ALTRES ARTICLES SOBRE GAUDÍ I EL CATALÀ:
(Aquest post ha rebut 31 visites)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris repressió al català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris repressió al català. Mostrar tots els missatges
12 de setembre del 2026
Profanar Gaudí, a Reus. Amb IA el fan parlar castellà, cosa que no va fer ni davant la policia la Diada de l'11setembre 1924.
A Reus han creat una versió de Gaudí feta
amb intel·ligència artificial que raona en la llengua que ell es va
negar a usar fins i tot davant l'autoritat armada. I li han fet dir
coses en castellà per la televisió pública catalana. L'operació és tan
descarada que mereix tota la indignació feta pública aquestes darreres
hores. I més
|
|
Hi ha una escena que Oscar Wilde no va arribar a veure, i que potser hauria descrit millor que ningú: la d’ell mateix convertit en una estàtua al cor de Londres, celebrat per la mateixa institució, el govern britànic, que el va condemnar a la presó i, en definitiva, el va destruir fins a la mort. Wilde, el pària que va morir a París arruïnat i abandonat pel fet de ser homosexual, ara és usat com a símbol oficial de la diversitat britànica i de l’excel·lència del seu govern. Del govern que el va perseguir en vida, el va perdonar pòstumament, el 2017, i d’aleshores ençà se n’ha apropiat la memòria, la memòria d’un home que va morir, precisament, fugint d’ells. Dissortadament, quan et mors passa això: que els altres fan de tu allò que volen. I no tan sols això. Poden fer-te dir allò que no vas dir mai, defensar allò que no vas defensar mai, o fins i tot convertir-te en símbol d’allò que vas combatre. I no hi pots fer res. Ets mort. I els vius sempre tenen raó perquè són els únics que poden parlar, perquè se’t poden apropiar i et poden modelar segons les seues necessitats per fer-ne allò que els interesse a ells. Antoni Gaudí va anar a la presó la Diada del 1924 per haver-se negat a parlar en castellà amb la policia. Va mantenir el català amb una fermesa exemplar davant els agents que l’increpaven. No va parlar mai la llengua dels espanyols. Era un home d’una coherència absoluta en aquest aspecte, d’una fermesa que avui ens hauria de fer de guia. I ara resulta que, cent anys després de la seua mort, l’Ajuntament de Reus i la Reial Federació Espanyola de Patinatge el fan parlar en castellà en un acte oficial destinat en teoria a commemorar-lo. I això no és, no pot ser, un error. No és cap descuit. És una decisió conscient, justificada amb aquell cinisme administratiu que ho fa tot encara més obscè: la resposta a la santa indignació que ha despertat aquesta barbaritat ha estat dir que era necessari fer-ho així pels participants “de fora de Catalunya”, per la “difusió nacional i internacional”. El fet és que a Reus han creat una versió de Gaudí feta amb intel·ligència artificial que raona en la llengua que ell es va negar a usar fins i tot davant l’autoritat armada. I li han fet dir coses en castellà per la televisió pública catalana. L’operació és tan descarada que mereix tota la indignació feta pública aquestes darreres hores. I més. Però, de tot plegat, el fet més trist no és tant el falsejament històric –que ja n’estem ben farts, de falsejament– com la facilitat amb què s’ha fet; com la naturalitat i la barra que posen a l’hora de fer-lo. Perquè hi ha hagut un consens implícit entre tots els responsables d’aquesta profanació. El PSC, ERC, la Diputació de Tarragona, TV3, la federació espanyola de patinatge: tothom ha estat d’acord que Gaudí havia de parlar castellà perquè calia “obrir-se” a un públic més ampli. Ningú no va dir que no. Ningú no va pensar que potser –només potser– fer parlar en castellà un home que va anar a la presó perquè no ho va voler fer era un abús intolerable. Simplement ningú no va alçar la veu abans que ho fessen els espectadors i quan tot el peix ja era venut. Hi ha una cosa que els poders han après molt bé: que la victòria definitiva sobre un enemic no és solament matar-lo, sinó convertir-lo, utilitzant-lo, en un dels teus. Especialment quan ja és mort, perquè aleshores no pot protestar. A un mort li pots ficar al cap –si tens prou barra i manca d’escrúpols– les idees que et convinguen, fer-lo parlar en la llengua que t’interesse i presentar-lo com a exemple de tot allò que tu representes, encara que en vida fos el teu pitjor enemic. Els morts són dòcils, manejables, útils. Són la millor propaganda imaginable, perquè ja no poden desmentir-te, perquè ja no poden acusar-te, perquè ja no poden defensar-se.
