Anuncien una allau de demandes a Europa que iniciaran l’ex-número dos de Junqueras i els síndics electorals per la transgressió de drets en les causes
Crides a la Comissió Europea perquè actuï
“Ha arribat el moment de plantejar demandes al
Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).” Així de clar va plantejar
ahir l’advocat penalista Andreu van den Eynde l’estratègia de contraatac
que prepara la defensa dels alts càrrecs del govern detinguts la
setmana passada, facilitada pel fet que el TC és ara òrgan executiu i
que, per tant, els seus dictàmens ja no poden ser recorreguts en contra a
l’Estat. Aquesta setmana, l’ex-número dos d’Oriol Junqueras a la
Vicepresidència, Josep M. Jové –destituït per evitar haver de fer front a
la multa imposada pel TC–, serà el primer que acudirà al tribunal
europeu, en un aspecte personal, per denunciar l’autoritat judicial
espanyola; és a dir, l’Estat.
El govern ja va anunciar ahir, a
més, que presentarà recurs d’empara al TC contra les multes als
exmembres de la Sindicatura Electoral –rellevats també per evitar-les–,
en què en demana la nul·litat perquè el procediment seguit vulnera les
garanties constitucionals (s’al·lega que no s’han notificat les
resolucions com és preceptiu i s’ha impedit el dret a defensa), com a
pas previ imprescindible per al recurs al TEDH d’Estrasburg.
L’estratègia, que serà coordinada, s’estendrà de seguida que es pugui
–quan s’hagin esgotat els recursos estatals o aquesta via es constati
“il·lusòria” perquè s’ha de fer davant de qui promou l’acció judicial–
als altres detinguts, i fins i tot a molts altres procediments oberts
arran del procés en què s’han detectat irregularitats, ja avançava
l’advocat.
Van den Eynde denunciava un “grau crític de
transgressió de drets”, que du a una “indefensió absoluta“ dels acusats,
en la causa instruïda pel jutjat número 13 de Barcelona que investiga
l’anomenat cas Vidal, en el marc del qual es van produir les detencions
d’alts càrrecs. L’advocat recordava que la investigació es va iniciar
sense cap element objectiu de prova; que la Guàrdia Civil va interrogar
funcionaris i alts càrrecs al juny sense ordre judicial; que a cap
acusat se l’ha informat dels fets que se li atribueixen; que als
detinguts se’ls va dir que ho eren per l’organització del referèndum,
delicte “expressament destipificat pel legislador”, quan el mateix jutge
havia emès resolucions dient que no investigava l’1-O; que hi hagi
causes paral·leles obertes per la fiscalia i el TSJC amb el mateix
motiu, fet del tot prohibit; que no s’informés de les detencions el
Col·legi d’Advocats, com és preceptiu, ni on eren els detinguts; que l’habeas corpus
plantejat (petició d’examen de legalitat) per les detencions l’examinés
el mateix jutge que les havia ordenat, o que s’actués amb desproporció
amb els detinguts, obligant-los a declarar emmanillats. “El poder
judicial està blanquejant les activitats desproporcionades de la
fiscalia i la policia, que fan el que volen”, resumia Van den Eynde, que
avisava també que fins que prescriguin les causes, “no es deixaran de
demanar responsabilitats a ningú”.
L’advocat assegura que les actuacions contra el procés vulneren un
grapat de drets fonamentals reconeguts als tractats, com ara els de
llibertat d’expressió, premsa, reunió o participació política. Els
recursos al TEDH s’afegiran a la via paral·lela que també es planteja al
Tribunal de Justícia de Luxemburg, garant de la Carta de Drets
Fonamentals de la UE, i al qual fa uns dies ja va recórrer per exemple
la mesa del Parlament. Ahir mateix, a més, Pirates de Catalunya hi va
interposar una denúncia contra la Comissió per omissió en la defensa
dels drets fonamentals com el d’expressió, arran del tancament dels seus
webs que redireccionaven als de l’1-O.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada