23 de setembre de 2015

Un grup de 16 prestigiosos científics publica un manifest de suport a Junts pel Sí



Creuen que és "la millor opció" per garantir el creixement de la ciència a Catalunya 



Entre els signants hi ha Bonaventura Clotet, Carles Boix i Xavier Estivill

Tretze científics i professors catalans de prestigi mundial han signat el manifest Una bona oportunitat per a la nostra ciència, en suport a la candidatura de Junts pel Sí en les eleccions del proper 27-S. 
22/09/2015
Els primers signants, que han estat guardonats per la seva tasca en algunes de les millors universitats del món, consideren que és “la millor opció” per poder “dotar-nos de les estructures d’Estat que garanteixin la consolidació i el creixement” que la ciència necessita a Catalunya.

El document es mostra crític amb les reduccions del pressupost que el govern espanyol destina a la recerca, com també amb la seva “incapacitat” per regular de manera més moderna la ciència espanyola. També afirma que l’estat espanyol sovint “utilitza criteris polítics subjectius per a decidir les prioritats”.

El manifest ja compta amb les signatures de Jordi Galí, del Centre de Recerca d’Economia Internacional (UPF); Joan Massagué, del Sloan Kettering Institute de Nova York; Bonaventura Clotet, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol; Joan Ramon Resina, de la Universitat de Stanford, a Califòrnia; Josep Maria Gatell i Josep Maria Llovet, de l’Hospital Clínic de Barcelona; Manel Esteller, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge; Xavier Estivill, del Centre de Regulació Genòmica; Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona; Marta Sanz-Solé, de la Universitat de Barcelona; Ramon Brugada, de la Universitat de Girona; Jaume Bertranpetit, de la Universitat Pompeu Fabra, i Carles Boix, de la Universitat de Princeton, als Estats Units.

Junts pel Sí ha activat la pàgina web Ciència pel Sí per poder omplir un formulari i tramitar la inscripció. Aquest és el manifest íntegre:

Una bona oportunitat per a la nostra ciència

" El sistema de ciència de Catalunya, en el seu conjunt, demostra contínuament les seves elevades capacitats. En gairebé tots i cadascun dels índex en què hom pot mesurar la producció científica, el nostre país se situa al nivell de les principals potències europees, amb un clar lideratge al sud del nostre continent. En són bons exemples d’aquest fet el continu lideratge català en els projectes atorgats per l’European Research Council o els programes marc europeus en el seu conjunt, o l’elevada presència dels nostres investigadors en els highly cited papers que, any rere any, marquen les tendències en les principals àrees de coneixement.

Aquests bons resultats són el fruit de la labor de milers de persones, que cada dia treballen de manera incansable a les nostres Universitats, centres de recerca i grans instal·lacions científiques. Un treball que ha gaudit d’un consens de país els darrers anys, amb polítiques de llarga durada i que s’han pogut consolidar amb un Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, signat l’any 2008 per gairebé tots els partits i agents socials, que reflecteix el compromís del país amb el coneixement.

Aquest esforç continu no ha estat del tot acompanyat, lamentablement, pels successius governs de l’Estat. A les exagerades reduccions del pressupost en recerca de l’actual govern espanyol cal sumar-hi la incapacitat per regular de manera més moderna la ciència espanyola, des del CSIC fins a la governança de les Universitats públiques, passant per l’antiquada organització de les instal·lacions científiques de titularitat estatal o els continus entrebancs administratius en les nefastes “auditories de projectes”.

Tampoc va a favor de la ciència que la distribució dels recursos econòmics per a la recerca que fa el govern de l’Estat no segueix sempre criteris estrictament competitius, i que de vegades s’utilitzin criteris polítics subjectius per a decidir les prioritats. En contraposició a aquesta pràctica, la Comissió Europea és raonablement escrupolosa en aquest aspecte, i considera el mèrit i la qualitat com a principals criteris per al repartiment dels fons a la recerca. Aquestes maneres de fer són avui obstacles per desplegar tot el nostre potencial com a país, i continuar un creixement en quantitat i qualitat, que no tenim garantit en el curt termini.

També cal prestar una elevada atenció al que sovint anomenem “innovació”: la capacitat d’un sistema de recerca per generar coneixement que arribi al teixit productiu, generant riquesa i llocs de treball. Mentre en producció científica som a un nivell capdavanter a Europa, ens manquen recursos i instruments per ser capaços de fer el següent salt, on aquest coneixement generi creixement i desenvolupament econòmic i social per al conjunt de la societat, garantint un país amb més benestar i cohesió social. No hem tingut encara els instruments, ni segurament tampoc el temps, per fer aquest nou salt.

Tenim, per tant, una bona situació de partida: un sistema de recerca sòlid, basat en un gran compromís individual de milers de persones i un elevat consens polític. Un sistema fortament internacionalitzat, obert a la captació del talent i altament competitiu a nivell europeu. Però aquest sistema no podrà continuar donant aquests bons resultats, ni tampoc podrà fer el gran salt a la generació de progrés econòmic, si el nostre Govern no disposa de les estructures que garanteixin poder desplegar les polítiques adients. Per mantenir aquest alt nivell de generació de coneixement, i per traslladar aquest nivell assolit a una societat on l’economia del coneixement tingui un paper rellevant, i on l’avenç del coneixement derivi també en la creació de riquesa, ocupació i millora social.

En aquest context, les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre suposen una gran oportunitat per a la ciència que es fa a Catalunya. Vista la situació descrita, els sotasignats manifestem el nostre suport a la candidatura de Junts pel Sí, que considerem és la millor opció per poder mantenir la bona feina i el consens treballat durant tants anys, incrementar els recursos que la nostra ciència necessita, i dotar-nos de les estructures d’Estat que garanteixin la consolidació i creixement del nostre sistema de recerca. Tot plegat per continuar en el bon camí iniciat ja molts anys, i que avui ens permet parlar amb un moderat orgull del nostre sistema de generació de coneixement.


Notícia relacionada:
> Wilson Col·lectiu