ElPunt.Avui - Marina Llansana Rosich 4.desembre 2022
“Publishing is not a crime”. Així es titula la carta oberta que aquesta setmana han publicat els diaris New York Times, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i El País
per demanar al govern dels Estats Units que aturi la persecució legal
contra Julian Assange. Són els cinc diaris que van publicar just ara fa
12 anys els milers de documents d’informació reservada filtrats per
Wikileaks. Una filtració a gran escala sobre corrupció, escàndols
diplomàtics i espionatge que ha marcat un abans i un després en el
periodisme mundial perquè va demostrar com poden arribar a ser de
fràgils les més poderoses institucions quan tenen secrets per amagar,
perquè va demostrar de què són capaços els periodistes quan treballen en
xarxa i perquè va posar en qüestió un aspecte clau del periodisme: la
protecció de les fonts.
Assange ha viscut reclòs a l’ambaixada de
l’Equador a Londres i, des de fa més de tres anys, en una presó de
màxima seguretat anglesa pendent de l’ordre d’extradició als Estats
Units, on podria ser condemnat a una pena de fins a 175 anys de presó.
Més enllà de les simpaties o recels que generi el personatge, els
editors de capçaleres de referència el blinden perquè només així poden
blindar el periodisme davant del poder polític. Tant la decisió del
govern nord-americà de reclamar Assange com la del govern britànic
d’accedir a extradir-lo és un avís per a navegants: qualsevol periodista
que publiqui informació que els governs considerin que els perjudica,
serà jutjat. I això té un nom: atac a la llibertat d’expressió i, per
extensió, a la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada