Avui dilluns 3 nov. 2025, dues notícies: dimisió de Carlos Mazón. I l'inici del judici al Fiscal General de l'Estat, sr. Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem.

Avui 03.11.2025, per fi cau Mazón. La gent es concentra a la plaça de la Mare de Déu a València ciutat, per celebrar-ho.

 

 

Amb el judici al fiscal general, Espanya no demostra autoexigència com a Estat, sinó la instrumentalització política dels tribunals, que Catalunya ha tastat a bastament"

 

El Món - Silvia Barroso - 31.11.2025

Dilluns gloriós en la política espanyola. Perquè la dimissió de Carlos Mazón, que hauria de ser política valenciana, és sobretot política espanyola. I l’ha anunciat mitja hora abans que comencés el judici contra el fiscal general de l’Estat del PSOE com a spin off d’un afer del PP, el frau comès per la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Mentrestant continua, a dies soterrada i altres dies a camp obert, la guerra entre les dues branques de la judicatura espanyola. 

 

La dimissió del president de la Generalitat del País Valencià per la pèssima gestió de la Dana que va provocar més de 200 morts és, en part, resultat de la pressió popular. Però principalment es deu al càlcul dels interessos del PP en la seva batalla amb el PSOE a escala estatal, que inclou el càlcul electoral en el que consideren un dels seus feus. Aquesta guerra entre les dues Espanyes també ha sigut la clau de l’actitud que ha mantingut el govern de Pedro Sánchez en els dies posteriors a la tragèdia i l’any que ha seguit, evitant decisions que l’impliquessin més del que era estrictament necessari i presumint de la part de la reconstrucció que li tocava. 

 

Passa el mateix en l’afer del fiscal general. Álvaro García Ortiz no és jutjat per escrupolositat i rigor. Els que l’acusen no tenen un respecte reverencial pels procediments judicials i les bones pràctiques. Si hi ha algú de tots ells que no hagi participat mai en una filtració periodística –si realment va ser decisió del fiscal general, cosa que s’aclarirà o no però que no tindrà res a veure amb la sentència– que tiri la primera pedra. Amb aquest judici, Espanya no demostra autoexigència com a Estat, sinó la instrumentalització política dels tribunals. Una arma que Catalunya ha tastat a bastament i que ara una Espanya utilitza contra l’altra. 

 

A diferència del que va vaticinar Aznar –gràcies als seus deixebles, d’una banda, i a la paralització de l’independentisme, de l’altra—, Espanya es trencarà abans pel mig que per Catalunya. Però l’apedaçaran i la continuaran fent servir. 

  

>>> https://elmon.cat/opinio/espanya-es-trencara-abans-pel-mig-que-per-catalunya-1075815/?utm_term=Autofeed&utm_medium=Social&utm_source=Facebook&fbclid=IwdGRjcAN1YvVjbGNrA3ViVWV4dG4DYWVtAjExAAEe3llSy84kR3bFRfj5VPyBczvcrzmNFdtuIwMogiYCzP3rrNHlm28a0IXD09I_aem_K0sYgxVoge84acEIsMz1Zw#Echobox=1762163630

Per fi dimiteix Carlos Mazón, President de la Generalitat Valenciana durant la DANA -o gota freda- ara fa un any. Però: "Com pot allargar Mazón la presidència durant mesos? "

        Foto d'Acció Política del País Valencià. Manifestació demanant 

la dimissió de Mazón.

 

Continuarà com a president en funcions fins a la investidura d'un nou president, del qual no se sap ni el nom

 

 Vilaweb - Arnau Lleonart Fernandez - 03.11.2025

 

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat el relleu a un altre president, però no n’ha anunciat ni el nom ni com pensa fer el traspàs. Tot i això, fonts de la Presidència aclareixen que no pensa convocar eleccions i que continuarà com a president en funcions fins que el seu successor sigui investit.

Malgrat l’anunci, no és clar quan signarà la renúncia al càrrec i, per tant, quan començarà tot el procediment per a fer el relleu. Segons el Reglament de les Corts Valencianes, després de la renúncia formal del president els grups parlamentaris podran presentar candidats en el termini de dotze dies hàbils. La presidenta de les Corts, María de los Llanos Massó, farà una ronda de consultes amb els grups per a veure quin candidat té més suports, i fixarà un ple d’investidura entre els tres i els set dies posteriors a la fi del termini inicial de dotze dies, a tot estirar.

El candidat presentarà el seu programa de govern a les Corts i, en acabat, se suspendrà la sessió per un temps no superior a vint-i-quatre hores. Un cop represa, els grups parlamentaris intervindran en el ple d’investidura i el candidat els podrà contestar conjuntament o per separat. Acabat el debat, Llanos Massó anunciarà l’hora de la votació i suspendrà la sessió fins llavors.

Represa la sessió, els diputats votaran de viva veu la investidura del candidat. En primera votació necessita la majoria absoluta dels diputats, però si no l’obté es repetirà la votació quaranta-vuit hores després. Llavors, n’hi haurà prou amb el vot favorable d’una majoria simple. És a dir, calen més vots a favor que en contra.

El PP té 40 diputats, lluny de la majoria absoluta de 50 diputats. PSPV i Compromís sumen 46 diputats, de manera que el nou candidat del PP necessita el vot favorable dels 13 diputats de Vox per a ser investit.

Si el candidat no aconseguís el suport de les Corts, començaria el compte enrere de dos mesos fins a la dissolució de les Corts i una convocatòria electoral anticipada. Fins llavors, els grups parlamentaris podrien presentar nous candidats a la investidura i provar si n’hi ha cap amb prou suport per a ser elegit president.

I si no hi ha acord?

Si passen els dos mesos sense cap investidura, es convocaran eleccions, que es faran entre 54 i 60 dies després de la publicació del decret de convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El mateix decret de convocatòria exposarà el dia i hora de constitució de les Corts, dins un termini màxim de 90 dies des de l’expiració del mandat anterior. És a dir, en aquest cas, cinc mesos després de la hipotètica investidura fallida del successor de Mazón.

I, una volta constituïdes les noves Corts, tornaria a començar el mateix procés per a elegir president. Dotze dies per a proposar candidats, ple d’investidura entre tres i set dies després, debat i votació abans de vint-i-quatre hores després, i segona votació quaranta-vuit hores després, si el candidat no obté la majoria absoluta. I si tampoc no obté la simple, tornaria a activar-se el compte enrere de dos mesos fins a una nova investidura.

Durant tot aquest temps, Mazón continuaria com a president en funcions.

Clam perquè Mazón convoqui eleccions anticipades al País Valencià. S'està negociant amb el president dels populars, Núñez Feijoo, perquè el segon de a bordo de Mazón ocupi la seva plaça de President de la Generalitat.

  

Junqueras i Albiach critiquen la compareixença del president popular i reclamen la dimissió de tot el govern per la gestió de la dana

 

Xavi Fernández de Castro - 03.11.2025 - El Món

 

 La compareixença del president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, ha provocat una allau de crítiques des de Catalunya perquè consideren que el popular va tard i reclamen eleccions anticipades al País Valencià. ERC, els Comuns i la CUP han estat els primers a reaccionar i han criticat la intervenció de Mazón. El president valencià ha dimitit –sense dir que dimitia– després de fer un polèmic discurs en el qual ha culpat el govern espanyol de la resposta tardana a les riuades que van matar 229 persones el 29 d’octubre del 2024 i ha demanat a Vox que doni suport a un nou executiu que lideri la reconstrucció.

 

 “Ni dimitint, Mazón ha estat a l’altura del dolor que ha causat a la societat valenciana”, ha criticat Junqueras en un missatge publicat a la xarxa social X. “Intentar mantenir-se com a diputat és no reconèixer la seva responsabilitat política i mostra el menyspreu del PP i Vox cap a les víctimes i el conjunt del poble valencià. Ha de plegar tot el Consell i convocar eleccions”. El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha remarcat que és una “dimissió a l’altura del personatge”, que ha descrit com a “covarda, fal·laç i perversa”. El diputat republicà també li ha retret que hagi dedicat “literalment” cinc segons al record dels 229 morts.

 

Acabar de llegir l'article a: 

>>>  https://elmon.cat/politica/clam-perque-mazon-convoqui-eleccions-anticipades-al-pais-valencia-1075869/?utm_term=Autofeed&utm_medium=Social&utm_source=Facebook&fbclid=IwdGRjcAN1eGdleHRuA2FlbQIxMQABHh07sXfxQj1IDW1pGEq04jx8R47UQVmr9lbwgBL21Vmd_ww3V5O759-FRh-k_aem_mVwF8UUZVKOlKKkpygJ0Eg#google_vignette

Primer aniversari de la DANA del 29.10.2024. Mani a València el dissabte 25.oct.2025, en ocasió del primer aniversari de la gota freda. Contra Mazón, molt mala persona per permetre tanta ruïna i tantes morts.

50.000 persones van sortir al carrer.

>>>  https://www.facebook.com/share/r/1LiuZvDQfx/

 

(Em sembla que és la 8ena mani contra Mazón. No sé si han dit la 8ena o la 12ena.  En fi, un home molt molt venut, molt molt mala persona, molt dolent.Cuca de Llum)

..."aquí està el poble valencià"...

>>>  https://www.facebook.com/share/v/1BsjRe3cBr/

 

Mazón revela finalment el registre de les telefonades en les hores més dures de la gota freda

 

 

El president va fer dinou trucades amb el telèfon corporatiu i set amb l'aparell d'un col·laborador

 

 

Vilaweb -  15.10.2025

La presidència de la Generalitat ha lliurat a la comissió d’investigació de la gota freda a les Corts una llista de les telefonades del cap del Consell, Carlos Mazón, entre les 17.37 i les 23.29 del 29 d’octubre passat, el dia de la gota freda que va causar 229 morts.

El registre és un document d’una pàgina amb el logotip de la Generalitat que inclou la referència de dinou trucades fetes des del “telèfon corporatiu” de Mazón, entre les 17.37 i les 23.29, i set més des d’un “telèfon col·laborador” entre les 20.22 i les 22.37.

Segons el document, Mazón va telefonar a la qui era consellera d’Interior, Salomé Pradas –investigada en la causa judicial de la gota freda–, a les 17.37. Després, a les 17.46, es posà en contacte amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. A les 18.16 i a les 18.25 va tornar a parlar amb Pradas, i tot seguit, a les 18.25 i a les 18.27, amb Mompó.

Immediatament, a les 18.28, segons el registre, Mazón va telefonar al batlle de Cullera (Ribera Baixa), el socialista Jordi Mayor. A les 18.30 hi consta una nova trucada a Pradas, a les 18.48 al director general de Comunicació, Paco González; a les 18.57 “dues vegades” al síndic del PP a les Corts, Juanfran Pérez Llorca; a les 19.34 al secretari d’Infrastructures, Francisco Javier Sendra; a les 19.41 al secretari de Gabinet del President, José Manuel Cuenca, i a les 19.42 a la directora general de la secretaria del gabinet, Pilar Montes.

La llista del telèfon corporatiu continua amb una trucada a les 19.43 a Pradas i una altra a les 19.44 a la directora general d’Organització, M. Jesús García. No hi ha més trucades fins a les 20.10, novament a Pradas. Després hi ha dues trucades al dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, a les 21.27 i a les 21.31, i s’acaba a les 23.29 amb una al president basc, Imanol Pradales. En aquest cas, s’especifica que és després d’un whatsapp enviat per ell a les 23.11.

Pel que fa al “telèfon col·laborador” de Mazón, el registre comença amb una trucada a les 20.22 hores a la que era vice-presidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició ecològica espanyola, Teresa Ribera. Continua amb dues trucades a la vice-presidenta primera i ministra d’Hisenda, M. Jesús Montero, a les 20.55 i a les 21.03.

Aquesta llista acaba amb quatre trucades al president de Telefònica d’aleshores, José M. Álvarez-Pallete, a les 21.33, 22.12, 22.28 i 22.37 hores.

“És un sainet”

“És un sainet: això d’aquest president no té nom”, ha dit José Muñoz, síndic del PSPV. I ha retret a la Generalitat que, abans d’enviar-lo a la comissió, el filtrés a un mitjà de comunicació la setmana passada.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha exigit a la presidència que aporti les trucades de tot el dia de Mazón, i sobretot seva durada. I ha avançat que la seva coalició presentaria un recurs al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) per a reclamar-ho.

Per una altra banda, el síndic del PP, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat que aquest matí havien tingut accés a la llista. Sobre les crítiques de l’esquerra ha dit que eren “una maniobra per a tapar l’escàndol de Francis Puig i d’Ábalos”. Alhora, ho ha aprofitat per denunciar que el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo, no hagi comparegut en aquesta comissió. 

 

>> https://www.vilaweb.cat/noticies/mazon-revela-registre-trucades-hores-mes-greus-gota-freda/