Com va néixer Catalunya: us deixo l'enllaç perquè fora interessant llegir-ho prèviament. Un cop fet això estareu més situats per escollir la bibliografia sobre els voltants de l'any 1000:
COM ERA LA SOCIETAT D'AQUELLA ÈPOCA:
SINOPSI cronologia breu:
711 Inici de la conquesta islàmica d'Hispània. Per les vies romanes, encara en relatiu bon estat, la invasió és ràpida. Els reis i nobles visigots no poden frenar-los.
785 Els habitants de Girona i el 789 de l'Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça, fent ús de la seva sobirania, van lliurar-se al domini carolingi. És l'inici de la Marca Hispànica com una de les regions fronteres de l'Imperi Carolingi. El domini carolingi es va estendre fins el 988, uns dos cents anys. La influència en la cultura es troba en l'adopció de la lletra dita carolíngia, de més fàcil lectura; en l'adaptació de la litúrgia al nou ritus gregorià, el qual arribà molts anys més tard als cristians en territoris d'Al Andalus.
Mapa de l'Imperi carolingi. En color marró vermellós les zones fronteres a enemics denominades "Marques".
801 Els francs recuperen la ciutat de Barcelona dels àrabs. Les terres que temps a venir es coneixeran com la Catalunya Vella es divideixen en comtats. Els comtes son funcionaris nomenats des d'Aquisgrà, la capital.
860 - L'Imperi carolingi està en descomposició, i perd forces per les lluites internes. La monarquia franca no exerceix de fet la seva autoritat sobre la Marca Hispànica, els comtes sense cops abruptes, van governant cada cop més com si fossin independents, tot i que formalment es presenten com delegats dels carolingis i daten els documents importants fent referència al monarca regnant.
"Poder, paisatge i societat a la Catalunya carolíngia. L'organització d'un país dins l'Europa de Carlemany". Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història, n.365. (127 pàgs.) El llibret té la mida de mig Din4.
(Un llibre més de l'excel·lent col·lecció "Episodis de la Història" de l'Ed. Dalmau)
870 Guifre el Pilós (c.840-897), de la casa comtal de Carcassona, és nomenat comte de Cerdanya i d'Urgell. Més endavant també ho serà
de Barcelona i Girona. És el darrer en ser nomenat comte per la cort
carolíngia. S'adona del buit d'autoritat i poder deixat per la
descomposició de l'Imperi carolingi. Els
seus fills hereten els comtats segons les lleis del dret privat, amb
totes les atribucions d'un sobirà en el seu regne, s'inicia una dinastia
comtal.
Guifre amplià el monestir de Ripoll (880), i fundà St. Joan de les Abadeses. Inicia la repoblació d'Osona, del Berguedà i de part del Bages. La frontera amb Al Andalus és la línia del Cardener i el Llobregat.
985 Ràtzia d'al-Mansur, saquejà Barcelona i prengué
molts esclaus. El comte Borrell II -net de Guifre el Pilós-, no pogué garantir la seva pròpia defensa i demanà ajuda als francs. Els monarques francs, malgrat que de iure eren els sobirans dels comtats, no li envien socors. Ni Lotari -mort el 986, darrer rei de la dinastia carolíngia-, ni Hug, el primer de la dinastia dels Capet.
molts esclaus. El comte Borrell II -net de Guifre el Pilós-, no pogué garantir la seva pròpia defensa i demanà ajuda als francs. Els monarques francs, malgrat que de iure eren els sobirans dels comtats, no li envien socors. Ni Lotari -mort el 986, darrer rei de la dinastia carolíngia-, ni Hug, el primer de la dinastia dels Capet. 988 Tres anys més tard Hug, en començar el seu regnat, envia una carta a Borrell demanant que li rendís vassallatge personalment . Borrell
II mai va contestar, trencant definitivament els pocs lligams que
quedaven amb el món franc. Aquesta data es considera com la data de
naixement de Catalunya.
La Barcelona d'aquella època
1003-1006 Ràtzias d'Abd al-Malik fill d'al-Mansur. Arribà fins Roda d'Isàbena i fins a Manresa a on cremà la catedral romànica.
1003 Batalla d'Albesa
1006 Batalla de Torà
RECURSOS AUDIOVISUALS AL WEB:
>> Podeu veure aquesta història a la sèrie de quatre capítols "Comtes, l'origen de Catalunya", cada un d'uns 30 min. de durada. La web oficial de la sèrie , a on podeu veure els capítols ja emesos és:
http://www.comtes.cat/#capitols
Comtes 1. Els inicis dels inicis, amb Gifré el Pelós
Comtes 2. O Comte o res, amb Guifré Borrell
Comtes 3. Triomf i tragèdia, amb Sunyer I
Comtes 4. Derrota i llibertat amb Borrell II
>> TV3 ha tornat a emetre la Minisèrie històrica de dos capítols que ens trasllada a la Catalunya de l'any 1000 a través de la figura d'Ermessenda, comtessa de Barcelona, Girona i Osona. En català. Cada capítol té una durada d'1h.20'
Cliqueu: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ermessenda/ultims-programes/
>> Els comtes catalans (Naixement de la nació catalana 14/15) (vídeo 6 min) (Excel·lent resum des de Guifre el Pilós al s.IX fins Ramon Berenguer IV al s.XII, per l'historiador J.M. Salrach).
.......
Sobtat canvi social a l'Edat Mitja, més endavant d'aquest període inicial:
És durant aquests anys que es comença a formar una nova estructura de la societat, la societat feudal, que començà de zero per la ruptura de tots els lligams socials que significà la invasió dels alarbs. No sols l'estructura de les capes socials fou diferent, també ho fou el sistema de valors, de creences. Des del punt de vista econòmic la majoria de la població era pagesa i tenien una economia de supervivència (no d'economia de consum), en fi, com fins ara fa 50 anys al nostre país.
La societat s'estructura en tres estaments: els nobles, el clergat i els pagesos.
En aquesta blog hi teniu una descripció (molt introductòria) de la societat al final de l'article dels remences: capes socials, les relacions entre elles, dels valors d'aquella societat, (per exemple el concepte de l'honor) Ho trobareu cap al final del post si llegiu el comentari del llibre "Verntallat, cabdill dels remences".
Els pagesos van patir molt la manca d'autoritat durant el s.XI, el caos i la inseguretat dit altrament. Molts van haver d'acceptar d'ésser vassalls d'un senyor feudal tot i ser propietaris de la seva terra (un alou), de vegades per força, d'altres voluntàriament per evitar mals majors. Catalunya aleshores només era la "Catalunya Vella" i encara només fins la frontera Llobregat-Cardener, vegeu el mapa adjunt. Tan aquí a Catalunya com a la resta d'Europa aquesta relació amb els anys es va anar viciant, els nobles van anar creant noves obligacions als pagesos, una gran part eren "remences", sense augments de la retribució. Els abusos més greus eren cinc, i el deien "els mals usos", però hi havia també una llista llarguíssima d'altres tasques no retribuïdes de tota mena. Fins el 1482 no van ser abolits els mals usos per Ferran el Catòlic a la Sentència Arbitral de Guadalupe després d'un llarguíssim plet de més de cent anys. Trobareu els mals usos descrits a l'article sobre els remences, un dels més visitats de la blog.
És durant aquests anys que es comença a formar una nova estructura de la societat, la societat feudal, que començà de zero per la ruptura de tots els lligams socials que significà la invasió dels alarbs. No sols l'estructura de les capes socials fou diferent, també ho fou el sistema de valors, de creences. Des del punt de vista econòmic la majoria de la població era pagesa i tenien una economia de supervivència (no d'economia de consum), en fi, com fins ara fa 50 anys al nostre país.
La societat s'estructura en tres estaments: els nobles, el clergat i els pagesos.
En aquesta blog hi teniu una descripció (molt introductòria) de la societat al final de l'article dels remences: capes socials, les relacions entre elles, dels valors d'aquella societat, (per exemple el concepte de l'honor) Ho trobareu cap al final del post si llegiu el comentari del llibre "Verntallat, cabdill dels remences".
Els pagesos van patir molt la manca d'autoritat durant el s.XI, el caos i la inseguretat dit altrament. Molts van haver d'acceptar d'ésser vassalls d'un senyor feudal tot i ser propietaris de la seva terra (un alou), de vegades per força, d'altres voluntàriament per evitar mals majors. Catalunya aleshores només era la "Catalunya Vella" i encara només fins la frontera Llobregat-Cardener, vegeu el mapa adjunt. Tan aquí a Catalunya com a la resta d'Europa aquesta relació amb els anys es va anar viciant, els nobles van anar creant noves obligacions als pagesos, una gran part eren "remences", sense augments de la retribució. Els abusos més greus eren cinc, i el deien "els mals usos", però hi havia també una llista llarguíssima d'altres tasques no retribuïdes de tota mena. Fins el 1482 no van ser abolits els mals usos per Ferran el Catòlic a la Sentència Arbitral de Guadalupe després d'un llarguíssim plet de més de cent anys. Trobareu els mals usos descrits a l'article sobre els remences, un dels més visitats de la blog.
.....
Llibres que hem llegit i recomanem d'aquest període al voltant de l'any 1000:
Llibres monogràfics:
"Els primers Comtes Catalans" Ramon d'Abadal i de Vinyals - vol.1 - Ed. Vicens i Vives. Edició especial de la Col·lecció
Biografies Catalanes. Barcelona 1961.
(Aquest llibre es troba a les llibreries doncs s'ha reeditat, també l'he trobat sovint a llibreries de 2a mà. És una monografia molt bona d'aquests primeríssims anys)
"Els grans Comtes de Barcelona" Santiago
Sobrequés - vol.2 - Ed. Vicens i Vives. Edició especial de la Col·lecció
Biografies Catalanes. Barcelona 1961. (187 pàgines)(Dos llibres clàssics per entendre la història d'aquesta època. El primer, escrit per d'Abadal és el que parla sobretot d'aquest període; el de Sobrequés només ens en parla les primeres 15 pàgines, quan exposa la vida del comte Ramon Borrell, es a dir fins el 1017.
Aquests autors son grans especialistes d'aquest període, i per tant aquests dos llibres son de referència. Son els dos primers volums de la col·lecció de 6 volums d'Història de Catalunya dita "Biografies Catalanes", quin editor va ser Jaume Vicens i Vives abans del 1960)
(Es troba només en llibreries de segona mà, no l'he llegit)
"Naixement de Catalunya". Zimmermann, Michel. Barcelona. Editorial Base. 2023. (Sinopsis, pres del web: Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra
historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers
segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la
"creació" de Catalunya, la formació d'allò que podríem denominar la
identitat catalana; el sorgiment i la consolidació d'una comunitat
humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb
institucions polítiques i formes d'expressió originals i un espai propi.
Catalunya, doncs, existeix. - Historia) (No l'he llegit, és d'un especialista francés desaparegut l'any 2026, que ha escrit forces llibres sobre aquest període de Catalunya)
"La Pau i Treva a Catalunya. Origen de les Corts Catalanes" Gener Gonzalvo i Bou. Editorial La Magrana. Barcelona. 1986. (224 pàgs) Pròleg de Frederic Udina i Martorell. ISBN: 9788474102437. (La Pau i Treva va ser una institució que nasqué en aquesta època convulsa, sense llei. La societat que amb el temps formaria la identitat de Catalunya ocupava els espais abandonats després de la retirada dels moros, en un territori sense llei, una mena de far-west per entendre'ns. Durant uns 200 anys La Pau i Treva va aconseguir una certa pacificació, un embrió d'una societat que es reunia per acordar normes del que en diriem ara 'ordre públic'. I aprofitant que s'havien reunit en assemblea acordaven també altres punts de la vida en comú, per això es diu que les assemblees de Pau i Treva son l'origen de les Corts catalanes, sorgides uns 200 anys més tard. Aviat farà 1000 anys de la primera acta d'una assemblea de Pau i Treva que s'ha conservat, la de Toluges del 1027, varen ser una invenció de l'Abat Oliba, de qui trobareu biografies una mica més avall d'aquest mateix post. (En català; l'he trobat en llibreries de 2a mà, no l'he llegit) És el llibre més extens sobre Pau i Treva que he trobat. En aquest mateix post hi trobareu d'altres publicacions menys extenses)
"Montserrat. Una història de mil anys" National Geografic. (Montserrat va ser fundat per l'Abat Oliba construint un primer monestir i portant monjos de la seva propia l'Abadia de Ripoll. Guifre el Pilós, avantpassat de l'Abat Oliba, havia conquerit aquesta part de Catalunya i fet donació a Ripoll. La primera deixa testamentària a Montserrat que la que s'ha conservat el document és de l'any 1025, i per això es considera la data fundacional)
Articles llargs i complerts que també resumeixen aquest període, publicats dins de llibres amb d'altres temes:
"Història de Catalunya" de F. Xavier Ferdàndez. Cartografia de Víctor Hurtado. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 2011. (172 pàg.) El capítol "La Proto-Catalunya" de la pàg. 23 a 34 exposa de manera molt entenedora els fets entre el 711 i els voltants de l'any 1000. Em sembla un bon resum pel qui vulgui tenir una idea general. Els 3 planos grans i detallats ajuden molt a entendre el text.
Aquest llibre m'agrada per donar una primera ullada a la nostra història. Es llegeix fàcilment, la lletra és força gran, diria que cos 14, i l'edició en general és pedagògica de fons i forma.
Dins el volum "Episodis de la Història de Catalunya" Varis autors. Edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó. Edicions 62. Barcelona. 1975. (474 pàg.)
Trobem un altre article molt interessant del mateix autor i del mateix període: "El domini carolingi" per Ramon d'Abadal. (pàg.25 a 49)
Dins el volum "Moments crucials de la història de Catalunya". Ed. Vicens i Vives. Col·lecció Biografies Catalanes. Sèrie Assaigs. Barcelona. 1962. Llibre comprat a llibreters de vell, després he vist que es troba sovint en aquests establiments.
.....
SOBRE EL CONCEPTE DE NACIÓ, molt important per entendre aquesta època i les que continuaren senyalem dos autors:
El em sembla interessant
d'aquest llibre és la ressenya curta i "parcial" que s'hi troba de Joan F. Mira,
estudiós del concepte de "nació". En efecte, Joan F. Mira escriu: "Vol dir que per parlar ara, al segle XX, de coses com la nació i la cultura nacional, per entendre fenòmens com aquests, cal remuntar-se tan lluny, fins a l'Edat Mitjana? Efectivament, això és el que vull dir. Ja que ni les nacions ni les cultures nacionals són un subproducte de la revolució industrial i política dels segles XVIII i XIX, sinó resultat variable d'un procés que venia, pel cap baix, de mil anys abans." (...)
"La unitat de civilització europea es va construir -diu Mira-, amb la base del cristianisme i de l'herència clàssica i l'organització global que conserva l'Església, a través de la xarxa de les relacions homogeneïtzadores que construirà, sobretot a partir dels segles X i XI, l'aristrocràcia i la gent de ciutat." (pàg. 31-32) (...)
"Els estudiosos del fet nacional acostumaven a admetre la distinció entre nació i Estat. Mira proposà l'ús de tres termes: Estat, nació política i nació cultural. "Estat és un fet de poder... en el seu territori delimitat. (...) La nació cultural, en canvi, pressuposa l'existència d'uns trets distintius compartits - l'idioma, les particularitats jurídiques, les formes d'organització social...(...) Feta la separació cal concloure que, ja que son diferents, poden presentar-se per separat. Pot aparèixer un sense que n'aparega un altre. O bé poden coincidir de manera només parcial, no superposar-se exactament. Més encara: són relativament escassos en la història els casos de coincidència perfecta." (pàg. 33)
"Biografies parcials (3) L'època crítica" Xavier Serra. Ed. Afers. Catarroja-Barcelona-Palma. 2015. (212 pàg.) Les pàgines dedicades a Joan F. Mira van de la 17 a la 46. Les cites de Mira del seu llibre "Crítica de la nació pura" son a les pàg. 31 a 35. Ressenya X. Serra: "Aquest llibre... és integrat per un recull d'assaigs. Assaigs sobre el múltiples significats del terme "nació", sobre les cultures medievals, sobre els diversos tipus de nacionalismes..." (pàg. 35)
.......
"Les noces del comte. Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213)" Martí Aurell. Ed.Omega. Barcelona. 1998. (593 pàgs)
La història de Catalunya des del punt de vista de la societat. En concret analitza com es tractava a la dona de l'alta aristocràcia, quines llibertats tenia o no (ben poques), en tres etapes del creixement del Principat de Catalunya. A cada etapa hi ha un estil diferent de casament, i de llibertats per la dona respecte al govern del comtat i als bens dels que disposa: dot i esponsalici. Un llibre documentadíssim, nombrosíssimes referències a peu de pàgina.
Escrit amb prosa vigorosa, i dosis d'ironia, es deixa llegir i enganxa. Desmitifica per allà a on passa, escombrant romanticismes. Els planos històrics ajuden molt a entendre. El resum esclaridor final de cada capítol s'agraïex molt. Descriu en particular detall l'expansió dels comtes de Barcelona cap a Occitània: per exemple parla força de la vida de Pere I -pare de Jaume I el Conqueridor-, cosa poc freqüent. Igualment els detalls dels enllaços de la casa de Barcelona i dels nobles catalans amb els nobles de la Provença, de la casa de Tolosa, de Beziers...
És un llibre de síntesi, no és sols descriptiu de les accions de les que ha quedat documentació sinó que fa interessants interpretacions dels fets. Diria que no és un llibre de divulgació per un neòfit, crec que interessarà més al lector de cultura mitja que ja ha llegit alguna cosa de la història de Catalunya i vol fer-ne una lectura de conjunt. Aquestes recapitulacions i interpretacions sí les trobo entenedores per qui comenci, cal espigolar-les i també anar al resums al final de cada capítol.
El període de la història de Catalunya del 800 fins l'any mil està contemplat en aquest llibre fins la pàgina 199. Trobareu un resum llarg, molt interessant, a les pàg.191-199. A la conclusió general del llibre hi tornareu a trobar una síntesi d'aquest període a les pàgs. 515-520.
"La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos" Gaspar Feliu. Publicacions de la Universitat de València. 2010. (366 pàg.) - Atenció, no és un llibre de divulgació, sinó que té un nivell
molt alt, de savis especialistes.
Té articles generals molt interessants sobre l'Edat Mitja catalana i dos sobre els remences. Alguns aspectes corresponen a aquest període inicial de Catalunya, d'altres a períodes posteriors.
Atenció, no és un llibre de divulgació, sinó que té un nivell molt alt, de savis especialistes. Seguiu més avall en aquest article i els trobareu. Tot i que no ho he entés tot, he aprés coses importants d'aquella època, que ni n'havia sentit a parlar, tot i els llibres que he llegit. L'index de temes el trobareu seguint l'enllaç.
"La pequeña Edad de Hielo. Cómo el clima afectó a la historia de Europa, (1300-1850)" Brian Fagan. Gedisa Editorial. Barcelona. 3a reimpresión en castellano, 2016. La primera publicación original en inglés fue en el 2000. (344 pags)
L'autor ens fa descobrir el clima d'Europa i els seus canvis, i com aquests son un determinisme que permet o impedeix els fets històrics. És una dada molt esclaridora que, creuada amb altres fons històriques, donen una interpretació més acurada del passat.
El "Període Càlid Medieval" (de pàg. 35 a 59) "van ser els quatre segles més càlids en un període de 8000 anys" (pàg. 40). "Entre els anys 800 i 1200, les temperatures més elevades de l'aire i de la superfície terrestre, fan fer disminuir la massa de gel, el gruix de la qual ve ser molt més prim que en qualsevol altre època anterior o posterior" (pàg. 42)
Per què l'incloem en aquesta llista de llibres?: doncs perquè aquests quatre segles coincideixen amb el naixement i desenvolupament de l'estat català medieval. El qual va començar a anar malament precisament a causa de les males collites en anys seguits, que son coneguts a casa nostre amb "el primer mal any" de 1333. Fins el 1200 el clima es va mantindre estable. Del 1200 al 1300 va començar a ser cada cop més imprevisible amb fenòmens extrems. Des del 1300 al nord d'Europa va haver-hi una baixada forta de les temperatures, a Catalunya l'efecte arriba més tard, el 1333 és un punt d'inflexió perquè comencen els efectes del canvi climàtic cap a la "Petita Edat de Gel" que va afectar a tot el planeta i a Europa en particular .
Petites monografies de divulgació que hem llegit, molt recomanades:
"Crònica política de la pre-Catalunya islàmica" Pere Balañà i Abadia. Dalmau Ed. Col·lecció Episodis de la Història 291/292. Barcelona. 1992. (80 pàgines)
(Aquest llibret, de la mida de mig Din4, exposa en 80 pàgines tota mena de detalls sobre la relació entre l'islam i la pre-Catalunya d'aleshores, des de l'any 711 fins el 1153, moment en que Ramon Berenguer IV ocupa la serra de Prades i Siurana, els darrers reductes, acabant així els 400 anys d'ocupació a Catalunya).
"Guifré I" A. Rovira i Virgili. Editorial Barcino. Col·lecció Popular Barcino. Barcelona. 1926. (46 pàgines)
(Llibret de la mateixa mida reduïda que el previ, es llegeix fàcilment, 46 pàgines. Petita monografia del fundador del casal de Barcelona, molt ben resumida. Guifré nasqué el castell de Rià, al Conflent. Va saber entendre el buit de poder creat a la Marca Hispànica per la descomposició de l'Imperi carolingi, i aprofitar el moment per, de fet, actuar com sobirà sense ser.ho de iure.
Es una edició molt antiga, no sé si s'ha reeditat i si ho podeu trobar. No obstant, per una primera ullada de lector encuriosit la petita monografia us pot agradar. Es pot suplir amb els llibres generals que hi ha al començament d'aquesta llista. Té la mida de mig Din4)
(Petit llibre que descriu la destrucció i saqueig d'Al-Mansur sobre Barcelona, i les importants conseqüències polítiques que l'afer va tenir. El comte Borrell II no rebé ajuda dels francs, sobirans cada cop més ausents. S'endugueren molts captius, alguns es van poder redimir a canvi d'una gran suma de diners, d'altres mai més s'en va saber res. Té la mida de mig Din4) /
"Almansor i la destrucció de Barcelona" Xavier Ballestín Navarro. Ed. Base. Barcelona. (144 pàgs) (Descripció de l'obra: Almansor, que va començar la seva carrera fulgurant com a funcionari
califal, va influir de manera decisiva en la història de Catalunya. En
la seva expedició de l’any 985 contra el nord va atacar els comtats
catalans i allà va destruir les ciutats de Barcelona i Manresa i els
monestirs de Sant Cugat, Sant Pau del Camp i Sant Pere de les Puel·les.
Aquesta ràtzia en terres catalanes suposà el trencament del vassallatge dels comtats catalans amb els reis francs, en no complir aquests l’obligació de defensar els seus vassalls de l’atac d’Almansor.
L’home que havia portat el Califat de Còrdova a la seva màxima esplendor va promoure amb la seva acció la independència dels comtats catalans. Després del pas d’Almansor per terres catalanes ja no res seria igual a Catalunya.
(Xavier Ballestín Navarro, historiador i arabista, és
probablement el més gran expert en la figura d’Almansor. Professor de la
Universitat de Barcelona, ha publicat diversos articles i nombrosos
assajos, entre els quals destaquen Història d’Al-Andalus i del Magrib i Almansor: l’exercici del poder a l’Occident musulmà medieval)
"Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" Ramon d'Abadal i de Vinyals. Dalmau Editors. Col·lecció Episodis de la Història. 2a ed, 1a reimpressió. Barcelona. 1988. (60 pàgines). El llibre té una reedició amb un altre nom: "Catalunya fa mil anys". Barcelona. Generalitat de Catalunya. 1988.
"Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" Ramon d'Abadal i de Vinyals. Dalmau Editors. Col·lecció Episodis de la Història. 2a ed, 1a reimpressió. Barcelona. 1988. (60 pàgines). El llibre té una reedició amb un altre nom: "Catalunya fa mil anys". Barcelona. Generalitat de Catalunya. 1988.(Llibret curt i pedagògic. Molt bo per fer una primera ullada general a aquest període, dels volts del 950 als de l'any 1000. El trobo un llibre particularment encantador.
Escrit pel mateix autor del primer llibre general citat en aquest post,
un especialista d'aquest període. La necessitat que una autoritat
reconegués l'autonomia del monestir de Cuixà respecte al poder civil i
refrendés el seus bens a fi que no fossin saquejats pels nobles, fa que el monjo Sunyer emprengués el camí de Roma l'any 950. Feia 50 anys que no tenien un document de reconeixement del seus estatus, per l'absència a la pràctica de l'autoritat carolíngia. Aquest primer viatge i els successius a Roma, van ser un canvi decisiu pel futur de Catalunya. Es formaren comitives dels abats i nobles principals, per anar a passar el Nadal a Roma, es clar un viatge dona per moltes peripècies. (Es llegeix en 2-3 hores, de la mida de mig Din4)
"El monestir de Ripoll en temps dels seus primers abats" Ramon Ordeig i Mata. Estudis Històrics. Monografia 6. Vic. 2014. (168 pàgines)
(Gran quantitat de detalls sobre els llegats que el comte Guifre el Pilós i la seva descendència van deixar al monestir. En pocs anys el monestir es va reconstruir 3 cops, la darrera i definitiva en temps de l'Abat Oliba. Guifré volia crear un nou referent espiritual en aquest costat dels Pirineus. Alhora va ser un focus importantíssim de cultura durant 200 anys. Aquesta monografia exposa també les dades conegudes dels primers 6 abats de Ripoll. És un llibre força específic que m'ha esclarit aspectes que m'havien quedat confusos, per exemple la genealogia del casal de Barcelona)
........
"La Pau i Treva" Eduard Junyent. Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 1975. (50 pàg) De la mida de mig Din4.
(Com l'Abat Oliba va saber formular la Treva de Déu i aconseguir que la respectèssin, a l'Assemblea del Prat de Toluges (Rosselló)
l'any 1027. I com va insistir en posteriors assemblees fins aconseguir una certa pacificació. L'any 1041, el model és comunicat al concili de Niça per un altre persona -el bisbe d'Arles-, i des d'allí s'estén per per bona part Europa de la mà dels benedictins de Cluny. La Pau i Treva és molt important del punt de vista històric, però és poc coneguda pel públic en general. Aquest model es va escampar per bona part d'Europa, va ser una gran contribució a la pacificació d'aquesta època difícil. Llibret molt curt i fàcil de llegir. Els acords van passar a ser llei civil cap el 1054, quan es va fer la primera redacció dels Usatges. Aquestes repetides assemblees de nobles, gent del poble i clergues van ser l'embrió del Parlament, uns 200 anys a venir. El llibret té la mida de mig Din4)
Làpida en la versió catalana a Toluges, vila a prop de Perpinyà,
commemorant la primera assemblea de Pau i Treva el 1027.
(Petit llibret molt ben escrit, curt i molt interessant perquè parla de les persones que van dirigir Catalunya al voltant de l'any 1000, un període molt difícil per manca d'autoritat civil efectiva. L'Abat Oliba va formar part del nucli clau. En primer lloc amb la Pau i Treva pacificà una mica aquell món violent sense llei. Gràcies al seu prestigi personal era demanat el seu consell per la comtessa Ermessenda de Barcelona, així com la seva intermediació a les disputes dels nobles. Cal conèixer una mica els personatges que intervenen per no fer-se un embolic. El petit llibret d'Abadal "Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" pot ajudar ja que els personatges son els mateixos.
Té la mida de mig Din4.)
Té la mida de mig Din4.)
Biografia de l'Abat Oliva que he llegit, de l'any 1931 pel monjo de Montserrat Anselm Mª Albareda, prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana. "L'Abat Oliba, fundador de Montserrat" Monestir de Montserrat, 1931. (359 pàg.)
(Potser ara no el trobareu aquest llibre, si no és a un llibreter de vell o una biblioteca que estigués oberta ja l'any 1930)
(Potser ara no el trobareu aquest llibre, si no és a un llibreter de vell o una biblioteca que estigués oberta ja l'any 1930)
Si us interessa el tema de l'Abat Oliba penseu en el de Ramon d'Abadal i de Vinyals, és la segona biografia de l'Abat Oliba. La primera edició és de l'any 1948; del 2003 aquesta 3a edició. Ed. Aymà: "L'Abat Oliba, Bisbe de Vic i la seva època". El Professor Vicens i Vives la recomanà. és una biografia molt bona. L 'edició més recent:
"L'Abat Oliba, Bisbe de Vic i la seva època" - Ramon d'Abadal i de Vinyals. Urgoiti Editores. Pamplona. 3a ed. 2003. 388 pàg., 40€. (en català) - ISBN 9788493247997
(La primera part del volum és una biografia de Vila d'Abadal per Francesc Vilanova i Vila d'Abadal, de 184 pàg. amb un llistat de la seva bibliografia. La segona part és la biografia de l'Abat Oliba pròpiament dita, d'unes 200 pàg.
L'autor vol explicar l'entorn, els fets, els personatges importants de l' època de l'Abat Oliba, però sense novel·lar-ho gens ni mica. Només parla de fets que es poden documentar. Presenta als seus pares i germans, la resta de la família comtal, parents seus; la ràtzia d'Al-Mansur a Barcelona el 985, la mort el 1005 del seu germà petit Berenguer a la batalla d'Albesa...
Es llegeix fàcilment, els fets estan molt ben estructurats. Després exposa la que en diu "La vida amagada" de l'Abat Oliba, o sigui els 12-15 anys en que va exercir de comte, els sis que va ser monjo a Ripoll, i els deu en que, tot i ser l'abat, no va tenir cap rellevància pública, es a dir, fora dels seus dos monestirs de Ripoll i Cuixà.
Per contra, a la darrera part "La vida activa", exposa les nombroses intervencions des que va ser bisbe de Vic, i que s'estenen per més de 70 pàgines, doncs efectivament, s'ha conservat molta documentació.
Sobresurt l'obra de recuperació dels bens de l'Església, els d'administració sobretot del bisbat de Vic, i en particular la seva obra de pacificació de la societat. Tant pel que fa a posar pau a baralles de nobles que es disputen un territori, o be donant el consell que li demana el rei Sancho el Mayor de Navarra, com la implementació de la Treva de Déu, i més tard la Pau de Déu, una iniciativa que va seguir essent efectiva durant tota l'Edat Mitja catalana. A Niça, a una assemblea de bisbes del migdia francés, l'arquebisbe Raimbau d'Arles comunica l'any 1041 la iniciativa de l'Abat Oliba. L'assemblea la va fer seva i decretà la treva de quatre dies, un més que el concili de Vic. Era present allí l'abat Odiló de Cluny que "posà al seu servei els formidables mitjans de què disposava, i així ha pogut ésser celebrat com el pare d'una institució que devia al nostre Oliba la vera paternitat; Odiló en fou l'espandidor i el propagandista". (pàg. 170)
També m'han agradat molt els dos d'exemples de com s'impartia justícia en un diríem, l'equivalent al Tribunal Suprem d'aquella època.
Al llibre hi surten molts noms, es clar; cal fer-se potser, un esquema genealògic per seguir millor el que va explicant. De fet surten tots els noms que hi ha en aquesta entrada)
L'autor vol explicar l'entorn, els fets, els personatges importants de l' època de l'Abat Oliba, però sense novel·lar-ho gens ni mica. Només parla de fets que es poden documentar. Presenta als seus pares i germans, la resta de la família comtal, parents seus; la ràtzia d'Al-Mansur a Barcelona el 985, la mort el 1005 del seu germà petit Berenguer a la batalla d'Albesa...
Per contra, a la darrera part "La vida activa", exposa les nombroses intervencions des que va ser bisbe de Vic, i que s'estenen per més de 70 pàgines, doncs efectivament, s'ha conservat molta documentació.
Sobresurt l'obra de recuperació dels bens de l'Església, els d'administració sobretot del bisbat de Vic, i en particular la seva obra de pacificació de la societat. Tant pel que fa a posar pau a baralles de nobles que es disputen un territori, o be donant el consell que li demana el rei Sancho el Mayor de Navarra, com la implementació de la Treva de Déu, i més tard la Pau de Déu, una iniciativa que va seguir essent efectiva durant tota l'Edat Mitja catalana. A Niça, a una assemblea de bisbes del migdia francés, l'arquebisbe Raimbau d'Arles comunica l'any 1041 la iniciativa de l'Abat Oliba. L'assemblea la va fer seva i decretà la treva de quatre dies, un més que el concili de Vic. Era present allí l'abat Odiló de Cluny que "posà al seu servei els formidables mitjans de què disposava, i així ha pogut ésser celebrat com el pare d'una institució que devia al nostre Oliba la vera paternitat; Odiló en fou l'espandidor i el propagandista". (pàg. 170)
També m'han agradat molt els dos d'exemples de com s'impartia justícia en un diríem, l'equivalent al Tribunal Suprem d'aquella època.
Al llibre hi surten molts noms, es clar; cal fer-se potser, un esquema genealògic per seguir millor el que va explicant. De fet surten tots els noms que hi ha en aquesta entrada)
.......
(Sinopsis de La Casa del Libro: L'any 1009 esclatà guerra civil al llavors califat omeia d'Andalús. El
poder central cordovès desaparegué i fou substituït per una multitud
d'estats d'autoritats alternatives a les províncies. Havien nascut els
reis de taifes, que capitalitzen la història del segle XI andalusí fins
que els almoràvits nordafricans reunificaren novament Andalús entre la
fi de la centúria i els inicis de la següent).
(No l'he llegit, però aquest historiador ha escrit d'altres llibres de la història de Catalunya que si que he llegit i m'han agradat molt, son de lectura fàcil, de divulgació)
La història dels mateixos anys al voltant de l'any 1000 al comtat d'Urgell en dos treballs monogràfics:
"Urgell a la fi del primer mil·leni". Oliver Vergés Pons. Edicions Salòria. La Seu d'Urgell. 2015. (214 pàg).
(Després
de situar el context històric i geogràfic, ens presenta el període 980
-1010 al comtat d'Urgell, com un període en que es varen posar les
bases de la història posterior d'aquest comtat. Això va ser possible
gràcies als treballs del bisbe de la Seu, Sal.la, i al comte Ermengol I d'Urgell - germà del comte Borrell II de Barcelona-.
Cada capítol té al final un breu resum que ajuda a memoritzar fets i
personatges. Per seguir.ho òptimament, s'hauria de consultar de tant en
tant el llibre de Bolós i Hurtado per situar el que va narrant: "Atles històric de la Catalunya Carolíngia del comtat d'Urgell". Dalmau Ed. Com el presentat més endavant en aquest mateix post però el volum del comtat d'Urgell.
Arnau Mir de Tost va ser un vassall dels comtes d'Urgell Ermengol I i d'Ermengol II:
Arnau Mir de Tost va ser un vassall dels comtes d'Urgell Ermengol I i d'Ermengol II:
"Arnau Mir de Tost" Col·lecció "Episodis de la Història", de Dalmau Editors. De la mida de mig Din4.
(Llibret d'aquest període fàcil de llegir. Exposa com era la vida en aquella època, i com avançava la reconquesta al Comtat d'Urgell; en aquest període sobresurt la figura d' Arnau Mir. Pertany com els altres dos a l'extensa col·lecció:
Hi ha un article sobre Arnau Mir de Tost:
La llibreria "La Impossible" da Barcelona té la col·lecció sencera en estoc a la botiga dels "Episodis de la Història" de Dalmau Editors. (Provença cantonada Enric Granados, no tanca al migdia)
(El llibre de la seva especialitat més complert que hi ha en aquest moment)
Els comtats de Catalunya, de l' "Atles Històric de la Catalunya carolíngia", de J.Bolós i V. Hurtado. Dalmau Ed. 10 volums. (Llibre
molt aconsellat per poder seguir amb facilitat la cronologia fins l'any
1000 aprox. doncs la divisió del territori era diferent a l'actual.
Atles d'història, planos del mateix indret a diferents períodes i en funció de diferents conceptes com possessions de cada comte i cada monestir, pobles, esglésies, tipus de conreus i ús del territori, ràtzies dels alarbs i fins a on van arribar... N'hi ha 10 volums o més, un per cada comtat d'abans de l'any 1000. Planos preciosos. Una feina fantàstica de buidatge de tots els documents que s'han conservat. Un bon llibre per regalar per cert)
Atles d'història, planos del mateix indret a diferents períodes i en funció de diferents conceptes com possessions de cada comte i cada monestir, pobles, esglésies, tipus de conreus i ús del territori, ràtzies dels alarbs i fins a on van arribar... N'hi ha 10 volums o més, un per cada comtat d'abans de l'any 1000. Planos preciosos. Una feina fantàstica de buidatge de tots els documents que s'han conservat. Un bon llibre per regalar per cert)
>>> L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha preparat un projecte per reunir la documentació:
Una plataforma digital aplega per primer cop la documentació que testimonia l’origen de Catalunya fa mil anys
El projecte recorda la unió històrica amb la Catalunya Nord i permet prendre consciència del passat carolingi
L’Institut d’Estudis Catalans ha presentat CATCAR, una plataforma digital que reuneix, per primera vegada, la documentació que testimonia l’origen de Catalunya, fa mil anys. Les dues aplicacions de CATCAR faran viure a les aules i al territori el període carolingi, precedent de la construcció de l’actual Unió Europea. El projecte té com a base la documentació de la Catalunya dels segles VIII, IX i X, més de cinc mil documents conservats en arxius europeus i dels Estats Units d’Amèrica.
L'entitat ha explicat que la documentació es posa a l’abast de la ciutadania mitjançant un accés obert i una llicència Creative Commons. Aymat Catafau, de la Universitat de Perpinyà Via Domícia, ha detallat que fins ara la documentació estava en una col·lecció de 18 volums que ha editat l’IEC, d’accés reservat als especialistes, i reuneix més de cinc mil documents de dret públic i privat -testaments, vendes, donacions o permutes- de diverses biblioteques. Daniel Piñol, de la Universitat de Barcelona, ha exposat que la base de dades pot ajudar els historiadors: “Per exemple, si la base de dades indica la presència de vinyes al Pirineu, podem pensar en l’evolució del cultiu, en el sistema d’ocupació de les terres, en el consum de vi en determinades comunitats o en els intercanvis comercials”.
....el vicepresident de l’entitat i responsable de CATCAR, Jaume de Puig, ha destacat el valor del projecte perquè recorda la unió històrica amb la Catalunya del Nord fins al 1659: “Permetrà prendre consciència de la nostra remota unitat carolíngia, i farà fins i tot transitable aquesta remota unitat gràcies a uns itineraris que s’han posat a disposició d’excursionistes”.
Es poden consultar els itineraris en una aplicació per a mòbil que proposa vuit rutes a Barcelona, Vic i Roda de Ter, Girona, l’Albera, Sant Joan de les Abadesses, Gerri de la Sal i Sant Miquel de Cuixà i Elna. A més a més, s’ha presentat una aplicació didàctica que es destina a les aules: un joc per a tauletes en el qual els alumnes podran descobrir, a partir de documents de l’època, espais medievals com un ‘scriptorium’ o un castell.
......
(Mirant el que va passar a mil anys, ...ens adonem que ara, poc més enllà del 2000, la història es repeteix en un aspecte: en l'abús de posició dels bancs i multinacionals envers la persona individual, i incapacitat del sector públic per fer una política que compensi al menys en part aquest efecte. Un deixo un link que explica molt millor que jo que hem entrat en una nova etapa feudal: Hervé Falciani: "Los bancos son los nuevos señores feudales" v.2) (Cuca de Llum)
Articles relacionats:
>> Any 771, entronitzen Carlemany, creador dels comtats catalans
>> Bressol del país i tomba de Guifré
>> Llum sobre la “foscor”: l’Scriptorium de Ripoll
Entrades relacionades que trobareu a la Cuca de LLum:
>> L’any 988 Catalunya s’independitza de França. L’origen de l’Estat Català - VIBRANT
>> La noblesa feudal Article de V. Moreno Cullell, publicat als blogs de Sapiens.
>> https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/per-que-es-va-enemistar-ramon-berenguer-i-amb-ermessenda-de-carcassona_200726_102.html
Entrades relacionades que trobareu a la Cuca de LLum:
>> Com es forma una nació. Cita de Joan Francesc Mira.
>> Com l'Abad Oliba va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal cap el 1027.
Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum, per anar a l'arxiu del blog, cliqueu:
>> Història de Catalunya, de Jaume Sobrequés i Callicó
>> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa v.2
>> "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives>> Com l'Abad Oliba va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal cap el 1027.
>> Llibres: història de Catalunya entre el 1000 i 1150: unió del comtat de Provença i unió amb Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2
Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum, per anar a l'arxiu del blog, cliqueu:
He trobat dues llibreries que tenen un bon nombre dels petits llibres d' "Episodis de la Història". La "Papereria Clips" a Bellver de Cerdanya, carrer sant Antoni 28 - clipscerdanya@hotmail.com - tel: 973 511 220
L'altre és a Barcelona, a Provença 232 cantonada Enric Granados: Llibreria "La Impossible"; no tanquen al migdia - info@laimpossible.cat - tel. 932 507 193
A la "Llibreria Laie" del c. Pau Claris a Barcelona, una mica més amunt del c. Casp he trobat una molt bona secció de llibres de història de Catalunya, biografies de catalans que sobresurten... Actualitzada amb les novetats. (www.laie.es)
(El post ha rebut 2.912 visites)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada