Missatge institucional del President en funcions
A. Mas el 30.12.2015, en especial a la CUP:
""El
deure a decidir dels representants polítics resulta indefugible en
situacions complexes com les actuals, que obliguen a dialogar, negociar i
pactar entre idees, persones i partits molt diferents.""
http://bit.ly/1R0M1Xo(7 minuts)
ERC avisa a la CUP que Catalunya quedarà ‘encallada’ si no accepta Mas com a president
El portaveu de la
formació subratlla la voluntat de suma que el president en funcions va
transmetre en el discurs de Cap d'Any
ERC avisa a la CUP que, si no accepta Mas com a president del govern en
la reunió del consell polític i dels diputats de diumenge, Catalunya
quedarà ‘encallada’ en la situació que viu actualment el país.
‘Necessitem un pas més i el 10 de gener poder començar el procés
constituent’, ha assenyalat el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, aquest
migdia a Palafrugell (Baix Empordà). També demanen als dirigents de la
CUP que a l’hora de prendre una decisió tinguin en compte ‘l’esforç
important’ que s’ha fet amb Junts pel Sí per ‘acompanyar’ el full de
ruta amb un pla de xoc ‘molt potent’.
Llegir·ho tot a : http://www.vilaweb.cat/noticies/erc-avisa-a-la-cup-que-catalunya-quedara-encallada-si-no-accepta-mas-com-a-president/
Arribar "nafrats" però "curar-se i alçar-se": Forcadell i Llach criden el sobiranisme a la "calma"
NÚRIA ORRIOLS Barcelona
Lluis Llach i Carme Forcadell.
Dues figures representatives dels anomenats "independents" de la llista
de Junts pel Sí que ara ocupen la presidència del Parlament, per una
banda, i un escó aconseguit per haver liderat la llista a Girona, per
l'altra. A pocs dies del consell polític on la CUP ha de decidir el seu posicionament final -després de l' empat de l'assemblea
de diumenge-, han fet una crida a la calma i a no desaprofitar les
majories de les eleccions del 27 de setembre: 72 diputats
independentistes de 125. Un resultat històric pel sobiranisme que
després de tres mesos no ha donat fruits -res més que la declaració de ruptura
del 9 de novembre- i que ara per ara es veu frustrat per la incapacitat
de Junts pel Sí i la CUP de desencallar la investidura.
El cantautor Lluís Llach ha reivindicat a través de Twitter la seva vinculació ideològica amb la CUP, recordant el paper que ha intentat dur a terme al llarg de les negociacions.
"Aquells que represento i aquells amb qui discuteixo...que no
estronquem el mandat democràtic més transcendent", ha expressat en el
setè d'una sèrie de vuit piulades d'aquest dimecres el matí. Així, crida a no desaprofitar el mandat del 27-S.
LLEGIU la paradoxa de l'encapçalament:
dijous, desembre 31, 2015 - JORDI JUNCÀ. Mentre a Madrid els podemites pidolen un compromís pel dret a decidir a canvi de la investidura de Pedro Sánchez i formar govern amb el PSOE ( i amb Democràcia i Llibertat, si calgués), a Catalunya el 50% de la CUP es nega a investir Artur Mas a canvi d’iniciar un procés independentista. I pel que sembla, bona part d’aquest 50% de cupaires veurien amb bons ulls que la CUP es presentés a eleccions el març juntament amb En Comú Podem.
La lectura que fan aquests 1515 cupaires de la voluntat popular al nostre país és simple:
1) Tots els qui no van votar Junts pel Sí el 27-S van votar contra Mas, i tots els qui no van votar DiL el 20-D van votar contra Mas.
2) El fet que, en unes eleccions espanyoles, gairebé un milió de persones hagin votat
En Comú Podem té molta importància. Però que Junts pel Sí el 27-S (Amb Artur Mas com a presidenciable), a les eleccions catalanes, aconseguís més de milió i mig de vots i es convertís en el partit més votat de la història de la democràcia a Catalunya, no en té cap.
Aquesta és una lectura dels fets massa simple, o perniciosament partidista, o perillosament ingènua.
(...)
A les eleccions del 27-S van votar 4.130.196 catalans.
A les eleccions del 20-D van votar 3.774.327 catalans.
(...)
Els resultats de les eleccions del 20-D a Catalunya i a la resta d’Espanya han sigut diametralment oposats. Mentre que a Catalunya ha guanyat l’esquerra i el canvi, a la resta d’Espanya ha guanyat la dreta i l’”status quo”, fins a tal punt que si Catalunya fos independent, a Espanya, el 20-D, PP i C’s haurien aconseguit majoria absoluta.
L’única evidència que ens ha deixat aquest 20-D és que l’estat en què als catalans ens agradaria viure, serà català o no serà.
Palesa
aquesta evidència per enèsima vegada en 301 anys, i després de 301 anys
de fracàs en el tossut intent català de canviar Espanya des de
Catalunya, caldria que els 927.940 catalans que van votar a En Comú
Podem el 20-D i els 1515 cupaires que no volen ni sentir a parlar de
convertir a Artur Mas en President de l’autonomia catalana durant 18
mesos, fessin una reflexió (Probablement gran part dels 1515 formin
part dels 927.940 ):
"" En Comú Podem al conjunt de l’Estat espanyol representa un 3,69% dels vots, mentre a Catalunya representa un 24,74% dels vots.
A Espanya Podemos no ha guanyat les eleccions. Però en una Catalunya independent, amb la qüestió nacional ja superada, un partit com Podemos podría guanyar les eleccions i conformar un govern amb facilitat.
A Espanya Pablo Iglesias no serà President. Però en una República catalana, Ada Colau si podria arribar a ser-ho.
A Espanya, la reforma constitucional promesa per Podemos serà bloquejada o “cepillada” per el PP, el PSOE i C’s. Però a Catalunya, un Procés Constituent obert i participatiu pot començar en pocs mesos si la CUP arriba a un acord amb Junts pel sí.
La República serà catalana, o no serà.
Sense independència no hi haurà revolució.
I la independència no la podem assolir sense Convergència i la base social que representa.
En definitiva, per paradoxal que pugui resultar: Sense Mas, no hi haurà Colau."" (Colau podria guanyar en unes properes eleccions, s'enten)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada