31 de gener de 2013

La justícia europea redueix en 33,6 milions les ajudes a Espanya per al TAV a la frontera francesa


Trens del TAV Barcelona-Figueres Foto: LLUÍS SERRAT.

El Tribunal General de la Unió Europa avala la decisió de Brussel·les de retallar la subvenció en constatar irregularitats en l'adjudicació dels contractes

L'Estat va justificar la modificació de les adjudicacions a causes imprevistes, que el tribunal europeu rebutja

 

Dijous, 31 de gener del 2013 - El Tribunal General de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dijous la decisió de Brussel·les de reduir en 33,6 milions d'euros les ajudes comunitàries a Espanya per a la construcció del TAV Madrid-frontera francesa després de constatar irregularitats en l'adjudicació dels contractes.

La sentència desestima els recursos presentats per Espanya, que sol·licitava anul·lar les decisions de la Comissió -que daten de setembre del 2010 i febrer del 2011- o reduir l'import de la correcció financera aplicada.

Segons la denúncia de Brussel·les, l'entitat adjudicadora de les obres en qüestió ha fet modificacions dels concursos atorgats i les va atribuir directament sense publicació prèvia a les entitats adjudicatàries del concurs inicial, cosa que d'acord amb les normes de la UE només és possible en circumstàncies imprevistes.

Espanya va al·legar en defensa seva que les modificacions sí responien a aquesta condició d'“imprevisibilitat”, tot i que, a cadascun dels casos, el Tribunal conclou que no s'ha demostrat que es tractés realment de circumstàncies imprevistes.

Així, per exemple, en un dels trams es va modificar el contracte adjudicat per incloure les obres de construcció de dos falsos túnels que permetessin el soterrament de la línia de ferrocarril als voltants de zones urbanitzades dels municipis del Vendrell i Santa Oliva, i així evitar els efectes nocius de la contaminació acústica que generen els tràfics ferroviaris.

Espanya al·lega que el fort creixement i l'avanç de les zones urbanitzades fins a la traça de la via fèrria durant la fase d'execució de les obres van justificar nous mesuraments dels nivells de soroll que van fer recomanable una modificació de la traça de la via fèrria.
Sobre aquesta qüestió, el Tribunal General respon que “una entitat adjudicadora normalment diligent ha de tenir en compte de manera raonable la possible evolució de les condicions socioeconòmiques i demogràfiques de les zones afectades, com a mínim durant la realització de tals infraestructures”.

D'altra banda, es van fer modificacions com a conseqüència del canvi dels Plans Generals d'Ordenació Urbanística (PGOUs) de diferents municipis.

El Tribunal General afirma que Espanya no pot escudar-se que la competència per aprovar el PGOU no pertanyi a l'Estat, sinó que, per contra, a l'entitat adjudicadora li competia, durant la fase de redacció del projecte, obtenir un consens previ sobre les solucions projectades amb els municipis afectats durant aquest període.

En alguns subtrams es van realitzar els projectes constructius com a conseqüència de l'existència de diferències en les condicions geotècniques reals respecte de les previstes en els projectes, a causa de factors diversos, com l'aparició d'una seriosa contaminació dels terrenys o de roca i discontinuïtats no detectades en la fase de projecte.

El Tribunal General destaca que Espanya no presenta arguments específics contra les conclusions de la Comissió relatives a les irregularitats que afecten les fases de projecte, com la falta de realització d'assajos relatius al nivell de contaminació dels sòls o el caràcter inadequat dels estudis sobre la tipologia de cimentacions abans de la realització del projecte.

En definitiva, a cadascun dels casos plantejats, el Tribunal General considera que les circumstàncies al·legades per Espanya no poden considerar-se com “imprevistes” i que, per tant, no procedia atribuir aquests treballs a les entitats adjudicadores del contracte inicial mitjançant un procediment sense convocatòria de licitació prèvia.
Així doncs, i per respectar els principis d'igualtat de tracte i transparència, l'entitat adjudicadora hauria d'haver acudit a un procediment obert a altres empreses”, diu la fallada.

Per tant, el Tribunal General declara que s'ha incomplert la legislació europea en matèria de contractació pública, i que la Comissió estava per tant legitimada a reduir el finançament atorgada pel fons de cohesió.

Cap comentari: