AVE - Sagrada Familia: respectem els monuments. Jordi Bonet, arquitecte director del Temple de la Sagrada Familia,conferencia

Tribuna Barcelona 8-X-2007 Jordi Bonet. Dr.Arq. Director Temple Sagrada Familia

Els monuments són uns signes visibles molt importants de la riquesa cultural d’un país on ens mostren la història i la identitat d’un poble i són mostra també dels encerts realitzats per la humanitat al llarg dels segles. Són una part del patrimoni cultural i per això la societat i els governs han dictat unes lleis per protegir-los i difondre’n el seu significat i bellesa entre els ciutadans.

S’ha legislat al seu favor des de fa un parell de segles però no ha estat fàcil el compliment de la llei.

-La "Ley del Patrimonio histórico español" i la del Patrimoni Cultural Català no són fàcils de complir malgrat que preveuen i exigeixen el respecte, la conservació i manteniment, la restauració i s’ha de vetllar per evitar que es malmetin, malgrat que els canvis inherents a la vida de la societat demanin determinades intervencions.
-Està previst un petit 1% del cost de les obres públiques per ajudar a la conservació del patrimoni monumental. Sovint hi ha incompliments i s’esfumen unes aportacions ja que l’administració no funciona prou bé, malgrat que hi ha bons funcionaris.
Un exemple: -Plànol de la Ciutat actualitzat que ignora la realitat del Temple de la Sagrada Família (Ajuntament de Barcelona)
-N’és un resultat el problema que em toca d’exposar.

El traçat d’un túnel que sembla que ha de facilitar les comunicacions travessant en línea recta la ciutat de Barcelona i que afecta dos monuments declarats Patrimoni de la Humanitat i altres edificis catalogats, incomplint d’entrada la Llei del Patrimoni cultural Català (art. 35) a la Casa Milà i el Temple de la Sagrada Família i la Torre del Fang.

La Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català,(DOGC núm.1807,d’11 d’octubre de 1993, diu a l’art. 35 c)-3. "En els entorns dels immobles d’interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori".
 

Per començar no s’hauria d’haver pensat mai de passar pel costat d’aquests monuments ja que no existeix el risc zero i encara que tècnicament puguin fer-se coses sorprenents cal descartar d’entrada intervencions i anar de dret a solucions alternatives. Un túnel de gairebé 12 m per un carrer de 20m sempre crearà problemes.

Concretament hem hagut d’estudiar els problemes que comporta la tossudesa de les administracions, en especial amb el Ministeri de Foment, i malgrat unes quantes reunions no ha estat possible l’acord per evitar de posar en perill aquests edificis. No cal dir la Torre del Fang que s’ha d’enderrocar i fer-la de nou col·locant-hi els elements visibles més significatius.

La CASA MILÀ. La Pedrera és una obra de característiques innovadores, la planta lliure; - no hi ha parets mestres -amb fonaments suficients, tal com ho demostra que fa un segle que es construí, però que mai podia imaginar-se que hi passes un túnel a 4 m. en horitzontal, però a una profunditat que afectarà la seva estabilitat.
L’estructura està formada per columnes de pedra de gran esveltesa i sostre de bigues de ferro i revoltons amb la màxima alçada i cobertes resoltes amb envans de suport de tota la meravella dels acabats gaudinians, que comportarà d’acord amb els càlculs realitzats uns assentaments que provocaran greus desperfectes tant a la façana com la part alta de l’edifici per causa de la seva vulnerabilitat.

 

EL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA , l’obra més important d’Antoni Gaudí, que dóna imatge universal a Barcelona, ha atret enguany 2,8 milions de visitants i és de molt el monument més visitat de l’Estat espanyol, aquest  estiu 10.000/dia. Té una estructura singularíssima, única al món. Fa gairebé un segle que es construïren els seus campanars de la façana del naixement de més de 100 metres d’alçada

Al voltant del Temple, pel carrer de Provença hi passa la línea 5 del metro, i pel carrer de Marina la línea 2. La distancia als fonaments del Temple és de 17 i 35 metres respectivament. Des de la cripta, cada vegada que passa el metro es nota ostensiblement. Els túnels excavats, com la majoria dels de Barcelona passen per terrenys de l’època quaternària. El que es vol que passi pel carrer de Mallorca ha de passar per sota de la línea 2, i arran dels fonaments de la façana de la Gloria i el subsòl no és el mateix. És de l’època terciària, concretament el Pliocè, que és de característiques molt diferents, poc conegudes i perilloses.

Les voltes de maó de pla de la nau central suportades per columnes inclinades de gran esveltesa, de rajola amb trencadís i a 45, 60 i 75m. d’alçada quedaran afectades per els assentaments provocats per l’agressió deguda a la construcció del mur pantalla amb el que se’l vol protegir i l’agressió brutal de la tuneladora després. Les deformacions inicials i diferides al llarg del temps, repercutiran sobre les rajoles i vidre venecià de les voltes catalanes, que al desprendre’s cauran damunt de les persones que estiguin a sota. Cal afegir que l’execució del mur pantalla al llarg del c. Mallorca bloquejarà les obres del Temple de la Sagrada Família i els accessos dels visitants. Aquesta projectada protecció, enlloc d’afavorir el temple tal com erròniament s’afirma, n’agreujarà les conseqüències.

Al presentar-se a informació pública l’any 2000 l’estudi previ, la Junta Constructora s’afanyà a evitar el pas del túnel de l’AVE arran dels fonaments de la façana de la Glòria que amb els seus 120m d’altura té un pes de 22.500 Tm, és a dir més de 10 vegades que els edificis alts de l’Eixample i s’aconseguí l’any 2003 que es modifiqués i s’allunyés del Temple passant pel c.València. Aquesta alternativa, ha estat ara desestimada, després del desastre del Carmel, pels "danys associats impossibles de quantificar per la seva complexitat" pel pas del túnel sota de 10 o 12 edificis i considerà més segur passar arran dels fonaments del Temple i prescindeix de la Casa Milà i tots els veïns del traçat. La raó que no han de passar túnels sota edificis s’incompleix a la línea 9 en uns 500. L’alternativa c. València havia estat aprovada pel Ministeri de Foment en el "Proyecto Básico de Plataforma y Estudio de Impacto Ambiental" que se sotmeté a informació pública i no rebé cap al·legació després d’haver estat el resultat de l’acord unànime de les tres administracions. Se n’ha parlat ben poc.

El que s’ha fet darrerament per ADIF és només un estudi previ que s’ha completat en alguns punts, però en el BOE. 157 del 2 de juliol del 2007 que aprova l’expedient de informació pública i l’estudi informatiu complementari d’aquest traçat, es decideix que passi pels vials de l’eixample i no sota d’edificis i planteja la redacció del projecte de construcció a oferir pels licitadors. A la resolució es repeteix que "durante la fase de redacción del proyecto" es definiran tota una pila de impactes, de sondeigs, de controls, d’afeccions al trànsit etc. És a dir no existeix projecte d’execució. Com poden els veïns afectats i la Junta Constructora saber que es farà? Com a màxim pensar que és un llistat de bones intencions.

L’empresa a la que s’adjudiqui l’obra ha de presentar el projecte de construcció i anirà resolent sobre la marxa els problemes que es presentin. Es pot afirmar que quedem en estat de indefensió.
 

Només se’n pot deduir que és un fet de manca de serietat de l’administració o qui sap si de la possible inseguretat dels tècnics, ja que no hi ha prou informació del subsòl –tal com s’afirma pel Col·legi de Geòlegs- i caldrà donar-hi solució quan els problemes sorgeixin. El Ministeri de Foment no ha fet el projecte d’execució. Ha aprovat l’estudi informatiu complementari.

Asseguren que no passarà res i prou sabem que després si que passa algun desastre. Fa un mes de l’enfonsament d’un pont de l’AVE a Orense amb morts. Des del 2001 a Catalunya, de Lleida al Barcelonès ja som a la dotzena. A Bòston on s’assegurà que els seus túnels serien l’obra més segura del món, també morts per enfonsament. O a Mineápolis, uns anys més tard de la seva construcció, ara fa un parell de mesos s’ha enfonsat un pont.

S’afirma que es fan túnels que passen prop de monuments, però no arran dels fonaments del Temple. Que a Madrid s’està construint el túnel d’unió entre estacions, però no és el mateix la Castellana que fa 100 m. d’amplada que els 20 m. dels carrers de Mallorca i Provença. La tècnica pot fer moltes coses però el risc zero no existeix.

No es donen cap mena d’explicacions, davant, altres alternatives de traçat plantejada per 1159 al·legacions que corresponen a 8366 al·legants i en canvi es considera segura la protecció d’uns pilots de 1,50 i de 42 m de profunditat en un terreny pliocènic, desconegut i poc fiable format per sorra i capes de margues i argiles i saturat d’aigua ja que el túnel transcorre per sota del nivell piezomètric (freàtic). S’anuncia a més el retard de 3 anys de l’arribada de l’AVE a la frontera amb França per raons de seguretat. És un fet que demostra la inexistència d’un projecte executiu, un fet que dona temps a estudiar altres alternatives que no posin en perill els monuments i que deixin d’inquietar als milers de veïns afectats.

Altrament es pot afegir que l’estació de Sants és un coll de botella i que qualsevol incidència que s’hi provoqui comportarà el bloqueig del sistema.

Perquè no altres vies alternatives que no s’estudien: pel litoral, pel Vallès, el c. d’Aragó no s’han estudiat a fons ni s’ha donat explicacions convincents malgrat que s’afirmi en el BOE que hi hagut una participació ciutadana?

Si uns enginyers de camins de prestigi es mostren en contra del projecte d’aquest túnel, caldria fer-ne cas des del Ministeri. És que no és possible de seguir la dita "de sabios es rectificar" i vol seguirse en el tancar-se del "sostenello y no enmendallo"?.

Hi ha unes institucions Consultives internacionals i nacionals que s’han mostrat contràries al traçat del Ministeri de Foment: Són Institucions de dret públic que cal escoltar d’acord amb el que està estipulat. "l’ICOMOS( International Comite of Monuments and Sites), els acadèmics de Belles Arts d’Espanya, encapçalada per l’acord unànime del seu Ple de l’Acadèmia de San Fernando, amb l’informe del prestigiós enginyer de camins, Dr. Javier Manterola.

Perquè no es donen explicacions raonades sobre la negativa a altres alternatives? És que hi ha quelcom d’inconfessable? Som els primers en voler que es faci realitat la solució del pas del TGV per Barcelona sense més demores, però no s’entén que hi hagin tres estacions -El Prat, Sants i La Sagrera- amb el temps que representa travessà la ciutat en tres aturades. Cal resoldre bé i solucionar d’una vegada els problemes de Rodalies, la connexió del port pel pas de mercaderies, l’ús del corredor del Vallès, cal pensar en el tercer rail, l’aprofitament dels túnels que de l’estació de França van a Sants i cap al Nord per la Sagrera i no només primar solucions susceptibles de ser considerades especulatives.

Els nostres tècnics arquitectes, enginyers, geòlegs, professors de mecànica del sòl han calculat a partir dels mateixos plantejaments i paràmetres utilitzats en l’estudi previ, els assentaments i coeficient de treball del terreny tant al pas del túnel arran dels fonaments del Temple de la Sagrada Família, com de la casa Milà i algun altre punt que podia provocar problemes greus al pas de la tuneladora. Els resultats són altrament perillosos. Concretament en el Temple de la Sagrada Família dels 4 m/m d’assentament que com a màxim es calculà l’estructura i fou acceptat per ADIF, es passa segons el lloc als 4,5 i entre 5,23 a 6,62 cm a la pantalla protectora; a la Pedrera l’assentament es semblant i el pas per sota l’estació de Provença del FGC va de 3 cm i s’acosta als 9,36 cm en aparcaments dels edificis propers.

El coeficient de treball del terreny que provoca el anomenat mur pantalla de protecció del Temple de la Sagrada Família és de 11 vegades superior al que s’admet per el tipus de terreny existent, i per tant és pitjor el remei que la malaltia.

No es tracte de voler valorar el prestigi dels tècnics que han donat unes solucions i dels que opinen diferent, sinó que per respecte als monuments , no es pot admetre que pugui l’Administració actuar menystenint el perill a que mai s’ha de sotmetre un bé d’interès cultural (BIC) més encara, si és declarat patrimoni de la Humanitat. I a més incomplint la llei.

Cal afegir cara al futur que les vibracions pel pas del tren poden agreujar-ho perillosament. Amb el pas del temps, el subsòl per la seva pròpia naturalesa anirà cedint tal com afirma el Catedràtic emèrit de geologia de la Universitat de Barcelona, Dr. Oriol Riba. El Temple de la Sagrada Família ha de durar molts segles i mai pot assegurar-se que pot ocórrer si es produeix un moviment sísmic o qualsevol causa natural o accidents motivats pel pas dels segles, a l’interior del túnel com un incendi, una inundació o el que sigui. El que no hi ha cap dubte es que si s’allunya el túnel dels monuments la seva seguretat ja no quedarà afectada. És el que la Llei dicta prohibint el moviment de terres a l’entorn del monument. És ben clar que també les escoles hi són.

És el que demanen més d’un centenar de professors d’arquitectura i enginyeria de 50 universitats del món. És la obligació ineludible que tenen les administracions tal com la Llei estipula i el compromís contret per l’Estat Espanyol d’assegurar el manteniment d’aquests monuments i que exigeix que es rectifiqui una decisió equivocada. És provocar un dany irreparable que es pot evitar. Defensar els nostres monuments es defensar el nostre patrimoni i per tant estem defensant l’interès general.

La ministra de Foment ha declarat fa poc, que pel 2009 poden arribar a França les mercaderies i els passatgers des del port i la ciutat per una solució no definitiva però que crec pot donar temps a obtenir-ne una de satisfactòria.

Que la veritat i el seny de les autoritats, dels empresaris i dels ciutadans facin possible com ha estat en altres casos, una raonada solució que respecti allunyant el traçat del túnel, dels nostres grans monuments.

8-X-2007
de: web del Temple de la Sagrada Familia http://www.sagradafamilia.org/