12 de març del 2010

L'obra de Gaudí en perill, per Josep Pérez

Si l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet aixequés el cap, no entendria que 125 anys després d’iniciar-se les obres del Temple de la Sagrada Família, el seus propis conciutadans, projectessin el túnel del TGV arran dels seus fonaments, posant en perill una de les obres arquitectòniques més admirades del món.
Resulta incomprensible aquesta decisió que no és tècnica, sinó política, que s’ha de qualificar com a mínim de forassenyada i temerària i que presenta una important càrrega d’obstinació i prepotència. La lògica i la cohèrencia assenyalen al menys tres alternatives vàlides: el Litoral, el carrer Aragó i el Vallès que sembla que és la solució més adequada i la que suposa menys cost econòmic i social, i que preserva el patrimoni arquitèctonic de l’Eixample de Barcelona. Veus d’experts assenyalen que el pas pel Vallès acabarà sent una realitat, potser d’aquí un temps, doncs al final la sensatesa i l'eficiència s’imposaran.
Els responsables d’aquesta decisió tenen noms i cognoms i són el signants del Consorci d’Alta Velocitat de Barcelona: govern català (Montilla i Nadal), govern espanyol (Zapatero i Magdalena Alvarez), ajuntament de Barcelona (Hereu). Aquesta iniciativa ha estat rebutjada pels ciutadans, com ho indiquen les enquestes realitzades i els milers de signatures recollides per la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya. Els legítims representants del poble també s'hi han oposat. A l’ajuntament de Barcelona fou desaprovat l’actual projecte, al plenari del 20 de juliol de 2007 en una moció, repetida dues vegades més al llarg de l’any amb igual resultat desaprovatori. El que és també escandalós i decebedor és que el propi Parlament de Catalunya, en una moció aprovada el 17 de febrer de 2008 per 84 vots a favor i 49 en contra, va instar de manera formal al govern espanyol a reestudiar aquest traçat i contemplar totes les alternatives possibles per a triar la més convenient. El Sr. Montilla, interpel·lat posteriorment per a conèixer la seva valoració, va respondre als parlamentaris, de forma succinta i apàtica, que ja havia traslladat al govern espanyol aquesta resolució. El resultat ha estat nul i les administracions han tirat endavant el seu projecte sense fer cas a ningú. Tot plegat resulta un trist i poc estimulant exemple que qüestiona l’actitud poc democràtica i ètica dels responsables implicats.
En l’àmbit internacional s’han produït reaccions d’estupefacció i indignació per part de personalitats de la cultura i l’arquitectura. Els diaris més prestigiosos s’han fet ressò: The Guardian, Le Monde, The New York Times, Neue Zürcher Zeitung i un llarg nombre de rotatius. De tots ells citarem només el comentari del professor J.Mark Schuster del Massachusetts Institute of Technology (MIT) recollit en el Internacional Herald Tribune : “...posar en perill de manera conscient un Patrimoni de la Humanitat com aquest, és un acte de vandalisme irreflexiu”. Recentment la cadena de TV alemanya (ARD–Das Este) ha presentat un reportatge entitulat “Un túnel contra el Temple” on el presentador diu: “És un escenari terrorífic que podria fer-se realitat. El símbol més important i emblemàtic de Barcelona, el temple de La Sagrada Família, pot desplomar-se“. Aquesta allau de sorpresa i indignació registrada a tot el món no ha tingut reflex en el nostres mitjans de comunicació, que han rebut “amigables suggerències” per passar de puntetes sobre aquest tema a fi d'evitar-se complicacions. Així mateix coneixem que determinats professionals en actiu, en el camp de l’enginyeria, l’arquitectura i l’urbanisme que han qüestionat aquest projecte, han estat subtilment silenciats.















                                                 

En la reunió de la Unesco feta a Sevilla el darrer mes de juny un del temes abordats fou la possible afectació de la façana del Naixement, carrer Marina, que és la part finalitzada i declarada Patrimoni de la Humanitat. El representant del govern espanyol va dir falsament que el túnel estaria situat a 61 mts i no suposaria cap perill quan la distància real prevista és de 33 mts. Però el punt més perillós correspon al carrer Mallorca, façana de la Glòria, on el túnel estarà només a 75 cms dels fonaments. Recentment l’organització “World Monuments Fund”, en la seva reunió a Nova York, ha incorporat la gran obra de Gaudí a la llista mundial de monuments en perill. 
Avui s’està encara pendent de la resolució de la Audiencia Nacional, que potser es produirà quan la situació sigui irreversible. A alguns personatges ja els comença a tremolar les cames davant la possible arribada del Sant Pare, durant la Mercè d’enguany, per inaugurar el Temple i que vegi directament la “gran” obra pública del túnel. Alguna veu malintencionada ha dit que el perill el pot experimentar el “pobre” túnel, que es pot malmetre, degut al pes immens dels milers de tones d’aquest edifici que tindrà 170 mts d’alçada.

La ministra Magdalena Alvarez, observant el moviment de protesta ciutadà, fa un parell d’anys, va plantejar als Srs. Montilla i Hereu l’opció de modificar el traçat i fer-lo pel Vallès. Aquesta proposta no fou acceptada tot indicant que aquesta alternativa no figurava en l'agenda. 
En una situació sobirana, òbviament les decisions serien únicament del govern català, i dubtem que aquest projecte que posa en perill una part cabdal del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s’hagués ni tan sols plantejat. Tampoc el nostre govern ja no podria utilitzar, com ara, la coartada de les decisions de Madrid, doncs s’hauria d’actuar amb l'ètica i la fidelitat al país, indispensables i exigibles als governants d’un estat europeu, plenament democràtic i just.
publicat al  BUTLLETÍ NÚMERO 02  15 DE FEBRER 2010   de  Sobirania i Justícia