Rieres, inundacions, infrastructures. Bellvitge i l´AVE

Carta a en Pere Vallejo (AVE Pel Litoral)

Pere, moltes gracies pels mapes de rieres. Es un tema que m´agrada i es força important per l´ ordenació del territori. Al Gornal - Bellvige arriven una dotzena d´antigues rieres ara convertides en carrers, precisament en sentit perpendicular al traçat de l´AVE. Les autoritats ja ho deuen saber perque s´hi han fet obres públiques en altres ocasions.

Hem oblidat les rieres, en ambit urbá les hem alfaltat, pero al fer infrastructures donen senyals de vida. Recorda l´inundació de la ronda del Mig a la Pl. Cerdá als pocs dies de l´inaguració. Asfaltades i tot les rieres continuen drenant aigua del territori, i l´aigua circula en profunditat.

Si atraveses una riera amb una pared transversal, la pared fará de pantá, l´aigua no s´escola, inundacions tard o d´hora. La pared pot ser l´AVE, un metro, una via de tren - al Maresme, o la de la Renfe al delta del Llobregat -. També podria ser el talús d´una autopista com a la Zona Franca, alla la Ronda Litoral va elevada sobre un talús d´uns 3-4 metres. Hi ha un túnel pero massa estret pel desguaç d´una zona tan amplia, i el barri s´inunda entre la Ronda i el cementiri de Montjuich.

Tot depen de com vingui la pluja. Al mediterrani tenim pluges “normals”, esporádiques fortes de 80 litres/m2 en 1 ó 2 hores sovint a l´agost i l´atardor. Les més perilloses arriven a 200 i fins 400 litres/m2 com aquesta atardor a Alicante o la de fa uns 10 anys a les muntanyes darrera Poblet - va destrossar tota la xarxa de camins, es van obrir nous torrents, en fi, un cataclisme-. Crec que era al 2003 que es va inundar Tarragona després d´un estiu molt sec. Un altre exemple son les inundacions de Terrassa dels anys 60.

Alguns enginyers tenen uns reflexes curiosos, diguem.ne d´estalviar. En lloc de fer els calculs per la pluja del mil.leni, que es la mes forta en mil anys (com els 400-500 litres/m2, les gotes fredes d´atardor en l´ambit mediterrani) donç quantifiquen la llum dels ponts o dels desguassos, etc. nomes per la pluja mes forta dels 10 anys. Ja recordes com es va inundar la ronda del Mig prop del creuament amb la Riera Blanca. Als USA i a Suissa que tenen molt pressupost calculen els ponts per la pitjor pluja en 1000 anys, els romans també ho feien! i els seus ponts han resistit.

Ara en aquests moments hi ha una ocupació intensiva del territori, pero no tenim els reflexes de projectar actualitzats. Per exemple es típic el cas de les rieres “urbanitzades”: si la conca de recepció de la riera es molt gran, ja la pots “urbanitzar” que no hi haura clavaguera capaç d´empassar.se una rierada “semi-forta” de nomes una tronada d´estiu (80 litres/m2 en un parell d´hores). Per exemple passa a Premiá i Vilassar. I com mes urbanitzada la conca, mes impermeable es el sòl, mes asfalt, i l´aigua no es frenada ni per regs, ni per les copes dels arbres, ni per l´herba, ni per basses d´anecs o per terrasses de pedra seca. Baixa correns per l´asfalt i organitza un desastre amb menys pluja qu´ avans d´urbanitzar. En fi, jo crec que hi ha un urbanisme anti-inundacions amb recursos per frenar l´aigua i que tardi 3 ó 4 dies a anar.se escolant a poc a poc i així no fa mal. Aquest problema es típic del mediterrani i no es pot copiar dels paissos anglosaxons, es menys conegut i aixís ens va. Si aixó no ho tenim en compte, anem amb reflexes de projecte del 1800, quan el territori no estava tan intervingut.

A mes a mes no hi ha resultats fiables de calculs d´escorrentía, no em preguntis perque; no sé si es que varía molt per tants factors que ningú els ha lograt sistematitzar: la pendent del terreny, si la roca es o no permeable i en quin %, quin % de recobriment d´herba, i si ademes un % de recobriment arbori (les branques frenen moltísim la força de la pluja)...etc. Els francesos van tenir una sonada inundació a Nimes fa uns 15 anys i va ser motiu d´una investigació directe de l´Eliseo, del President. Una de les conclusions dels mateixos enginyers era re-estudiar els calculs de l´escorrenía. En inundacions tinc per mi que tenim que trencar mes d´una inercia mental; tot i l´informe que va ser enviat a París a Nimes van tenir una segona inundació, pobres.

Be Pere, espero que hagis arrivat a llegir fins aquí. Tinc planos antics de bcn, s´hi veuen les rieres i com arriven a mar. Fins un altre, cordialment.