MES INFO SOBRE LA NEGATIVA DE GAUDÍ A PARLAR CASTELLÀ: >>> (audio d'un programa de ràdio, un minut i mig) http://www.cucadellum.org/2026/01/enric-calpena-historiador-i-periodista.html
(Entrada amb 74 visites) |
2 de juny del 2026
"La cançó de l'arquitecte empresonat" (Antoni Gaudí), per Miquel Pujadó
Després d'acabar l'escriptura, composició i enregistrament de les 15 cançons del nou àlbum, CICATRIUS I NAUFRAGIS, no vull escriure noves cançons durant un temps, per tal de recarregar les bateries.
Tot i així, l'Enric Colomer m'ha demanat una cançó (lletra i música) sobre Gaudí, per a la coral d'Ona Llibres, i no m'he pogut ni volgut negar. Penso que val la pena que us en faci conèixer el text...
#AntoniGaudi
L’ARQUITECTE EMPRESONAT (Miquel Pujadó)
Quan ens neguem a obeir,
el poder fem trontollar,
com va fer Antoni Gaudí,
com va fer Antoni Gaudí,
mantenint el català.
Va ser un onze de setembre i eren temps de Dictadura,
eren temps del Directori, ja fa un xic més de cent anys.
Miguel Primo de Rivera ens reprimia amb mà dura,
p’rò la llengua resistia malgrat els mals averanys.
No hi havia a Casanova ni al Fossar de les Moreres
rams de flors ni altres ofrenes, ni banderes ni cançons.
p’rò a Sant Just, la vella església, una missa recordava
els qui el mil set-cents catorze van caure contra els borbons.
Quan ens neguem a obeir…
En Gaudí, el gran arquitecte, el va aturar un policia,
en voler anar a aquella missa amb en Valls, una amistat.
Davant la seva insistència, el van dur a Comissaria,
imputat amb falsos càrrecs d’insults a l’autoritat.
Allà van voler obligar-lo, entre injúries i amenaces,
a fer servir el castellà uns uniformats sorruts
p’rò Gaudí, impertorbable, no acceptava les mordasses
i entre reixes van ficar-lo, amb dos altres detinguts.
Quan ens neguem a obeir…
Després de pagar una multa per ell i un altre dels presos,
sortí amb la testa ben alta, així com havia entrat,
mantenint la seva llengua, deixant emprenyats i encesos
aquells qui no van poder-li esberlar la dignitat.
En un segle, no pas gaire ha canviat la policia
d’un Estat hostil que sempre ens intenta assimilar.
Com Gaudí, cal ser tenaços, conscients dia rere dia
que només serem nosaltres si vivim en català.
Quan ens neguem a obeir…
23 de maig del 2026
Castigos a los niños que hablaban gallego. La lucha del gobierno de Madrid contra la lengua y la identidad gallega desde el s.XVIIl.
(El mismo patrón represivo contra la lengua en los niños lo encontramos en Valencia, Catalunya (reiteradas órdenes desde Madrid, porque no se cumplían, para que el catecismo y los sermones fueran en castellano), Baleares (castigos de quedarse 1 hora extra en la escuela por hablar mallorquín, lo mismo en Catalunya Nord, y Catalunya Nord (por parte del gobierno francés en este caso). Teneis ejemplos en esta blog. Cuca de Llum)
(El link es el de un reel presentando el libro, 1 min.)
>>> https://youtube.com/shorts/exil43OVqFU?is=AhEUC7tDwkK6G8ag
1 de maig del 2026
L'història de Pedrolo, combatent pels Països Catalans. Els seus llibres eren censurats pel franquisme, és clar.
La independència no és opcional.
Escribía per incomodar.
16 de març del 2026
Tres batlles defensors de la llengua catalana són reelegits a la Catalunya Nord
Tres batlles defensors de la llengua catalana són reelegits a la Catalunya Nord
6 de març del 2026
El català és una llengua d’història i amb història. La 4a traducció de la Bíblia fou en català, i es va imprimir a València
El català és una llengua d’història.
També les seves produccions, inclosos els seus best-sellers, com la Bíblia. Sí, la Bíblia en llengua catalana va ser la quarta llengua en què s’imprimí el llibre sagrat del cristianisme. La primera fou la Vulgata llatina, impresa per Johannes Gutenberg (l’inventor de la impremta) en 1455, a Magúncia. La segona, la traducció a l’alemany impresa per Johannes Mentelin, a Estrasburg en 1466. La tercera, la versió toscana (italià) realitzada per Nicolò Malermi, impresa a Venècia per Vindelino da Spira en 1471. I la quarta, la catalana de Bonifaci Ferrer, impresa a València, per Alfonso Fernández de Córdoba i Lambert Palmart, en 1478.
Els volums de la Bíblia (en català) de Bonifaci Ferrer, foren confiscats per la Inquisició espanyola i cremats. Res d’estrany, oi? De sis-cents exemplars impresos només se'n conserva un full (imatge).
Conclusió: Si el 1478, tenim la Bíblia escrita en català, això vol dir que feia molts anys que el català era llengua de comunicació, d’acord?
Font: Article de David Garrido en el setmanari El Temps.
4 de març del 2026
13 de gener del 2026
Enric Calpena, historiador i periodista: "Gaudí és va negar a parlar en castellà. Gaudí consta com col.laborador del diccionari Alcover"
Des que Gaudí va ser conscient de la seva válua, o sigui abans d'acabar la carrera, és va negar a parlar espanyol: no ho va fer a la visita d'Unamuno a la Sagrada Família, ni a la d'Alfons XIII amb Maura president de 'gobierno'.
SENTIU L'AUDIO DEL PROGRAMA DE RÀDIO (audio 1min30''):
>>> https://www.facebook.com/share/r/1BqjxUCTtr/
MÉS INFO SOBRE LA NEGATIVA DE GAUDÍ A PARLAR CASTELLÀ:
Gaudí i l’ús del català en públic i a la visita d’Alfons XIII a la Sagrada Família.
Park Güell, peix amb quatre barres
El pare Palau, en aquells temps en que es consagrava a l’estudi dels problemes socials, va organitzar una setmana social. Un dels invitats fou en Gaudí; però era obligatori l’ús d’una llengua que no era la que solia parlar el gran arquitecte. Aquest va adreçar una lletra molt breu al pare Palau, en la qual li deia:
- En Gaudí o parla en la llengua que ell té per costum parlar, o no parla.
I el pare Palau li contestà:
- Si jo tingués autoritat damunt de Vós, us obligaria a parlar en la llengua que parlaran els altres oradors.
I en Gaudí li fa aquesta rèplica:
- Si tinguéssiu autoritat damunt meu i féssiu el que dieu, contra la meva voluntat, obraríeu com un tirà.
El pare Palau, va deixar d’insistir perquè va comprendre que era endebades.
El llenguatge fou més 'viu', però ens abstenim, per ara, de reproduir-lo.
En una de les visites que el rei Alfons XIII va fer a Barcelona, va voler visitar les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, per les quals sentia una gran admiració.
En Gaudí es va oferir a explicar al rei el simbolisme del seu temple; i començà dient:
- Senyor Rei, us vaig a explicar la significació de tot això que a primera vista sembla una mica confús.
Va estar una llarga estona parlant, amb tanta naturalitat, com si parlés a un company de professió.
En Primo de Ribera mirava el bisbe (era el doctor Reig) i aquest romania impassible. Un cop acabat de parlar en Gaudí, el rei li va dir:
- Muy interesante, muy bonito.
I en Gaudí va respondre sense cap mica d’afecció:
- Encara, Senyor, us hauria agradat més si haguéssiu pogut entendre el que us he dit.
Es va produir un gran silenci, perquè ningú sabia què dir.
Joaquim Civera i Sornami. periodista del diari El Matí, (mort el 1967.) Publicat a 'Criterion' Barcelona. Ed. Franciscana 1964.
(Aquesta entrada ha tingut 374 visites)
__
L'11 de setembre de 1924 detenen Gaudí a l'entrada de l'església de St.Just i Pastor, per parlar català amb la policia
1924- Antoni Gaudí és detingut durant la Diada de l'Onze de Setembre per parlar en català a un policia
Antoni Gaudí és detingut durant la Diada de l'Onze de Setembre per parlar en català a un policia
L'Onze de Setembre de 1924 Antoni Gaudí és detingut per parlar en català a un policia. Els actes de la Diada (ofrena floral a Rafael Casanova i actes del Fossar de les Moreres) estaven prohibits però es feia una missa en record als morts del 1714 a l’església dels Sant Just i Pastor.
Aquesta esglèsia era un símbol de la resistència catalana des de la victòria de la Batalla de Montjuïc de 1641 (Guerra dels Segadors). El dia de la victòria (26 de gener de 1641), festivitat de Sant Policarp d'Esmirna, va fer que s'atribuís a aquest sant, de poca devoció a la ciutat fins llavors, la intervenció per facilitar-la. Es va dir que s'havia aparegut sobre la Porta de Santa Madrona per encoratjar els soldats. Per commemorar aquest ajut diví, la ciutat li dedicà una imatge a l'església dels Sants Just i Pastor.
Tot seguit reproduïm la crònica de la detenció d'Antoni Gaudí publicada a la revista Serra d'or el setembre de l'any 1987:
"A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar a entrar a l’església de Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà:
—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a missa.
—No se puede pasar. Si quiere ir a misa, puede ir a otra iglesia.
—És que jo vull anar a missa a aquesta de Sant Just.
—Pues por esta puerta no se puede pasar. Pruebe por la otra puerta.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:
—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a missa.
—No se puede pasar.
—Doncs jo passaré.
—¡Vd. no pasará! —i l’agafa pel braç.
—Per què m’agafa pel braç, vostè?
—Siga Vd.
El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la presentació dels detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, a la qual cosa el Sr. Gaudí diu:
—Mentida, jo no he insultat ningú.
—Cállese Vd.
—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.
—Cállese Vd. y siéntese.
Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.
—¿Cómo se Ilama Vd.?
—Antoni Gaudí.
—¿Qué edad tiene Vd.?
—71 anys.
—¿Qué profesión?
—Arquitecte.
—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago. però no a deixar de parlar la meva llengua.
—¿Cómo se llamaba su padre?
—Francesc Gaudí.
—¿Qué es eso de Francesc? Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:
—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...
—Si Vd. no fuese viejo...
—No m’insultin, que no hi tenen dret.
En aquest moment arriba una senyora tota atribolada i, dirigint-se de dret al Sr. Gaudí, li diu:
—Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?
—¿Quién le ha dado permiso para entrar?
—A la porta he demanat permís i me l’han donat.
—Siéntese Vd. —la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant- lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:
—Señores: sería muy triste que la señora también tuviera que perder toda la mañana aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.
El policia que dictava va fer:
—¡Que se vaya!
El Sr. Valls va afegir:
—Y ahora permítanme que les diga que no comprendo como se molesta de esta manera a personas honradas...
Un policia:
—Cállese Vd. Si no fuese Vd. tan viejo, le rompería la cara.
El Sr. Valls:
—Aquí no tendría ninguna gracia. En la calle mano a mano ya sería otra cosa.
—Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorzat! Vol que li porti un vas de llet?
—¿Quién le ha dado permiso para entrar?
—A la porta he demanat permís i me l’han donat.
—Siéntese Vd. —la senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins a aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmerçat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant- lo. El Sr. Valls es cansa i alçant-se diu:
—Señores: sería muy triste que la señora también tuviera que perder toda la mañana aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí.
El policia que dictava va fer:
—¡Que se vaya!
El Sr. Valls va afegir:
—Y ahora permítanme que les diga que no comprendo como se molesta de esta manera a personas honradas...
Un policia:
—Cállese Vd. Si no fuese Vd. tan viejo, le rompería la cara.
El Sr. Valls:
—Aquí no tendría ninguna gracia. En la calle mano a mano ya sería otra cosa.
Tothom calla. Segueixen escrivint al dictat i els dos policies que ni escriuen ni dicten comencen a passejar-se per davant dels detinguts, fent-ne burla amb gestos, com volentlos dir: ja veurem com en sortireu de tot això. Torna a entrar la senyora, portant una ampolla de llet, una copa, un panet de Viena i una cullera, tot embolicat en un tovalló. El Sr. Gaudí, remerciant-li l’atenció, esmorza. En acabar, la senyora recull els trastos i torna a sortir, despedint-se del Sr. Gaudí. Entra un oficial de policia. Parla amb els quatre que feien la indagatòria i torna a sortir. Al cap d’un moment, aquests fiquen els papers que han escrit dintre d’un sobre i criden un policia:
—Acompañe a estos señores a la Delegación de la Lonja.
Surten. A la porta de la Delegació de la plaça del Regomir, entrega el plec i els detinguts a una parella de policia i aquesta els porta a la Llotja. En arribar a la Llotja, els policies entreguen el plec i els detinguts. Obren el plec, el llegeixen i tornen a preguntar al Sr. Gaudí per les generals de la Llei. En arribar a la professió i contestar «arquitecte», es repeteix l’escena de la plaça del Regomir, gairebé amb les mateixes paraules. El Sr. Valls diu, en castellà:
—El Sr. Gaudí está en su perfecto derecho hablando en catalán.
El «Jefe» de policia:
—¿Ve Vd., Sr. Gaudí, como su compañero habla el castellano?
El Sr. Gaudí:
—Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua.
El policia, dirigint-se al Sr. Valls:
—Y a Vd., ¿por qué lo han traído?
—Yo acompaño al Sr. Gaudí.
—¡Pues ya está aquí de más! ¡Váyase Vd.!
—Yo quiero acompañar al Sr. Gaudí. El Sr.Gaudí no ha hecho nada que no haya hecho yo. Y si a él le prenden, también hay que prenderme a mi.
—¡Guardia! ¡Saque Vd. a este señor! El Sr. Valls, sense saber com, es troba al mig del carrer, a empentes i batzegades. Va esperarse una bella estona per veure si podia enterar-se de com acabava allò, però de seguida cregué que el millor era anar a la Sagrada Família a donar avís del que passava. L’endemà, el Sr. Valls féu per trobar-se amb el Sr. Gaudí i li preguntà què li havia passat després que els separaren. El Sr. Gaudí li digué:
—Em van escorcollar, trobant-me un sant Crist, uns rosaris i un llibre d’anar a missa, que em varen tornar. Després em conduïren per uns corredors de la Delegació i obrint i tancant tres reixats de ferro, em van deixar en un calabosso molt fosc. No vaig distingir res més que un banc, del qual en acostar-m’hi se n’alçaren dos h omes, als quals vaig dir:
—Mirin, senyors: m’han detingut en el moment que tractava d’anar a missa. Les meves armes són aquestes: el sant Crist, els rosaris i el llibre. Permetin-me que faci les meves oracions i després estaré per vostès.
Després de resar un xic, vaig preguntar a un dels detinguts:
—Per què hi és vostè, aquí?
—Fa sis mesos que sóc a la «Modelo» i m’han dut avui aquí on em donaran els papers necessaris per a quedar en llibertat.
—I vostè?
—Perquè venia fruita pel carrer. Després de prendre’m la fruita m’han posat cinc duros de multa, i no tenint-los per pagar m’han dut aquí.
Entra un policia: porta uns papers que entrega a un dels detinguts i el posa en llibertat. En havent sortit aquest, el policia diu al Sr. Gaudí que li ha estat imposada una multa de cinquanta pessetes i que, si les paga, el posaran immediatament en llibertat.
El Sr. Gaudí diu que no les porta. El policia fa:
—Doncs s’haurà de quedar!
Surt i tanca. El Sr. Gaudí començà a pensar a quin amic, proper a la Delegació, podria escriure, demanant-li les cinquanta pessetes, i es decidí per escriure al Sr. Rector de la Mercè. Demanà al policia que es passejava per defora del reixat, paper, tinter i ploma per a escriure. Escriu al Sr. Rector de la Mercè, demanant-li setanta -cinc pessetes: 50 per a pagar la seva multa i les altres 25 per a pagar la del pres que estava amb ell.
Demana al policia si podrien fer-li la mercè de donar curs a la carta, a la qual cosa aquest accedí. Molt aviat comparegué el Sr. Rector, i en cerciorar-se que efectivament el Sr. Gaudí es trobava pres i que era ell qui li havia escrit, li donà les setanta-cinc pessetes, amb les quals pagà la seva multa i la de l’altre pres. Al cap de poca estona sortiren en llibertat, juntament amb el Sr. Rector. Al carrer, el pres —que era castellà— li va demanar plorant al Sr. Gaudí el nom i l’adreça, per a tornar-li les vint-i-cinc pessetes així que pogués. I el Sr. Gaudí li digué:
—La caritat no es torna. Si un dia us trobeu com jo avui, en el cas de poder fer un acte de caritat, feu-lo pensant en les 25 pessetes que em voldríeu tornar. Així acaba aquesta relació dels fets."
El 7 de juny de 1926 Gaudí fou atropellat per un tramvia vora la plaça de Tetuan. Traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, va morir al cap de dos dies sense haver recuperat el coneixement. Com que anava vestit molt senzillament i no portava documentació, no es va saber qui era fins poc abans del seu traspàs."
Crexell, Joan. Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924. Serra d'or (1987, setembre), 335, pàg. 17-19.
Antoni Gaudí ja havia estat breument detingut per la policia durant els Jocs Florals de l'any 1920 després d'un discurs patriótic d'Àngel Guimerà que provocà que una part del públic assistent (entre ells Gaudí) a l'acte realitzat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona cantés Els Segadors.
12 de gener del 2026
Les pressions per deixar el catalá...., volen submissió
....les llengues no moren per raons llingüístiques, moren perquè deixen de parlar-les, ...el joves reben missatges negatius, moltes pressions, i "mira, no ens compliquem la vida i no parlem català", ...volen súbdits, volen submissió....
15 de setembre del 2025
El TSJC anul·la bona part del decret de règim lingüístic educatiu que blindava el català com a llengua vehicular
Els sindicats educatius consideren la sentència com un “atac” i insten el Govern a recórrer-la i adoptar mesures per protegir la llengua
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). El tribunal declara nuls de ple dret els articles, o parts d’ells, que, entre altres coses fixaven el català i l’aranès a la Val d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència es pot recórrer.
També s’ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d’acolliment de l’alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. De la mateixa manera, s’anul·la l’obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d’activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.
Entre els articles anul·lats també n’hi ha que estableixen la garantia de la “presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l’alumnat en finalitzar l’etapa educativa obligatòria”, seguint els projectes educatius i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o l’aranès en el cas dels alumnes sords.
El decret parcialment anul·lat s’empara en la llei del 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d’immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.
El TSJC ja va suspendre cautelarment l’estiu de l’any passat el decret, com demanava l’ 'Asamblea por una Escuela Bilingüe' (AEB), tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avançava que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”. D’aquesta forma, continua, “s’intensifica el model únic immersiu d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”.
Recordava el TSJC que aquest decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix tribunal que declarava l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir la utilització vehicular normal del català i el castellà en el sistema educatiu català en percentatges que no poden ser inferiors al 25%.
De fet, part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC al Tribunal Constitucional per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El TSJC considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, “sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats”.
En l’actual sentència, els magistrats utilitzen nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del mateix TSJC sobre la matèria, recordant que ja anteriorment s’havia establert que les dues llengües han d’estar en “equilibri”. “L’absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d’ensenyament, a diferència de l’aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l’alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix”, afirma la sentència. “Tampoc sembla que hi hagi previst cap mesura per garantir que els centres educatius facin el necessari per compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües oficials”, afegeix.
Així mateix, diu que “la declaració de normalitat d’una llengua no pot comportar la primacia sobre una altra en el territori de Catalunya, ja que la declaració d’ús normal no implica ni exclusió ni preferència sobre les altres llengües oficials”. “El sistema de conjunció lingüística exigeix un equilibri real i efectiu entre les llengües cooficials que garanteixi el dret de tot l’alumnat a adquirir una competència plena i equivalent en ambdues llengües oficials en acabar l’ensenyança obligatòria”. “Els apartats analitzats no estableixen una presència raonable del castellà en l’ensenyament, sinó que determinen una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana”, afirmen.
El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d’alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l’administració (com l’ús del català en la projecció externa dels centres, la retolació, la llengua en els processos selectius o l’acreditació lingüística del personal no docent), en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l’educació.
La Intersindical i USTEC insten el Govern a recórrer la sentència
La Intersindical denuncia que la sentència del TSJC “suposa un nou atac al català i als drets lingüístics del nostre poble”. El sindicat defensa que el català és una llengua minoritzada que necessita protecció i que l’escola és una eina de cohesió social. Reclamen que el castellà està garantit pel context social i mediàtic, mentre que el català “només es pot transmetre i consolidar amb un compromís ferm des de les institucions”, denuncien.
En la mateixa línia, USTEC-STEs denuncia que la resolució elimina disposicions que garantien el català i l’aranès com a llengües vehiculars, habituals i d’aprenentatge en tots els àmbits de l’activitat docent i administrativa dels centres educatius, pel que considera la sentència com un atac contra la immersió lingüística, “pilar fonamental per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”, defensen.
Ambdós sindicats exigeixen al Govern de la Generalitat que recorri la sentència i que adopti mesures per blindar el català com a llengua vehicular en l’educació. A més, fan una crida a la comunitat educativa, famílies i el conjunt de la ciutadania a mobilitzar-se per defensar la llengua catalana. “Ni un pas enrere. El català és i ha de continuar sent la llengua de cohesió social i nacional del nostre país”, reclama La Intersindical a un comunicat. “L’escola catalana és fruit d’un ampli consens social i polític i és una eina fonamental per a la cohesió i la igualtat d’oportunitats. No permetrem que cap tribunal polititzat desmunti dècades de treball col·lectiu”, remarca USTEC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)