3 d’abril de 2022

Pere El Gran conquereix Sicília el 1282

 

 
 
💥 L'any 1266, a Benevento, Manfred de Hohenstaufen, rei de Sicília, mor derrotat pels homes de Carles d'Anjou, germà del rei de França i aliat del papat Climent IV. El nou sobirà mou la capital del regne de Sicília a la populosa Nàpols, des d'on governa l'illa envoltat d'una cort de francesos.

A la cort catalano-aragonesa, junt amb la reina Constança de Sicília, filla del caigut Manfred i muller del rei Pere el Gran, es congreguen els exiliats sicilians fidels als Hohenstaufen i contraris a l'usurpador Carles d'Anjou. Entre aquests, un jove de noble llinatge, Roger de Llúria, cova al seu cor la "vendetta".

16 anys després de la usurpació, a Sicília, el malestar contra Carles d'Anjou es troba al punt d'esclatar. En aquest context, segons explica la crònica de Muntaner, un 30 de març de 1282, quan les dones de Palerm es dirigien a celebrar la Pasqua, uns soldats francesos les «escorcollaren [...] e per les maneres ells los metien la mà, e les pessigaven, e metien-los les mans a les mamelles així mateix». Davant d'això, els palermitans s’abraonen contra els francesos al crit de «Muiren li francesqui!», massacrant-los pels carrers de Palerm.

L'esclat de les "Vespres Sicilianes" s’escampa ràpidament per Sicília forçant la retirada dels angevins. Pocs mesos després, al juliol, Carles d'Anjou torna amb un poderós exèrcit per recuperar l'illa i sotmetre als rebels, moment en què els sicilians reclamen l'ajuda de Pere el Gran, marit de Constança de Sicília.

El rei Pere -que anhela Sicília per la seva importància estratègica en el comerç mediterrani- arriba a Tràpena el 30 d'agost, aixeca el setge angeví de Messina i, al setembre, entra -triomfal- a Palerm, capital del regne, on és aclamat rei de Sicília junt amb Constança. Després, havent consolidat les posicions i derrotat la flota angevina, envia a l'ara almirall Roger de Llúria a prendre Malta i Gozzo.

En conseqüència, Sicília queda en mans d'una dinastia pròpia de reis catalano-aragonesos lligada al Casal de Barcelona en la persona de Jaume, fill de Pere i Constança. El desafiament al principal aliat del papa, Carles d'Anjou, costa al rei Pere l'excomunió i la croada contra Catalunya (1285).

· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com