Jordi Caldentey | 28 octubre 2013 - http://dbalears.cat/
Davant l'impacte social que
ha provocat l'escandalosa assignació que fan els darrers pressuposts
generals de l'Estat del govern del PP de 66 miserables euros per
habitant a les Balears, comparats amb els 206 per habitant que gastaran
de mitjana espanyola i amb els 559 per habitant que destinaran a
Castella i Lleó, don José Ramón ha tengut por que el nostre poble
comenci a fer a poc a poc i a la llarga el mateix pensament que ja fa
majoritàriament el poble del Principat. Per això ha pensat que li
convenia fer qualque cosa. Protestant -bé, fent veure que protesta- una
miqueta i amb veu baixa davant en Rajoy, ha trobat que no basta. I què
ha fet? Anar de bracet amb el president de la Comunitat de Madrid, que
figura que també 'perd' fiscalment amb l'Estat, i aprofitar per fer
madrilenyisme fins i tot amb l'espoli fiscal i amb la marginació
pressupostària de les Balears.
Aquesta maniobra ja la va fer el govern del PSOE d'en Zapatero el 2008. Fins aleshores, els governs de n'Aznar sempre havien amagat les balances fiscals. Però els del PSOE, conscients que, continuant negant-se a publicar-les, venien a dir massa clarament que hi havia cosa a amagar, feren una altra cosa: arreglaren els números de manera que la Comunitat de Madrid figuràs tan perjudicada com les Balears, Catalunya i València. Així es pensaven deixar-nos sense motiu per remugar, ja que els qui més en tendrien, de motiu, serien si de cas els madrilenys.
Ara en Rajoy diu que l'any que ve sí que les publicarà. Ja us podeu figurar com sortiran. Jug messions que ja tenen preparats uns números arregladets en aquesta línia.
Per això convé fer els números clars: una mangarrufa que fan les balances que presenten Madrid com a tan perjudicat com els territoris del Mediterrani per la 'solidaridad' forçosa, és l'anomenat 'efecte seu'. Què és això? Molt senzill: resulta que hi ha moltes d'empreses que fabriquen i venen a altres territoris però que tenen la seva seu fiscal a Madrid. D'aquesta manera, els seus imposts s'imputen íntegrament en aquesta comunitat. Per exemple, si provau d'agafar les factures de corrent d'Endesa, o les de benzina de Repsol, i cercau la lletra de lupa on surt el domicili fiscal de cada companyia, veureu com aquest és a Madrid. Així, en posar benzina o encendre un llum, ja ho compten ben igual com si anàssim a Madrid a sopar-hi o a comprar-nos-hi unes espardenyes o un cotxe.
La trampa més grossa de la balança madrilenya, però, encara no és aquesta: La magarrufa més grossa consisteix en la imputació territorialitzada de la inversió i de la despesa pública de l'Estat. Si fossin objectius, imputarien aquestes quantitats segons el criteri anomenat de 'flux monetari': Per exemple, si Barajas o el Teatro Real s'han construït a Madrid, el seu cost s'ha d'imputar íntegrament a la Comunitat de Madrid. Curiosament, en canvi, tots els estudis que conclouen que el dèficit fiscal de Madrid és superior al català i semblant al balear fan servir el criteri d'imputació anomenat del 'benefici': si Barajas i el Teatro Real són 'un beneficio para todos los españoles', cal repartir els doblers que l'Estat hi gasta entre totes les autonomies espanyoles.
Ben igual fan amb els 400.000 funcionaris de Madrid, els ingressos dels quals procedeixen de tot l'Estat: Maldament aquests funcionaris gastin el seu sou a Madrid, amb la trampa política del 'beneficio', en lloc d'imputar els doblers d'aquests sous a Madrid, no: fan el joc de mans ideològic de diluir-los entre totes les autonomies. D'aquesta manera, tramuden de dalt a baix el càlcul de la balança fiscal madrilenya i en distorsionen totalment el saldo. Així, gràcies a un criteri polític absolutament indefensable tècnicament amb criteris econòmics neutrals, el dèficit fiscal de Madrid amb l'Estat surt tan insuportable com el balear i pitjor que el català.
Segons l'estudi 'Las balanzas fiscales de las CCAA 1991-1996' (Ariel, 2000), un a obra tan rigorosa i ben detallada com amagada i silenciada sobre les balances fiscals, en aquells anys i segons el criteri de flux monetari, Madrid va presentar, en percentatge del seu PIB, un saldo fiscal mitjà amb l'Estat igual a zero, devora un dèficit fiscal balear amb l'Estat del 14% anual del nostre PIB.
Cal reconèixer que tenen la paella de la propaganda política pel mànec i que la manegen molt bé. Les nostres feines són destapar-los, una darrera l'altra, les mangarrufes i els jocs de mans polítics i ideològics que sempre seguit fan per mirar d'adoctrinar la societat i de fer-la combregar amb les seves quimeres. Hem d'estar alerta. No podem badar ni un minut.
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/les-magarrufes-balan-fiscal-madrilenya.html
Article relacionat, publicat també a la Cuca de Llum:
Aquesta maniobra ja la va fer el govern del PSOE d'en Zapatero el 2008. Fins aleshores, els governs de n'Aznar sempre havien amagat les balances fiscals. Però els del PSOE, conscients que, continuant negant-se a publicar-les, venien a dir massa clarament que hi havia cosa a amagar, feren una altra cosa: arreglaren els números de manera que la Comunitat de Madrid figuràs tan perjudicada com les Balears, Catalunya i València. Així es pensaven deixar-nos sense motiu per remugar, ja que els qui més en tendrien, de motiu, serien si de cas els madrilenys.
Ara en Rajoy diu que l'any que ve sí que les publicarà. Ja us podeu figurar com sortiran. Jug messions que ja tenen preparats uns números arregladets en aquesta línia.
Per això convé fer els números clars: una mangarrufa que fan les balances que presenten Madrid com a tan perjudicat com els territoris del Mediterrani per la 'solidaridad' forçosa, és l'anomenat 'efecte seu'. Què és això? Molt senzill: resulta que hi ha moltes d'empreses que fabriquen i venen a altres territoris però que tenen la seva seu fiscal a Madrid. D'aquesta manera, els seus imposts s'imputen íntegrament en aquesta comunitat. Per exemple, si provau d'agafar les factures de corrent d'Endesa, o les de benzina de Repsol, i cercau la lletra de lupa on surt el domicili fiscal de cada companyia, veureu com aquest és a Madrid. Així, en posar benzina o encendre un llum, ja ho compten ben igual com si anàssim a Madrid a sopar-hi o a comprar-nos-hi unes espardenyes o un cotxe.
La trampa més grossa de la balança madrilenya, però, encara no és aquesta: La magarrufa més grossa consisteix en la imputació territorialitzada de la inversió i de la despesa pública de l'Estat. Si fossin objectius, imputarien aquestes quantitats segons el criteri anomenat de 'flux monetari': Per exemple, si Barajas o el Teatro Real s'han construït a Madrid, el seu cost s'ha d'imputar íntegrament a la Comunitat de Madrid. Curiosament, en canvi, tots els estudis que conclouen que el dèficit fiscal de Madrid és superior al català i semblant al balear fan servir el criteri d'imputació anomenat del 'benefici': si Barajas i el Teatro Real són 'un beneficio para todos los españoles', cal repartir els doblers que l'Estat hi gasta entre totes les autonomies espanyoles.
Ben igual fan amb els 400.000 funcionaris de Madrid, els ingressos dels quals procedeixen de tot l'Estat: Maldament aquests funcionaris gastin el seu sou a Madrid, amb la trampa política del 'beneficio', en lloc d'imputar els doblers d'aquests sous a Madrid, no: fan el joc de mans ideològic de diluir-los entre totes les autonomies. D'aquesta manera, tramuden de dalt a baix el càlcul de la balança fiscal madrilenya i en distorsionen totalment el saldo. Així, gràcies a un criteri polític absolutament indefensable tècnicament amb criteris econòmics neutrals, el dèficit fiscal de Madrid amb l'Estat surt tan insuportable com el balear i pitjor que el català.
Segons l'estudi 'Las balanzas fiscales de las CCAA 1991-1996' (Ariel, 2000), un a obra tan rigorosa i ben detallada com amagada i silenciada sobre les balances fiscals, en aquells anys i segons el criteri de flux monetari, Madrid va presentar, en percentatge del seu PIB, un saldo fiscal mitjà amb l'Estat igual a zero, devora un dèficit fiscal balear amb l'Estat del 14% anual del nostre PIB.
Cal reconèixer que tenen la paella de la propaganda política pel mànec i que la manegen molt bé. Les nostres feines són destapar-los, una darrera l'altra, les mangarrufes i els jocs de mans polítics i ideològics que sempre seguit fan per mirar d'adoctrinar la societat i de fer-la combregar amb les seves quimeres. Hem d'estar alerta. No podem badar ni un minut.
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/les-magarrufes-balan-fiscal-madrilenya.html
Article relacionat, publicat també a la Cuca de Llum:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada