Il•lustració Guillem H. Pongiluppi; recreació de la carta del marquès del Poal relatant la batalla.
L'agost de 1714 Barcelona duia més d’un any de setge, el baluard de Santa Clara estava destrossat, la població passava gana i la resistència començava a defallir davant els furibunds embats dels borbònics i els constants bombardejos sobre la ciutat.
Assabentat que la situació era crítica, el marquès del Poal, Antoni Desvalls i de Vergós, general de l'exèrcit exterior de Catalunya, baixà en una acció desesperada des de la seva base d'operacions a la fortalesa de Cardona per socórrer Barcelona.
L'acompanyaven uns 3900 soldats, bona part de les tropes amb les que fins llavors havia estat fustigant la rereguarda enemiga per donar aire a Barcelona.
Esperaven que un canvi d'última hora en la política internacional fes tornar els aliats al costat dels catalans, salvant la ciutat i les llibertats del país.
Els borbònics tenien uns 40.000 homes al cordó de setge i uns 40.000 més repartits arreu de Catalunya per garantir les vies de subministrament, cobrir la rereguarda dels sitiadors i mantenir sotmesa la població rebel.
El marquès del Poal comptava amb fusellers catalans, homes convençuts, tiradors experimentats i coneixedors del territori, mentre que els soldats borbònics, tot i l'aclaparadora superioritat numèrica de què gaudien, eren castellans i francesos en terra hostil i desconeguda.
Els catalans avançaren cap a Barcelona per la muntanya, amb discreció i evitant els camins i planes on la cavalleria enemiga els podia derrotar fàcilment.
El 13 d'agost l'expedició fou interceptada per un exèrcit enemic d'uns 4000 homes al lloc de Talamanca.
Els catalans, aprofitant el terreny irregular de la vall que s'obre sota la població, dispararen contra els borbònics causant-los més de 600 baixes segons Desvalls.
L'endemà, impotents, els borbònics es retiraren apressadament cap a Terrassa perdent homes, cavalls i armes perseguits pel marquès del Poal.
La victòria de Talamanca infongué esperança a la resistència austriacista però encara quedava allò més difícil: travessar les espesses línies enemigues i arribar a Barcelona per auxiliar-la abans que fos massa tard.
Publicat a Esguard Històric a Facebook, el 13 d'agost 2025.
(Amb la lluna plena d'agost del 1714 els borbònics van llençar el penúltim gran atac, aquest va ser repelit. L'atac de la lluna plena de setembre va ser el que els va permetre entrar a la ciutat i fer-la capitular. Cuca de Llum)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada