexperts.
—G. G.: Una de les qüestions que hem intentat d’esbrinar –i de fet vam
preguntar a la portaveu d’aquest sindicat policial, però tenen prohibit
de respondre-ho perquè tot això és protegit per la llei de secrets
oficials franquista– és quina formació reben i quina durada té, però no
ho sabem. En tot cas, sorprèn que siguin uns agents que es graduen el
juny del 2019 i que arriben al terreny a principi del 2020. Des que es
graduen fins que entren a terreny passen pocs mesos, però no sabem si la
formació comença abans. És a dir, si aquesta selecció es fa abans, en
el període de pràctiques, i els fan una formació específica. Són
interrogants que no hem pogut resoldre.
—S. C.: Algun dels errors que cometen poden ser a conseqüència d’aquesta poca formació i poca experiència sobre el terreny.
—G. G.: De totes maneres, hem de subratllar que aquests infiltrats
aconsegueixen d’estar més de dos anys amb una vida normalitzada,
coneixent el funcionament de molts col·lectius i moviments socials,
tenint accés a bases de dades, a informació de defenses de procediments
judicials… Van cometre errors, però van fer la feina més o menys ben
feta durant molt de temps.
—Quina informació us dóna la portaveu d’aquest sindicat policíac?
—S. C.: S’ha de tenir clar que ella no té tota la informació ni és
infiltrada. Ara, explica com es fan aquestes infiltracions, sobretot com
es fa l’extracció. No pots treure de cop una persona d’allà on és
perquè aixecaria sospites i podria ser perillós, tant per a la persona
com per a l’operació, i fa una crida a millorar-ho. Al final, que això
s’hagi pogut descobrir amb informacions periodístiques vol dir que
alguna cosa del sistema ha fallat.
—G. G.: Parla de com se seleccionen els infiltrats, dels perfils que han
de tenir. De com s’han d’ajustar en els espais on s’han d’introduir, de
com s’han de mimetitzar i han d’operar per no aixecar sospites.
—S. C.: Quan ets un infiltrat, ho ets les vint-i-quatre hores del dia.
Això vol dir tallar de soca-rel amb tot el teu entorn (familiar,
amistats) i dedicar-te exclusivament a allò.
—Heu pogut parlar amb alguna autoritat o responsable d’un organisme oficial?
—G. G.: No. En tot el procés d’investigació previ de la Directa no vam
aconseguir cap resposta del Ministeri d’Interior espanyol ni del Cos
Nacional de Policia. De fet, al congrés dels diputats es van presentar
dues-centes preguntes i no se’n va respondre cap. El ministeri dóna
respostes estàndard, dient que les forces i cossos de seguretat s’atenen
a la constitució, i que compleixen l’ordenament jurídic. Malgrat que no
s’han respost les preguntes formulades sobre aquestes operacions
específiques, és la primera vegada, a banda del primer cas que vam
destapar, que el govern espanyol reconeix les infiltracions als
moviments socials. A més, especifica i matisa que no són agents
encoberts, una figura regulada a la llei per a uns casos molt concrets i
que estan sota autorització i supervisió judicial. Diuen que és una
altra figura, que ells anomenen “agent d’intel·ligència”, que depèn de
la Comissaria General d’Informació, i que no està regulada com a tal. El
marc normatiu no descriu aquesta figura, ni les funcions ni els límits,
ni hi té cap control ni supervisió judicial. Això és molt important, és
en uns llimbs legals.
—S.C.: Cal tenir en compte que les infiltracions han estat en moviments
socials, que són col·lectius oberts i que no fan cap activitat il·legal.
I també, sobretot, que després d’aquestes infiltracions no se n’ha
derivat cap procés judicial.
—Per infiltrar-se, aquests policies cometen delictes com la
falsedat documental, a més de la qüestió de les relacions sexo-afectives
sense que l’altra persona sàpiga realment qui són. Quins avals i quins
límits penals tenen com a agents d’intel·ligència?
—S. C.: Tenim dubtes d’on són els límits i com es regula.
—G. G.: Se sap que, en la figura d’agent encobert –que no és la
d’aquests casos–, s’han de fer peticions específiques a l’autoritat
judicial quan hi ha actuacions que col·lideixen amb els drets
fonamentals. Això en una figura reguladíssima i sota supervisió
judicial. Ens trobem amb unes figures que no són sota una supervisió
externa, que tenen una identitat falsa i que ocupen places públiques a
la universitat. Que entren als domicilis de persones particulars. Que
participen en reunions en què es defineix l’estratègia judicial en
causes on el cos de policia és una part i acusa determinats activistes.
Que lideren i incentiven accions de sabotatge en determinats espais. Que
tenen relacions sexo-afectives amb militants.
—S. C.: Porta a qüestionar si calia arribar tan lluny per al que van
aconseguir. Calia tenir aquestes relacions sexo-afectives de llarga
durada amb diverses persones dels moviments socials?
—Les querelles contra els policies infiltrats no han reeixit. Hi ha cap causa viva?
—G. G.: Totes són vives, però de moment s’han trobat un mur judicial.
Els jutjats d’instrucció han dit que no estan disposats ni a investigar.
El cas d’en Dani, de la Cinètica, es va recórrer a l’Audiència de
Barcelona, però va dir no s’havia d’investigar i l’equip jurídic es
planteja de fer un recurs. En el cas d’en Marc, en el primer cas, Òmnium
va interposar una demanda contenciosa administrativa que ara és pendent
de resolució del Constitucional. I per al cas de Girona es va posar una
querella però el jutge d’instrucció encara no s’hi ha pronunciat. Tot
és una mica obert, malgrat que la fiscalia sempre s’ha mostrat en contra
d’investigar-ho perquè diu que no hi veu delicte.
—Com decideixen on infiltrar-se?
—S. C.: Pots infiltrar-te en un moviment perquè hi tens un interès
concret o perquè et serveix de pont cap a un altre objectiu. En Marc
comença a Resistim al Gòtic, que és un grup de defensa del dret de
l’habitatge del centre de Barcelona. Per una banda, pot haver-hi un
interès a saber què passa aquí, però també li serveix com a aval per a
entrar després al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. No sabem
si l’objectiu final era el sindicat o hi havia un altre camí més enllà.
—G. G.: És important el context en què es fan aquestes infiltracions. Hi
ha un interès de l’estat per a entendre què passa a Catalunya amb les
mobilitzacions massives del 2019. Hi ha un informe de la Comissaria
General d’Informació en què s’especifica que el moviment independentista
té com a característica la multimilitància i que, per tant, s’han
d’utilitzar uns mètodes excepcionals. És el moment en què s’intensifica
l’espionatge amb Pegasus a advocats, activistes, polítics, etc. Ens
trobem que es destinen molts recursos a uns col·lectius amb una
orientació política concreta. I que –fins ara no s’ha demostrat el
contrari– són investigacions prospectives. No és que es cometi cap
delicte, sinó que es volen prevenir.
—Com us heu trobat ara, que ha passat un temps des que es van
destapar les infiltracions, aquells amics o parelles dels policies que
no sabien que ho eren?
—S. C.: Cadascú ha tingut processos diferents. Hi ha gent que no va
voler parlar llavors i que ara parla. És un fet que remou molt, la gent
estava molt afectada. A alguns fer el reportatge els ha servit de procés
de reparació, i a alguns els ha remogut, perquè ja havien tancat
etapes.
—G. G.: Al reportatge apareix el psiquiatre que va fer el peritatge de
moltes de les persones afectades, que és Pau Pérez-Sales, del centre
Sira, i explica que les afectacions han estat molt greus. Són persones
que han conviscut en relacions d’amistat o sexo-afectives durant més de
dos anys amb algú amb qui pensaven que tenien una relació de confiança i
resulta que era un policia infiltrat. Aquella persona amb qui havies
intimat es desmunta, és una ficció i això sacseja fortament la teva
vida. Hi ha uns impactes psicosocials molt importants, sentiments de
culpa que es barregen amb por i amb desmobilització. Els moviments
socials han fet una feina interna col·lectiva que els ha ajudat a passar
aquesta etapa de dol.
—S. C.: Una de les denúncies que es fa al reportatge és com s’han
banalitzat aquests casos, amb comentaris a les xarxes atacant els qui
van mantenir relacions amb els policies. De fet, per això dues de les
persones que van ser enganyades surten al reportatge amb la cara tapada.
—Em desperta molta curiositat la ment d’aquestes persones
capaces d’intimar durant anys amb algú essent tot mentida. No sé si
també en surten una mica afectats o si els seleccionen perquè són molt
freds. Ho heu abordat?
—G. G.: Hi ha un moment que preguntem a la policia quins són els
criteris de selecció dels infiltrats. Hi ha les característiques
físiques i les que tenen a veure amb l’origen i el coneixement
lingüístic, però també la resistència psicològica. Intuïm que són
perfils psicològics molt concrets, que els seus comandaments analitzen i
veuen que poden mantenir aquesta doble vida. Òbviament, sabem que hi ha
un equip darrere que en fa un seguiment estret i que vetlla perquè
aquella persona no es mostri feble ni tingui dubtes. Si es considera que
es pot posar en risc l’operació, hi ha una extracció i una retirada.
—Quant de temps han durat aquestes infiltracions? S’ha accelerat alguna retirada per les investigacions periodístiques?
—G. G.: La policia esmenta que hi pot haver l’extracció per diverses
raons, però principalment per dues. Una, perquè s’intueix o es detecta
que pot haver-hi sospites sobre l’agent, i això fa perillar l’operació i
l’agent mateix; i la segona, senzillament, perquè ja no hi ha més
informació a recaptar i l’operació es considera tancada. Ignorem per
quina raó van ser retirats aquests infiltrats. Sí que veiem que arran
del primer cas que descobrim, hi ha moviments en les altres operacions
d’infiltració. Intuïm que destapar el primer infiltrat va tenir
repercussió.
—Molts casals, ateneus i centres socials han programat
projeccions del reportatge. Quins aprenentatges n’han extret, els
moviments socials, de tot plegat?
—G. G.: Precisament, al nou número de la Directa, que
sortirà dilluns, hi ha un reportatge en profunditat sobre alguns
elements que s’expliquen al 30 minuts i que ampliem, però també
dediquem un espai important a explicar els aprenentatges. Si bé és cert
que en un primer moment hi ha un trauma i certes desconfiances, aquests
col·lectius i organitzacions han pogut treballar-hi sense caure en la
paranoia ni en el tancament. Una de les coses que els ha funcionat bé és
fer un intercanvi amb afectats pel cas britànic Spy Cops Scandal, un cas massiu d’infiltració d’agents en moviments d’esquerres. Més d’uns 140 agents des del 1968.
—S. C.: És molt bonic que ja hi hagi una quarantena de casals i centres
socials que hagin programat projeccions conjuntes; recorda molt el que
va passar amb Ciutat morta.
—El reportatge de Ciutat morta
va costar molt que l’emetessin, i finalment es va programar al Canal
33, no a TV3. Com ha estat en aquest cas la relació amb 3Cat?
—G. G.: Quan érem a la meitat d’aquestes investigacions ja hi va haver
algunes productores que van expressar interès a passar-ho a
l’audiovisual. En una reflexió interna i col·lectiva a la Directa, vam
decidir que fèiem una aposta per la televisió pública i ho vam proposar
al programa 30 minuts. Carles Solà, director del programa,
sempre ha estat disposat a tirar endavant el projecte i ha valorat tota
la feina d’investigació que havia fet la Directa.
—S. C.. La diferència més important amb Ciutat morta és que
aquesta vegada s’emet el diumenge en un dels programes de més audiència.
Segurament xocarà amb un Barça-Madrid, veurem com afecta d’audiència,
però hi ha una aposta clara. És el primer programa de la temporada, és
un especial d’una hora, i es nota que hi ha una aposta clara pel
periodisme d’investigació.
—G. G.: Puc afegir una cosa?
—Endavant.
—G. G.: Òbviament, d’infiltrats n’hi ha hagut sempre. És un mètode
d’espionatge que els cossos policials i els serveis d’intel·ligència han
utilitzat tant per mitjà de persones que han estat captades com per
mitjà dels informadors infiltrats. Però és la primera vegada que
s’aprofundeix tant en les investigacions i que se saben tants detalls
que tenen a veure amb el modus operandi. També és la primera
vegada que el govern espanyol reconeix aquestes infiltracions en els
moviments socials i reconeix aquesta figura d’agent d’intel·ligència que
és als llimbs legals; i, per tant, que s’arriba tan lluny a oferir
informació en relació amb aquests casos i que s’emprenen accions legals
per a denunciar que aquestes infiltracions policials col·lideixen amb
els drets fonamentals i els vulneren.
>>>>https://www.vilaweb.cat/noticies/infiltrats-reportatge-directa-tv3-entrevista/
_
