23 de març de 2013

Allò que no es va veure en l'acte del Col·lectiu Wilson al Cercle d'Economia


La taula amb els 6 ponents del col·lectiu Wilson, presidits per J. Piqué: Pol Antràs (Harvard), Carles Boix (Princeton), Jordi Galí (CREI, UPF, Barcelona GSE), Gerard Padró (London School of Economics), Xavier Sala i Martín (Columbia) i Jaume Ventura (CREI, UPF i Barcelona GSE)


El President Pujol i S. Alemany a la primera línia del públic.


Josep Piqué, President del Cecle d'Economia, al centre de la taula dels ponents.



(el col·lectiu Wilson son:) ....Pol Antràs (Harvard), Carles Boix (Princeton), Jordi Galí (CREI, UPF, Barcelona GSE), Gerard Padró (London School of Economics), Xavier Sala i Martín (Columbia) i Jaume Ventura (CREI, UPF i Barcelona GSE) s'adreçaven a aquest públic. I sabien quins eren els seus dubtes i per què n'hi ha molts que encara tenen reticències.

Qui va proposar l'acte?
I com és que el Cercle d'Economia, tenint en compte la tradicional posició contrària a la independència i els actes previs avalant el discurs de la por, va convidar el Col·lectiu Wilson perquè digués el contrari? La iniciativa no va ser del Cercle, sinó del Col·lectiu Wilson mateix. Un dels membres és soci del Cercle d'Economia, i va traslladar la proposta de fer aquell acte a la junta. I la junta ho va acceptar. 

Però allà hi ha encara un gruix d'empresaris que fan oposició activa; són aquells que formen part de consells d'administració d'empreses amb seu a Madrid, els qui tenen empreses que només exporten o venen a l'estat espanyol i les que tenen una relació política molt estreta amb Madrid, i les empreses que, com diu Joan Canadell del Cercle Català de Negocis, viuen 'a cop de BOE'.

El mal tràngol de Josep Piqué
La cordialitat de Josep Piqué al començament de l'acte es va anar esvaint de seguida. Va donar la paraula a Jordi Galí, que va començar la conferència, i no va dir res més fins al torn de preguntes. I a mesura que avançava l'acte es va anar enfonsant en la cadira, amb la barbeta recolzada a la mà, la boca tapada, la mirada seriosa. I les galtes enceses quan escoltava com Galí deia 'Si fos una bogeria crear un país nou, per què se'n continuen creant? Per què no se'n penedeix ningú? Cap país no ha demanat de tornar a Espanya'; quan Carles Boix deia: 'Tenim un espai flexible per a poder fer pacíficament el procés, per a portar el vaixell on la gent vulgui'; quan Jaume Ventura assegurava que amb un estat propi cada català s'estalviaria 1.800 euros per persona i any i, sobretot, quan va prendre la paraula Xavier Sala i Martin i va arrencar així: 'Deixeu-me començar per "Su Majestad el Rey" i els seus elefants, el seu gendre Urdangarin i ara ens hi han afegit al sac la princesa Corinna. Deixeu-me continuar pels tribunals: el president del Tribunal Suprem expulsat per haver utilitzat, robat, diner públic; en el cas Gürtel, l'únic que ha estat castigat fins al moment és el jutge…'

Llegir l'article sencer a:  http://www.vilaweb.cat/noticia/4098509/20130324/allo-veure-lacte-collectiu-wilson-cercle-deconomia.html

Cap comentari: