Idees per noves lleis a la república de Catalunya. Molt bones lleis bàsiques, Constitució catalana i Llei de Partits Polítics, faràn decantar el 15% d'indecisos

Les nostres futures lleis, Constitució i  Llei de Partits Polítics. 


Les dues vigents des de la Transició espanyola del 78 van estar expressament mal dissenyades per l'oligarquia franquista  de l'altiplà, a fi de mantindre el poder, tot fent una "comèdia democràtica" o diga·li democràcia de mala qualitat. Ho exposa molt bé Alfons López Tena al seu llibre  "Cataluña bajo España".  Allí mostra els "foradets legals"  que permeten dues interpretacions de la Constitució.  No, la nostra Constitució catalana ha de ser molt clara i repetir en dos llocs del texte les idees bàsiques perquè no hi hagi cap dubte. 

 Que els drets del ciutadà estiguin preservats, com ho eren fins (dins l'estil de l'època), el darrer rei Martí l'Humà. Preservats avui dia, vol dir per sobre de las multinacionals, dels paraisos fiscals (NO tenir·hi relació)

Vol dir valorar la dignitat de la dona en tant que mare: facilitar·li la tasca de ser·ho,si ho vol ser, per soposat. Amb la legislació vigent ho té TANT difícil que... hi ha BAIXÍSIMA NATALITAT, ...que ningú s'hi veu en cor d'agafar el toro per les banyes... per ara.  La seva dignitat de ciutadana, que vol dir estimular iniciatives  perquè no estiguin sovint en tasques secundàries, cal trencar esquemes masculins. Les dones aportarem un punt de vista nou i inimaginable pels homes, i ens ho agraïràn a la llarga.

El dret a la Sanitat i a la pensió.  Només faltaria. Sanitat pública i privada es necessiten i retroalimenten,  la competència és sana.

Llibertat i excel·lència educativa.   Sanitat i educació , son dues inversions molt eficaces a llarg termini, i ara és el moment d'assegurar per llei bàsica  que un determinat % dels impostos estigui destinat a aquests dos conceptes, no volem governs trilers. 


També l'educació ha de tenir competència entre el sector públic i la iniciativa privada dels ciutadans, els d'ara i les idees que puguin tenir en el futur pels seus nanos. per exemple l'escola Blanquerna, Montessori, Virtèlia, Rosa Sensat... Hi ha hagut a Catalunya una bona escola per emprendre molt bones iniciatives... per fer escoles més eficaces.

Prohibir la privatització de les grans empreses públiques d'energia, aigua, electricitat, mines,... seria tallar ales a l'avarícia neoliberal, no?  Per exemple, a Catalunya tenim molta aigua termal. Donc està prohibit per llei, fer·ne cap altre us que no sigui balnearis i embotellar·la;  podriem fer·la servir també com calefacció, no us sembla?? que no ho fan a Islàndia?

Tot serà possible com més participació ciutadana hi hagi - negada "de facto" en l'actual status de la dita "Transició"; es clar, participació vol dir molts ulls i per tant menys manipulació...menys corrupció....ai, això als poderosos no els interessa, als ciutadans SI i TANT, JA HO CREC !!!

Aquestes bones lleis bàsiques : futura Constitució i Llei de Partits Polítics,...faràn decantar el 15% de ciutadans indecissos respecte a la independència. Que els partits NO ens enredin una segona vegada..., perquè aleshores NO serem independents i això no ens ho podem permetre !!!   

No ser independents seria la nostra ruïna com nació, i com economia personal.  Estem en una situació que només tenim UNA sola sortida bona possible.  

Els anys  amb Espanya ja han permés totes les combinacions possibles, ja no hi podem fer res més. Espanya està en baixa forma, patint una de les seves cícliques crisis de deute sobirana (no pot pagar el diner què ha demanat prestat, el dit "paper d'estat").  Des de Felip II, una vintena de crisi com aquesta: uns socis comercials/estatals com aquests no ens els podem permetre, dilapiden i entren en crisi, és la seva cultura - l'han de perdre d'una vegada per totes.

Per mi, Espanya-castellana i la seva oligarquia han de patir una temporada per tal de repensar·se a si mateixos  i sortir·ne  regenerats, així no poden anar pel món. 

El nostre altre veí és França, també en baixa forma.  En el moment del difícil part de Catalunya (Vicens i Vives dixit), la situació era similar, ni al sur ni al nord  teniem veins que ens invaisin, així es va poder formar la identitat catalana durant segles d'aillament.  Es va foder formar pel buit existent, "Principat" ve de "princeps" que vol dir que jeràrquicament el pais no depèn de cap senyor feudal, que és autònoma i lliure diriem ara.   Ara és donc el moment de recuperar, restablir la sobirania de Catalunya com estat en l'ordre internacional.  La identitat, la cultura, la història, el tarannà, tot això ja existeix de manera diferenciada.  Ara és el moment, som·hi!

(Publicat per primera vegada a la Cuca de Llum el 20.10.2013)