TEDH. Foto de la seva web.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (en anglés: ECHR - The European Court of Human Rights) és un tribunal internacional amb seu a Estrasburg que s'encarrega d'aplicar la Convenció Europea de Drets Humans ratificada per 47 estats membres del Consell d'Europa (1) (De fet el Tribunal Europeu de Drets Humans és una filial del Consell d'Europa) No té res a veure amb la Unió Europea, que és una altra organització regional formada per 27 estats. La seva funció és garantir que els estats respecten els drets de la Convenció estudiant peticions individuals o dels estats que hagin esgotat les vies internes de recurs. Les seves sentències dictaminen si s'han vulnerat o no els drets humans. "El TEDH no és el Tribunal Suprem d'Europa. No deixa de ser un tribunal internacional que només té poders per determinar si s'ha vulnerat la Convenció" aclareix Zysset.
Com es gestionen els recursos?
Quan el TEDH admet d'entrada un recurs l'adjudica a un comitè o a una sala. Si es tracta d'un cas sobre el qual ja hi ha una àmplia jurisprudència anirà a parar a un comitè de tres jutges. En canvi, si es considera un cas relativament nou, l'examina una sala de set jutges, que comunica al govern en qüestió la queixa i li permet presentar observacions. Cap recurs s'envia directament a la Gran Sala formada per 17 jutges, però una sala pot redirigir el cas a aquesta màxima instància si és un afer important que afecta la interpretació del Conveni Europeu de Drets Humans o si hi ha risc d'incongruència amb una decisió prèvia del TEDH.
La Gran Sala del TEDH. Foto de la seva web.
També es pot remetre un cas a la Gran Sal a petició de qualsevol part en el termini de tres mesos des de la resolució de la sentència per part de la sala de 7 jutges, però el Tribunal només ho accepta en casos excepcionals. Tan Pillay com Zysset veuen possible que el cas dels presos acabi en mans de la Gran Sala del TEDH, tot i que no hi ha uns criteris "clars" sobre la remissió a aquesta instància. Tampoc està clar si hi haurà una vista judicial pel cas de l'1-O, ja que són infreqüents a Estrasburg. El TEDH només convoca a les parts a una audiència en un reduït nombre de casos de la Gran Sala, uns 30 a l'any. Totes les vistes són públiques i es retransmeten a la web del tribunal.
Temps de resolució
El procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre's. La duració del procediment depèn del tipus de cas i la seva complexitat. Per exemple el recurs de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l'1-O es va desestimar en dos anys des de la seva presentació. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal està intentant desencallar l'acumulació de casos que arrossegava fa uns anys. El TEDH resol per la via urgent els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l'afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara mateix.
Són sentències vinculants?
Pillay assegura que les sentències d'Estrasburg són "legalment vinculants" per als estats membre del Consell d'Europa que han ratificat la Convenció Europea dels Drets Humans, com per exemple Espanya. L'experta admet que les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea són "més fàcils" de fer complir perquè la llei de la UE està "molt més integrada" als sistemes legals dels estats. En canvi, Zysset creu que els estats tenen "més marge de maniobra" per aplicar les sentències d'Estrasburg. "El sistema del TEDH és exitós pel que fa a la implementació de les seves decisions, així que es pot esperar que Espanya apliqui la sentència, si és desfavorable", puntualitza.
(1) Consell d'Europa, què és. (Font, wikipèdia)
El Consell d'Europa és una organització internacional creada a Estrasburg pel Tractat de Londres, de 5 de maig de 1949.[1] El Consell d'Europa promou la democràcia, l'estat de dret i els drets humans,[2] així com treballa per potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d'Europa. Cal no confondre'l amb el Consell Europeu (format pels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, més el president de la Comissió Europea) ni amb el Consell de la Unió Europea (institució que pertany a la Unió Europea)[3]
El Consell d'Europa fou fundat per representants de deu estats (Bèlgica, Dinamarca, França, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega i Suècia),[4] actualment engloba 47 països (28 dels quals són membres de la Unió Europea), i té 6 estats com a observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó, Mèxic i Israel).[5] La seva seu és a Estrasburg, a la frontera entre França i Alemanya i la seva bandera és la mateixa que la de la Unió Europea. Pot ser-ne membre qualsevol estat europeu que accepti els principis de la llei i que garanteixi els drets humans fonamentals i la llibertat dels ciutadans.
El Consell d'Europa va ser la primera organització d'integració
europea, creada molt abans de la Unió Europea i anterior també a les
velles Comunitats Europees (CECA, CEE i CEEA),
amb la intenció d'afavorir les relacions pacífiques i d'amistat entre
els diferents Estats europeus, després que quasi tota Europa es trobés
en ruïnes en acabar la Segona Guerra Mundial.
La Farmacopea Europea i l'estandardització de les normes per als medicaments, des del 1996 coordenades per la Direcció Europea per a la Qualitat dels Medicaments i dels Serveis Sanitaris, n'és una missió important.
.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada