14 de setembre de 2016

Carles Móra, l'alcalde d'Arenys de Munt que va organitzar la primera consulta independentista el 2009



L’exbatlle d’Arenys de Munt reclama unitat als partits fins que Catalunya sigui una República, i lamenta que s’estengui la idea que “ser de dretes et converteix en mala gent que vol retallar i ser d’esquerres en pencaire i solidari” 


Carles Móra (Arenys de Mar, 1955) es va convertir en l’alcalde més mediàtic de Catalunya el 13 de setembre de 2009, quan Arenys de Munt va organitzar la primera consulta independentista del país.  Sota el seu mandat –pertanyia al partit Arenys de Munt 2000-, i amb la seva implicació personal, el consistori va aprovar una moció per celebrar aquest referèndum. Ni les amenaces de l’extrema dreta ni la pressió de la justícia espanyola i del govern espanyol del PSOE no van aconseguir que el poble fes un pas enrere. Després de la consulta, Carles Móra va fer una ruta per Catalunya per explicar l’experiència d’aquesta població del Maresme, que va donar lloc a una onada massiva de consultes. Móra recorda que va recórrer 80.000 quilòmetres i va visitar 532 municipis catalans. Fa 40 anys que exerceix de professor de català, castellà i francès a l’Escola Pia de Mataró. I pel que fa a la militància política, és militant de Reagrupament.


Vostè va ser el primer alcalde desobedient amb l’Estat espanyol?
Davant de les injustícies s’ha de desobeir, i això és el que vaig fer jo com a alcalde, però també molta altra gent d’Arenys de Munt, desobeir un Estat que era injust. Si no actues amb moral i ètica, renuncies al propòsit primer d’un alcalde, que és donar resposta a la seva gent i avantposar el benestar d’aquesta gent a qualsevol altra cosa. No poder votar era injust per a tot el país, no vaig dubtar a desobeir.

No poder decidir sobre el futur polític de Catalunya era una injustícia per als veïns i veïns d’Arenys de Munt?
Evidentment, era injust. Però aquest moviment contra la injustícia comença abans amb els 10.000 a Brussel·les, després es va presentar una ILP i el 2009 amb Arenys de Munt va arribar la concreció efectiva i eficient per desmuntar la injustícia.

A més, Arenys de Munt se situava per primera vegada en el mapa de l’extrema dreta...
Sí, la Falange ens va ajudar molt... Ens van amenaçar tant que vam esdevenir la punta de llança de l’independentisme.

Quan el consistori rep una notificació de la justícia espanyola prohibint que la consulta es dugui a terme en dependències municipals, i paral·lelament creix la pressió de l’extrema dreta, es va plantejar en algun moment fer marxa enrere?
Mai, mai! Al darrere hi havia un munt de gent, era impressionant. Aquest miracle es va produir gràcies a la gent. La moció que es va presentar a l’Ajuntament la va elaborar una plataforma que es deia Salvem la riera. Els polítics el que vam fer amb la moció va ser bressolar-la i cuidar-la com un nadó perquè no se’ns morís, que creixés i estigués aixoplugada. Va ser aleshores quan es va crear la comissió organitzadora de la consulta d’Arenys. Tots ens vam posar a treballar plegats.

No tots els partits del consistori, el PSC s’hi va oposar.
Sí, el PSC va ser l’únic partit que es va apartar, bé i el PP no tenia representació aleshores. Arenys de Munt 2000, que aleshores teníem l’alcaldia des de feia alguns mandats, però també ERC i CiU, ens vam posar a treballar. Pensàvem que era necessari per a Arenys de Munt, però també per a tot el país, perquè hi havia d’haver un moment en què es concretés de manera nítida aquesta voluntat de decidir, que ja era compartida per centenars de milers de persones.

L’any 2009, Convergència i Unió encara no havia passat la pantalla de l’autonomisme. La CiU d’Arenys de Munt era diferent?
I tant, ja tenia una actitud diferent, i a més, hi va haver una evolució molt ràpida, impressionant, que ens va convertir en el bressol de l’independentisme. I CiU d’Arenys s’hi va sumar com la resta. Però som conscients que abans que nosaltres va desobeir moltíssima més gent. És increïble la quantitat de persones anònimes que s’han enfrontat amb l’Estat.

Persones sí, però no és tan habitual que desobeeixi una institució, en aquest cas, un ajuntament.
Sí, aleshores no era habitual, ara ja hi ha molts ajuntaments que desobeeixen. El 2009, a més, hi havia aquest element tan gràfic com és posar una papereta en una urna, deixar votar per construir un futur basat en els valors i en l’ètica. Quan va acabar la consulta d’Arenys, tot els implicats ens vam repartir pel territori, per explicar que podíem assolir la independència, sí, però compte, la independència per construir un nou país basat en els valors, l’ètica, la democràcia, la tolerància i la inclusió. Això de voler excloure gent i partits del tren de la independència no té res a veure amb allò que volíem des d’Arenys.

Qui exclou, els propis partits independentistes?
El gran problema que tenim i que hem tingut sempre els catalans és que tothom ha vetllat molt per la cadira i pels partits. El gran monstre gros que ens emmanilla és l’Estat espanyol, que molt poques vegades té res a veure amb la gent senzilla que viu a Espanya. Ara bé, en l’independentisme encara hi ha moltes ganivetades per l’esquena per conservar la cadira i el poder del partit, vetllar molt perquè a les properes eleccions el meu partit se’n surti més que l’altre, que és el meu soci... No se n’adonen que l’objectiu principal és l’assoliment de la independència, i hem d’anar plegats! Després, tothom ja escombrarà cap a casa seva, i és molt sa democràticament que així sigui. En el tren de la independència hi hem de sumar tothom, vingui d’on vingui, perquè el país ens necessita a tothom.   

Encara hi ha una barrera infranquejable entre l’esquerra i la dreta, malgrat l’existència de JxSí i d’un govern format per CDC i ERC?
I què és ser d’esquerres i ser de dretes? Per què l’esquerra és superior moralment? Ser de dretes et converteix en mala gent que vol retallar i ser d’esquerres vol dir ser pencaire i solidari? Qui ho estableix, això? El partit no fa la persona, és la persona qui fa el partit. Per exemple, si dius que ets de la CUP, ets pur, ets immaculat automàticament? A Arenys de Munt tenim la CUP ben dividida, s’han fotut la cavalleria per sobre, ha passat de tot, i amb ERC tampoc no s’entenen. Ens podem permetre el luxe d’excloure una sola persona del procés d’independència? Tu sí perquè ets pur, i tu no perquè ets de dretes? Aquest comportament no fa cap bé a Catalunya, perquè sense unitat no hi haurà independència. 


La unitat de l’independentisme és gairebé un mite?
Encara no hem assolit la unitat, i no l’aconseguirem fins que tothom no s’empassi els gripaus que s’hagi d’empassar. Nosaltres mateixos, a Arenys de Munt ens vam empassar camions de gripaus, i havíem de fer coses que no volíem fer, però al final ningú no volia fer mal a l’independentisme i tots vam anar plegats a les urnes.

Tots els partits independentistes en són responsables, d’aquesta desunió?
Tots! La gran sort que tenim és que al carrer sí que hi ha unitat i transversalitat. Als polítics els hauríem d’exigir que treballin per objectius, com passa en moltes professions. I si no els compleixen, s’haurien de revisar moltíssimes coses. Quan siguem independents, haurem d’endreçar el país. 

Ara el tenim desendreçat?
S’ha d’ordenar políticament, econòmicament, socialment i fins i tot èticament. La societat civil compleix amb escreix, sacrifica hores, temps lliure, fins i tot diners de la seva butxaca, i en canvi, sembla que molts polítics professionals no estan per la feina. No pot ser que tinguem un país on només manin els lobbys i els bancs. La gent s’ha de posar en el seu lloc, fer un país democràtic, integrador, que no exclogui ningú, però alhora que sigui un país just. No pot ser que els que han de conduir el país no es moguin per l’objectiu principal, que és el país, sinó que moltes vegades es fotin cops de colze per veure qui aconsegueix més vots i càrrecs.

Hi ha acumulació de poder, també en l’independentisme?
Absolutament. Per què una persona ha d’acumular càrrecs polítics? Que no tenim prou gent molt preparada per distribuir responsabilitats? Amb un càrrec públic és suficient, per què n’han de tenir dos, tres o quatre? Un alcalde ha de ser diputat, president de consells comarcals o diputat d’una Diputació? El país ha de ser el primer, i no pas l’acumulació de cadires i de mandats. L’objectiu dels nostres polítics no pot ser la cadira i assolir la perpetuïtat en un càrrec públic, sinó assolir la independència. La regeneració política s’ha de fer a fons, i s’ho han de prendre seriosament.

Cap comentari: