14 de setembre del 2011

Soldats de la Guerra dels Segadors aturen el TGV


S’han identificat dotze fosses comunes amb restes humanes que correspondrien a la segona meitat del segle XVII i principis del XVIII. Les obres de l’alta velocitat a la Sagrera en aquest tram estan aturades fins que finalitzin els treballs dels arqueòlegs


 

Les restes humanes que han aturat les obres del TGV. Foto naciodigital.

Una vil·la romana, un jaciment neolític, una necròpoli romana i ara, un conjunt de fosses comunes on hi ha enterrats desenes de cossos de soldats. Les obres de la plataforma ferroviària del TGV entre Bac de Roda i Trinitat s’han convertit en un autèntic maldecap per a les constructores contractades per l’ADIF per executar els treballs, que topen constantment amb troballes arqueològiques d’alt valor que els obliguen a aturar les obres.

Al capdamunt de la Rambla Prim, en el punt que uneix els barris de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu el Palomar, els obrers van topar fa uns mesos amb unes fosses comunes. Van haver de parar màquines per permetre la intervenció, ja habitual, d’un equip d’arqueòlegs. A dia d’avui, l’equip d’arqueòlegs de l’empresa que treballa a la zona, Corsan Corviam, ha detectat fins a dotze fosses, en cinc de les quals ja s’hi ha intervingut i han començat els estudis. Com ha explicat a Nació Digital el responsable del servei d’arqueologia del Museu d’Història de Barcelona, Josep Pujades, “les restes òssies trobades en les fosses ens situen, a l’espera de les precisions que puguin fer els arqueòlegs que ara estan estudiant el material, a l’època moderna, en un període comprès entre el segon terç del segle XVII i principis del segle XVIII, això és, encavalcant la Guerra dels Segadors -1640-1652- i la Guerra de Successió -1700-1715-. S’hi han trobat cossos d’homes joves, d’uns vint anys, en edat militar, per tant, i enterrats de forma col·lectiva i en connexió anatòmica per fer-los encabir a tots en aquell espai”.

La seva ubicació dóna més força a la hipòtesi dels antropòlegs que han fet les primeres anàlisis que es tractaria de soldats que van combatre a la Guerra dels Segadors, i fins i tot no es descarta que participessin en el tram final de la Guerra dels Trenta anys, que va allargar-se fins el 1659 entre França i la monarquia hispànica, i en la posterior Guerra de Successió. La Rambla Prim aleshores era molt lluny de Barcelona, però en ser una porta d’entrada i sortida de la ciutat per al Vallès, hi havia destacaments militars que controlaven aquests desplaçaments.

En les fosses ja analitzades s’hi han trobat entre cinc i vuit individus en cadascuna, en total una trentena llarga, i en els estrats propers també hi han aparegut algunes monedes, que un cop polides i posades en context aportaran més informació sobre qui van ser aquells morts i la cronologia de les fosses.

Obres aturades a l’espera de pressupost

A diferència de la troballa de la vila Romana d’aquest juliol, l’existència de les fosses comunes no condiciona la programació d’obres del TGV en el tram afectat, perquè només serà necessari que els arqueòlegs retirin els ossos i el material associat per al seu estudi. Però és l’empresa constructora qui s’ha de fer càrrec dels costos de les excavacions i de l’estudi arqueològic corresponent. Així, mentre no es pressuposti la intervenció en totes les fosses trobades, i les que puguin aparèixer, ja que no es descarten noves troballes, no es podran reprendre les obres en aquest tram concret. En aquest cas, la responsable última és l’ADIF, que ha subcontractat serveis a diverses constructores per al tram Sants-Sagrera. De moment, els arqueòlegs estan estudiant el material de les fosses ja intervingudes, i el Museu d’Història de Barcelona preveu que en les properes setmanes els professionals puguin començar els treballs en les altres set fosses comunes localitzades.

Els soldats catalans han aturat momentàniament el TGV, a l’espera que Madrid, propietària de l’ens gestor i administrador d’infraestructures ferroviàries, faci front als pagaments oportuns per apartar-los del camí.