30 de juny de 2011

L'AVE Toledo - Albacete - Conca: alguna responsabilitat tindrem entre tots



Estat de la xarxa AVE el 2007.  En construcció en tó marronós, l'AVE Madrid-València, ara (2011)  ja  inagurat.  Clicar sobre la imatge per a veure-la a mida gran.


28/06/2011 - Josep Miró i Ardèvol -  Forum Libertas -  Els temps estan canviant molt de pressa, i no certament per a millor. Tan ràpid és el canvi que fa difícil adoptar una perspectiva correcta, i el més fàcil davant l'adversitat és sempre responsabilitzar a l'altre i convertir-se en víctima, perquè qui assumeix aquest paper queda lliure de tota càrrega. És ben cert que no tothom té les mateixes responsabilitats, que governa les assumeix en major mesura que qui està a l'oposició, però aquest no queda absolutament lliurat de la seva part. Els poders públics, aquells que sense ser-ho tenen poder, fruit dels diners o de la influència, assumeixen una major càrrega responsable, però la societat i, per tant, cada un de nosaltres en una mesura menor també. 

L'actual crisi moral, econòmica, política, és a dir, que abasta tots els fronts, requereix una profunda reflexió i en primer terme un esforç per assumir les pròpies responsabilitats. L'AVE Toledo-Albacete- Conca va bé per al il·lustrar la qüestió. Ara constata el que ja era una evidència, que el nombre de passatgers per justificar una línia d'aquest tipus era absolutament tan petit, tan reduït, que en cap moment podia haver pensat en una obra d'aquesta magnitud. Moltes responsabilitats han incorregut en els que han malversat els diners d'aquesta manera, com succeeix amb moltes infraestructures subutilitzades que existeixen a Espanya. L'aeroport també en la comunitat de Castella-la Manxa és un bon exemple. Per desgràcia n'hi ha molts. 

S'ha viscut per sobre de les nostres possibilitats econòmiques, hem oblidat que no es pot gastar contínuament més del que s'ingressa i ara ve la factura. Podem exigir que els costos d'aquesta factura es redistribueixin amb justícia, és a dir, a major responsabilitat major preu, que és precisament el que no passa ara i això comença pel propi Govern i per qui l'encapçala, el pitjor president que ha existit en aquest país durant molts i molts decennis, Rodríguez Zapatero. Però també hi ha una responsabilitat pròpia, no hem sabut dir que no a tot allò que semblava un luxe.   

Ens hem convertit, en termes absoluts, en el segon país del món en nombre de quilòmetres d'alta velocitat. És una cosa realment impressionant, però la reflexió ha de venir després del malbaratament, en aquest i altres casos. Però no només això, mentre s'han construït línies absolutament deficitàries i insostenibles que ara es veuen abocades al tancament, al mateix temps les que constitueixen una necessitat i posseeixen alta rendibilitat econòmica i social, com és el tren d'alta velocitat que hauria d'unir tot el corredor mediterrani que és el lloc pel qual es concentra el major nombre de desplaçaments, jeuen en l'oblit. La responsabilitat com sempre és del Govern, però també de l'oposició, de les grans institucions econòmiques i socials, dels sindicats i de cada un dels ciutadans passius que hem deixat que la democràcia es converteixi en un joc entre quatre, i hem sabut argumentar mil i una excusa per quedar a casa. 
 
I aquest quedar-se a casa o dedicar-se a altres qüestions, aquest no complir amb els deures cívics que hagués estat una mica escandalosament ofensiu en l'antiga Grècia, resulta que mereix ser subratllat en el cas dels cristians perquè en nosaltres aquesta obligació està degudament subratllada. Ho està per la doctrina social de l'Església, i és clamorosament demanat pel Papa en reiterades ocasions que els catòlics siguem ciutadans actius en política, la qual cosa exigeix discerniment cultural. Per això és necessari seguir amb un mínim d'atenció el que succeeix al nostre entorn i tenir capacitat per a reflexionar-hi i pronunciar-se. Només una ciutadania responsable que sàpiga que el bé comú pot ser el motor que ens tregui del fons del pou en que ens han ficat, però al qual també hem col·laborat nosaltres amb la nostra passivitat 

Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics 

Cap comentari: