Arran d'un recurs de Varsòvia i Budapest, el Tribunal de Luxemburg
ha avalat el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte a
l'estat de dret
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte a l’estat de dret. Després d’intentar blocar les ajudes per la covid-19 i el pressupost comunitari, Hongria i Polònia
van aixecar el vet amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió
Europea de no activar cap procés contra cap país fins que el TJUE es
pronunciés sobre el mecanisme i s’establís una guia interna sobre com
aplicar-lo. A principis de 2021, Budapest i Varsòvia van presentar un
recurs davant l’alt tribunal amb seu a Luxemburg, que finalment ha
desestimat la seva queixa.
Brussel·les estava a l’expectativa d’aquesta decisió judicial per
decidir si talla o no els fons a Polònia, amb qui manté una dura pugna
per les interferències del govern ultraconservador del partit Llei i
Justícia en la judicatura.
La Comissió Europea reclama a l’executiu de Mateusz Morawiecki
que derogui la seva polèmica reforma judicial, especialment la creació
d’una cambra disciplinària dels jutges al Tribunal Suprem. Aquest cas ha
acabat al TJUE, però Varsòvia ha donat senyals de tancar la cambra
davant l’amenaça d’una multa multimilionària.
En paral·lel, la Comissió va obrir al desembre un procés d’infracció
contra Polònia per
dues sentències del seu Tribunal Constitucional que
neguen la primacia del dret europeu. Un altre xoc que també podria
arribar als tribunals i pel qual el Parlament Europeu va exigir a la
comissió que activés el mecanisme de condicionalitat sense esperar a
Luxemburg.
Brussel·les ha alertat el govern de Viktor Orbán, ja que Hongria,
igual que Polònia, té obert un procediment sancionador per vulneracions
de l’estat de dret. En el cas de Budapest, preocupa sobretot la
corrupció i el tracte a les minories, en particular als refugiats i al
col·lectiu LGTBIQ+.
_____
S’ha acabat això de parar la mà i arrencar a córrer
El TJUE ha fet un pas més, especialment
important, a l'hora de limitar les violacions de drets als estats
membres de la Unió Europa
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir una sentència històrica, que avala que la Comissió puga castigar Polònia i Hongria
per no haver respectat l’estat de dret. Embrancats en una intensa
batalla política i jurídica amb la Comissió i el Consell, aquests dos
estats s’havien adreçat al tribunal per demanar-li si és lícit de
condicionar els ajuts europeus a decisions polítiques preses per
Brussel·les. I la resposta ha estat que sí.
Que sí, a més, amb una precisió quirúrgica. El tribunal desmunta d’un
en un els arguments de Polònia i Hongria sense caure en cap de les
trampes, algunes de molt bones, que li paraven. Especialment una de
relacionada amb el respecte als límits de les competències atribuïdes a
la Unió i als estats, però també una altra que relacionava sancions i
inseguretat jurídica, car els denunciants afirmaven que “estat de dret”
és un concepte vague.
No deixa de ser paradoxal que Hongria i Polònia argumenten sobre la
base de la inseguretat jurídica, però en qualsevol cas la resposta els
ha deixats ben servits. Segons aquests dos estats, la Comissió no
defineix què s’entén per estat de dret ni en quins principis recolza i,
per tant, aplicar sancions a partir d’això crea inseguretat jurídica,
per una hipotètica arbitrarietat. Tanmateix, contra aquest artifici
lingüístic el tribunal respon amb contundència: els estats saben
perfectament què és un estat de dret i no cal explicar-ho com si fóssem
en una guarderia.
En definitiva, amb aquesta sentència s’acaba –o s’estableixen les
bases perquè s’acabe– la pràctica de parar la mà i, una volta
aconseguits els diners, arrencar a córrer. Aquesta és una pràctica molt
evident en el cas polonès i hongarès, però també ben acreditada en el
cas espanyol. Tant, que Espanya aquesta setmana ha rebut un altre avís
per no haver transportat a temps a la legislació pròpia la directiva de
protecció dels alertadors de corrupció. Amb aquest, Espanya ja té 106
procediments oberts per infraccions de la normativa comunitària. És, de
fet, l’estat que en té més.
Un detall final especialment interessant. El tribunal esquiva el
parany sobre els límits de les competències atribuïdes a la Unió i als
estats, tot remarcant que Brussel·les pot sancionar els estats perquè sí
que té competència per a identificar les situacions concretes de
violació de l’estat de dret que poden afectar una execució correcta del
pressupost, a partir del moment que aquesta execució es posa en mans del
govern de l’estat. I això, vist dels Països Catalans estant, on hem
identificat perfectament la relació entre la nostra condició de minoria
nacional i les decisions econòmicament arbitràries de l’estat espanyol,
podria ser, si algú s’hi dedicàs, una autèntica mina.
___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada