14 de setembre de 2017

Amenaces per intentar aturar el referèndum, des de l'endemà de la Diada 2017. Recull 12-13 i 14 setembre



>> 12.09.2017, dimarts - El govern espanyol es querella a tort i a dret l’endemà de la Diada   

  

El govern, la mesa del parlament, el director de TV3 i els batlles reben les notificacions de la justícia espanyola · El TC s'expressa contra la llei de transitorietat i el codi tributari 


La resposta del govern espanyol a la mobilització multitudinària independentista de la Diada no ha trigat ni vint-i-quatre hores a arribar. La fiscalia, per mitjà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la delegació del govern espanyol a Catalunya, ha advertit més de mil càrrecs públics catalans.

El govern ha rebut les notificacions judicials avui al migdia. La querella de la fiscalia inclou delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics pels quals es podrien demanar penes de presó.

Els membres sobiranistes de la mesa del parlament han rebut la notificació del TSJC en què se’ls avisa que han ‘d’impedir o aturar qualsevol iniciativa que menystingui o eludeixi la suspensió acordada’. A més, el TSJC ha notificat que havia admès a tràmit la querella presentada per la fiscalia. Aquesta informació ha arribat a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i a Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.

El TSJC també ha avisat el director de TV3, Vicent Sanchis, que si col·labora amb la preparació o organització del referèndum, possiblement incorrerà en responsabilitats penals. Televisió de Catalunya no ha deixat d’emetre l’anunci del govern que crida a la participació en el referèndum.

Un altre front obert són els batlles que s’han mostrat predisposats a cedir locals per a facilitar la participació de la ciutadania en el referèndum. La delegació del govern espanyol a Catalunya ja ha començat a enviar notificacions, però alguns batlles les han estripat o han mneystingut les advertències judicials i s’han refermat en el seu compromís amb la Generalitat i la ciutadania.

Pel que fa als Mossos d’Esquadra, la fiscalia ha ordenat a Josep Lluís Trapero que els mossos col·laborin amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil en la cerca i retirada de les urnes del referèndum, les butlletes i tot el material que hi està relacionat.


El TC es pronuncia contra la llei de transitorietat i el codi tributari

A Madrid, el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat del govern espanyol contra la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república i contra la llei del codi tributari desenvolupada per la hisenda catalana.

El TC no té competències per a suspendre la llei de transitorietat, ja que està subjecte a la nova legalitat catalana. No obstant això, el codi tributari sí que ha quedat suspès perquè encara està sotmès a la legalitat espanyola.



>> 12.09.2017, dimarts - El TC suspèn la llei de Transitorietat


El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat pel Govern espanyol contra la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República aprovada la setmana passada pel Parlament, la qual cosa implica la seva suspensió immediata. Precisament, el ple del TC s’ha reunit amb caràcter extraordinari aquest dimarts al matí per estudiar l'admissió a tràmit del recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de Transitorietat.

El Parlament va aprovar dijous passat a la nit la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana, que marca les bases de la legalitat catalana en el cas que guanyi el 'sí' al referèndum i es declari la independència.

L'aprovació es va dur a terme malgrat que el Tribunal Constitucional havia acordat poc abans la suspensió de la llei del Referèndum, de la resolució per la qual es convoca la consulta d'autodeterminació per a l'1 d'octubre vinent i dos acords més del Parlament de Catalunya, sobre les normes complementàries d'organització del mateix referèndum, i el nomenament d'una Sindicatura que exerciria de Junta Electoral.

La llei estableix un període transitori d'aproximadament un any per crear una Constitució i convocar les primeres eleccions d'una república catalana. En el període transitori seguirien vigents les normes de la UE, els tractats internacionals i totes les lleis estatals que "no contradiguin" la llei catalana de transitorietat jurídica i es podrien recuperar totes aquelles normes catalanes que ja hagi suspès el TC i tornar a donar-los rang legal.

Preveu igualment que el president de la Generalitat sigui automàticament cap de l'Estat i que Catalunya assumeixi el control de les fronteres i les duanes, a més d'expulsar l'Exèrcit espanyol fins que la futura Assemblea Constituent decideixi si se'n crea un de propi. Respecte als empleats públics de l'Estat que presten serveis a Catalunya, s'integraran automàticament al cos funcionarial de la Generalitat, mantenint sou i condicions.

La llei també preveu que tindrà la nacionalitat catalana qui tingui l'espanyola i estigui empadronat a Catalunya abans del 31 de desembre de 2016; a més, tot català mantindria la nacionalitat espanyola, encara que pot demanar de renunciar-hi.

Respecte a la justícia, la llei crea una ordenació jurídica encara que manté les places dels actuals jutges, magistrats, fiscals i lletrats. Un dels canvis més substancials és la substitució del TC per la Sala de Garanties i del TS pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


>> 12.09.2017, dimarts - Els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament reben la querella de la Fiscalia

 

Els cinc membres sobiranistes de la Mesa del Parlament han rebut aquest dimarts, després de la seva reunió, la querella admesa a tràmit per la Fiscalia el divendres contra ells per haver tramitat la llei del referèndum. Tant la presidenta Carme Forcadell, com els membres de Junts pel Sí (Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Anna Simó) i el de Catalunya Sí Que es Pot (Joan Josep Nuet) han rebut la notificació de mans de secretaris del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la querella que va presentar el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que va ser acceptada pel TSJC.

La querella justifica que els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament haurien incorregut en els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Aquest tercer delicte és nou respecte de les dues querelles anteriors, i és el que podria comportar penes de presó. No obstant això, el TSJC ha exclòs d'entrada aquest càrrec.
...etc


>> 13.09.2017, dimecres -  El Govern avorta l'acció de la Guàrdia Civil reobrint la web del referèndum


El Govern ha volgut deixar clar que no té intenció de quedar-se de braços plegats davant l'ofensiva de l'Estat per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Aquesta tarda, pocs minuts després que la Guàrdia Civil clausurés, per ordre del jutge, la web del referèndum, el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, han anunciat a través de Twitter la reobertura de la pàgina. Per si no quedava clara la intencionalitat del gest, el president l'ha reblat amb un "Seguim!", mentre que el vicepresident llançava un avís clar i contundent: "Conjurats"

La web és la mateixa, però ha canviat l'adreça que ara és www.ref1oct.cat. Així mateix, disposa d'una rèplica amb el domini .eu: www.ref1oct.eu. A través d'aquesta pàgina, s'informa als ciutadans sobre com i on hauran de votar a més d'oferir-los la possibilitat de registrar-se com a col·laboradors.

La rèplica del Govern a l'acció de la Guàrdia Civil s'ha produït després d'una jornada en què la pressió de l'Estat ha seguit pujant de temperatura. El dia ha començat amb l'advertiment directe del president espanyol, Mariano Rajoy, als ciutadans que siguin citats per formar part de les meses electorals perquè no hi vagin. "Aprofito per dir que si algú és cridat a una mesa electoral, que no hi vagi, el referèndum no es produirà, seria un acte il·legal", ha recomanat en declaracions als passadissos del Congrés.

Al migdia, des de Cuenca, ha estat el rei Felip VI qui s'ha referit explícitament a la convocatòria del referèndum català per advertir que la Constitució prevaldrà "sobre qualsevol trencament de la convivència en democràcia".

712 alcaldes investigats

També aquest matí, la Fiscalia General de l'Estat ha donat l'ordre de cridar a declarar com a investigats els 712 alcaldes que han signat els decrets de suport a l'organització del referèndum i ha ordenat als Mossos que detinguin a qui no es presenti. Tot seguit ha autoritzat la policia local a exercir com a policia judicial per impedir la votació. Els alcaldes han respost a la Fiscalia General assegurant que no tenen res a amagar i reiterant el seu suport al referèndum, així mateix han convocat per dissabte al migdia una concentració de protesta a la plaça Sant Jaume.

Ha estat a la tarda quan l'objectiu s'ha fixat directament en el Govern. La Guàrdia Civil s'ha presentat, amb una ordre del jutjat d'instrucció número 13, a l'empresa CDmon, amb seu a Malgrat de Mar, on està allotjat el servidor de la pàgina web del referèndum, i ha obligat a tancar-la.

A partir d'aquell moment, la pàgina referendum.cat respon amb un missatge d'error. Pocs minuts més tard, però, la mateixa web s'ha obert amb les noves adreces.
Tot plegat, hores abans que aquest dijous al vespre es doni el tret de sortida a la campanya del referèndum. Els partits independentistes i les entitats han convocat un acte conjunt en el qual intervindran el president i el vicepresident així com els responsables de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'AMI, Neus Lloveras, junt amb els representants de JxSí i la CUP.




>> 13.09.2017, dimecres -  La Fiscalia cita 712 alcaldes i ordena als Mossos que els detinguin si no hi van


La Fiscalia General de l'Estat ha ordenat a les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que citin a declarar com a investigats els 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum. I demana als Mossos d'Esquadra que detinguin els alcaldes que no es presentin a declarar.

Els alcaldes han de rebre la citació dels Mossos d'Esquadra, a qui la Fiscalia General de l'Estat ha designat com a policia judicial. Les quatre fiscalies provincials de Catalunya llançaran l'ordre de citació "en relació amb els presumptes actes de cooperació en l'organització del referèndum il·legal", diu l'ordre de la Fiscalia General de l'Estat.

Si hi ha algun alcalde que no s'hi presenta, els Mossos tenen l'ordre de detenir-los i portar-los a la Fiscalia "en el termini més breu possible".

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, demana prioritzar els ajuntaments amb més volum de població davant la gran quantitat d'alcaldes citats, més de 700.

Maza argumenta que en la providència del Tribunal Constitucional ha acordat la suspensió del Decret 140/2017, de 7 de setembre, del Govern de la Generalitat de Catalunya, de normes complementàries per a la celebració del referèndum d'autodeterminació. En aquesta resolució s'adverteix a les autoritats i funcionaris del seu "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada", i els avisa de possibles responsabilitats penals.

Entre els destinataris d'aquest requeriment hi ha els alcaldes de tots els municipis de Catalunya. Avui la Fiscalia ha mogut fitxa i ha ordenat citar-los com a imputats, com a investigats. Amb tot, l'única figura jurídica que pot imputar és el jutge. No la Fiscalia. La Fiscalia sí que ho pot demanar, però ha d'esperar que l'autoritat judicial, quan valori les proves i les declaracions dels alcaldes, decideixi si acusa formalment els alcaldes.

Si les citacions comencen a arribar demà, els quatre fiscals provincials tenen 12 dies per interrogar uns 174 alcaldes cadascun. Això és 14 alcaldes al dia, en el cas que es presentin a declarar. Un cop acabada la declaració, el fiscal podria demanar mesures cautelars, que ha de decidir un jutge, i acusar-los del delicte que cregui. De moment, no hi ha dates de citacions, ni delictes previstos, ni temps perquè els jutges decideixin sobre el futur de més de 700 alcaldes abans del referèndum.

Consulta aquí els alcaldes investigats
Aquest és el llistat que ha enviat la Fiscalia General de l'Estat a les quatre fiscalies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. És el llistat de l'AMI i de l'Associació Catalana de Municipis sense els alcaldes que no s'han posat a disposició del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat per fer el referèndum. La llista s'anirà actualitzant a mesura que la Fiscalia detecti que hi ha més ajuntaments a disposició de la Generalitat per fer que es pugui votar l'1 d'octubre.
http://www.elnacional.cat/ca/societat/fiscalia-investiga-alcaldes-referendum_191022_102.html







S'intensifica el setge del govern espanyol cap a Catalunya. Després que el Tribunal Constitucional hagi suspès les lleis de la desconnexió, que la Fiscalia hagi citat 712 alcaldes i hagi ordenat als Mossos que els detinguin si no hi van, la Guàrdia Civil hagi provat de tancar el web del referèndum i Mariano Rajoy hagi demanat que si a algú el citen per anar a les meses electorals, que no hi vagi; ara el seu executiu, que té tota la intenció d'aturar com sigui el referèndum, demanarà al jutge que talli la llum dels col·legis electorals que l'1-O posin les urnes i així impedir l'accés a les dades censals i el recompte de vots.

Així ho publica avui El Mundo, que explica que per "evitar que es repeteixi un 9-N, és a dir, una farsa amb aparença de legalitat a ulls de la ciutadania", el govern central té tota la intenció ara de "curtcircuitar la logística del referèndum".

Segons el diari citat, els serveis d'intel·ligència estatals han desenvolupat "una feina minuciosa" en aquestes darreres setmanes i alerta que ja fa temps que s'estan preparant per actuar l'1-O i que "no es repeteixi l'espectacle del 9-N", quan els de Rajoy van actuar sobre la marxa.

Urnes fantasma
Però això no és tot. El Mundo afirma que, segons una font del CNI, les 6.000 urnes de les quals va parlar el president Carles Puigdemont al Financial Times "no existeixen", però admeten que el Govern sí que té alguna urna, "un número menor, totes procedents del simulacre de consulta" del 2014.

Per provar d'impedir-ho de totes totes, els de Rajoy tenen clar que poden aplicar noves mesures perquè l'1-O no hi hagi urnes. De fet, ahir ja van deixar anar que poden tramitar l'article 155 de la Constitució espanyola en només cinc dies.

Ara bé, les fonts que cita el mitjà mencionat reconeixen que podria ser que en algun punt de Catalunya hi hagués urnes, però asseguren que "serà tan minoritari i precari que tot el món veurà que això no és un referèndum".


Avís internacional
Els de Rajoy continuen ignorant els diferents avisos internacionals per cedir amb Catalunya. L'últim a alertar-los va ser el Financial Times, que emplaçava el govern espanyol a oferir un pacte fiscal "transparent" i "just" per a Catalunya, en lloc de continuar tractant la Constitució "com una tauleta de pedra" i no com un document que pot evolucionar i canviar perquè, d'aquesta manera, "passarà el temps del sentit comú".

També, l'exdiputat de l'Scottish National Party (SNP) George Kerevan, va carregar de valent contra el govern espanyol en una columna d'opinió a The National escrita l'Onze de Setembre i va comparar la democràcia del PP amb el franquisme, avisant els escocesos que l'Espanya postfranquista "no és una democràcia real" perquè "l'elit franquista ha creat una aparença de democràcia després de la mort del dictador" i subratlla que el sistema bancari espanyol està en mans del PP, "l'hereu polític dels falangistes i franquistes".


>> 14.09.2017, dijous - L'inici de la campanya electoral per l'1-Oct  es fa a Tarragona amb 8.000 persones, malgrat la prohibició.
 Inici de campanya a Tarragona. Foto de Victòria Forns