17 d’abril de 2017

Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.4


Com va nèixer Catalunya: us deixo l'enllaç perquè fòra interessant llegir·ho previament. Un cop fet això estareu més situats per escollir la bibliografia sobre els voltants de l'any 1000:
"La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives



COM  ERA  LA SOCIETAT  D'AQUELLA  ÈPOCA:

  
SINOPSI cronologia  breu:   

711  Inici de la conquesta islàmica d'Hispània.  Per les vies romanes, encara en  relatiu bon estat, l'invasió és ràpida. Els reis i nobles visigots no poden frenar·los.

785  Els habitants de Girona i el 789 de l'Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça, fent ús de la seva sobirania, van lliurar·se al domini carolingi. És l'inici de la Marca Hispànica com una de les regions fronteres de l'Imperi Carolingi. El  domini carolingi es va extendre fins el 988, uns dos cents anys. L'influència en la cultura es troba en l'adopció de la lletra dita carolíngia, de més fàcil lectura; en l'adaptació de la litúrgia al nou ritus gregorià, el qual arribà molts anys més tard als cristians en territoris d'Al Andalus.

Mapa de l'Imperi carolingi. En color marró vermellos les zones fronteres a enemics denominades "Marques".

801   Els francs recuperen la ciutat de Barcelona dels àrabs. Les terres que temps a venir es coneixeran com la Catalunya Vella es divideien en comtats. Els comtes son funcionaris nomenats des d'Aquisgrà, la capital.

860 -  L'Imperi carolingi està en descomposició, i perd forces per les lluites internes. La monarquia franca no exerceix de fet la seva autoritat sobre la Marca Hispànica, els comtes sense cops abruptes, van governant  cada cop més  com si fòssin independents, tot i que formalment es presenten com delegats dels carolingis i daten els documents importants fent referència al monarca regnant.


870  Guifre el Pilós (c.840-897), de la casa comtal de Carcassona, és nomenat comte de Cerdanya i d'Urgell. Més endavant també ho serà de Barcelona i Girona.  És el darrer en ser nomenat comte per la cort carolíngia. S'adona del buit d'autoritat i poder deixat per la descomposició de l'Imperi carolingi. Els seus fills hereten els comtats segons les lleis del dret privat, amb totes les atribucions d'un sobirà en el seu regne, s'inicia una dinastia comtal.
Guifre amplià el monestir de Ripoll (880), i fundà St. Joan de les Abadeses. Inicia la repoblació d'Osona, del Berguedà i de part del Bages. La frontera amb Al Andalus és la línia del Cardener i el Llobregat.

 
985  Ràtzia d'al-Mansur, saquejà Barcelona i  prengué 
molts esclaus. El comte Borrell II -nèt de Guifre el Pilós-, no pogué garantir la seva pròpia defensa i demanà ajuda als francs. Els monarques francs, malgrat que de iure eren els sobirans dels comtats, no li envien socors. Ni Lotari -mort el 986, darrer
rei de la dinastia carolingia-, ni Hug,  el primer de la dinastia dels Capet. El 988  Hug envia una carta a Borrell demanant que li rendís vassallatge personalment abans d'enviar·li cap ajuda. Borrell II mai va contestar, trencant definitivament els pocs lligams que quedaven amb el món franc. Aquesta data es considera com la data de naixement de Catalunya.


1003-1006   Ràtzias d'Abd al-Malik fill d'al-Mansur. Arribà fins Roda d'Isàbena i fins a Manresa a on cremà la catedral.
1003    Batalla d'Albesa
1006    Batalla de Torà


Sobtat canvi social a l'Edat Mitja:

És  durant aquests anys que es comença a formar una nova estructura de la societat, la societat feudal. S'estructura en tres estaments: els nobles, el clergat i els pagesos.


En aquesta blog hi teniu una descripció de la societat al final de l'article dels remences: capes socials, les relacions entre elles, dels valors d'aquella societat, (per exemple el concepte de l'honor)  Ho trobareu cap al final del post si llegiu el comentari del llibre "Verntallat, cabdill dels remences".

Els pagesos van patir molt la manca d'autoritat durant el s.XI. Molts van haver d'acceptar rendre vassallatge a un senyor feudal tot i ser propietaris de la seva terra (un alou), de vegades per força, d'altres voluntariament per evitar mals majors. A Catalunya -aleshores només era la "Catalunya Vella" i encara només la part llindant a la frontera Llobregat-Cardener, vegeu el mapa adjunt-. Tan aqui a Catalunya com a la resta d'Europa aquesta relació amb els anys es va anar viciant, els nobles van anar creant noves obligacions als pagesos, ara dits "remences", sense  augments de la retribució. Els abusos  més greus eren cinc, i el deien "els mals usos", però hi havia també una llista llarguíssima d'altres tasques de tota mena. Fins el 1482 no van ser abolits els mals usos per Ferran el Catòlic, després d'un llarguíssim plet de més de cent anys. Trobareu els mals usos descrits a l'article sobre els remences, un dels més visitats de la blog.
 (continuarà la cronologia)


.....


Llibres que hem llegit i recomanem:


Llibres d'aspectes generals d'aquest període:

"Els primers Comtes Catalans" Ramon d'Abadal i de Vinyals - vol.1 - Ed. Vicens Vives. Edició especial de la Col·lecció Biografies Catalanes. Barcelona 1961. Aquest llibre es troba a les llibreries donc s'ha reeditat, tambe l'he trobat sovint a llibreries de 2a mà. És una monografia molt bona d'aquests primeríssims anys.





"Els grans Comtes de Barcelona" Santiago Sobrequés - vol.2 - Ed. Vicens Vives. Edició especial de la Col·lecció Biografies Catalanes. Barcelona 1961. (187 pàgines)

Dos llibres clàssics per entendre la història d'aquesta època. El primer, escrit per d'Abadal és el que parla sobretot d'aquest període; el de Sobrequés només ens en parla les primeres 15 pàgines, quan exposa la vida del comte Ramon Borrell, es a dir fins el 1017.
Aquests autors son grans especialistes d'aquest període, i per tant aquests dos llibres son de referència. Son els dos primers volums de la col·lecció de 6 volums d'Història de Catalunya dita "Biografies Catalanes", quin editor va ser Jaume Vicens i Vives abans del 1960.



Articles  que  també resumeixen  aquest  període:


"Història de Catalunya" de F. Xavier Ferdàndez. Cartografia de Víctor Hurtado. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 2011. (172 pàg.)  

El capítol "La Proto-Catalunya" de la pàg. 23 a 34  exposa de manera molt entenedora els fets entre el 711  i  els voltants de l'any 1000. Em sembla un bon resum pel qui vulgui  tenir una idea general. Els 3 planos grans i detallats ajuden molt a entendre el texte.





Per una versió més reduïda del mateix període podeu consultar, entre altres: els capítols "El naixement de Catalunya" i "La Catalunya islàmica" (pàg. 39 a 50) d' "Història de Catalunya" de Jaume Sobrequés i Callicó. Ed. Base. 5ena ed. Barcelona. 2012.

Aquest llibre m'agrada per donar una primera ullada a la nostra història. Es llegeix fàcilment, la lletra és força gran, diria que cos 14, i l'edició en general és  pedagògica  de fons i forma. 




Article molt complert:  "Els origens de Catalunya com a nació independent", per Ramon d'Abadal i de Vinyals (pàg. 83 a 105).  Explica molt bé el procés gradual d'afebliment del poder reial carolingi i el reforçament  del poder comtal.

Dins el volum "Episodis de la Història de Catalunya" Varis autors. Edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó. Edicions 62. Barcelona. 1975. 474 pàg.






Trobem un altre article molt interessant del mateix autor i del mateix període: "El domini carolingi" per Ramon d'Abadal. (pàg.25 a 49)

Dins el volum "Moments crucials de la història de Catalunya". Ed. Vicens Vives. Col·lecció Biografies Catalanes. Sèrie Assaigs. Barcelona. 1962.  Llibre comprat a llibreters de vell, després he vist que es troba sovint en aquests establiments.


 

L'interés de citar aquest llibre és la ressenya curta i "parcial" que s'hi troba de J.F. Mira, estudiós del concepte de "nació". En efecte,  J.F. Mira escriu:  " Vol dir que per parlar ara, al segle XX, de coses com la nació i la cultura nacional, per entendre fenòmens com aquests, cal remuntar·se tan lluny, fins a l'Edat Mitjana? Efectivament, això és el que vull dir. Ja que ni les nacions ni les cultures nacionals són un subproducte de la revolució industrial i política dels segles XVIII i XIX, sinó resultat variable d'un procés que venia, pel cap baix, de mil anys abans." (...)   

"La unitat de civilització europea es va construir -diu Mira-, amb la base del cristianisme i de l'herència clàssica i l'organització global que conserva l'Esglèsia, a través de la xarxa de les relacions homogeneïtzadores que construirà, sobretot a partir dels segles X i XI, l'aristrocràcia i la gent de ciutat." (pàg. 31-32)  (...)

"Els estudiosos del fet nacional acostumaven a admetre la distinció entre nació i Estat. Mira proposà l'ús de tres termes: Estat, nació política i nació cultural"Estat és un fet de poder... en el seu territori delimitat. (...)  La nació cultural, en canvi, pressuposa l'existència d'uns trets distintius compartits - l'idioma, les particularitats jurídiques, les formes d'organització social...(...) Feta la separació cal concloure que, ja que son diferents, poden presentar·se per separat. Pot aparèixer un sense que n'aparega un altre. O bé poden coincidir de manera només parcial, no superposar·se exactament. Més encara: són relativament escassos en la història els casos de coincidència perfecta." (pàg. 33)


"Biografies parcials  (3) L'època crítica"  Xavier Serra. Ed. Afers. Catarroja-Barcelona-Palma. 2015. (212 pàg.) Les pàgines dedicades a Joan F. Mira  van de la 17 a la 46. Les cites de Mira del seu llibre "Crítica de la nació pura" son a les pàg. 31 a 35. Ressenya X. Serra: "Aquest llibre... és integrat per un recull d'assaigs. Assaigs sobre el múltiples significats del terme "nació", sobre les cultures medievals, sobre els diversos tipus de nacionalismes..." (pàg. 35)  




"Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213)" Martí Aurell. Ed. Omega. Barcelona. 1998. (593 pàgs)    
La història de Catalunya des del punt de vista de la societat. En concret analitza com es tractava la dona de l'alta aristocràcia, quines llibertats tenia o no (ben poques), en tres etapes del creixement del Principat de Catalunya. A cada etapa hi ha un estil diferent de casament, i de llibertats per la dona respecte al govern del comtat i als bens dels que disposa: dot i esponsalici. Un llibre documentadíssim, nombrosíssimes referències a peu de pàgina.
Escrit amb prosa vigorosa, i dosis d'ironia, es deixa llegir i enganxa. Desmitifica per allà a on passa, escombrant romanticismes. Els planos històrics ajuden molt a entendre.  El resum esclaridor  final de cada capítol s'agraiex molt.  Descriu en particular detall l'expansió dels comtes de Barcelona cap a Occitània: per exemple parla força de la vida de Pere I -pare de Jaume I el Conqueridor-, cosa poc freqüent. Igualment els detalls de les noces de la casa de Barcelona amb els nobles de la Provença, de la casa de Tolosa, Beziers...
És un llibre de síntesi, no és solzament descriptiu de les accions de les que ha quedat documentació sino que fa interesants interpretacions dels fets. Diria que no és un llibre de divulgació per un neòfit, crec que interesarà més al lector de cultura mitja que ja ha llegit  alguna cosa de la història de Catalunya i vol  fer·ne  una lectura de conjunt. Aquestes recapitulacions i interpretacions sí les trobo entenedores per qui comenci, cal espigolar·les i també anar al resums al final de cada capítol. 




"La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos" Gaspar Feliu. Publicacions de la Universitat de València. 2010. (366 pàg.)


Té articles generals molt interesants sobre l'Edat Mitja catalana i dos sobre els remences.  

Atenció, no és un llibre de divulgació, sinó que té un nivell molt alt, de savis especialistes. Seguiu més avall en aquest article i els trobareu. Tot i que no ho he entés tot, he aprés coses importants d'aquella època, que ni n'havia sentit a parlar, tot i els llibres que he llegit. L'index de temes el trobareu seguint l'enllaç.




"La pequeña Edad de Hielo. Cómo el clima afectó a la historia de Europa, (1300-1850)" Brian Fagan. Gedisa Editorial. Barcelona. 3a reimpresión en castellano, 2016. La primera publicación original en inglés fue en el 2000. (344 pags)


L'autor ens fa descobrir el clima d'Europa i els seus canvis, i com aquestos son un determinisme que permet o  impedeix  els aconteixements  històrics. És una dada molt esclaridora que, creuada amb altres fons històriques, donen una interpretació més acurada del passat. 

El "Període Càlid Medieval" (de pàg. 35 a 59) "van ser els cuatre segles més càlids en un període de 8000 anys" (pàg. 40).  "Entre els anys 800 i 1200, les temperatures més elevades de l'aire i de la superfície terrestre, fan fer disminuir la massa de gel, el gruix de la qual ve ser molt més prim que en qualsevol altre època anterior o posterior" (pàg. 42) 
Per què l'incloem en aquesta llista de llibres?: donc perquè aquests quatre segles coincideixen amb el naixement i desenvolupament de l'estat català medieval. El qual va començar a anar malament precisament  a causa de les males collites en anys seguits, que son coneguts a casa nostre amb "el  primer mal any" de 1333. Fins el 1200 el clima es va mantindre estable. Del 1200 al 1300 va començar a ser cada cop més imprevisible amb fenòmens extrems. Des del 1300  al nord d'Europa va haver-hi una baixada forta de les temperatures, a Catalunya l'efecte arriba més tard, el 1333 és un punt d'inflexió perquè   començan els efectes del canvi climàtic cap a la "Petita Edat de Gel" que va afectar a tot el planeta i a Europa en particular .  



Petites monografies que hem llegit:

Aquest llibret, de la mida de mig Din4, exposa en 80 pàgines tota mena de detalls sobre la relació entre l'islam i la pre-Catalunya  d'aleshores, des de l'any 711 fins el 1153, moment en que Ramon Berenguer IV ocupa la serra de Prades i Siurana, els darrers reductes, acabant així els 400 anys d'ocupació a Catalunya. 
"Crònica política de la pre-Catalunya islàmica" Pere Balañà i Abadia. Dalmau Ed. Col.lecció Episodis de la Història 291/292. Barcelona. 1992. (80 pàgines)



Llibret de la mateixa mida reduïda que el previ, es llegeix fàcilment, 46 pàgines. Petita monografia del fundador del casal de Barcelona, molt ben resumida. Guifré nasqué el castell de Rià, al Conflent. Va saber entendre el buit de poder creat a la Marca Hispànica per la descomposició de l'Imperi carolingi, i aprofitar el moment  per, de fet, actuar com sobirà  sense  ser.ho  de iure.
"Guigré I" A. Rovira i Virgili. Editorial Barcino. Col·lecció Popular Barcino. Barcelona. 1926. (46 pàgines)
Es una edició molt antiga, no sé si s'ha reeditat i si ho podeu trobar. No obstant, per una primera ullada de lector encuriosit la petita monografia us pot agradar. Es pot suplir amb els llibres generals que hi ha al començament d'aquesta llista. Té la mida de mig Din4.




 Petit llibre que descriu la destrucció i saqueig d'al-Mansur sobre Barcelona, i les importants conseqüències polítiques que l'afer va tenir. El comte Borrell II  no rebé ajuda dels francs, sobirans cada cop més  ausents. S'endugueren molts captius, alguns es van poder redimir  a  canvi d'una gran suma de diners, d'altres mai més s'en va saber res. Té la mida de mig Din4.
"El dia que Barcelona va morir (6 juliol 985; al-Mansur)" Pere Català i Roca. Dalmau Editors. Col·lecció Episodis de la Història. 2a ed. Barcelona. 1990. (72 pàgs)




Llibret curt i pedagògic. Molt bo per fer una primera ullada general a aquest període, dels volts del 950 als de l'any 1000. El trobo un llibre particularment encantador. Escrit pel mateix autor del primer llibre general citat en aquest post, un especialista d'aquest període. La necessitat que una autoritat reconegués l'autonomia del monestir de Cuixà respecte al poder civil i refrendés el seus bens a fí que no fòssin saquejats pels nobles, fa que el monjo Sunyer emprengués el camí de Roma l'any 950. Feia 50 anys que no tenien un document de reconeixement del seus status, per l'absència a la pràctica de l'autoritat carolíngia. Aquest primer viatge i els succesius a Roma, van ser un canvi decisiu pel futur  de  Catalunya. Es formaren comitives dels abats i nobles principals, per anar a passar el Nadal a Roma, es clar un viatge dòna per moltes peripècies. (Es llegeix en 2-3 hores, de la mida de mig Din4)
"Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" Ramon d'Abadal i de Vinyals. Dalmau Editors. Col·lecció Episodis de la Història. 2a ed, 1a reimpressió. Barcelona. 1988. (60 pàgines).  El llibre té una reedició amb un altre nom: "Catalunya fa mil anys". Barcelona. Generalitat de Catalunya. 1988.




"El monestir de Ripoll en temps dels seus primers abats" Ramon Ordeig i Mata. Estudis Històrics. Monografia 6. Vic. 2014.  (168 pàgines)
Gran quantitat de detalls sobre els llegats que el comte Guifre el Pilós i la seva descendència van deixar al monestir. En pocs anys el monestir es va reconstruir 3 cops, la darrera i definitiva en temps de l'Abat Oliba.  Guifré volia crear un nou referent espiritual en aquest costat dels Pirineus. Alhora va ser un focus importantíssim de cultura durant 200 anys. Aquesta monografia exposa també les dades conegudes dels primers 6 abats de Ripoll. És un llibre força específic que m'ha esclarit aspectes  que m'havien quedat confusos, per exemple la genealogia del casal de Barcelona.




Com l'Abat Oliba va saber formular la Treva de Déu i aconseguir que la respectèssin, a l'Assemblea del Prat de Toluges (Rosselló)  l'any 1027.  I com va insistir en posteriors assembleas fins aconseguir una certa pacificació.  L'any 1041, el model  és comunicat al concili de Niça per un altre 

Estatua de l'Abat Oliba



persona -el bisbe d'Arlés-, i des d'allí s'estén per per bona part Europa de la mà dels  benedictins de Cluny. La Pau i Treva  és  molt important del punt de vista històric, però és poc coneguda pel públic en general. Aquest model es va escampar per bona part d'Europa, va ser una gran contribució a la pacificació d'aquesta època difícil. Llibret molt curt i fàcil de llegir. Els acords van passar a ser llei civil cap el 1054, quan es va fer la primera redacció dels Usatges. Aquestes repetides assemblees de nobles, gent del poble i clergues van ser l'embrió del Parlament, anys a venir.  El llibret  té la mida de mig Din4.
"La Pau i Treva" Eduard Junyent. Ed.Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 1975. (50 pàg) De la mida de mig Din4.



L'aportació catalana més important a la cultura europea en aquesta època va ser la formulació i implementació de la Pau de Déu i la Treva de Déu per part de l'Abat Oliba, abat de Ripoll i Cuixà, i  bisbe de Vic.  L'any 1041, el model  es comunica al concili de Niça i s'estén per Europa de la mà dels benedictins.
Làpida en la versió catalana a Toluges, 
conmemorant la primera assemblea de 
Pau i Treva el 1027.



 Petit llibret molt ben escrit, curt i molt interesant perquè parla de les persones que van dirigir Catalunya al voltant de l'any 1000, un període molt difícil per manca d'autoritat civil efectivaL'Abat Oliba va formar part del nucli clau. En primer lloc amb la Pau i Treva pacificà una mica aquell món violent sense llei. Gràcies al seu prestigi personal era demanat el seu consell per la comtessa Ermessenda de Barcelona, així com la seva intermediació a les disputes dels nobles. Cal conèixer una mica els personatges que intervenen per no fer·se un embolic. El petit llibret d'Abadal "Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" pot ajudar ja que els personatges son els mateixos.
Té la mida de mig Din4.
"L'obra social i política de l'Abat Oliba"  Esteve Albert i Corp. Dalmau Ed. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. De la mida de mig Din4.



Biografia de l'Abat Oliva que he llegit, de l'any 1931 pel monjo de Montserrat Anselm Mª Albareda, prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana."L'Abat Oliba, fundador de Montserrat" Monestir de Montserrat, 1931. (359 pàg.)
Potser ara no el trobarieu aquest llibre, si no és a un llibreter de vell o una biblioteca que estigués oberta ja l'any 1930.  



Si us interessa el tema de l'Abat Oliba penseu en el de Ramon d'Abadal i de Vinyals, biografia més actualitzada, de l'any 1948 és la 1a edició, del 2003 la 3a edició. Ed Aymà: "L'Abat Oliba, Bisbe de Vic i la seva època". Vicens i Vives la recomanà. L 'edició més recent: 


"L'Abat Oliba, Bisbe de Vic i la seva època" - Ramon d'Abadal i de Vinyals. Urgoiti Editores. Pamplona. 3a ed. 2003. 388 pàg., 40€. (en català) - ISBN 9788493247997 -  
La primera part del volum és una biografia de Vila d'Abadal per Francesc Vilanova i Vila d'Abadal, de 184 pàg. amb  un llistat de la seva bibliografia.   La segona part és la biografia de l'Abat Oliba pròpiament dita, d'unes 200 pàg.

L'autor vol explicar l'entorn, els fets, els personatges importants de l' època de l'Abat Oliba, però sense novel·lar·ho gens ni mica. Només parla de fets que es poden documentar. Presenta als seus pares i germans, la resta de la família comtal, parents seus; la ràtzia d'Al-Mansur a Barcelona el 985, la mort el 1005 del seu germà petit Berenguer a la batalla d'Albesa..

Es llegeix fàcilment, els fets estan molt ben estructurats. Després exposa la que en diu "La vida amagada" de l'Abat Oliba, o sigui els 12-15  anys en que va exercir  de comte, els sis que va ser monjo a Ripoll, i els deu en que, tot i ser l'abat,  no va tenir cap rellevància pública, es a dir, fòra dels seus dos monestirs de Ripoll i Cuixà. 

Per contra, a la darrera part "La vida activa", exposa les nombroses intervencions des que va ser bisbe de Vic, i que s'extenen per més de 70 pàgines, donc efectivament, s'ha conservat molta documentació. 

Sobresurt l'obra de recuperació dels bens de l'Església, els d'administració sobretot del bisbat de Vic, i en particular la seva obra de pacificació  de la societat. Tant pel que fa a posar pau a baralles de nobles que es disputen un territori, o be donant el consell que li demana el rei Sancho el Mayor de Navarra, com l'implantació de la Treva de Déu, i més tard la Pau de Déu, una iniciativa que va seguir essent efectiva durant tota l'Edat Mitja catalana. A Niça, a una assemblea de bisbes del migdia francés, l'arquebisbe Raimbau d'Arles comunica l'any 1041 l'iniciativa de l'Abat Oliba. L'asemblea la va fer seva i decretà la treva de quatre dies, un més que el concili de Vic. Era present allí l'abat Odiló de Cluny que "posà al seu servei els formidables mitjans de què disposava, i així ha pogut ésser celebrat com el pare d'una institució que devia al nostre Oliba la vera paternitat; Odiló en fou l'expandidor i el propagandista". (pàg. 170)

També m'han agradat molt els dos d'exemples de com s'impartia justícia en un diríem, equivalent al Tribunal Suprem, d'aleshores.  
Al llibre hi surten molts noms, es clar; cal fer·se potser, un esquema genealògic per seguir millor el que va explicant. De fet surten tots els noms  que hi ha en aquesta entrada.




La història dels mateixos anys al comtat d'Urgell en dos treballs monogràfics:

Després de situar el contexte històric i geogràfic, ens  presenta el període 980 -1010  al comtat d'Urgell,  com un període en que es varen posar les bases de la història posterior d'aquest comtat. Això va ser possible gràcies als treballs del bisbe de la Seu, Sal.la, i al comte Ermengol I d'Urgell - germà del comte Borrell II de Barcelona-.  Cada capítol té al final un breu resum que ajuda a memoritzar  fets i personatges.  Per seguir.ho òptimament, s'hauria de consultar de tant en tant el llibre de Bolós i Hurtado per situar el que va narrant: "Atles històric de la Catalunya Carolíngia del comtat d'Urgell". Dalmau Ed. Com el presentat més endavant en aquest mateix post però el volum del comtat d'Urgell. 
"Urgell a la fi del primer mil·leni"Oliver Vergés Pons. Edicions Salòria. La Seu d'Urgell. 2015. (214 pàg).




Arnau Mir de Tost va ser un vassall dels comtes d'Urgell Ermengol I i d'Ermengol II:

Llibret d'aquest període fàcil de llegir. Exposa com era la vida en aquella època, i com avançava la reconquesta al Comtat d'Urgell; en aquest període sobresurt la figura d' Arnau Mir.  Pertany com els altres dos a l'extensa col·lecció: "Arnau Mir de Tost" Col.lecció  "Episodis de la Història", de Dalmau Editors. De la mida de mig Din4.

La llibreria "La Impossible" té la col·lecció sencera en estoc a la botiga d' "Episodis de la Història". Dalmau Editors. (Provença cantonada Enric Granados, no tanca al migdia)



"Atles Manual d'Història de Catalunya"  V. Hurtado. Dalmau Ed. 2 vols.
El llibre de la seva especialitat més complert que hi ha en aquest moment.


Els comtats de Catalunya, de l' "Atles Històric de la Catalunya carolingia", de J.Bolós i V.Hurtado. Dalmau Ed. Llibre molt aconsellat per poder seguir amb facilitat la cronologia fins l'any 1000 aprox. donc la divisió del territori era diferent a l'actual.

Atles d'història, planos del mateix indret a diferents períodes i en funció de diferents conceptes com possessions de cada
comte i cada monestir, pobles, esglèsies, tipus de conreus i ús del territori, ràtzies dels alarbs i fins a on van arribar... N'hi ha 10 volums o més, un per cada comtat d'abans de l'any 1000. Planos preciosos. Una feina fantàstica de buidatge de tots els documents que s'han conservat. Un bon llibre per regalar per cert. 


El dissabte 15 de setembre 2017, TV3  va tornar a emetre la Minisèrie històrica de dos capítols que ens trasllada a la Catalunya de l'any 1000 a través de la figura d'Ermessenda, comtessa de Barcelona, Girona i Osona. En català.
Cliqueu:  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ultims-programes/



(Mirant el que va passar a mil anys, ...ens adonem que ara, poc més enllà del 2000, la història es repeteix en un aspecte: en l'abús de posició dels bancs i multinacionals envers la persona individual, i incapacitat del sector públic per fer una política que compensi al menys en part aquest efecte. Un deixo un link que explica molt millor que jo que hem entrat en una nova etapa feudal:  Hervé Falciani: "Los bancos son los nuevos señores feudales" v.2)  (Cuca de Llum





Articles relacionats:  


>> Llum sobre la “foscor”: l’Scriptorium de Ripoll
>> L’any 988 Catalunya s’independitza de França – VIBRANT http://historiavibrant.cat/?p=2008
>>     La noblesa feudal Article de Vicente Moreno Cullell, publicat als blogs de Sapiens.  
 
                                                                 
Entrades relacionades a la Cuca de LLum:
>>  Com es forma una nació. Cita de Joan Francesc Mira.
>>  Història de Catalunya, de Jaume Sobrequés i Callicó          
>>  Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa v.2
>>  "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives
>> Com l'Abad Oliva va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal cap el 1027.
>>  Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2
>> El Llibre del Sindicat Remença (1448), entra a formar part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. Bibliografia sobre remences. v.5




Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum, per  anar a l'arxiu del blog, cliqueu

He trobat dues llibreries que tenen un bon nombre de llibrets d'"Episodis de la Història".  La "Papereria Clips" a Bellver de Cerdanya, carrer sant Antoni 28 - clipscerdanya@hotmail.com -  tel: 973 511 220
L'altre és a Barcelona, a Provença 232 cantonada Enric Granados:  Llibreria  "La Impossible"no tanquen al migdia - info@laimpossible.cat -  tel. 932 507 193
A la "Llibreria Laie" del c. Pau Claris a Barcelona, una mica més amunt del c. Casp he trobat una molt bona secció de llibres de història de Catalunya, biografies de catalans que sobresurten... Actualitzada amb les novetats. (www.laie.es)


Aquest post ha estat visitat 968 vegades fins el 08.11.2017