Valors - octobre 2017 -n.152
Catalunya viu un moment transcendental de la seva història contemporània. El nucli del conflicte, la possibilitat que pugui o no opinar com a subjecte polític propi respecte el seu futur. Sobre això, aquí hi ha un alt consens que sí, que Catalunya és un subjecte polític propi, i en canvi el govern espanyol ho nega i argumenta que qualsevol decisió sobre el futur del conjunt del país competeix a tots els espanyols.
Els fets del 20 de setembre i sobretot els de l’1 d’octubre, però, ens han situat en un nou marc: el de fins a quin punt un estat pot fer ús de les seves prerrogatives, entre les quals l’ús de la violència, de la qual n’ostenta el monopoli a l’interior del seu territori.
Fins a on pot arribar l’acció repressiva contra les persones que duen a terme actes que poden ser il·legals segons la legislació vigent tot i que legítims per gran part de la població catalana.
I sobre això no hi pot haver dubtes: aquests dies s’han limitat els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya. L’acció de les forces de seguretat de l’estat ha estat clarament desproporcionada, a més d’absolutament irresponsable i miserable, en la mesura que -almenys en part- s’ha dut a terme per acontentar una part de la població espanyola -volem creure que cada cop menys nombrosa- que vol resoldre un problema polític -un profund problema- com es feia fins fa unes dècades en el propi Estat Espanyol.
A més, s’han prohibit actes públics i s’ha acusat de sedició els promotors de les manifestacions, posant en dubte la noció de llibertat d’expressió, opinió i reunió a casa nostra. També cal denunciar les pressions rebudes pels mitjans de comunicació en diverses circumstàncies, a la qual cosa des de Valors ens hem oposat amb la nostra adhesió al manifest del Grup Barnils.
No pot ser. S’han sobrepassat uns límits i, més enllà de la nostra posició política i de les crítiques legítimes que es poden fer a tots dos governs que ens han portat fins aquesta situació, cal exigir el retorn a uns mínims democràtics comuns que no poden ser retallats en el marc de la Unió Europea.
Els fets del 20 de setembre i sobretot els de l’1 d’octubre, però, ens han situat en un nou marc: el de fins a quin punt un estat pot fer ús de les seves prerrogatives, entre les quals l’ús de la violència, de la qual n’ostenta el monopoli a l’interior del seu territori.
Fins a on pot arribar l’acció repressiva contra les persones que duen a terme actes que poden ser il·legals segons la legislació vigent tot i que legítims per gran part de la població catalana.
I sobre això no hi pot haver dubtes: aquests dies s’han limitat els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya. L’acció de les forces de seguretat de l’estat ha estat clarament desproporcionada, a més d’absolutament irresponsable i miserable, en la mesura que -almenys en part- s’ha dut a terme per acontentar una part de la població espanyola -volem creure que cada cop menys nombrosa- que vol resoldre un problema polític -un profund problema- com es feia fins fa unes dècades en el propi Estat Espanyol.
A més, s’han prohibit actes públics i s’ha acusat de sedició els promotors de les manifestacions, posant en dubte la noció de llibertat d’expressió, opinió i reunió a casa nostra. També cal denunciar les pressions rebudes pels mitjans de comunicació en diverses circumstàncies, a la qual cosa des de Valors ens hem oposat amb la nostra adhesió al manifest del Grup Barnils.
No pot ser. S’han sobrepassat uns límits i, més enllà de la nostra posició política i de les crítiques legítimes que es poden fer a tots dos governs que ens han portat fins aquesta situació, cal exigir el retorn a uns mínims democràtics comuns que no poden ser retallats en el marc de la Unió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada