Acabo de llegir un llibre molt interessant: Els orígens del miracle econòmic català, de l’Antoni Simon i Tarrés, publicat per Dalmau Editors. En recomano la lectura. I fins al final. A més, crec que hauria de ser matèria de treball a totes les escoles. Per mitjà d’aquesta publicació es pot entendre per què durant cinc segles els catalans hem dominat l’economia de la Península i, puntualment i en sectors específics, la d’Europa. Faré un resum molt breu d’aquest llibre.(Resum penjat a tweeter en forma de fil, que hem republicat aquí):
L’element clau del miracle fou el sistema de propietat i distribució agrària després de la revolució dels remences i la Sentència Arbitral de Guadalupe del 1486. La sentència va suposar que fossin suprimits els mals usos i que qui treballava la terra en tingués l’usdefruit o la propietat. I això només es va esdevenir a Catalunya. Aleshores, la institució de la masia va agafar un paper fonamental perquè s’havia convertit en una entitat independent i no subsidiària per a conrear els camps. La masia ja no depenia de cap altre poder: ni dels senyors ni de l’església. Serà, per tant, l’element transformador per antonomàsia. Després de la Sentència, aquesta unitat de producció va organitzar el treball a partir d’una base familiar en la qual es va potenciar la diversitat productiva. S’hi va combinar l’agricultura i la ramaderia i es va potenciar la pluriactivitat en general. Així, molts masos es dedicaran, a banda del cultiu dels camps, a manufactures diverses, com són ara els destil·lats, les filatures, el glaç, el carbó, el vidre i el ferro.
D’altra banda, des del 1550 fins al 1640 Barcelona descentralitza la seva indústria i l’estén per tota la corona metropolitana, de manera que l’activitat industrial arriba a Mataró, Ripoll, Igualada, Vilanova, Girona, Lleida, Reus o Sant Feliu de Guíxols. Veiem, doncs, que el territori català queda articulat econòmicament i, a més a més, s’urbanitza en funció de la gran metròpoli barcelonina. Cada vila s’especialitza en un tipus d’indústria i l’esperit emprenedor i capitalista, que ja provenia de la tradició baixmedieval, millora el nivell de renda i les fortunes de pagesos i menestrals.
A final del segle XVII, la fabricació de destil·lats o aiguardent, que s’havia consolidat durant el segle XVI, va ser clau per a l’equilibri de la balança comercial i va suposar l’inici de la fase d’industrialització generalitzada. Una història d’èxit.
D’altra banda, també al segle XVIII havien estat creades grans manufactures de caràcter estatal, és a dir, aixecades pels borbons. Però no van ser viables econòmicament, de manera que no van engegar cap procés industrialitzador a casa nostra ―a diferència de l’estructura familiar catalana, que sí que va tenir, com hem dit, un gran èxit en aquest àmbit―: «En realitat, la mala política industrial dels borbons a Catalunya va ser la cosa més positiva que aportà l’absolutisme borbònic al nostre procés industrialitzador» (J. Fontana).
Però tornem a la industrialització del segle XVIII. Com hem llegit més amunt, els canvis tecnològics també van ser clau en la industrialització de Catalunya. Alguns exemples més. La millora que el químic francès J. E. Adam va introduir en la destil·lació d’aiguardents a finals del segle XVIII, de seguida la van adaptar artesans catalans. En efecte, el 1807 hi havia en funcionament a Barcelona una fàbrica de baròmetres, termòmetres, aeròmetres i pesadors de licors ―ginys clau per a la industria d’aiguardent―. Estava supervisada per l’escola de Quimica i Mecànica de la Junta de Comerç.
I és que un altre factor clau va ser l’associacionisme empresarial. Dels gremis i confraries medievals ―i no oblidem els Consolats del Mar, sobretot el de Barcelona, que va durar fins a la derrota del 1714― es passa al segle XVII amb la tecnificació a les associacions cotoneres o bé a la Junta de Comerç ―l’associació hereva del citat Consolat de Mar i predecessora de la Cambra de Comerç actual―, que tindrà un paper fonamental en la creació d’escoles tècniques.
Us recomano la lectura del llibre. Hi ha molt més cosa a comentar, però crec que aquest resum descriu bé d'on prove l'èxit de la nostra economia, amb més de 5 segles d'història de dur treball. Ningú no ens ha regalat res i, a sobre, l'Estat ha anat sovint a la contra, com ara.
Acabo: ara som en plena 4a revolució industrial, la de la societat del coneixement, i tenim un Estat a la contra de nou, i estem perdent el tarannà emprenedor; a les empreses familiars cada cop els costa més subsistir i tenim uns partits polítics d'esquerres "contraris" a l'empresa.
Mala peça al teler, cal un Estat amb urgència i recuperar el tarannà emprenedor adaptat al segle XXI com ho vam fer en els darrers 5 segles. Com més intervé l'Estat, menys catalans som i més complicat tot plegat.
https://twitter.com/jcanadellb/status/1477375908621303809?t=nPwwKE_LZlFcCtWVuMwakw&s=08
PER A SABER-NE MÉS:
Tal i com es veu per les 6 edicions en dos mesos, és un llibre molt notable pels coneixements històrics i diplomàtics de l'autor. Desvetlla conceptes i dades amagades pel servei d'intoxicació intel·lectual de l'estat espanyol. Demostra l'existència abans del 1714, d'un estat català reconegut com a tal per les altres nacions. Mostra com la geografia condiciona el temperament de les nacions, i exposa el de Castella i el de Catalunya.
Concluiex que <...Castella s'ha apropiat d'Espanya i de l'espanyolitat...>
A mí hem va deixar en estat de shock la història de "la viabilitat econòmica d'Espanya" (pàg.192 a 222). De Felip II a la crisi actual hi ha hagut una VINTENA DE FALLIDES DEL DEUTE D'ESTAT ESPANYOL. Això m'ha donat el nervi que explica la Història d'Espanya, i que ha estat degudadament silenciada per "l'oligarquia de l'altiplà", una expressió diplomàtica de l'autor. No us el deixeu perdre.
>> El Llibre del Sindicat Remença (1448), entra a formar part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. Bibliografia sobre remences. v.8 - (ressenyes d'uns 16 llibres: sobre la vida dels pagesos a la l'Edat Mitja, i d'específics sobre el conflicte remensa. Aquesta entrada és de les més visitades del blog).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada