2on blindatge: Queda escrit per llei l´obligació de publicar el 30 de juny de cada any la balança fiscal amb Cat al BOE? / - Finançament i Estatut 5

Finançament i Estatut de Catalunya - 5 - Té l´Estatut un 2on blindatge?: Queda escrit per llei l´obligació de publicar el 30 de juny de cada any la balança fiscal amb Catalunya al BOE? Si es obligatori per les empreses privades, per què no ho es per l´Estat?

Aixó s´en diu transparencia o "les comptes clares fan els bons amics". Si no pactem aixó l´Estatut es paper mullat. 

Després que el Gobierno de España s´hagi negat a fer-ho ell i prohibit expressament la publicació de les balances fiscals amb les autonomies a la Confederación de Cajas de Ahorro (crec que eren ells), el govern de Zapatero ha publicat les del 2005. Així, en base als números d´ara fa 4 anys, calcularàn el 18,5% del PIB que representa l´economía de Catalunya respecte al total d´Espanya i la quantitat que en resulti seria la que l´Estat invertirá a Catalunya en infrastructures durant un període de set anys. Aixó és el que diu l´Estatut un cop rebaixat al pasar per les Cortes.

Primera dada falsa: les dades de 2005 no son l´economía del 2009.

Segona dada falsa: a la quantitat que en resulti amb aquestes dades falses, les "negociacions" a la baixa encara ho retallan més. Per ara s´ha fet oficial la mísera quantitat de 1.200 € el primer any, un altre resultat fals. És increíble.

Tercera: Hi ha cap compromís d´actualització anual de les dades i de variar la quantitat anual que en surti? De publicació de les balances fiscals? D´un mecanisme per llei de calcular-les millor que l´embolicadísim sistema que en Zapatero va emprar el 2005? Seguim en fals. Segueix la presa de pèl.

Quarta: Hi ha capacitat TOTAL per la Generalitat de fixar els impostos? Segons en Ramón Tremosa aquest es un punt clau per a regular l´economía. D´aixó a l´Estatut ni s´en parla. Segueix la presa de pèl.

Soc del parer que un estat es cohesiona quan imparteix justícia, justícia económica, i es trenca quan els abusos ja no es poden suportar. Donc be, a Catalunya aixó ja no es pot suportar i es questió de dignitat acavar aquesta situació. Els catalans no demanem res que no ens pertoqui. No vui tornar a sentir que sempre estem "reinvindicatius", es el colmo aquest adjectiu.

Aviam què farà el nou ministre Chaves, fins ara cap del govern autonómic andalus.

OBSERVACION: este artículo será traducido al castellano en breve. Los problemas hay que hablarlos. Piensen en esos problemas que no se pueden ni mencionar, ésos son los problemas gravísimos.
El gobierno de España vende la idea de "cohesionar España" pero en realidad perpetúa los privilegios de unos funcionarios y una población establecida en Madrid en detrimento de lo debería invertirse en el resto del Estado, que ellos llaman "províncias". "Se rompe España" dicen, y otras majaderías intelectuales para justificarse y para engañar a quién no esté atento.

Para mí, lo que une es el sentido del justo reparto: en becas, en jueces, en universidades, en Km de metro, en Km de tren y AVE..... "La periferia" de España mantiene la Comunidad de Madrid, cargada de privilegios autoconcedidos. Bien los quisieran en Valencia, en Baleares, en Catalunya. ¿Por qué tenemos que permitirlo?