12 de març de 2013

"El crepuscle de les caixes", per Francesc Cabana, presentació del nou llibre



“Les caixes han viscut una gran vulnerabilitat, estar a mercè del que publicava el BOE” 
 
L'evaporació, o més aviat el crepuscle, com l'anomena el volum que es presentava en l'acte d'ahir a l'Ateneu Barcelonès, del sistema català de caixes, va molt més enllà d'una simple mutació cíclica en un sector determinat. A Catalunya, s'ha posat punt final a un patrimoni col·lectiu amb una missió social molt important i amb conseqüències greus que caldrà calibrar i compensar. Així ho van posar unànimement de manifest ahir a la tarda tres primeres figures de la història econòmica d'aquest país. D'entrada, l'autor del volum El crepuscle de les caixes –editat per Dèria–, l'historiador Francesc Cabana, que va presentar la seva nova obra flanquejat per l'exconseller d'Economia i líder de la Fundació Catalunya Europa, Antoni Castells, i Carles Sudrià, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Causes i conseqüències d'aquest procés van centrar els parlaments. Castells es va esplaiar detallant didàcticament l'extens relat de com el país ha passat de disposar de deu caixes d'estalvis a una de sola, una història “trista i desafortunada” que parteix de febleses i corrents de fons que la van provocar. L'exconseller va recordar, d'entrada, les debilitats del model, algunes de compensades a Catalunya, com la manera de seleccionar els òrgans de govern, una qüestió que va propiciar la politització de moltes entitats, i el poder “fora de control” que tenien els directors generals. A aquestes dues fragilitats, per Castells, cal sumar-hi les dificultats de finançament i, ja en el cas català, una amenaça difícil de trampejar i que va definir de manera molt eloqüent com “la vulnerabilitat del BOE”, que “d'una ventada” podia fer desaparèixer, i de fet ho ha fet, entitats en molts casos competitives.

Castells coincidia amb Sudrià que un altre factor que hi ha incidit ha estat “l'eficaç malvolença” de la banca, que, segons el catedràtic de la UB, ha aconseguit eliminar competidors potents i, amb ells, una activitat social d'amplíssim abast que quedarà diluïda, la qual cosa empitjorarà les condicions de vida de molta gent.


Reflexions agredolces
Les consideracions de la vetllada van ser demolidores. Per Sudrià, que no va oblidar esmentar la part d'autocrítica que correspondria als dirigents de les caixes i a la seva estretor de mires de no veure venir els problemes, és evident que l'administració i els seus think tanks hi han donat el toc de gràcia.

En una línia semblant, Castells va retreure la pèssima gestió, de fet la negació, de la crisi per part de molts dirigents espanyols, i va aprofitar per fer una de les propostes del vespre: si el sistema financer català ja no és fundacional, sinó que té accionistes, “cal fer una crida al món empresarial perquè ho entengui i hi aposti”.

La conclusió de Cabana, la més aplaudida, no va deixar lloc per als dubtes: “Hi havia caixes catalanes que s'haurien pogut mantenir amb una mica d'ajut”, però, per l'historiador, és clar que “qualsevol element atípic fa nosa”.
Per regenerar el sistema financer i social català, que tanmateix ha quedat amb dues entitats de primer nivell, La Caixa i el Sabadell, és necessari que les empreses no es dediquin només a la cobdícia i el bé particulars, i que recordin que “també cal treballar per la comunitat”.
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/4-economia/18-economia/627371-un-patrimoni-de-tots.html
Darrera actualització ( Dimarts, 12 de març del 2013 02:00 )
Publicat a