LA SOL·LUCIÓ AL PROBLEMA DEL CO2 PUBLICAT AVUI (11.5.2013) ES TROBA A LES GAROTES !!!:
"El CO2 a l'atmosfera supera el rècord històric"
La concentració de gasos d'efecte hivernacle és la més alta en tres milions d'anys
AGÈNCIES Barcelona | Actualitzada el 11/05/2013 -
Fracàs absolut de les polítiques de lluita contra l'escalfament
climàtic. La concentració de CO2 a l'atmosfera ha superat per primera
vegada en la història la frontera simbòlica de les 400 parts per milió.
Són dades difoses aquest divendres per l'Administració Nacional d'Oceans
i Atmosfera dels Estats Units (NOAA, en anglès). Els nivells, els més
elevats en tres milions d'anys, són la demostració que la falta d'acords
contra el canvi climàtic i l'escassa conscienciació de governants i
ciutadans tenen la seva traducció en una atmosfera que s'escalfa fins a
nivells perillosos. Amb les dades a la mà, és ja un fet que l'aigua dels
mars pujarà de forma notòria en un futur proper.
"L'augment no és
cap sorpresa per als científics. L'evidència és concloent: el fort
creixement de les emissions globals de CO2 com a conseqüència de cremar
carbó, petroli i gas natural està impulsant aquesta acceleració", ha
indicat Pieter Tans, investigador de la divisió de vigilància global de
la NOAA en el seu laboratori de Colorado. La xifra suposa una important
fita ja que s'ha registrat a Mauna Loa, a Hawaii, l'estació de mesura de
diòxid de carboni contínua més antiga del planeta i que és considerada
el principal lloc de mesura de gasos d'efecte hivernacle des que va
començar a operar el 1958.
Tot i l'evidència, els científics
insisteixen que no tot està perdut. "No hi ha manera d'aturar l'arribada
del CO2 als nivells de 400 parts per milió. Això ja és un fet. Però el
que passi a partir d'ara encara importa per al planeta, i està sota el
nostre control", ha afirmat Ralph Keeling. Amb tot, l'agència federal ha
recalcat que, un cop emès, el CO2 "roman durant milers d'anys atrapat
en l'atmosfera, per la qual cosa els canvis climatològics depenen
principalment de les emissions acumulatives i fan cada vegada més
difícil evitar futurs canvis".
Encara que els nivells de CO2
"pugen i baixen de manera estacional", l'agència nord-americana apunta
que som a prop del moment "en què cap mesura ambiental en el lloc que
sigui de la Terra produirà una dada per sota de la frontera de 400 parts
per milió" .
Els científics han determinat que, abans de la
revolució industrial del segle XIX, els nivells de CO2 eren de 280 parts
per milió. La taxa d'increment s'ha accelerat des que van començar les
anàlisis contínues el 1958, en passar de prop 0,7 parts per milió a
l'any en aquell temps, a una mitjana de 2,1 parts per milió a l'any en
l'última dècada.
http://www.ara.cat/societat/CO2-latmosfera-supera-record-historic_0_917308388.htmlLA SOL·LUCIÓ A L'EXCÈS DE CO2 A L'ATMÒSFERA:
Un estudio británico descubre que el animal construye su caparazón transformando dióxido de carbono
EFE / Madrid - Martes, 5 de febrero del 2013
El estudio del erizo de mar ha permitido a un equipo de científicos británico diseñar un método que puede revolucionar los esfuerzos por reducir el dióxido de carbono (CO2) en la atmósfera, principal causante del cambio climático. Los expertos de la Universidad de Newcastle (Reino Unido) descubrieron que los erizos de mar utilizan níquel para
aprovechar el CO2 del mar y fabricar su caparazón calcáreo, según
afirman en un estudio publicado hoy en la revista Catalysis Science
& Technology.
La física Lidija Siller señaló que el hallazgo se hizo "totalmente por casualidad" y les llevó a añadir diminutas partículas de níquel a una solución de agua con CO2 y vieron cómo el dióxido de carbono desaparecía completamente. En presencia de un catalizador de níquel, el CO2 se convierte en carbonato de calcio o de magnesio, un mineral inocuo presente en la corteza terrestre y que se utiliza en el sector de la construcción para fabricar cemento y otros materiales y en los hospitales para hacer escayolas, según el estudio.
El carbonato de calcio es el principal componente de la tiza y de los caparazones de muchos organismos marinos. El método ideado por los expertos británicos consiste en hacer que el CO2 liberado a la atmósfera por las industrias pase directamente de la chimenea de la fábrica a una columna de agua rica en nanopartículas de níquel y en recuperar posteriormente el carbonato de calcio sólido que se depositaría en el fondo.
"Este proceso no funcionaría en todos los casos ya que no podría adaptarse al tubo de escape de un automóvil, pero es una solución efectiva y barata que podría estar disponible a nivel mundial para algunas de nuestras industrias más contaminantes y tener un impacto significativo en la reducción del CO2 en la atmósfera", según Siller.
En la actualidad, las propuestas para deshacerse del CO2 consisten en capturarlo e inyectarlo bajo tierra en formaciones rocosas, algo que plantea el peligro de que se produzcan escapes. La alternativa es convertir el CO2 en carbonato de calcio o de magnesio, lo que ya puede hacerse empleando una enzima de anhidrasa carbónica, que es inactiva en medios ácidos y efectiva durante poco tiempo, por lo que es un sistema mil veces más caro que el níquel, según el autor principal del estudio, el estudiante de doctorado en ingeniería química Gaurav Bhaduri.
"La belleza de un catalizador de níquel es que sigue funcionando independientemente del pH y gracias a sus propiedades magnéticas puede ser recuperado y utilizado una y otra vez, además de que el producto derivado -el carbonato- es útil e inocuo para el medio ambiente", señaló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada